Joan Roma

SERENS, PERÒ FERMS
Estem a les portes d’un altre 11 de setembre, ple de rauxa, per culpa d’una sentència poc clara sobre la immersió lingüística del català. Dic poc clara, perquè hi ha tota mena d’interpretacions i conseqüències. Per uns, la sentència només afecta a qui va presentar la denúncia. Per altres, afecta tothom i per tant el model lingüístic català. Finalment, semblaria que una sentència del Tribunal Constitucional hauria deixat clara la constitucionalitat de l’immersió lingüística i per tant, la nova sentència no la posaria en perill.
Hi ha temes que no haurien d’arribar mai als tribunals. Aquest és un d’ells. Portem ja prou de temps com per poder jutjar el caràcter totalment positiu de la immersió. No solament aquí sinó en altres països amb més d’una llengua oficial. Arreu s’ha comprovat els beneficis d’aquest model, i si arreu funciona, no hem de ser nosaltres qui el posi en qüestió.
Però, sempre hi ha persones que els agrada jugar amb foc. Posar en perill conquestes aconseguides que han portat el nostre país a un bon grau de coneixement dels dos idiomes, i esdevenir trilingües amb poc més d’esforç.
Es evident que en el món en que vivim, es del tot indispensable dominar , com a mínim tres idiomes. Aquí ho tenim especialment fàcil, i si en parlem tres de bé, fàcilment podem anar,per un quart. No és cap joc de paraules ni un brindis al sol. Hi ha uns quants països europeus amb aquestes condicions. I de petits, és ben fàcil aprendre idiomes.
Doncs, bé, aquí encara tenim debats, discussions i batalles per tenir una normalitat, beneficiosa per a tots. A qui interessa convertir en conflicte el que no ho és ? Doncs, als de sempre. Persones, d’idioma únic, que creuen poder-lo imposar a la resta del país, i si poden del món. Persones que no creuen que els idiomes son patrimoni de l’humanitat. Que cada un que es perd, perdem una part de la nostra història global.
Ara mateix hi ha prop de 500 idiomes, en perill d’extinció. Heu llegit bé, cinc-cents idiomes estan a punt de perdre’s arreu del món degut a múltiples causes. Immigració massiva, persecució, efectes demogràfics, preponderància dels grans idiomes, en detriment dels minoritaris, etc.
En resum, ens pertoca a tots, com a mínim salvar el nostre, i si podem ajudar a salvar els dels altres. Res millor que parlar-lo, estudiar-lo, escriure’l i traspassar-lo a les noves generacions. I per fer-ho, el més lògic i normal és convertir-lo en idioma bàsic des del primer dia d’escola, pels d’aquí i pels de fora que han vingut a viure aquí. L’idioma és element bàsic d’integració i que duri.
Així, doncs, deixem el model lingüístic com el tenim, i no busquem conflictes allà on no n’hi ha. I que cada partit assumeixi el seu rol, en aquest tema i en altres. Si el PP creu trobar aliats en un tema tant delicat que tiri per aquí, però CiU hauria de ser conseqüent i no associar-se amb qui tira per un costat totalment negatiu per Catalunya.
Des del govern de la Generalitat es fan grans proclames, però després es pacta amb qui n’ha tingut la culpa dels despropòsits. Siguem coherents i no vulguem estar defensant un model, amb una mà, i pactant amb els destralers, amb una altra.
Joan Roma i Cunill, President Fed. XI del PSC