Tuesday, April 24, 2007

 
EL JOC ESTÀ SERVIT
Aquesta setmana s'ha tancat el termini per presentar candidatures als ajuntaments de tot el país. Els partits han treballat de valent durant mesos per aconseguir cobrir el màxim de territori, i d'aquestes eleccions en depenen moltes altres coses. Directament s'elegeixen els regidors, i aquests l'alcalde, però desprès dels resultats en surten els consells comarcals i les Diputacions provincials. Es a dir, el poder territorial, en el millor sentit de la paraula.
Com a tot arreu, en el Solsonès també hi haurà una tria més gran que en anteriors ocasions. La comarca ha estat sempre molt tancada a la pluralitat i finalment aquesta comença obrir-se camí. Amb dificultats, però de manera irreversible uns quants pobles podran triar entre dues o tres opcions. Una bona manera de diversificar la política i fer entrar noves candidatures en els ajuntaments.
Ja era hora. Personalment m'he dedicat a la comarca durant 25 anys i conec bé les dificultats i traves posades per la gent de tota la vida a qui empipava profundament que algú és fiqués en el seu pati particular. Molts candidats s'havien de buscar de lluny i a les fosques no fos cas que algú controlés els meus moviments o els d'altres per poder seguir-los i mirar de tirar-los per terra.
De tot he vist i podria explicar dotzenes de batalles lliurades en tot aquest període. Però com tot, tard o d'hora la por es perd i el control s'afluixa. Es el moment de que surti el sol i apareguin candidatures allà on mai havien pogut presentar-se. I tenir o no tenir el govern de la Generalitat ha estat fonamental a l'hora de obrir portes a tot arreu. Ja no hi ha la por d'abans a que si algú es presenta per un altre partit que no estigui en el govern podrà fer més o menys coses, o tindrà unes prebendes que no tindria d'altra manera.
El resultat positiu és que s'han formalitzat més candidatures que mai i el 27 de maig sortiran ajuntaments més plurals, i per tant més representatius, i també més dinàmics i oberts a la crítica i a la dinàmica govern - oposició. I això no té res de dolent, sempre i quan tothom sàpiga guanyar i sàpiga perdre. I no sempre és fàcil, especialment en els pobles més petits.
Alguns resultats poden ser de difícil digestió, però seran l'inici d'una etapa molt diferent per a tots plegats. I ho puc dir per experiència pròpia, que un ajuntament estigui governat per uns o altres pot canviar com de la nit al dia el funcionament del poble i el seu futur immediat i llunyà. Son tantes les coses que depenen dels ajuntaments que tenir equips entusiastes i treballadors poden modificar tendències que la gent creia irreversibles.
En fi, el futur ja és aquí i una més gran pluralitat també. Encara estem una mica lluny del que passa a les comarques veïnes, però tot arribarà. Recordo com el Berguedà era molt similar al Solsonès i li hem donat la volta. Estic segur que en aquestes també les candidatures progressistes tindrà un bon resultat.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

Monday, April 23, 2007

 
PACIÈNCIA, MOLTA PACIÈNCIA
Quan els mitjans de comunicació em demanen quina és la principal virtut que ha de tenir un alcalde, especialment d'un poble petit, sempre els contesto que paciència, molta paciència.
I això pot contrastar amb el que molta gent pensi que un alcalde ha de tenir grans estudis, o experiència en temes tècnics o de gestió,etc. En principi, tot s'aprèn i administrar un ajuntament és molt similar a administrar una empresa, si bé amb una especial atenció als administrats perquè son ciutadans i se'ls ha de tenir especialment en compte a l'hora de decidir.
Per la gent d'aquestes comarques en que la tradició tèxtil ha estat molt arrelada fins fa poc temps, ho entendran més si posem algun exemple concret. L'alcalde en un poble petit fa com l'antic encarregat de fàbrica, que té uns regidors que exerceixen de contramestres, i tots plegats gestionen una empresa que és diu ajuntament, de la qual tots els habitants en son socis.
Aleshores tot és de tots, però l'alcalde ha de vetllar perquè ningú s'apropiï del que no és seu i vetlli per l'interès de tots plegats. A simple vista és ben fàcil, però la realitat s'ocupa de complicar-ho força.
Tothom sap i exposa obertament els seus drets, i els reclama amb insistència, cosa diferent és quan ha de parlar o complir els deures. Aleshores la insistència és quasibé nul·la. I l'equilibri entre drets i deures és el que li pertoca de garantir a l'equip de govern , i molt especialment al qui el presideix: l'alcalde.
D'aquí se'n desprèn que una bona coneixença del poble és la millor eina de treball per un alcalde. Sovint les coses es compliquen per velles rancúnies entre veïns o famílies, per temes que varen passar anys enrere. Saber-ho és essencial per entendre determinades actituds i situacions.
Una altra virtut indispensable en un poble petit és la discreció. Els alcaldes ens convertim en un referent d'informació i documentació que cal saber guardar i reservar. Poc a poc, també l'alcaldia es converteix en un confessionari per on passa gent amb problemes que abans es resolien en altres indrets.Ara l'ajuntament és l'autèntic centre de la vida social i política del poble i tot ens hi arriba. Ens toca, doncs, lidiar amb problemes de complicada solució, molts dels quals no tenen res a veure amb la política ,en concret, però que és bo donar-los-hi sortida.
Molta gent quedaria sorpresa de veure quants temes son resolts pels ajuntaments, i que res tenen a veure amb les competències concretes que la llei els dona. No podem més que somriure quan veiem les grans batalles per competències estatutàries o constitucionals, amb estudis, informes,etc de grans catedràtics i la poca atenció que es dona a l'ampliació de competències municipals , per via "de facto" que hem assumit els equips de govern arran l'inici de la democràcia l'any 79. Si comparem el que la llei ens marca com obligacions i el que fem realment estem a una distància sideral. En resum, hem ampliat les nostres competències fins nivells mai vistos en la història del nostre país.
I com a tercera gran virtut de tot alcalde ha de ser la constància. Es a dir, mantenir el ritme i comportar-se el primer dia com el darrer. Quan la constància, o la paciència o la discreció fallen, el millor és retirar-se i donar pas a una altra persona. Aquest càrrec obliga estar de guàrdia tots els dies, a totes les hores i al llarg de tot l'any. Qui no s'ho cregui que es dediqui a una altra cosa. Especialment en els pobles petits, on qualsevol incident, accident o qüestió rellevant reclama la presència de l'alcalde. Son les servituds del càrrec i no tothom serveix per exercir-lo. Per això també crema i quan algú està cremat és hora de donar el relleu.
Amb tot i com tot, el repte és apassionant. Si estimes el poble i la feina que fas te la creus els resultats son excel·lents. Estàs en el millor lloc per transformar el municipi, i amb ell, una part del país. Des del càrrec no fas teoria, estàs en pràctiques permanents i pots posar en marxa projectes de millora en tots els àmbits. I la satisfacció del treball ben fet és la millor recompensa. I aleshores molts critiquen els polítics. Puc garantir que sense un gran sentit d'idealisme ,aquest càrrec ben pocs el voldrien.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Sunday, April 15, 2007

 
ESCENARI MÉS PLURAL
Dintre de pocs dies es tancarà el termini de presentació de candidatures municipals i aleshores veurem els deures fets per uns i altres. Tot sembla indicar que l’escenari serà més plural en la majoria de municipis del país. Es pot donar per acabada l’etapa de llistes úniques en molts pobles petits. Era un territori, pràcticament reservat a les candidatures de CiU,hereves en molts casos de llistes caciquils , i on els partits d’esquerres tenien molt dificil entrar-hi. I quan s’hi entrava podia produir efectes realment inesperats i difícils pels qui havien gosat trencar l’autoritat dels qui havien manat sempre.
Conec un bon nombre de casos en que la gosadia la varen pagar molt car, persones de profundes conviccions democràtiques , que varen ser perseguits, calumniats, i vilipendiats per aquells que consideraven inacceptable que algú vulgués ocupar el seu lloc per via d’unes eleccions.
Ha costat arribar fins aquí. Semblava que mai es perdria la por i continuarien manant els de sempre. Però aixó ja és història. S’ha trencat la por i ja no hi ha pobles “impossibles” pels partits d’esquerres i progressistes. Es una de les conseqüències del Pacte d’Entesa a la Generalitat. La gent veu amb total normalitat el relleu produit allà i per tant considera que també es pot produir aquí. Entenent per aquí qualsevol petit poble , situat en qualsevol comarca del país. El resultat concret, és portar el pluralisme fins el darrer racó de Catalunya.
Ha costat fer-ho possible i viable, però és el que esperàvem tots aquells que des de fa molts anys ens dediquem a coordinar i promourre candidatures noves per tot arreu. Ja podem anar per tot arreu, tot i que encara amb precaució en alguns llocs en que voldrien que la pluralitat tardés uns anys més a arribar-hi.
El resultat de tot plegat el veurem la nit del 27 de maig quan es coneguin els resultats, poble per poble. Aleshores podrem contemplar el nou escenari que ha obert el govern tripartit, primer i de l’Entesa, després.
I la primera constatació serà que CiU deixa de ser la força hegemònica en molts municipis i dona pas a nous governs pertanyents a d’altres partits . Serà en aquell moment que s’adonarà de la dura realitat que li ve al damunt. Serà aleshores quan començarà la llarga travessia del desert. I en trindrà per uns quants anys si fa bé els deures perquè quan es perd territori costa molt recuperar-lo. I és que tants anys de govern a la Generalitat va suposar descuidar els equips municipals. Ara un bon grapat han decidit abandonar , i altres fer candidatures de supervivència, però sense convicció ni ambició.
Una altra constatació serà la necessitat d’ampliar la política de pactes en molts més ajuntaments que fins ara. Quasibé tots els partits fan més candidatures. Aixó vol dir més dispersió i menys majories absolutes, la qual cosa obliga a pactes entre forces polítiques diverses i ,sovint, discrepants en punts essencials del municipi.
Encara costa arribar a certs pactes i després mantenir-los al llarg de tot el mandat. Hem vist per tot arreu conflictes i mocions de censura que compliquen l’estabilitat i la normalitat de l’ajuntament. Es un capítol que està per resoldre, perquè a vegades un sol regidor pot donar o treure govern i aixó ni és bo ni lògic. Ben aviat arribarà el moment de canviar la llei electoral municipal per garantir una major estabilitat als governs municipals surgits de les urnes, però aquest és un deute pendent des de fa anys i amb la actual posició del PP és impossible poder-lo consensuar. Per tant quedarà per la propera legislatura general. De totes maneres no deixa de ser una bona notícia l’augment de candidatures d’esquerres en el conjunt de municipis del país. Tindrem un escenari força diferent després del 27 de maig.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

 
UNA QUERELLA ARXIVADA
Una mostra de que CiU ha canviat cap a posicions impensables, anys enrere, és la manera d’actuar en multituds de llocs . He pogut seguir la seva evolució en aquests 28 anys de democràcia municipal i puc assegurar que res té a veure la vella convergència amb la actual. Ha anat clarament cap a pitjor, i els resultats electorals del 27 de maig confirmaran un contundent càstig en la majoria d’ajuntaments i institucions del país.
I és que el canvi generacional ha produit uns nous càrrecs, més preocupats per la seva situació personal que no pas la del partit i el seu encaix a nivell català. Es increible alguna de les posicions defensades en els darrers tres o quatre anys. La darrera la mantinguda en el Parlament de Catalunya al voltant del futur de l’ Estatut.
Però tornant a casa nostra, he estat durant molts anys coordinador de candidatures municipals al Berguedà i he viscut multitud de situacions inacceptables contra candidats progresistes, o socialistes directament. Quants alcaldes convergents han fet la vida impossible a regidors socialistes ? Quants han actuat de manera antidemocràtica per impedir la presentació de candidatures en els seus pobles ? La llista és llarga i en la majoria de casos amb l’entusiasta col.laboració i participació dels òrgans del partit a la comarca i a nivell nacional.
Que ningú s’estranyi de que molta gent passi factura ara, en les eleccions del dia 27 de maig. Ja és demostratiu de com les coses han canviat, les greus dificultats de CiU per fer llistes en molts pobles on sempre n’havien tingut i on han governat des de fa anys.
Estic convençut d’un canvi radical a la comarca i a la majoria de municipis. I és que els errors es paguen i els errors en política, es paguen doblement.
Una prova també la tenim en el meu poble, Borredà. Arran les eleccions passades, la posició de CiU va canviar radicalment i va passar d’una lleial oposició que havien tingut en el passat, cap una actuació de fer servir totes les armes per anar contra l’equip de govern i especialment contra la meva persona.
Els dos regidors, inicials ,.Joan Pons Tubau i Joan Pallach Yeste, i després Mercè Rota Serra ( en substitució del dimitit Joan Pons) s’han dedicat a presentar dotzenes de denúncies, recursos,etc contra tot i a tot arreu. Una manera de fer perdre el temps i acabar perdent el crèdit que havia tingut CiU en el passat. Denúncies, fonamentades , en molts casos en informacions deformades, documentacions incomplertes o directament inventades que donen com a resultat l’arxivament generalitzat.
Però no en tenien prou amb aixó que calia emprendre altres acusacions molt més personals com dubtar de tenir títol universitari. Cosa gens essencial per tenir un càrrec, però que seria greu sinò fos cert i constés en el currículum, com és en el meu cas i per tant va requerir repartir còpies del diploma de llicenciat obtingut l’any 84. O fer còrrer altres històries inventades sobre temes personals o de patrimoni.
I a la vista de la nul.la eficàcia de les seves accions, donen un pas més presentant una querella plena d’acusacions , en concret 8 capítols , amb multitud de temes deformats, inventats o clarament modificats respecte la realitat. No varen tenir cap problema de declarar sota jurament sobre tot plegat. Al final la justícia ha cregut en les meves declaracions i la documentació probatòria presentada, i ha arxivat la querella. Ara em toca actuar per reclamar danys i perjudicis i castigar una conducta tant reprobable.
Però tot plegat demostra una manera de fer des de tots els punts de vista rebutjable perquè trenca els lògics lligams que ha d’haver-hi entre unes forces polítiques i altres. Els partits per diferents que siguin convé que tinguin punts de connexió i entesa, en cada poble en concret i a la comarca, en general. Nomès des de l’entesa és possible col.laborar i sumar esforços. En aquests darrers anys CiU ha trencat moltes coses i el futur serà complicat per ells. I podrem veure com els resultats del 27 de maig deixen clar un panorama polític molt diferent del que tenim ara.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

 
QUERELLES I POBLES PETITS

Fa pocs dies, en motiu de la presentació dels caps de llista de CiU a la comarca del Bages, l’ex-president Pujol es queixava de que alguns candidats havien sofert pressions i atacs, cosa inacceptable i considerava que aquesta era una de les causes de no poder presentar candidatures a tot arreu.
Se’m va escapar un somriure al llegir aquestes declaracions ,després d’anys i anys de que candidats socialistes hagin sofert tota mena d’atacs, persecucions ,desqualificacions i tota mena d’impediments per poder-se presentar en municipis presidits per convergents de tota la vida, fins i tot hereus dels temps més obscurs del nostre país.
I no dubto que algun excès s’hagi donat en algun poble, cosa condemnable , en contra d’algun candidat convergent, però serà una excepció. En el nostre cas, eren atacs molt generalitzats, i sovint ben protegits per les altes instàncies del partit i de la Generalitat. Precisament aquesta cobertura les fèia més inacceptables i més escandaloses perquè s’hi barrejaven càrrecs institucionals que haurien d’haver vetllat pel comportament democràtic dels càrrecs municipals.
D’aquells comportaments de CiU s’arriba a la situació actual que durà la coalició a una difícil situació l’endemà de les eleccions municipals del 27 de maig. I alguns poden pensar que m’alegro d’aquesta perspectiva. Es cert que haver viscut en primera persona tantes injustícies i comportaments antidemocràtics, fa que es desitgi un càstig exemplar, però no és menys cert que al país li convé un partit de centre – dreta fort i cohesionat,i amb capacitat per esdevenir alternativa en un futur ,més o menys proper. A la vista de com és governat, ja no n’estic gens convençut.
Puc detallar en primera persona l’evolució tinguda per CiU en el meu municipi, i que es pot aplicar a molts altres de la comarca del Berguedà o de qualsevol altra comarca de Catalunya.
D’aquells primers temps en que era capaç de pactar amb la oposició i governar junts, sense sectarismes ni tractes discriminatoris, envers cap col.lectiu ni sector, es passa poc a poc, cap a situacions més intransigents i quan perd de forma estrident les eleccions, en aquest cas les darreres de 2003, es col.loca en una posició contra tot i contra tots, especialment contra la persona de l’alcalde.Qui signa aquest article i contra ell tot hi val, amb el consentiment i col.laboració de l’aparell del partit , a la comarca i a nivell nacional, que és molt més greu i preocupant com a signe dels canvis operats i de en quines mans ha anat a parar.
En el meu cas, s’han fet servir totes les armes disponibles, denúncies, invencions, falsedats, injúries ,amb usos d’ acusacions que poden semblar ridícules en molts llocs , però que poden fer mal en pobles petits. Acusacions com la de que no tenia cap títol universitari ,tal com figura en el meu currículum i que em va portar a fer fotocòpies del diploma de llicenciat per repartir-lo abundantment, fins d’altres referents a invencions sobre la vida privada o suposades propietats, nomès existents en els caps malalts de qui les feien còrrer.
Quan creuen que contra un enemic, tot s’hi val, es pot acabar presentant una querella, amb continguts deformats, inventats, falsejats o purament formats per atacs personals que no dubten en defensar , sota jurament, davant dels més alts tribunals. Però al final, la veritat s’obre pas i declara que res del que s’ha acusat és cert i s’arxiva tot. Ara mateix, s’iniciarà la segona part que és la petició de responsabilitats per aquestes actuacions i la demanda per danys i perjudicis. Els tribunals tindran la paraula en el meu cas, però que és calcat al que ha passat en altres indrets.
El que demostra que la nova convergència ha perdut els vells orígens i s’ha deixat portar per gent sense escrúpols. He conegut alguns dels nous dirigents i malament aniran sinò se n’alliberen i donen pas a una nova generació, amb ideals i sentiment de país, no de simple ambició de poder a qualsevol preu. Els resultats del 27 de maig seran exemplars contra la manera d’actuar, abans descrita en el meu poble o en tants altres del país.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

Thursday, April 12, 2007

 
LA QUERELLA DE CIU CONTRA L'ALCALDE - ARXIVADA

A TOTS ELS BORREDANESOS

Vaig entrar de Regidor de l' Ajuntament a l'abril de 1979. Porto, doncs, 28 anys dedicat a les tasques municipals. 12 anys com a Regidor i 16 com Alcalde - President. Sempre en el govern perquè tant amb l'Alcalde Andreu com amb l' Alcalde Nadeu ,vàrem ser capaços d'arribar a pactes entre els dos equips municipals. Estic convençut de que aquells acords varen ser clarament positius pel poble, i només cal recordar com era en aquells anys Borredà,i la transformació que ha tingut , per comprovar com el resultat ha estat ben positiu.
Durant tots aquests anys, i molt especialment en els darrers, la crítica i la discussió sobre alguns dels projectes proposats i executats ha estat constant per part d'algun dels sectors discrepants habituals.
De fet en un poble, i com més petit, més habitual és ,hi ha les lògiques diferències entre uns i altres, estiguin en un partit o en un altre. Pels qui tenim responsabilitats de govern aquestes crítiques son lògiques, fins i tot saludables , i va amb el càrrec fer-hi front, fins i tot quan les podem considerar totalment desinformades o falsejades.
Amb tot hi ha una línia, a nivell personal i polític que mai convé traspassar: el de l'atac personal . O el de la pretensió de desprestigiar l'adversari amb acusacions inventades, falses o deformades, quan no clarament demagògiques, o força de tot plegat.
En aquests 28 anys , mai ningú podrà acusar-me d'haver-lo tractat amb indiferència, amb sectarisme per no haver-me votat o amb amiguisme cap a persones properes , en detriment d'altres . Tant com a Regidor i després com Alcalde, tothom qui ha vingut a l'ajuntament ha estat tractat i respectat com a ciutadà . Se l'ha atès i se li han resolt els temes portats, amb diligència i eficàcia, sense diferències entre uns i altres. A tots per igual, i fins i tot s'han fet gestions que van molt més enllà de les obligacions d'un Alcalde, a persones que sovint han estat crítiques i injustes envers decisions municipals. Abans ho de dit, el càrrec obliga a tenir un comportament rigorosament al servei de tots, sense excepcions.
I tinc aquest càrrec per decisió sobirana del poble de Borredà. I el tindré tant temps com el poble ho vulgui. I m'he presentat sempre, convençut de que podia aportar la meva feina i experiència al servei del poble que m'ha vist néixer i al qual estimo profundament. Estic orgullós de la feina feta i de la transformació que des de l'ajuntament hem estat capaços de dur a terme al llarg dels 28 anys de democràcia municipal. I és mèrit de tots i cadascun dels Regidors i Alcaldes que han passat per la Casa Consistorial en aquest temps. Ni més ni menys. I tots ells mereixen respecte i reconeixement.
He servit al poble amb convicció i honestedat. No he tingut ni volgut contraprestacions econòmiques, i totes les despeses han estat clares i transparents . Res s'ha pagat que no fos degudament justificat i no hem tingut despeses innecessàries ,perquè l'austeritat ha presidit totes les nostres actuacions. I mai es trobarà ni una sola actuació que hagi anat en benefici propi o de qualsevol altre membre del Consistori. Sempre hem tingut com a prioritat , Borredà.
Joan Roma i Cunill, Alcalde - President de l' Ajuntament.

EL PERQUÈ D'AQUESTA INTRODUCCIÓ.
He volgut fer aquesta introducció perquè aquest mandat que ara acaba, ha estat totalment diferent del que havíem viscut en els 24 anys anteriors.
En els 12 primers anys de democràcia va ser possible un pacte unitari, pel qual els 7 Regidors de l' Ajuntament ens distribuíem les competències i no hi havia oposició real. Podíem tenir les lògiques diferències i discrepàncies, però tots estàvem en el govern i tot s'anava aprovant per unanimitat. També cal dir que aquells varen ser anys excepcionals en tots els sentits. El país i amb ell, els ajuntaments ajudàvem a crear una nova manera de governar i de compensar tants anys de dictadura.
Era lògic que aquesta fase excepcional donés pas cap a la lògica dinàmica govern - oposició en els anys següents. I així passà, amb les controvèrsies típiques i els resultats lògics a les votacions en els plens municipals. Amb tot , sempre el respecte entre uns i altres va ser exquisit.
Però arribats a l'any 2003, tot canvia i s'inicia una nova etapa presidida , ja no per la dinàmica govern - oposició sinó per l'intent de la candidatura perdedora , CiU, de entorpir l'acció de govern amb totes les armes possibles. Nosaltres , és a dir, l'equip de govern, ens convertim en l'enemic a batre. Ja no hi ha adversaris sinó enemics i contra l'enemic tot s'hi val. S'importen estratègies i maneres de fer que fins aleshores només havíem vist a la televisió o als diaris, en altres llocs molt més grans i amb enemistats antigues entre els membres de cada partit.
El resultat de les eleccions va ser clarament negatiu per CiU perquè va passar de 3 Regidors a 2, malgrat una campanya que es pensaven donaria uns altres fruits. Segurament decebuts, algú va pensar que la via més ràpida per fer caure l'equip de govern del PSC seria la d'atacar per tot arreu ni que fos a base de mentides i falsedats.
Els dos regidors elegits, Joan Pons Tubau i Joan Pallach Yeste, varen anar presentant i signant documents que no eren elaborats per ells sinó presumptament per la tercera de la llista, Mercè Rota Serra. Dels documents i peticions diverses , a la vista de que no es trobava res de estrany, irregular o il·legal es va passar a les denúncies directes davant de tota mena d'institucions, organismes i serveis.
Hem tingut més de setanta denúncies ,adreçades a tot arreu. Unes vegades a la Sindicatura de Greuges, altres a la Sindicatura de Comptes, al Parlament de Catalunya tot i que no té cap competència sobre ajuntaments, a la Delegació del Govern a Catalunya, a la Diputació de Barcelona, a diversos Departaments de la Generalitat, a Urbanisme, Carreteres, etc. etc.
Els resultats han estat contundents. No ha prosperat cap de les denúncies presentades i les acusacions han quedat en res, o en pràcticament res.
També hi ha hagut denúncies davant Inspecció de Treball, en concret dues, signades per Joan Pallach, en contra de suposats treballs i treballadors il·legals a l' Ajuntament. Precisament ell que no és un model de legalitat.
I a la vista de la poca productivitat de les denúncies, fan un pas més i presenten dos recursos contenciosos- administratius. Perden el segon que fa referència a temes pressupostaris i el primer el guanyen , tot i que el tribunal reconeix que hi havia un acord entre els grups municipals pel qual es convocarien els plens per medi de la bústia posada a la escala secundària de l'ajuntament. I aquí ja vàrem poder comprovar la facilitat per la mentida de Joan Pallach, capaç d'assegurar avui qualsevol cosa que negava ,ahir. En tenim una llarga llista d'exemples.
Arribats en aquest punt, i vistos per part de CiU els magres resultats obtinguts en aquesta batalla política i personal, decideixen donar un pas més. Joan Pons Tubau i Joan Pallach Yeste, signen la presentació d'una QUERELLA , suposadament preparada i elaborada per Mercè Rota Serra que va substituir al cap de poc temps a Joan Pons quan aquest va dimitir del càrrec de regidor.

QUERELLA DE CIU CONTRA L'ALCALDE JOAN ROMA, PRESENTADA DAVANT LA SALA PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA.
Com a partit nacionalista que diu que és CiU , presenten una querella íntegrament en castellà. Aquesta querella ,entenc que fou promoguda pels dos Regidors de CiU, Joan Pons Tubau i Joan Pallach Yeste, presumptament elaborada per Mercè Rota Serra i beneïda per CiU a nivell nacional pel fet de ser jo mateix Diputat al Parlament pel PSC i màxim dirigent d'aquest partit a la Catalunya Central, però entenc també que amb el vist i plau de la resta de membres de la candidatura de CiU a Borredà. Ho dic perquè ara no voldria que cap d'ells vingui a dir que no en sabia res o no hi estava d'acord.
Si CiU a Borredà va presentar la querella és perquè tots els set membres de la candidatura del 2003 hi estaven d'acord i ara han d'assumir la responsabilitat de la seva presentació.
El 6 de maig de 2005 es va presentar la querella al Tribunal Superior per la meva condició de Diputat i estar protegit per l'aforament de parlamentari. La presentació es va fer a la Sala Penal i les acusacions eren (reprodueixo el text de CiU): " por un presunto delito de prevaricación administrativa previsto y penado en el artículo 404 del Código Penal en concurso ideal con un delito contra los derechos cívicos de las personas previsto en el artículo 542, y un delito continuado de prevaricación administrativa previsto y penado en el artículo 404".
La querella contenia 8 capítols de suposades irregularitats i il.legalitats ,alguns més extensos que d'altres i fins i tot un ja resolt per la via contenciosa- administrativa. Veiem-ne la relació.
1/ Negativa del Alcalde a la consulta de decretos de Alcaldia, así como a la obtención de copias.
2/ Irregularidades en las convocatorias de los plenos del Ayuntamiento.
3/ Negativa del Alcalde al acceso a la documentación relativa al presupuesto municipal de 2004.
4/ Negativa del Alcalde al acceso a documentación relativa a las obras de urbanización de la zona norte de Borredà.
5/ Negativa del Alcalde al acceso a documentación relativa a las actas de la Comisión de Gobierno de 13/9/03 y 11/10/03.
6/ Negativa del Alcalde al acceso de documentación referida a la cuenta general del año 2002.
7/ Negativa del Alcalde a la consulta del título de transmisión de propiedad del cementerio de Borredà.
8/ Negativa del Alcalde a facilitar documentación sobre contratación de obras y servicios a distintos concejales.

La presentació d'aquesta querella va donar peu a buscar tota la documentació pertinent per demostrar que les acusacions eren falses. Es varen recollir més de 2.000 pàgines de documentació municipal, de totes les actuacions posades en qüestió, i el butlletí municipal va fer un magnífic paper, sobretot quan es deia que no s'havia donat informació o documentació , i es podia demostrar la falsetat amb noticies publicades en el butlletí.

QUIN CONTINGUT TENIEN ELS CAPITOLS DENUNCIATS?
He de dir que l'experiència d'anar a declarar davant el Tribunal Superior és molt especial. Fou una barreja d'indignació a la vista d'acusacions falses, però al mateix temps de tranquil·litat i orgull per poder demostrar que res del que se m'acusava era cert. La honestedat permet dormir tranquil i declarar tranquil·lament. Així ho vaig fer durant tot un matí davant el Magistrat Guillem Vidal, recentment mort. El seu tracte fou exquisit i en diverses ocasions va advertir la lletrada de CiU que no eren pertinents certes suposicions o acusacions sense cap prova.
Anteriorment havien anat a declarar els denunciants , signants de la querella, Joan Pons Tubau i Joan Pallach Yeste. En les declaracions hi figuren diverses falsedats manifestes i fàcilment comprovables com es va poder demostrar.
Posteriorment varen anar a declarar les dues Secretàries de l' Ajuntament, en els darrers anys. I a la vista de que tot plegat no anava pels camins desitjats , Mercè Rota Serra va demanar anar a declarar , per intentar posar més acusacions sobre la taula i refermar els temes de la querella.També en les seves declaracions hi hagueren mentides i falsedats fàcilment demostrables. Finalment vàrem considerar que una declaració del qui ha estat Primer Tinent d'Alcalde en aquests anys, Jesús Solanellas era oportuna per confirmar i refermar les meves declaracions.

Així,doncs, dels 8 capítols d'acusacions n'hi havia alguns de realment febles i molt poc argumentats i documentats com tots els que feien referència a informació i documentació perquè en la majoria de casos vàrem poder demostrar amb papers que s'havien deixat veure, o s'havien publicat en el butlletí o formaven part de la documentació dels plens municipals.
Fins i tot en alguns casos s'havien dipositat a la sala de plens per ser consultats per CiU i no s'havien presentat a mirar-se-la.
Evidentment el capítol més llarg d'acusacions era el referit a la zona nord , amb acusacions de tota mena sobre falta de documentació, xifres suposadament contradictòries, jocs de paraules i números que varen ser totalment contradits, demostrats i comprovats documentalment. La contundència i claredat ,sobretot en aquest punt , va ser total perquè ja estic cansat de demostrar que en aquesta obra i en totes les altres que hem fet ,sempre s'ha actuat amb claredat i eficàcia.
El darrer capítol era un dels més penosos per un poble petit en que tots ens coneixem i tots sabem com s'han fet les coses i com es poden fer. En aquest cas ,els denunciants de CiU, m'acusaven d'haver fet treballar el meu germà Josep Roma Cunill, en feines de manteniment de la xarxa d'aigua. Cal recordar que alguns destacats membres de CiU el dia 20 de juliol de 1992 varen abandonar el servei de subministrament d'aigua municipal i varen entregar les claus del servei, un dissabte el matí, sense avís previ i en ple estiu, amb una xarxa absolutament vella, i desfasada per les necessitats del poble.
En aquell moment el Tinent d'Alcalde d'Obres i Serveis era el meu germà, i li va tocar fer reparacions urgents, i treballs en l'únic torn del poble que era el seu, i això va motivar factures de despeses per treballs que mai implicaven cap sou municipal.
Acusació similar fou feta contra l'empresa constructora de la qual és soci, Jesús Solanellas, per haver fet una obra que 7 altres empreses no varen voler fer: la reparació del Campanar de l'Església de Borredà, en uns moments en que era perillós estar pels voltants. Es la única obra que se li ha adjudicat en els 16 anys de govern del PSC, i per ser urgent i no perdre una subvenció de la Generalitat.
I també una altra acusació d'aquest capítol anava destinada a acusar d'haver contractat els serveis de transport de Joan Cunill Pujol. L´únic camió del poble i pel que es veu segons CiU si tenim parents amb negocis no es pot contractar a ningú, i així segons ells no comprarien ni contractarien res del poble perquè tots som parents de tots. Pel que es veu segons ells millor pagar el doble per algú de fora abans de comprar o contractar algú d'aquí.

EL TRIBUNAL ARXIVA LA QUERELLA I NO S'OBRE JUDICI.
Fetes totes les declaracions i aportada tota la documentació, el tribunal ha estudiat les acusacions, i les proves i ha decidit ARXIVAR LA QUERELLA. Per tant ja ni tant sols s'obre judici. Considera provat i demostrat que l'ajuntament i en el meu cas l' Alcalde ha actuat seguint els dictats de la llei i no ha dut a terme cap fet delictiu.
Estava segur d'aquest final i així el vaig anunciar en diversos plens municipals als Regidors denunciants, i posteriorment a Mercè Rota Serra quan va prendre el relleu de Joan Pons Tubau.
Ara ja hi ha el pronunciament dels Tribunals. Però què s'ha trencat per sempre més ? Res serà com abans, quan un partit polític, i unes persones concretes, han decidit portar els seus atacs a un nivell mai vist . El cost de tot plegat no baixarà dels 9.000 euros , de moment tots pagats de la meva butxaca per no perjudicar l'ajuntament, tot i que la querella anava en contra meva en tant que Alcalde i per tant tinc dret a que sigui l'ajuntament qui pagui.
No sé qui ha pagat per part de CiU. Potser el partit a Barcelona, per un desig de càstig en contra meva per haver estat un Diputat especialment incisiu en la seva feina d'oposició o per algú que em té una especial estima. M'és igual. El cert és que els atacs s'han tornat en contra seva i la justícia s'ha fet. Ara veurem qui paga els costos de tot plegat, a nivell econòmic primer , a nivell de responsabilitats després.

DRET A DEFENSAR EL MEU HONOR
Tot i que alguns critiquin els polítics , en general, i creguin que es pot fer un totum revolutum, soc dels que defenso i defensaré sempre el noble treball dels qui dediquin uns anys de la seva vida a la política, i molt especialment a la política municipal.
No és fàcil ser Regidor, i encara menys Alcalde d'un poble. S'ha de tenir vocació i estimar molt per continuar una feina que molts critiquen i molts diuen que ho farien millor però es queden a casa a l'hora de presentar-se a unes eleccions.
Com Alcalde he d'actuar com aquell encarregat de fàbrica que té uns contramestres que l'ajuden per aconseguir el bon funcionament d'una empresa que és el poble i pertany a tots plegats. Tot és de tots i he de vetllar perquè ningú es faci seu el que no li pertoca i que tot estigui en ordre i perfecte funcionament. M'agrada la feina que faig i els resultats obtinguts, per això em va causar una profunda indignació la presentació de la querella i les acusacions llargament reiterades de temes com la zona nord o altres actuacions que han suposat l'inici de la recuperació del poble després d'una profunda crisi a finals dels anys 80.
I arribats aquí, vull anunciar que emprendré totes les accions legals pertinents contra els promotors i signants de la querella , demanant tot el que la llei em pugui atorgar, per haver estat atacat el meu honor i la digna feina feta al front de l'ajuntament de Borredà.

Joan Roma i Cunill, Alcalde - President de l' Ajuntament.

Tuesday, April 10, 2007

 
INSTAL•LACIONS SOLARS I TERRITORI
Enmig de la polèmica pels parcs eòlics van apareixent per tot arreu, altres tipus d’instal•lacions amb impactes similars sobre el territori. Potser no tant vistosos, però sí de similars contradiccions. Per una banda no volem dependre tant del petroli i per altra no volem impactes visuals negatius, o suposadament negatius. I algun dia cal triar , o una cosa o l’altra.
I és que a diferència dels parcs eòlics, que es veuen molt , els parcs solars o hortes solars poden anar més camuflats i no ser tant visibles com els primers. Amb tot, tot depèn dels volums. Una petita horta solar pot ocupar uns quants centenars de metres quadrats i passar força desapercebuda, però d’altres poden tenir vàries hectàrees de superfície i aquí sí que l’impacta és gran.
I poc a poc, el territori anirà cobrint-se d’aquestes instal•lacions. Tenim un país amb moltes hores de sol i cada vegada s’aprofita més la seva energia. I com en tot, aquestes inversions corren de boca a orella, i un propietari veu que un altre en posa i ell també ho prova, i així en pocs mesos el volum de projectes esdevé enorme. Ben aviat caldrà legislar urgentment per organitzar aquest allau de peticions.
En el meu cas, com Alcalde en tinc ja dues en tramitació, de petites dimensions, però ben aviat sembla ser n’arribarà alguna altra de dimensions molt més grans. Què fer davant aquestes peticions? De moment s’han de tramitar i en cas d’informes favorables de 5 instàncies diferents, s’ha de donar la llicència corresponent. Estic plenament d’acord ,sempre que els indrets proposats siguin adequats, però el terme adequat és massa elàstic com per estar tranquil de cara el futur.
Com en tot som un país que funciona a batzegades i la proliferació d’instal•lacions pot portar a una situació no desitjada perquè es poden malmetre paisatges per molt de temps.
Caldrà posar normes. Ara no n’hi ha en concret perquè és un fenomen nou i complex. El país necessita noves energies, i com més netes, millor, però també viu del turisme i el paisatges és fonamental. Cobrir massa territori de plaques solars el modifica substancialment i obliga a posar-hi supervisió i control. Caldrà, doncs, planificar on poden anar i on , no.
Però, és cert que aquestes instal•lacions obren unes perspectives noves i interessants pels pagesos i propietaris, en general. Davant finques poc productives, la perspectiva de tenir ingressos extres amb aquests parcs solars, fa que molts es plantegin compaginar activitats pageses i ramaderes amb les energètiques. I d’inversors que hi posen diners, de moment se’n troben fàcilment. Ho he pogut comprovar en diversos municipis, en que els propietaris hi posen el terreny i financers , els diners. Pel que diuen i prometen els rendiments financers seran raonablement elevats, i segurs.
Veurem què ens depara el futur, però a la vista de la irregularitat de les pluges, la energia hidràulica té poc futur, i la nuclear està en vies de desaparició si res no fa canviar radicalment les promeses de la major part dels partits. No es pot confiar tot en el gas, i passar a dependre’n en exclusiva, de manera que l’increment de potència per energies netes es fa obligatori. I realment els projectes van de pressa. En tres o quatre anys les peticions s’han multiplicat per deu , i ara una gran nombre de municipis tenim sol•licituds a l’espera de resolucions definitives.
També els ajuntaments haurem de demanar algunes compensacions que permetin ingressar recursos , de manera similar a com es fa per altres tipus d’energies. En fi, de tot plegat ben aviat en sentirem a parlar, a la vista de l’extensió d’aquestes iniciatives.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

Thursday, April 05, 2007

 
PRIORITATS DEL NOU GOVERN
Tot sembla indicar que ,malgrat les turbulències dels darrers dies, protagonitzades per ERC i CiU , el govern d’Entesa ha fet els deures pressupostaris i començarem a veure resultats palpables en la vida quotidiana de la gent.
A la espera del nou finançament que ha de portar l’ Estatut i de l’acord entre Estat i resta de CCAA , el cert és que s’han alliberat diners de despeses no prioritàries cap a capítols essencials per millorar la vida dels ciutadans. De fet, a tot arreu, menys aquí el debat de pressupostos és el més important de l’any. I aquí ho hauria de ser també sinó ens perdéssim en discussions estèrils entre uns i altres.
En fi, tornant al tema, tenim els primers pressupostos clarament progressistes, i model del que seran els dels anys vinents. Es va prometre política social i aquí la tenim traduïda en les 3 M : metges, mestres , mossos. O el que és el mateix, més i millors recursos per salut; més mestres per millorar la educació; i més mossos per garantir la seguretat de tots nosaltres. Si a tot plegat hi sumem més recursos per benestar social, destinats al sector més feble de la societat: gent gran, persones amb pensions baixes,etc, els que recolzem aquest govern ens podem sentir raonablement satisfets.
I dic raonablement perquè queda encara molt camí per recórrer abans no tinguem el nivell de cobertura social en tots els sentits i en tots els nivells desitjats. Però amb aquests pressuposts anem pel bon camí.
I més bé aniríem si anteriors governs haguessin fet els deures en el seu moment. Ja ho hem dit i ho hem explicat que ni els metges , ni els mestres ni els mossos, o assistents socials, etc, no s’improvisen. Falten professionals d’aquestes i altres especialitats, i no es poden incorporar de la nit al dia sinó al cap d’anys d’estudis i pràctiques. Per tant, una certa paciència i improvisació serà indispensable, durant uns quants anys.
Pels qui estem en ajuntaments, també comencem a veure la llum . Finalment els compromisos son clars i traduïts en diners directes. La major part de partides destinades als municipis augmentaran entre un 16 i un 19%, en aquest primer any, i en proporcions semblants els anys vinents. Es la millor notícia, just a poques setmanes de les vuitenes eleccions municipals.
I un tema essencial és que deixem de ser tractats com a administracions subordinades per passar a parlar en peu d’igualtat amb la Generalitat. Els qui som alcaldes i hem viscut anys i anys de supeditacions i subordinacions, s’agraeix que un President que ha estat alcalde, hagi decidit que tots som Administració al servei dels ciutadans, i que perquè tot funcioni bé ,el millor és la cooperació.
Queda,encara molt per fer, a nivell de funcionament de l’aparell burocràtic. Aquesta ha de ser una de les prioritats dels propers mesos i anys. La maquinària de la Generalitat és feixuga, lenta, complicada i contradictòria. Fem massa papers, van massa lents, i massa decisions depenen de diversos serveis alhora, amb la complicació que això comporta. Ningú pot garantir que un tema urbanístic es pugui dur a terme, si prèviament no té el vist i plau de Medi Ambient, i alhora es demani el vist i plau d’ Agricultura, o d’algun altre servei com Carreteres, ACA, etc.
Es convenient posar mesures de supervisió i control , per evitar males pràctiques, com tot sovint veiem en altres indrets, però s’ha de trobar la manera d’agilitar els tràmits per no trencar oportunitats que passen una vegada i si es retarden pot ser es perdin. Es fàcil dir-ho i no tant aplicar-ho, però la paperassa és cada vegada més feixuga i posa en perill de col•lapse molts ajuntaments i particulars.
Aquest és el proper repte a emprendre. Aconseguir modernitzar la administració per fer-la més àgil i alhora més eficaç. La majoria d’ajuntaments ho han aconseguit i no veig el perquè no ho hauria de fer la Generalitat. I tenir en el govern uns quants ex-alcaldes és la millor garantia de que així serà. De moment ,però el que saludem és el primer gran compliment dels compromisos electorals en matèria de polítiques socials i municipals.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
ELS PREVISORS SE’N SURTEN
Des de fa uns quants mesos veiem alguns greus problemes d’aigua en uns quants pobles d’aquí la comarca, i fins i tot la capital ha de avançar un dels seus projectes vitals per garantir suficiència d’aigua pels propers temps.
Fora del Berguedà no s’ho creuen que pugui haver-hi problemes , a la vista de l’embassament de La Baells i de tenir el naixement del riu Llobregat , Bastareny, Riera de Merlès,etc.etc. Semblaria que amb tantes fonts i captacions hauríem d’anar sobrats d’aquest element. I en canvi, els problemes es van acumulant i en alguns casos arriben a ser realment greus.
Com hem arribat a aquesta situació? No es pot culpar de tot al temps perquè ja fa anys que veiem com les pluges es fan més escasses i irregulars. Aleshores cal buscar la falta de previsió en molts dels casos que apareixen en els mitjans de comunicació.
I el que passa és que les obres del cicle de l’aigua son poc agraïdes. Es a dir, no es veuen, no son espectaculars, no donen vots, fins que el líquid element no comença a faltar, etc. En resum, molts ajuntaments han preferit fer passar per davant les obres d’embelliment per davant de les urgents. I els errors es paguen perquè tota obra relacionada amb l’aigua sol ser lenta i cara.
Un altre greu problema que hem tingut a la comarca, en aquest i altres temes ha estat l’individualisme en les propostes i les solucions. Només ara es comença a pensar en termes més amplis ,territorialment parlant. Es a dir, la portada d’aigua a Berga, des de La Baells ja es considera que podria allargar-se cap Avià, i sincerament crec que s’hauria de portar fins l ‘ Espunyola. I per l’altra banda, s’hauria de resoldre tota la problemàtica amb l’aigua de Sant Ponç, primer de La Llosa del Cavall, després.
Ja no es poden fer petites obres com abans. Son pedaços que no solucionen cap gran problema i deixen la solució per més endavant. I ara ja no és hora de pedaços sinó de grans projectes.
Si com tot indica, el règim de pluges continua sent irregular, s’han de buscar noves captacions i construir grans dipòsits d’aigua per aprofitar bé tota l’aigua que caigui. No tenim ni una cosa ni l’altra. Berga mateix, té poca aigua en reserva i el consum és espectacularment alt i al ritme que va la construcció, obliga a inversions enormes en infraestructures relacionades amb l’aigua. I és evident que cal estalviar i castigar els consums irresponsables, però en tot hi ha un límit i passat aquest, els mínims indispensables perquè un municipi pugui funcionar continuen existint.
Hem tingut també un altre problema més general, com ha estat la falta de planificació a nivell global de Catalunya. Tampoc aquí s’han fet els deures bé i l’Agència Catalana de l’ Aigua no ha complert el seu objectiu de ser l’òrgan previsor i coordinador de tot. No varen voler tallar amb les tendències individualistes de molts ajuntaments i varen deixar fer, sense intervenir gaire. Ara toca fer el contrari, s’ha d’intervenir a tot arreu per agrupar pobles i solucionar junts el problema de tots. Es més barat i més pràctic per a tots.
En fi, seguirem parlant d’aquest problema perquè les solucions son complicades i molt cares. I sincerament traslladar aigua amb cisternes d’un lloc a l’altre és una imatge tercermundista i d’un cost brutalment elevat. Esperem que aquestes imatges obliguin a modificar programes electorals en molts llocs que han preferit pensar en altres coses abans que en el més elemental. Els qui han estat previsors se n’han sortit, els que no, ara en paguen les conseqüències.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?