Joan Roma

AUSTERITAT MUNICIPAL
Des de la presa de possessió dels nous equips de govern, el passat dia 11 de juny, s’han omplert milers de pàgines, amb informacions procedents dels ajuntaments. Moltes d’elles alarmants, degut a primeres valoracions, no sempre prou ben fonamentades sobre la situació econòmica trobada. Aquest allau d’informació ha provocat una lògica inquietud en la majoria de ciutadans, que poden haver tingut la impressió de que l’administració municipal era xauxa.
I com sempre passa, no es pot generalitzar mai, i menys en un àmbit tant sensible com aquest. Si a Catalunya tenim 947 municipis, no ens ha d’estranyar que en un centenar pugui haver-hi hagut una certa màniga ampla, o una gestió poc curosa. Si ha estat així, en la majoria de casos , els equips de govern ho han pagat perdent les eleccions i passant el relleu a nous equips que procuraran corregir els errors comesos i anar pel camí de l’austeritat i la rigorositat.
I és sobre l’austeritat que voldria parlar una estona. I la municipal, que conec especialment bé. I puc assegurar que la majoria d’ajuntaments ha tingut present aquesta prioritat. El que passa que ara, alguns mitjans de comunicació i alguns càrrecs institucionals nous, volen veure dispensi alegre, allà on hi havia inversions necessàries, útils, i indispensables per millorar la vida dels conciutadans.
No es pot dir que haver fet biblioteques, auditoris, equipaments esportius, centres cívics, i molts altres equipaments fos degut a una alegria pressupostària injustificable i que ara no es podran mantenir. S’han de poder mantenir perquè son bàsics per garantir un nivell de vida acceptable. Qui no recorda barris sencers, sense cap equipament esportiu ni cultural, o social ? Qui no recorda equipaments totalment desfasats i inadequats per realitzar-hi activitats en condicions adequades ? Qui no recorda la manca de places de residència, centres de dia, centres cívics, o escoles de música ?
L’enorme esforç realitzat feia falta per posar al dia els nostres pobles i ciutats. I no és menys cert que aquests equipaments han de tenir una qualitat, i un disseny , apropiats pel lloc on es col•loquen. Es cert que alguns s’han passat de voltes, en disseny o espectacularitat, però son els menys. La majoria ha optat per edificis pràctics i fàcils de mantenir.
I ara estem en una etapa enormement complicada. Tenim lleis que obliguen a crear serveis en unes condicions impossibles de complir. Hem de fer compatible el manteniment d’aquests equipaments i serveis, amb la qualitat. Segurament haurem de rebaixar ràtios , personal, i altres elements, però preservant el servei. No podem fer enrere, perquè perdríem tot el que hem guanyat en aquests anys, però a més, la societat necessita aquests elements per sobreviure.
Toca, doncs, triar, prioritzar i continuar treballant sota el principi de l’austeritat. I fa anys que els ajuntaments s’esforcen per rebaixar costos. S’han canviat sistemes d’enllumenat, de calefacció, de telecomunicacions, etc, de la mà d’ajuts de la Diputació de Barcelona, capdavantera en moltes d’aquestes transformacions, o amb ajuts de les altres administracions. Toca continuar per aquest camí, i d’aquí la importància de mantenir ajuts per aconseguir estalviar. No podem parar les inversions en aquests camps, ans el contrari, s’haurien d’incrementar per aconseguir estalvis, que podrien ser destinats a d’altres prioritats.
En resum, va bé, fer un seguiment dels qui no han fet els deures en aquests anys, però sense pensar en tots. La immensa majoria els han fet, els estan fent, i sobretot s’endinsen cap un futur de màxima eficiència amb el mínim cost, en tots els òrgans i serveis municipals.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed, XI del PSC.