Joan Roma

INSTAL•LACIONS SOLARS I TERRITORI
Enmig de la polèmica pels parcs eòlics van apareixent per tot arreu, altres tipus d’instal•lacions amb impactes similars sobre el territori. Potser no tant vistosos, però sí de similars contradiccions. Per una banda no volem dependre tant del petroli i per altra no volem impactes visuals negatius, o suposadament negatius. I algun dia cal triar , o una cosa o l’altra.
I és que a diferència dels parcs eòlics, que es veuen molt , els parcs solars o hortes solars poden anar més camuflats i no ser tant visibles com els primers. Amb tot, tot depèn dels volums. Una petita horta solar pot ocupar uns quants centenars de metres quadrats i passar força desapercebuda, però d’altres poden tenir vàries hectàrees de superfície i aquí sí que l’impacta és gran.
I poc a poc, el territori anirà cobrint-se d’aquestes instal•lacions. Tenim un país amb moltes hores de sol i cada vegada s’aprofita més la seva energia. I com en tot, aquestes inversions corren de boca a orella, i un propietari veu que un altre en posa i ell també ho prova, i així en pocs mesos el volum de projectes esdevé enorme. Ben aviat caldrà legislar urgentment per organitzar aquest allau de peticions.
En el meu cas, com Alcalde en tinc ja dues en tramitació, de petites dimensions, però ben aviat sembla ser n’arribarà alguna altra de dimensions molt més grans. Què fer davant aquestes peticions? De moment s’han de tramitar i en cas d’informes favorables de 5 instàncies diferents, s’ha de donar la llicència corresponent. Estic plenament d’acord ,sempre que els indrets proposats siguin adequats, però el terme adequat és massa elàstic com per estar tranquil de cara el futur.
Com en tot som un país que funciona a batzegades i la proliferació d’instal•lacions pot portar a una situació no desitjada perquè es poden malmetre paisatges per molt de temps.
Caldrà posar normes. Ara no n’hi ha en concret perquè és un fenomen nou i complex. El país necessita noves energies, i com més netes, millor, però també viu del turisme i el paisatges és fonamental. Cobrir massa territori de plaques solars el modifica substancialment i obliga a posar-hi supervisió i control. Caldrà, doncs, planificar on poden anar i on , no.
Però, és cert que aquestes instal•lacions obren unes perspectives noves i interessants pels pagesos i propietaris, en general. Davant finques poc productives, la perspectiva de tenir ingressos extres amb aquests parcs solars, fa que molts es plantegin compaginar activitats pageses i ramaderes amb les energètiques. I d’inversors que hi posen diners, de moment se’n troben fàcilment. Ho he pogut comprovar en diversos municipis, en que els propietaris hi posen el terreny i financers , els diners. Pel que diuen i prometen els rendiments financers seran raonablement elevats, i segurs.
Veurem què ens depara el futur, però a la vista de la irregularitat de les pluges, la energia hidràulica té poc futur, i la nuclear està en vies de desaparició si res no fa canviar radicalment les promeses de la major part dels partits. No es pot confiar tot en el gas, i passar a dependre’n en exclusiva, de manera que l’increment de potència per energies netes es fa obligatori. I realment els projectes van de pressa. En tres o quatre anys les peticions s’han multiplicat per deu , i ara una gran nombre de municipis tenim sol•licituds a l’espera de resolucions definitives.
També els ajuntaments haurem de demanar algunes compensacions que permetin ingressar recursos , de manera similar a com es fa per altres tipus d’energies. En fi, de tot plegat ben aviat en sentirem a parlar, a la vista de l’extensió d’aquestes iniciatives.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC