Joan Roma

ORDENAR LES DECISIONS
Mai com ara havíem assistit a un nombre tant gran de decisions, en tant poc de temps, i a tots els nivells de les administracions. Es impossible adaptar-se a les noves circumstàncies amb la necessària calma i tranquil•litat. Ja sabem d’urgències i emergències, però sembla que ara tot hagi d’anar per aquesta via. La confusió és enorme, la preocupació immensa i la possibilitat de planificar degudament, inviable.
A la precipitació en les decisions, s’hi ajunta la confusió en les explicacions i aplicacions. Passa sovint que en reunió d’alcaldes, uns han interpretat determinades decisions d’una manera i altres, d’una altra. Malament per tots quan apareixen interpretacions diverses, i pitjor quan aquestes incerteses tampoc son aclarides per l’administració corresponent.
A nivell global no passa dia que no depari novetats o contradiccions amb l’explicat el dia anterior. A nivell europeu, passa tres quarts del mateix, cosa que es reprodueix a nivell estatal i finalment a nivell autonòmic.
No és estrany que tots estiguem nerviosos, decebuts i contrariats amb unes maneres de governar mai vistes. Hem d’entendre les dificultats de tots els responsables polítics per treballar adequadament en aquestes circumstàncies. Es fàcil criticar, sobretot sinó es coneixen les raons d’aquestes actuacions, però és enormement complicat afrontar cada dia novetats imprevistes i imprevisibles.
D’aquí que qualsevol decisió ha de ser mínimament estudiada i valorada per les repercussions que pot tenir. Ho hem vist en els ajuts a les persones amb menys recursos. Una decisió errònia ha provocat un daltabaix enorme a multitud de famílies que tenen mil•limetrada la supervivència.
També hauríem de saber on acabaran determinades retallades, i perquè s’ha hagut d’anar tant lluny. I de l’oposició s’espera la presentació d’alternatives viables, com per exigir altres maneres d’actuar. No és creïble que en pocs mesos haguem passat de tenir un sistema de salut de primera divisió a creure que hem de baixar a regional, en poques setmanes.
Si un moment és l’adequat per cooperar entre comunitats autònomes i l’estat és ara mateix. No és de rebut baralles per competències o per decisions que uns creuen han de seguir un camí , i els altres, un altre. Com també hagués estat de gran ajut veure com els dos principals partits eren capaços d’entendre’s davant una situació tant delicada com la que estem vivint. Envegem les actituds en altres països, on s’imposa la sensatesa i la lleialtat institucional.
La desorientació és general, i ara és quan calen els lideratges forts. Tenim unes eleccions generals a la cantonada, amb dos caps de llista ben diferents . El PP les veu guanyades i ja parla de nomenaments i decisions contundents. Precisament la contundència que estem veient en les autonomies on ha guanyat, ha de ser motiu de reflexió i debat, per no repetir l’error. Res està guanyat o perdut, els ciutadans han de valorar l’esforç d’uns i altres, i les prioritats de cadascú. Tenim encara un parell de mesos per veure qui ordena les decisions i qui les improvisa.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC