Joan Roma

UNA BONA INICIATIVA
En aquestes mateixes pàgines, un parell de dies enrere s’informava de l’ús per part de molts lectors del diari, de la web, per exposar i denunciar un gran nombre d’actuacions incíviques a la ciutat de Manresa.
N’hem pogut veure uns quants exemples, però de ben segur, n’hi ha centenars d’altres, repartits per tota la ciutat. I com a Manresa, ho podem veure en molts altres pobles i ciutats , o per molts camins i carreteres del país.
Aquests dies he tingut ocasió de voltar per un bon grapat de municipis, i he pogut comprovar com el grau d’incivisme és excessivament generalitzat, molt poc castigat, i poc refusat pels propis ciutadans.
En determinats països, qualsevol acte d’incivisme, és perseguit pels propis ciutadans que consideren els espais públics, com de propietat i mereixedors de ser defensats com la pròpia casa. Aquí, els casos de defensa del patrimoni públic i dels espais ciutadans , son poc freqüents. I les destrosses son immediates i continues en molts indrets del país.
Però, no només estem parlant de destrossar, sinó també d’embrutar. O de creure que tot el país es pot convertir en una mena de paperera comunitària, o contenidor de voluminosos.
Hi ha casos veritablement paradoxals. Fer el recorregut de la C-26 entre Berga i Ripoll suposa trobar un grapat d’indrets ,fets servir com a abocadors de tota mena de voluminosos. Sembla com si un gran nombre de famílies, aprofitin algun dissabte o diumenge per anar a voltar amb el cotxe, i treguin de casa tots els trastos , per deixar-los al costat d’un contenidor de deixalles, o en un racó qualsevol. Deuen pensar que algú ja té la missió de passar darrera d’ells per emportar-sen’ho i netejar l’indret.
Parlo d’aquest tram perquè ,des de fa anys, hi passo tot sovint i no hem aconseguit evitar aquests comportaments. Que també hem vist en moltes altres carreteres del país.
O , ara mateix, podríem recórrer la Riera de Merlès i comprovar com dotzenes i dotzenes de cotxes aparquen en qualsevol indret, i deixen escombraries per tot arreu. Al final de l’estiu, els ajuntaments afectats hauran de organitzar algun sistema de neteja i recollida per evitar la brutícia, la mala imatge i el perill que unes quantes tones de deixalles representen en un espai, suposadament protegit.
Si entrem en pobles i ciutats, el panorama pot ser força desolador. A banda de les pintades que podem trobar una mica per tot arreu, el que més desanima és veure parcs infantils, acabats d’inaugurar , i que ja han estat objecte d’importants desperfectes. O mobiliari urbá, maltractat fins extrems deplorables.
I en aquesta llarga llista, hauríem d’afegir-hi, l’incivisme de molts propietaris de gossos, o el soroll de moltes motos, molt per sobre de la normativa, o d’establiments que incompleixen el reglament d’horaris i aïllament. En fi, el nombre d’actuacions incíviques és llarg, ampli i molt estès. D’aquí que iniciatives com la d’aquest diari, juntament amb altres, molt diverses com la creació d’agents cívics, associacions de ciutadans pel civisme, etc, poden ajudar a conscienciar a tothom de que pertoca a tots vetllar per eliminar aquestes actituds. Estem molt lluny d’aconseguir-ho, però quan més aviat ens hi posem, més aviat ho millorarem.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.