Joan Roma

PROPOSTES PER LA CONFUSIÓ
No deixa de ser paradoxal que polítics d’àmplia i llarga trajectòria, vagin fent, aquests dies, propostes sobre una eventual sentència del Tribunal Constitucional, entorn de l’Estatut. I és que sembla que estiguem en una mena de concurs per veure qui la diu més grossa.
Tots sabem que la composició del Tribunal Constitucional és discutible, i que en determinats moments no ha estat un exemple de claredat ni imparcialitat, però és el que tenim i el que legalment exerceix les seves funcions. I les seves sentències son d’obligat compliment. Per tant, no hi ha cap possibilitat de sortir-se d’aquest marc.
Aquesta realitat és coneguda de tothom, sobretot pels polítics. No deixa de ser, doncs, un contrasentit fer propostes que no tinguin en compte la realitat. El pitjor que pot fer un polític és viure fora de la realitat.
I ara i aquí, si la sentència del Constitucional invalida, o modifica alguns dels articles del nou Estatut, aquests s’hauran de modificar o canviar en funció de la sentència. Tampoc aquí , dic res de nou. I serà cert que és una contradicció haver de canviar coses aprovades pel Parlament de Catalunya i referendades pel poble català, però es va donar al Constitucional la darrera paraula i ens agradi o no, en això estem.
De fet, son molts els que pressuposen una sentència “retalladora” de l’Estatut. Millor esperar i veure. Altres vegades s’havien anunciat retallades que no ho eren o intepretacions que podien salvar el text original.
El que sí ja és un escàndol, és el temps esmerçat en estudiar, valorar i sentenciar. No pot ser que un text fonamental com aquest, pugui tardar anys en ser dictaminat. Sempre s’ha dit que una justícia lenta, és una mala justìcia. I en aquest cas, especialment perquè d’aquí en depenen un gran nombre de decisions que afecten tot el país i tot l’estat.
També hauria de donar peu, la situació creada ,a modificar els tràmits de lleis fonamentals, com és la d’un Estatut. L’existència d’un òrgan que dictaminés la possible inconstitucionalitat, com abans existia el recurs previ de constitucionalitat, no aniria malament per evitar la situació creada.
Es de casos com aquest que cal treure’n lliçons de cara el futur, i no és bo la confrontació que s’està produint entre govern català i govern espanyol, ni el qüestionament constant d’un tribunal que hauria de ser immaculat.
No pot ser que es dubti de la objectivitat i neutralitat d’un òrgan capital com és el Constitucional. I cal dir que en matèria judicial es va molts anys enrere respecte dels altres òrgans i àmbits de l’estat, quan precisament hauria de ser el més indiscutible de tots.
I en aquestes estem. Esperem una sentència que pot complicar enormement la vida política del país, en uns moments en que tots els esforços haurien d’anar destinats a la lluita contra la crisis econòmica. I una sentència contundent pot posar potes enlaire la fràgil estabilitat dels governs, i entrar en un camp de turbulències múltiples i llargues, en el pitjor moment per la economia. Ara bé, que això pugui passar, no vol dir que s’hagi d’actuar amb propostes encara més fora del sentit comú. Si una cosa necessita el país és estabilitat i prudència. Alguns van en direcció contrària.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC