Joan Roma

MALES PRÀCTIQUES.
Sempre hem comprovat que qualsevol tema relacionat amb personatges polítics té un ressò i unes característiques molt diferents de quan els implicats pertanyen a un altre àmbit social o professional.
La crítica va amb el càrrec, i la transparència ha de ser absoluta mentres l’exercim. Aquests principis tant elementals, s’han trencat des de fa anys, i no passa setmana o mes que no tinguem en els mitjans de comunicació casos, realment escandalosos, d’actuacions impròpies de càrrecs públics , que no donen peu ni a sentències ràpides i contundents ni a expulsions immediates per part d’alguns partits polítics.
I aquestes decisions i resolucions s’autoalimenten, donant peu a considerar els polítics, en general, com una espècie a part que pot fer i desfer amb total impunitat. Mala cosa per a tota la societat, perquè , a part de ser injust , és fals. Son ben pocs els corruptes, o els que abusen dels càrrecs o en fan un mal ús. Aleshores, que tot un col•lectiu es vegi embrutat per les malifetes d’uns pocs, provoca la desconfiança en tot el sistema polític, que bàsicament és honest.
Però, portem uns mesos en que els mitjans de comunicació van plens de noticies de regals, de explicacions falses, de contradiccions entre uns i altres, de mentides solemnes, i al final es decideix no processar els implicats. I la reacció del PP és d’una cara dura increïble quan s’han provat i comprovat regals , de tota mena, per part d’empreses sota sospita o clarament implicades en operacions il•legals.
Cosa semblant estem veient en altres mals usos del poder i del diner, a la Comunitat de Madrid, amb espionatges impropis d’un estat de dret, i fets per una administració no competent en aquesta matèria. En fi, també pot acabar de qualsevol manera imprevista i donar la sensació, a la gent en general, de que alguns poden fer el que vulguin sense que pateixen l’acció de la justícia, primer, i de decisions contundents per part del partit al qual pertanyen.
I això representa un greu problema de credibilitat en el sistema, i de confiança en les persones que han d’estar al capdavant de les institucions. No es pot pensar que tothom qui té un càrrec polític o institucional, ha d’exercir-lo sota sospita. Precisament és al contrari. Gairebé la totalitat dels que tenim algun càrrec, l’exercim seguint uns ideals i unes ganes de transformar una realitat que no ens agrada i que voldríem diferent.
Per això, ens indignen casos com els que ara estan a l’ordre del dia perquè donen una imatge d’impunitat i de barreja entre interessos privats i públics, que obliga a desconfiar de tots els qui hi participen. I és que fer una llei d’incompatibilitats és fàcil, però el que cal és obligar a una total transparència i a una actuació ràpida i contundent quan algú ha comés alguna actuació irregular.
Estem lluny d’aconseguir aquestes fites. Expedients que duren anys, partits que incompleixen els reglaments interns, amb excuses diverses, segons els afectats, canvis d’opinió segons quins siguin els acusats, etc, son tripijocs que poden semblar intel•ligents en un moment donat, però que fan perdre la fe, a molta gent. I ben aviat haurem de buscar candidats per entrar en els ajuntaments. I la millor carta de presentació d’un partit ha de ser la honestedat i la contundència contra qualsevol actuació poc clara, d’algun dels seus membres.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC