Joan Roma

LA SAGRADA FAMÍLIA, DESENTONA?
Realment tenim un govern afeccionat a crear problemes en comptes de resoldre’ls, i a fer populisme, en comptes de pedagogia política. Ara, toca, qüestionar la llei d’urbanisme en el que afecta la reserva de sol per edificis d’ús religiós. I com de costum els “avançats” en proposar sortides “originals” es cobreixen de glòria jugant amb els sentiments de les persones d’una manera especialment indignant.
El temps dirà fins a quin punt aquests “errors” passaran factura i fins a quin punt estem jugant amb foc, a costa de les pors, els estereotips i la simplesa, en qualificar els practicants de determinades religions, com persones foranies i sense drets en un tema tant delicat com és el sentiment religiós, lligat estretament al cultural.
Escoltar els posicionaments de determinats alcaldes que durant la campanya electoral varen fer servir els immigrants com munició contra els seus adversaris, posa els pèls de punta, i demostra la falta d’ètica, i coneixement de la realitat cultural i religiosa de bona part dels seus conciutadans.
I dic conciutadans, tot i reconèixer que per ells, no ho son , puix que son tractats com gent estranya, amb uns drets diferents dels catòlics, practicants, o no. Una perillosa divisió que sense cap mena de dubte, portarà conflictes immediats.
Veure decisions preses per l’equip de Govern de Salt, o de Torroella de Montgrí, en relació a llicències d’obres per construir una mesquita o un temple , no catòlic, demostra entrar en el món dels personalismes, de les decisions especials, estrambòtiques, i demagògiques. Ara toca, demostrar amb fets, posar impediments a qualsevol iniciativa per construir edificis religiosos. El principi de “no en el meu poble” s’imposa i converteix en “valents” els qui ho posen en pràctica.
Les raons son el de menys, sobretot si no es té vergonya ni por al ridícul més espantós. Tot serveix. Veiem els dos exemples, abans exposats.
En el primer cas, suspensió de llicències, a l’espera de que la Generalitat modifiqui la llei vigent, i per tant ,tregui la obligatorietat de tenir sol reservat per usos religiosos. Aleshores tot dependrà de l’alcalde de torn, i tornaran les batalles per sobreocupació de locals, fets servir com oratoris “provisionals”, peticions de pavellons per poder resar, o mal ús dels espais públics municipals. L’experiència viscuda en aquests anys, no ha servit per ordenar una pràctica religiosa, que a tots convé solucionar.
Però, tota decisió arbitrària porta conseqüències “ridícules” , per no dir esperpèntiques. En el cas de Torroella de Montgrí, l’alcalde i equip de govern al•lega que la llicència donada per l’anterior govern, no s’adiu amb l’entorn. No encaixa, desentona, i per tant, l’edifici hauria de remodelar-se per poder passar ,suposem, “desapercebut”.
Es a dir, posant-nos al dia, la Sagrada Família “desentona” perquè francament no encaixa amb l’entorn. Desentona clarament. Com se li va acudir a l’ajuntament de Barcelona donar llicència per construir un temple tant “trencador” , tant “desentonador” amb la resta de cases? I la catedral de Barcelona ? Tant alta, i tant diferent d’altres edificis propers ? I la de Girona o de Lleida ?
A Catalunya podem trobar centenars d’edificis d’ús religiós que “desentonen”. Què hi ha de dir aquests alcaldes ? Si son d’ús catòlic, no passa res. Si tenen una altra religió, sí? L’estètica , té ara connotacions religioses?
En fi, si un govern no defensa igualtat de drets i deures, malament. I estem entrant en una dinàmica totalment negativa, per arbitrària, i per jugar amb sentiments profunds. El seny , tant proclamat, alguns l’han perdut.
Joan Roma i Cunill, president de la Fed. XI del PSC.