Joan Roma

LA GESTIÓ DE LA LLOSA DEL CAVALL.
Els anys han anat passant, i els vells projectes retornen a la actualitat. Les promeses fetes pels diferents governs de la Generalitat, s’han incomplert en tots els seus apartats, i aquí tanta culpa han tingut els presidits per Jordi Pujol, com per Pasqual Maragall. Ara, tot indica que l’executiu presidit per Montilla els portarà a la pràctica.
Ja era hora. I és que el problema de l’aigua ha esdevingut primordial en tot el territori, i més que ho serà en un futur ben proper. I aquests grans projectes necessiten molt de temps per la seva planificació, molts diners per la seva execució i una bona gestió per garantir el seu manteniment i viabilitat.
Son molts els municipis que es beneficiaran de la xarxa de distribució. Alguns d’ells ja s’han buscat la vida amb altres solucions , provisionals o definitives, perquè no podien continuar esperant . Però, la majoria no han tingut altre remei que esperar i confiar en que la portada els resoldrà la problemàtica de l’aigua.
I des de la comarca es demana poder participar en la gestió. Em sembla lògic, i just, no tant per alguns dels arguments donats, com perquè aquest hauria de ser el sistema habitual en tots els projectes que beneficien diversos territoris. I no perquè el territori emissor hagi de tenir especials condicions, sinó perquè s’evitin desconfiances o suposats avantatges per uns , en detriment d’altres.
Tots els embassaments construïts en l’àmbit de la Catalunya Central, tenien com objectiu el subministrament d’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Des de fa pocs anys, s’ha modificat aquesta normativa i els territoris que contenen els embassaments poden fer-ne també ús.
Es normal, doncs, que els consorcis que es puguin crear per donar aquest servei estiguin formats per la Generalitat, i pels ajuntaments afectats, o pels consells comarcals, si reben les delegacions dels ajuntaments.
A més, el negoci de l’aigua esdevindrà un autèntic motor per qui en disposi, i un autèntic problema per qui li’n falti. Aquesta és una realitat que cada dia que passa es veu d’una manera més crua. Es lògic que el govern tingui les competències i els recursos per garantir els eu caràcter públic, però la gestió pot ser encarregada a entitats privades o semipúbliques. I aquí és on entren en acció els ajuntaments, i per possible delegació, els consells comarcals.
També, és lògic que els territoris que suporten aquestes infraestructures tinguin algunes compensacions. En espècies, aigua, o econòmicament. De fet, ara les avantatges de tenir un embassament com aquest, son mínimes pels municipis afectats. I si es premien determinades instal•lacions, també és just que es faci per altres. En tot cas, el debat està obert, però el més important, és que finalment, després de molts anys de promeses el projecte de portada d’aigua cap a territoris secs de Catalunya des de La Llosa del Cavall es fa realitat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC