Monday, April 23, 2007
PACIÈNCIA, MOLTA PACIÈNCIA
Quan els mitjans de comunicació em demanen quina és la principal virtut que ha de tenir un alcalde, especialment d'un poble petit, sempre els contesto que paciència, molta paciència.
I això pot contrastar amb el que molta gent pensi que un alcalde ha de tenir grans estudis, o experiència en temes tècnics o de gestió,etc. En principi, tot s'aprèn i administrar un ajuntament és molt similar a administrar una empresa, si bé amb una especial atenció als administrats perquè son ciutadans i se'ls ha de tenir especialment en compte a l'hora de decidir.
Per la gent d'aquestes comarques en que la tradició tèxtil ha estat molt arrelada fins fa poc temps, ho entendran més si posem algun exemple concret. L'alcalde en un poble petit fa com l'antic encarregat de fàbrica, que té uns regidors que exerceixen de contramestres, i tots plegats gestionen una empresa que és diu ajuntament, de la qual tots els habitants en son socis.
Aleshores tot és de tots, però l'alcalde ha de vetllar perquè ningú s'apropiï del que no és seu i vetlli per l'interès de tots plegats. A simple vista és ben fàcil, però la realitat s'ocupa de complicar-ho força.
Tothom sap i exposa obertament els seus drets, i els reclama amb insistència, cosa diferent és quan ha de parlar o complir els deures. Aleshores la insistència és quasibé nul·la. I l'equilibri entre drets i deures és el que li pertoca de garantir a l'equip de govern , i molt especialment al qui el presideix: l'alcalde.
D'aquí se'n desprèn que una bona coneixença del poble és la millor eina de treball per un alcalde. Sovint les coses es compliquen per velles rancúnies entre veïns o famílies, per temes que varen passar anys enrere. Saber-ho és essencial per entendre determinades actituds i situacions.
Una altra virtut indispensable en un poble petit és la discreció. Els alcaldes ens convertim en un referent d'informació i documentació que cal saber guardar i reservar. Poc a poc, també l'alcaldia es converteix en un confessionari per on passa gent amb problemes que abans es resolien en altres indrets.Ara l'ajuntament és l'autèntic centre de la vida social i política del poble i tot ens hi arriba. Ens toca, doncs, lidiar amb problemes de complicada solució, molts dels quals no tenen res a veure amb la política ,en concret, però que és bo donar-los-hi sortida.
Molta gent quedaria sorpresa de veure quants temes son resolts pels ajuntaments, i que res tenen a veure amb les competències concretes que la llei els dona. No podem més que somriure quan veiem les grans batalles per competències estatutàries o constitucionals, amb estudis, informes,etc de grans catedràtics i la poca atenció que es dona a l'ampliació de competències municipals , per via "de facto" que hem assumit els equips de govern arran l'inici de la democràcia l'any 79. Si comparem el que la llei ens marca com obligacions i el que fem realment estem a una distància sideral. En resum, hem ampliat les nostres competències fins nivells mai vistos en la història del nostre país.
I com a tercera gran virtut de tot alcalde ha de ser la constància. Es a dir, mantenir el ritme i comportar-se el primer dia com el darrer. Quan la constància, o la paciència o la discreció fallen, el millor és retirar-se i donar pas a una altra persona. Aquest càrrec obliga estar de guàrdia tots els dies, a totes les hores i al llarg de tot l'any. Qui no s'ho cregui que es dediqui a una altra cosa. Especialment en els pobles petits, on qualsevol incident, accident o qüestió rellevant reclama la presència de l'alcalde. Son les servituds del càrrec i no tothom serveix per exercir-lo. Per això també crema i quan algú està cremat és hora de donar el relleu.
Amb tot i com tot, el repte és apassionant. Si estimes el poble i la feina que fas te la creus els resultats son excel·lents. Estàs en el millor lloc per transformar el municipi, i amb ell, una part del país. Des del càrrec no fas teoria, estàs en pràctiques permanents i pots posar en marxa projectes de millora en tots els àmbits. I la satisfacció del treball ben fet és la millor recompensa. I aleshores molts critiquen els polítics. Puc garantir que sense un gran sentit d'idealisme ,aquest càrrec ben pocs el voldrien.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
Quan els mitjans de comunicació em demanen quina és la principal virtut que ha de tenir un alcalde, especialment d'un poble petit, sempre els contesto que paciència, molta paciència.
I això pot contrastar amb el que molta gent pensi que un alcalde ha de tenir grans estudis, o experiència en temes tècnics o de gestió,etc. En principi, tot s'aprèn i administrar un ajuntament és molt similar a administrar una empresa, si bé amb una especial atenció als administrats perquè son ciutadans i se'ls ha de tenir especialment en compte a l'hora de decidir.
Per la gent d'aquestes comarques en que la tradició tèxtil ha estat molt arrelada fins fa poc temps, ho entendran més si posem algun exemple concret. L'alcalde en un poble petit fa com l'antic encarregat de fàbrica, que té uns regidors que exerceixen de contramestres, i tots plegats gestionen una empresa que és diu ajuntament, de la qual tots els habitants en son socis.
Aleshores tot és de tots, però l'alcalde ha de vetllar perquè ningú s'apropiï del que no és seu i vetlli per l'interès de tots plegats. A simple vista és ben fàcil, però la realitat s'ocupa de complicar-ho força.
Tothom sap i exposa obertament els seus drets, i els reclama amb insistència, cosa diferent és quan ha de parlar o complir els deures. Aleshores la insistència és quasibé nul·la. I l'equilibri entre drets i deures és el que li pertoca de garantir a l'equip de govern , i molt especialment al qui el presideix: l'alcalde.
D'aquí se'n desprèn que una bona coneixença del poble és la millor eina de treball per un alcalde. Sovint les coses es compliquen per velles rancúnies entre veïns o famílies, per temes que varen passar anys enrere. Saber-ho és essencial per entendre determinades actituds i situacions.
Una altra virtut indispensable en un poble petit és la discreció. Els alcaldes ens convertim en un referent d'informació i documentació que cal saber guardar i reservar. Poc a poc, també l'alcaldia es converteix en un confessionari per on passa gent amb problemes que abans es resolien en altres indrets.Ara l'ajuntament és l'autèntic centre de la vida social i política del poble i tot ens hi arriba. Ens toca, doncs, lidiar amb problemes de complicada solució, molts dels quals no tenen res a veure amb la política ,en concret, però que és bo donar-los-hi sortida.
Molta gent quedaria sorpresa de veure quants temes son resolts pels ajuntaments, i que res tenen a veure amb les competències concretes que la llei els dona. No podem més que somriure quan veiem les grans batalles per competències estatutàries o constitucionals, amb estudis, informes,etc de grans catedràtics i la poca atenció que es dona a l'ampliació de competències municipals , per via "de facto" que hem assumit els equips de govern arran l'inici de la democràcia l'any 79. Si comparem el que la llei ens marca com obligacions i el que fem realment estem a una distància sideral. En resum, hem ampliat les nostres competències fins nivells mai vistos en la història del nostre país.
I com a tercera gran virtut de tot alcalde ha de ser la constància. Es a dir, mantenir el ritme i comportar-se el primer dia com el darrer. Quan la constància, o la paciència o la discreció fallen, el millor és retirar-se i donar pas a una altra persona. Aquest càrrec obliga estar de guàrdia tots els dies, a totes les hores i al llarg de tot l'any. Qui no s'ho cregui que es dediqui a una altra cosa. Especialment en els pobles petits, on qualsevol incident, accident o qüestió rellevant reclama la presència de l'alcalde. Son les servituds del càrrec i no tothom serveix per exercir-lo. Per això també crema i quan algú està cremat és hora de donar el relleu.
Amb tot i com tot, el repte és apassionant. Si estimes el poble i la feina que fas te la creus els resultats son excel·lents. Estàs en el millor lloc per transformar el municipi, i amb ell, una part del país. Des del càrrec no fas teoria, estàs en pràctiques permanents i pots posar en marxa projectes de millora en tots els àmbits. I la satisfacció del treball ben fet és la millor recompensa. I aleshores molts critiquen els polítics. Puc garantir que sense un gran sentit d'idealisme ,aquest càrrec ben pocs el voldrien.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
# posted by joanroma @ 9:27 AM 
