Joan Roma

ELOGI DE L’ACORD

Arran l’anunci de no tornar-se a presentar com a candidat, Pasqual Maragall ha rebut tota mena d’elogis per part de gent que pocs dies abans, per no dir hores, el posaven a caldo, un dia sí i un altre també.
Però ,deixant a part aquesta estesa hipocresia entre alguns polítics , s’ha entrat en una no menys estesa filosofia sobre què és millor per Catalunya en les seves relacions amb Madrid, entenent aquest terme com a representació del govern estatal.
Per alguns, no hi ha progrés sinó hi ha conflicte. Consideren que la lluita diària contra tot i tots els que representen el poder central, és la millor fórmula per fer avançar Catalunya i aconseguir el que volem. Simbolitzen el poder central com una mena de llop disposat a atacar les tendres i càndides ovelles que pasturen tranquil·lament en els territoris autonòmics. I un sol descuit pot ser mortal perquè pot suposar perdre competències, diners i poder.
Per tots aquests, res millor que estar sempre atents i malfiats. D’allà no pot venir res de bo. No ens han entès mai i sempre estant preparats per agafar-nos alguna cosa que ens pertany.
Viure en aquest estat permanent de desconfiança no és precisament la millor manera d’avançar. I demostra una ben poca confiança en si mateixos.
I son precisament aquests, els que volen veure en la retirada de Pasqual Maragall, una mena de conxorxa anticatalana i per tant espanyolista, que li hauria demanat la retirada per fer caure el PSC en les urpes del PSOE i del poder central.
En aquest mon imaginari titllen José Montilla com un dirigent supeditat al govern central i no prou defensor de les tesis catalanistes que fins ara encarnava Pasqual Maragall. Per tant, dedueixen, les decisions es prendran a Madrid i finalment el PSOE haurà aconseguit convertir el PSC en un apèndix seu.
I aquí acaba la història de tot un seguit d’opinions i articles apareguts en aquest i altres diaris, com a inici d’una campanya electoral que serà realment interessant.
Voler simplificar, ridiculitzar o desprestigiar tot un partit o un llarg currículum d’un polític, té el perill de caure en el més pur ridícul. Sobretot perquè sempre la realitat s’acaba imposant.
Tot és més complex i més senzill alhora. Una persona, per molt polític que sigui té tot el dret a retirar-se en un moment donat. Se l’ha de respectar i agrair per la feina feta. Aquest és el cas de Pasqual Maragall. I a tot polític se li ha de seguir la trajectòria ,abans de fer-ne una valoració. Aquest és el cas de José Montilla. Un i altre representen perfectament la composició del PSC, però també els ideals, el programa, la gestió.
Tots dos han predicat un principi essencial i evident: Espanya va bé quan Catalunya va bé, i Catalunya va bé quan Espanya va bé. Estem en un mateix vaixell, agradi a uns o no. Aquesta és la realitat i no la volem canviar. I malament anirem si un costat del vaixell rema cap una banda i l’altra cap una altra. Remar junts, ens portarà lluny. Entorpir-nos mútuament no porta enlloc, o més ben dit, ens perjudica a tots.
Montilla és un home d’acords. Es un pragmàtic, curtit per milers de negociacions i acords, primer a l’ajuntament, després a la Diputació de Barcelona i ara al Ministeri. Està bregat en el dia a dia , però també en la planificació i programació a mig i llarg termini. Si una cosa necessitem ara, és qui tiri endavant tot el contingut del nou Estatut i sigui capaç de negociar-lo amb Madrid.
Es la persona adequada en el moment oportú. Si una cosa toca prioritzar, ara és la negociació i la gestió, i en aquests àmbits Montilla ha mostrat ser un mestre. I com a tal no seran ni companys socialistes ni d’altres partits el qui li facin modificar els seus principis . I que ningú inventi conxorxes ni maniobres per la seva entrada en la contesa electoral perquè demostra desconèixer el partit i el personatge.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article Regió 7.

BUTLLETÍ MUNICIPAL – INFORMEM – Núm. 17 juliol 2006

GARANTIR AIGUA
Es evident que un dels serveis bàsics per un municipi és l’aigua. I molt especialment en uns temps en que va escassa i cada vegada ho serà més. El règim de pluges es va fent irregular i ja no es pot confiar en les captacions tradicionals del passat. També cal emmagatzemar-ne més per les puges i baixes de consum que es produeixen en determinats dies o èpoques de l’any.
L’equip de govern municipal sempre ha pres el tema de l’aigua com una qüestió prioritària i li ha dedicat l’esforç indispensable, en temps i en recursos. Ara donem compte de les darreres actuacions.
Fa pocs dies es va signar l’acord entre l’ajuntament i el propietari de la finca Subirats per ocupar, utilitzar i millorar les instal·lacions d’aigua municipal per un termini igual al de les concessions d’aigua atorgades per la Generalitat a l’ajuntament i que acaben l’any 2071.
En aquest cas es garanteix la connexió del pou Cabanes 1 i Cabanes 2 als dipòsits de sedimentació, i d’aquí a la xarxa general d’aigua. El pou 1 pot donar 25.000 litres/hora, i el pou 2 té un cabal de 15.000. Aquests dos pous es poden sumar al cabal de la Riera Margansol( si baixa prou plena) i a les captacions de les Nou fonts i Font de les Mosqueres. Les tres captacions tradicionals del poble (amb un promig de uns 10.000 litres/hora.)
Fruit d’aquest acord s’ha dut a terme un canvi de canonada des dels dipòsits de sedimentació fins a l’arqueta de Cabanes. Aquesta obra adjudicada a l’ empresa Excavacions Pere Busoms s’ha dut a terme amb caràcter de urgència i amb subvencions dels fons europeus FEOGA, per mitjà del Pla de Desenvolupament Rural del Departament d’ Agricultura. L’obra permet transportar tot el cabal d’aigua d’un lloc a l’altre ,fins i tot quan es connecta un dels pous o tots dos.
Una altra negociació ha estat amb la propietària de Subirà. En el marc de l’acord consensuat de rehabilitació del Molí de Subirà, l’ajuntament ha pogut instal·lar un nou dipòsit de 120.000 litres al costat del de 30.000 . Així hem augmentat la capacitat de magatzem destinat a la zona de Jaume Coll- El Coll- Rocatrencada. També aquest dipòsit s’ha finançat amb fons FEOGA.
Una altra negociació s’ha dut a terme amb la Generalitat per obtenir un nou ajut destinat a la construcció d’un dipòsit de 500.000 litres ,per garantir un adequat subministrament a la zona del Càmping de Campalans. La previsió és poder-lo construir a principis de l’any vinent perquè pugui entrar en servei l’estiu vinent.
I en els propers dos o tres anys, preveiem la construcció de dos dipòsits de 1.000.000 de litres. Un al costat del dipòsit vell de Subirà i un altre al costat del de la zona nord. Amb aquests dipòsits garantirem l’aigua per un llarg període.
Per últim, a la tardor s’adjudicarà la portada d’aigua a la zona oest del terme municipal, subministrant aigua a unes quantes cases d’aquest indret.

NOU AJUT DE CAIXA DE MANRESA.
El mes passat es va signar un nou conveni de col.laboració entre l’ Obra Social de Caixa de Manresa i l’ Ajuntament de Borredà.
Aquest conveni preveu una subvenció de 900 euros , destinada a col·laborar en el programa d’activitats del Centre Cívic, per a tot el col·lectiu de la Tercera Edat. De fet en els darrers anys el programa d’activitats ha anat augmentant i son moltes les persones que hi participen.
En els darrers mesos s’han dut a terme cursets de punta al coixí, manualitats, cuina, xerrades sobre temes sanitaris, de seguretat, etc.
De fet el Centre Cívic s’ha convertir en un lloc de trobada per a la major part del col·lectiu de la tercera edat i és gràcies a les aportacions de Caixa de Manresa, així com de la Generalitat i la Diputació de Barcelona, que és possible oferir múltiples activitats al llarg de tot l’any.

SERVEI ADSL
S’ha millorat el servei d’ ADSL ofert per la empresa ASPENTER, la qual dona senyal a una vintena de usuaris. La previsió és augmentar els usuaris i el servei en els propers mesos.
Per part de l’ajuntament estem a la espera de l’arribada del projecte de Banda Ampla Rural de la Generalitat. Les previsions apunten per finals d’aquest any i aleshores es veurà quines prestacions ofereix i a quins preus. Oportunament donarem compte d’aquest servei a tots els interessats.

SERVEI DE TELEVISIÓ PER CABLE.
Aquest és un servei municipal i com a tal l’estem posant al dia pel que fa a les noves tecnologies. El pas del sistema analògic al digital es fa més lentament del previst per part de les cadenes nacionals i estatals. La nostra previsió és entrar-hi tant bon punt hi hagi bona cobertura a la nostra zona.
També s’augmentaran els canals, a mesura que entrin en funcionament o es vegin adequadament. Aquest és el cas de La Sexta. De moment encara no es pot oferir perquè no cobreix aquest indret.
Per millorar la qualitat i la recepció es col·locarà una torre més alta a la zona de les antenes, i es renovarà el cable troncal des de l’ajuntament fins la zona nord. Posteriorment s’aniran canviant els instruments de la capçalera per passar-los al sistema digital. La primera fase dels treballs es farà durant l’estiu i la tardor, la segona fase durant l’hivern. Entrarem en el sistema digital a principis de l’any vinent.

FESTA MAJOR 2006.
Recordem que els dies de la Festa Major son del 19 al 22 d’agost. Dies plens d’activitats i actuacions. Com ja es va fer l’any passat tots els actes son d’entrada lliure i s’organitzaran rifes per ajudar a finançar la festa.
Igualment s’ha demanat a les cases comercials del poble i a d’altres de la comarca ,la seva ajuda ,posant anuncis en el programa .
Demanem també la col.laboració de tothom per deixar lliure l’espai de la Plaça Major i voltants. El millor lloc per deixar els cotxes és l’aparcament municipal. I fem una crida a la participació i a passar-s’ho bé. Bona festa a tothom i gràcies a tots els col·laboradors i als membres de la Comissió de Festes.


REVISIÓ DEL CADASTRE URBÀ.
Ja en un anterior butlletí es va donar compte de que aquest any es fa la revisió de cadastre a una part dels municipis de la comarca del Berguedà i l’any vinent a la resta. Estem en el grup d’aquest any i s’ha fet ja el treball tècnic que comporta actualitzar els valors cadastrals, així com dades dels edificis urbans. De moment encara no s’han resolt els situats en zones rústegues.
La darrera revisió cadastral es va fer l’any 1986 , la qual va entrar a tributació l’any 1988, fins ara. El poble ha canviat notablement en aquest llarg període i amb ell tots els edificis situats en el casc urbà.
En el ple municipal del passat dia 19 de juny es va aprovar amb els vots en contra de CiU el nou tipus impositiu per l’ IBI ( impost de bens immobles = contribució urbana) . L’equip de govern va proposar i així es va aprovar ,passar de l’actual 0,77 a 0,76, és a dir una rebaixa de tipus i de l’IPC d’un any, com a mesura per alleugerir la repercussió de la puja de valors cadastrals sobre la quota definitiva a pagar l’any vinent.
Cal saber que la ponència de valors que s’aplica a Borredà com a tot arreu, és redactada i proposada per la Gerència de Cadastre que depèn del Ministeri de Economia. Estudiada la ponència i estudiats els valors que surten, és evident que tots pugen notablement respecte els valors de vint anys enrere.
Amb tot aquesta puja no s’aplica de cop d’un any a l’altre sinó es reparteix al llarg dels propers 10 anys. D’aquesta manera la repercussió de la puja és molt menys forta que si es fes d’un sol cop. Es per aquest motiu que hem aprovat un tipus més baix que l’actual. Es una manera de compensar la puja del valor cadastral.
Tothom sabrà el que li toca pagar l’any vinent, durant els mesos d’octubre o novembre. En aquests mesos tots els propietaris de bens urbans rebran una còpia de la seva fitxa cadastral, amb els detalls tècnics de l’edifici, el valor cadastral que li assignen i la base imposable sobre la qual s’aplicarà el tipus aprovat per l’ajuntament. De tot plegat en sortirà la quota de l’any 2007.
Qualsevol dubte, al·legació o modificació de la fitxa que estigui justificada es podrà solucionar durant un termini prou ampli, a les oficines de Contribucions de la Diputació a Berga.
Una vegada resolt el període d’al·legacions queda aprovat el padró d’IBI i es posarà a cobrament l’any vinent en els terminis i condicions habituals des de sempre. No queda encara clara la situació dels edificis situats fora del casc urbà, en quan a disposició de les fitxes perquè s’hi ha d’aplicar una normativa que encara no està aprovada a nivell general. Ja n’informarem oportunament. L’important és demanar informació sobre qualsevol dubte quan es rebi la fitxa i comprovar-ne la correcció de totes les dades que hi figuren.

FÀBRICA DE BAIX.
L’activitat que s’ha dut a terme a la Fàbrica de baix en els darrers anys s’ha acabat i l’edifici ha passat a mans d’uns promotors que la pensen rehabilitar i posar en venda, en locals de diferents mides.
Properament es duran a terme els treballs de millora de l’entorn i urbanització de l’espai dels voltants. Es un edifici que una vegada restaurat pot donar un bon servei a tot un conjunt de persones i activitats. La previsió és que en ben pocs mesos es puguin posar a la venda els locals disponibles.

CONSULTORI MÈDIC ACABAT
Les obres de construcció del nou consultori mèdic municipal s’han acabat i tothom ja pot veure el resultat. Sense cap mena de dubte el lloc és adequat, la superfície és àmplia i l’equipament interior complert.
El cost total de la construcció i equipament interior se situa als voltants dels 140.000 euros , íntegrament pagats per Catsalut.
Des d’ara ja es pot fer servir i es podran veure les millores respecte l’anterior. Ha valgut la pena lluitar per aconseguir aquest equipament, i hem de dir que la entesa i predisposició del Departament de Salut ha facilitat realment les coses per arribar a bon port.

WEB – AJUNTAMENT
Fa pocs dies hem estrenat una nova web, ajudats per la Diputació de Barcelona. Es evident que les noves tecnologies han de permetre acostar la informació i documentació a tots els ciutadans i aquesta és la nostra voluntat.
En aquest espai es podran trobar multitud d’ informacions de gran utilitat. Volem també que sigui completada en les properes setmanes amb documentació bàsica i de gran ús com pot ser la normativa urbanística actualment vigent, o tots els butlletins municipals.
També pretenem posar-hi les actes dels plens municipals i de les juntes de govern local, de manera que tothom pugui informar-se dels acords que prenem en un i altre òrgan.
La feina d’actualització no és fàcil quan s’ha de compaginar amb tota la burocràcia d’un ajuntament, però esperem poder-ho oferir a tots els que han trobat en les noves tecnologies una bona manera d’estar informats.
L’adreça de la web és ben fàcil d’aprendre i recordar: www.borreda.net.

PRIMER FESTIVAL DE TEATRE INFANTIL A CAMPALANS
En el marc d’un conveni de col.laboració entre el Càmping Campalans i l’Ajuntament s’ha convocat el Primer Festival Internacional de Teatre Infantil amb la participació de 8 grups d’un gran nivell i diversitat.
Aquest festival tindrà lloc a finals de juliol i oportunament se’n donarà la relació d’horaris i actuacions a tots els interessats.
Aquest festival fa una aposta per la qualitat i la diversitat i té vocació de continuïtat , de manera que cada any el podrem contemplar per les mateixes dates.
S’ha demanat també la col.laboració de la Diputació de Barcelona i la Generalitat, a la vista de la projecció en que comença i el ressò que tindrà en el futur immediat.
Properament en totes les cartelleres municipals s’exposaran els cartells dels grups i els dies i hores d’actuació. Animem a tothom a assistir-hi.

MOLT AVANÇAT L’APARCAMENT MUNICIPAL
Es pot ja veure en fase molt avançada la realització del projecte de Aparcament Municipal en l’antic camp gran de Cal Vilardell. En ben poc temps més l’obra quedarà totalment acabada i a punt per entrar en servei.
Hem aprofitat l’execució per prendre algun acord que modifica el projecte inicial i el millora clarament. Una primera opció ja fou la de ubicar-hi els contenidors soterrats en l’extrem d’entrada. Una altra ha estat la de estudiar el desviament de les aigües pluvials cap a fora de l’aparcament i fora de la xarxa de clavagueram.
Una superfície de 2.700 m2 és capaç de recollir un gran volum d’aigua en cas de pluja i era poc recomanable conduir-la cap a la xarxa de clavegueram del c/ Queralt i c/ Manresa. Xarxes poc adequades i insuficients, en cas de pluges intenses. Però que, a més ,conduïen l’aigua neta cap a la futura depuradora d’aigües residuals ,amb les complicacions que això comporta.
D’aquí la decisió de buscar un aprofitament pràctic i barat. Acordàrem construir una bassa a pocs metres per sota de l’aparcament i fer-la servir de dipòsit per usos agrícoles i ramaders. El cost per l’ajuntament ha estat similar al que hagués costat la connexió a la xarxa general i en canvi ens estalviem problemes greus en cas de pluges intenses i al mateix temps li donem un ús millor a l’aigua recollida.
Pel que fa a la ubicació dels contenidors de escombraries i recollida selectiva, tots aniran soterrats. El servei oficialment començarà a principis de l’any vinent en que s’automatitzaran les instal·lacions. El contenidor que traurem d’aquest indret serà el de voluminosos. En aquest cas el volem instal·lar a la zona de la Fàbrica de baix, just en la placeta per girar camions . Allà podrem construir-hi un contenidor gran de formigó que podrà encabir molt més volum que un contenidor metàl·lic i no donarà cap imatge negativa com la que tenim en dies en que queda totalment ple.

NOU ESCENARI

Passat ja el referèndum amb un magnífic resultat pel sí i un rotund fracàs del no, entrem en un nou escenari apassionant. En pocs mesos tindran lloc les avançades eleccions al Parlament de Catalunya de les quals en sortirà el nou govern. I en aquestes eleccions hi haurà canvis tant importants com que no es presentarà en Pasqual Maragall, i qui les encapçalarà pel PSC serà en José Montilla.
Sense cap mena de dubte, estic segur que els resultats del referèndum passaran factures als seus protagonistes. Es a dir, els defensors del sí en sortiran reforçats i els del no, castigats. El grau de càstig és el que encara no podem preveure a aquestes alçades. Però és ben segur que molts votants habituals o de darrera jornada no han entès com ERC es decantava pel no, tot i reconèixer que el nou Estatut és infinitament millor que el fins ara vigent.
Aquest és un d’aquells errors històrics que es paga durant molt anys i que no s’entén com un partit s’hi fica sense calcular les destrosses que li pot produir.
Però, a hores d’ara els partits han de perfilar candidatures, programes i propostes concretes a presentar just passat l’estiu, en una campanya curta i contundent. El resultat produirà canvis notables en els partits en funció de si guanyen o perden.
Sóc dels partidaris de la reedicació d’un pacte d’esquerres i progressista si es produeix el desitjat i buscat reforçament del partit socialista, tant en vots com en diputats. Hem de recordar que el PSC ha guanyat les dues darreres eleccions al Parlament per vots, però en canvi no per diputats. Es una de les curiositats i desgràcies de la vella llei electoral que per culpa de desacords entre els socis del tripartit ha aconseguit sobreviu. Es a dir, tornem anar a una contesa electoral amb la llei electoral provisional de l’any 80 que de tant provisional ha esdevingut habitual i oficial. Aquesta llei dona molta més representació a les províncies de Girona, Lleida i Tarragona que no pas a la de Barcelona. En definitiva un vot en la nostra província val la meitat o un terç que en les províncies veïnes.
Però, lleis electorals a part, el que ens juguem en les properes eleccions és un model de país. El de CiU ja el coneixem bé perquè l’hem tingut durant 23 anys. El de les esquerres encara no, degut al poc temps que ha funcionat i per culpa de la redacció, discussió i aprovació de l’ Estatut que ho ha tapat tot.
Es cert que s’ha fet un bon treball en els dos anys i mig de tripartit. No tant bo com haguéssim volgut, però tampoc tant dolent com volen fer veure els de CiU. Per això cal buscar nous resultats. I és evident que un govern més fort i compacte és millor que no pas un de més ampli i dispers. El PSC buscarà ampliar la representació com per poder fer govern ell sol o amb un altre soci. Si calgués reeditar el tripartit s’hauria de fer amb un partit socialista molt més reforçat i sense tantes necessitats de complements. L’avantatge dels càrrecs socialistes és que gairebé tot provenen del món municipal i realment és la millor escola política que hi ha.
Ara mateix es pot veure la tranquil·litat i harmonia en que actua el govern. Ja no hi ha discussions, diferències i baralles entre acords o propostes dels partits que conformen el govern. Es treballa intensament , en la mateixa direcció i de manera totalment coordinada. Es una mostra del que voldríem que fos el nou govern de la Generalitat que surti de les eleccions de la tardor.
Si en aquest panorama hi afegim l’entrada en vigència del nou Estatut i dels majors recursos financers que porta, és evident que el futur es pot contemplar amb optimisme. I entra en escena un nou polític ,ja ben bregat en altres escenaris com l’ajuntament de Cornellà, la Diputació de Barcelona i el Ministeri d’Indústria. Pels qui el coneixem bé i hem treballat prop seu, és una garantia de treball seriós, intens i eficaç. La gent ben aviat se’n donarà compte d’unes virtuts molt superiors a les possibles mancances que com a tota persona pugui tenir.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per La Rella.

S’OBRE UN NOU ESCENARI

Tal com estava previst ,el resultat del referèndum pel nou Estatut fou contundent. Alguns ara busquen excuses per la baixa participació, o amb altres arguments per fer jocs de mans amb les xifres definitives. El que val és el que legalment està establert, i és que el sí obtingué un 74%, i el no un 23 %, números rodons. Es a dir, èxit rotund del sí i fracàs total del no.
Deixat ja enrere el trajecte de l’ Estatut, toca mirar endavant i veure que s’ha obert un nou escenari de dimensions importants pel nostre futur immediat. Dintre de ben pocs mesos tindrem noves eleccions al Parlament, i els canvis seran notables. No solament perquè el principal actor de l’actual mandat, en Pasqual Maragall no es presentarà, sinó perquè s’haurà de resoldre la composició del nou govern de Catalunya.
Pels qui hem estat en primera línia política en els darrers anys, tenim un mal gust de boca deixat pel tripartit. Després de batallar durant anys i anys contra els governs de CiU, mostrant i demostrant les seves incapacitats per governar o per prendre decisions encertades per aquest territori i pel conjunt de Catalunya, esperàvem el gran dia en que les decisions les podéssim prendre amb una major facilitat i coordinació entre les partits d’esquerres i progressistes.
El resultat d’aquest pacte ha estat clarament contradictori. Bo per una banda, clarament millorable per una altra.
Soc dels partidaris d’una reedició de l’acord, sota criteris i composicions força diferents. Es a dir, espero i desitjo que de les properes eleccions al Parlament en surti un PSC reforçat en vots i escons que permeti un nou pacte de esquerres i progrés amb uns socis remodelats i amb un menor pes quantitatiu.
L’experiència ha estat complicada, i sobretot trasbalsada per actuacions d’un partit com ERC que no dubta en canviar de posició d’un dia per l’altre o que fa propostes que res tenen a veure amb les posicions de conjunt. Uns hi volen veure un permanent grau d’indepència, altres hi veiem inseguretat, inconstància i un cert grau de falta de serietat.
Governar obliga a planificar, programar i consensuar acords. Es ben contrari al desig de improvisar o contemporitzar.
Els càrrecs socialistes tenen l’avantatge de que gairebé tots provenen del camp municipal. Estan bregats en el dia a dia, en els pactes, en les negociacions, en la flexibilitat quan convé i en la aplicació del principi d’autoritat quan és indispensable. No s’improvisa la preparació d’un polític, i la millor escola és l’ajuntament.
D’aquí que en aquest període de govern en minoria, tinguem una pau i tranquil·litat no vistes durant l’anterior període. Tots pensem quan més haguéssim fet amb aquesta composició en comptes de la anterior.
Però bé les coses van com van i ara toca pensar en el futur immediat. D’entrada tots els partits han de fer els deures de preparar equips electorals, programes de govern i propostes per actuar.
Cadascú ha de fer examen del que ha fet i donar-ne les explicacions oportunes. El posicionament dels partits en el referèndum, sense cap mena de dubte, passarà comptes. Era impensable que cap partit catalanista o nacionalista s’oposés al nou Estatut. Es poden criticar alguns aspectes, però el que ningú pot negar és que significa un enorme avenç respecte el del 79. En aquest sentit, costa de creure la decisió de ERC de votar-hi en contra i seran molts els votants que marxaran cap altres opcions. Es un d’aquells errors històrics que es paguen durant anys, sobretot quan no es reconeix.
Per part del PSC el repte serà ben gran. Ha d’aconseguir un nou lideratge en vots, però ara també en diputats, malgrat mantenir el mateix sistema electoral. Ha guanyat les dues darreres eleccions en vots, però ha quedat segon en escons. Ara ha de ser primer en els dos elements. I amb un nou candidat, en José Montilla. Ja estant sortint els qui el veuen com una mena d’extensió del PSOE o de Rodríguez Zapatero. Res menys cert, perquè té més clar que ningú que ni vol pactar amb CiU per formar la famosa sociovergència, ni reeditar un tripartit calcat de l’anterior. Per això li calen més vots i més diputats i sobre aquesta realitat formar un govern sota primacia socialista, defensant els interessos de Catalunya aplicant el nou Estatut.
Sense cap mena de dubte estem davant d’un panorama apassionant. Ben aviat podrem veure la confrontació de idees i programes, d’uns i altres, i es podrà comprovar com l’entrada a l’escenari català de José Montilla aporta uns graus de serietat i contundència com fa anys no veiem. I sinó el temps ens ho demostrarà.
Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC. Article per Celsona.

AMB EL COR DIVIDIT

Anunciada la renúncia de Pasqual Maragall a tornar a ser candidat a les properes eleccions al Parlament i per tant a repetir de president , els socialistes afrontem aquesta situació amb el cor dividit.
L’estimació de la militància per en Pasqual Maragall ha estat sempre molt alta pel que ha suposat d’exemple d’eficàcia, coherència, entusiasme i excepcionalitat. Ha estat capaç d’entusiasmar multituds i trencar tòpics sobre els polítics i la política en general. Les famoses “maragallades” ens han permès sortir de la grisor i entrar en móns desconeguts o sorprenents. Amb ell no hi ha hagut mai rutina, conformisme ni supeditació a d’altres persones o partits.
Per això ens l’estimem. No és fàcil trobar lideratges informals, originals i sense camins preestablerts. Ha marcat durant molts anys uns ritmes i unes presències per tot arreu que cap altre polític ha sabut imitar.
Son ja lluny aquells dies en que començava una callada labor de organització i ordenació de la nostra capital, Barcelona, al costat de l’ alcalde Narcís Serra. Tothom li reconeix el mèrit d’haver posat ordre en una immensa maquinària municipal, i capaç de substituir un gran alcalde per convertir-se ell mateix en un de més gran.
Amb aquest currículum era lògic que tots els militants apostéssim per portar-lo a la Generalitat i fer aquí el que havia fet a Barcelona. I malgrat totes les dificultats ha fet bona part de la feina prevista. En primer lloc aconseguir l’alternança en el govern. Li va costar dues victòries per vots, tot i quedar segon en escons. I amb la darrera entrà a la presidència per pacte amb dues forces polítiques que ja coneixia bé dels temps d’alcalde.
I el balanç dels tres anys de govern son clarament positius i potents. Reordenació de l’aparell administratiu de la Generalitat, francament molt mal organitzat en temps de CiU. Aposta clara per un pacte de progrés i amb ell per les polítiques socials i educatives. El país està ple ja de les accions d’aquest govern.
I finalment la gran aspiració i voluntat: un nou Estatut . L’eina essencial per fer possible una nova etapa plena de noves oportunitats, per no perdre el tren del progrés i la modernitat.
Tot això és cert, però els ànims de la majoria de nosaltres es mouen entre la tristesa i la amargor per una legislatura que ha estat espatllada pel comportament complicat, poc madur i sovint insensat d’un dels socis de govern. El resultat podia haver estat esplèndid i Pasqual Maragall no es mereixia molts dels entrebancs posats, per molt que algun error ell hagi comés, com és lògic i humà.
I la seva renúncia obre una nova etapa clarament diferent. Entra en escena directa el Primer Secretari del PSC, José Montilla. Els qui el coneixem i hem treballat a prop d’ell sabem que és una aposta segura. Parla poc, escolta molt i actua en conseqüència. Sap envoltar-se de magnífics equips humans i la capacitat de feina i gestió ja no s’ha de provar sinó que la té més que exemplificada com Alcalde de Cornellà, President de la Diputació de Barcelona o ara com a Ministre.
Es d’una claredat meridiana i de fermes conviccions, unides a una gran capacitat de treball. Ningú podrà negar-li aquestes virtuts que ja ha demostrat a tot arreu on ha estat. I estem segurs que pot ser un excel·lent president de la Generalitat.
I d’aquí el cor dividit . Tristesa per una renúncia, després d’una llarga i profitosa carrera política de Pasqual Maragall i esperança per obrir una nova etapa amb en José Montilla que suposi reordenar el mapa polític de Catalunya i presidir un nou govern en condicions força diferents de com s’ha hagut de fer en aquests escassos tres anys de pacte de progrés. El futur sense cap mena de dubte és ben interessant.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.

MIRAR ENDAVANT

Ja era previsible que els resultats del referèndum fossin interpretats de múltiples maneres per cada partit, però francament algun s’ha passat llargament dels límits de la prudència i fins i tot de la decència.
Es digui el que es digui, el cert és que l’aposta pel sí ha estat contundent, sense contemplacions, i la derrota del no, estrepitosa i general.
Dites aquestes obvietats ara toca mirar endavant i veure què passa a cada partit i com es prepara per la propera contesa electoral on es jugarà el futur del proper govern de la Generalitat.
Arribats en aquest punt i pels qui hem estat en el Parlament i hem vist ,seguit i actuat al costat del govern ,encara ens indigna més la situació a la que hem arribat per culpa d’unes decisions i comportaments d’ ERC que han obligat a escurçar la legislatura en un any, a part de fer-la especialment complicada a tots els nivells.
I ens indigna perquè el treball fet ha estat enorme, a la majoria de departaments i organismes, però que ha quedat tapat per les altres notícies sobre discrepàncies, actituds o decisions.
El soroll no ha deixat escoltar el silent treball intern i extern per posar al dia una maquinària administrativa, francament mal organitzada i clarament ineficient. Els resultats ja els veiem des dels ajuntaments o des del Parlament, alguns també ja son apreciats pels ciutadans, però no encara amb prou amplitud com per justificar tota una legislatura.
Precisament quedava l’any més brillant. L’any de recollida de beneficis per la feina feta. Una collita traduïda en gestions més àgils, una major eficiència en tots els nivells, una bona economia pública com per poder repartir dividends, en forma de nous serveis, equipaments, infraestructures, etc per a tot el país.
Ara el govern desplega una frenètica activitat en un ambient de calma i coherència interna. Així hagués hagut de ser tot el temps i durant els normals quatre anys de legislatura. Però, no ha pogut ser, i ara toca mirar endavant.
I mirar endavant, vol dir preparar-se per la nova contesa electoral i aconseguir uns resultats prou diferents com per garantir un altre govern de progrés sota criteris i composició força canviats.
Els resultats del referèndum premiaran a uns i castigaran a d’altres. Haver-se oposat a un text clarament positiu pel nostre futur , no tenia cap lògica, sobretot a la vista de la manca d’alternatives.
Soc dels que creuen en un nou pacte de progrés, però sota criteris completament diferents i amb canvis notables. Queda poc temps per fer aquests canvis i facilitar una entesa que ha de ser de persones, partits i programes. I seria clarament negatiu pel país no fer els deures i donar més empenta a CiU. Una força política que s’ha vist reforçada més per culpa dels nostres errors que no pas pels seus encerts.
I que ningú oblidi que el llarg passat amb governs de CiU no foren precisament ben aprofitats per donar una projecció i impuls a Catalunya en el marc d’ Espanya i de la UE. Amb el nou Estatut i un govern renovat i reforçat, després de les eleccions tindríem per davant un magnífic futur.
Però cal passar els exàmens . Pel PSC la millor prova és la feina feta al davant dels departaments de la Generalitat, i molt especialment el treball serè, prudent i facilitador d’acords en tot el complicat procés de l’ Estatut. Tenir un major protagonisme és la millor garantia perquè les coses vagin millor en la segona etapa que es pot obrir l’ endemà de les eleccions al Parlament.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.

EVIDENT MILLORA

Les evidències son difícils d’ amagar. En aquests darrers dies de campanya estem contemplant els pronunciaments pel sí o pel no amb arguments molt contraposats. Per la banda del sí, costa ben poc d’explicar la llarga llista de millores introduïdes en el nou Estatut en relació al vigent del 79.
De fet, una generació després i amb un munt de fets rellevants ocorreguts obligava a posar al dia un Estatut que ha donat un excel·lent resultat. I aquí voldria fer un especial èmfasi en que massa sovint tenim tendència a despreciar o menysvalorar el que tenim. I amb tots els defectes que se li puguin trobar, el vigent Estatut ha fet una bona feina.
Però com tot en la vida li toca una renovació. I la renovació aconseguida ha estat profunda i en tots els sentits. De fet s’ha garantit i ampliat tot el que el vell Estatut ja no podia contemplar. Les noves realitats en un munt de temes havia de figurar com qüestions a resoldre, i d’aquí articles dedicats àmpliament a la seguretat, a la justícia, als drets socials, o a la immigració per posar els més rellevants.
Es més, la aplicació del nou Estatut permetrà programar i resoldre aquí la immensa majoria de les necessitats bàsiques dels ciutadans, aprofundint el concepte de federalisme a nivell estatal. Es reserva per l’ Estat els temes de defensa, relacions exteriors, política monetària i poques coses més. Es a dir, hem aconseguit anar tant lluny com el més descentralitzat dels països europeus.
Què més volem? Es l’ Estatut desitjat i somiat? Francament és dels millors que podíem aconseguir. Les negociacions i retocs fets eren previsibles i esperables. Res millor que prevenir qüestions d’ inconstitucionalitat que portarien frustració i ràbia als ciutadans si s’haguessin volgut obviar. La sensatesa sempre és una de les millors virtuts en tot acció política.
I si això és així , quin sentit té el sector del no? Aquest sector era esperable en partits extraparlamentaris i grups contraris pràcticament a tot. No així a partits de govern. Governar és aplicar l’art del possible. I defensar el no, no té cap sortida positiva. Simplement perquè és continuar com ara. I si diem que com ara no volem continuar, ja només queda la revolta. Amb la qual ,aquí sí, serien quatre gats comptats.
Tothom és lliure d’equivocar-se, però persistir en l’error i voler-lo justificar ja no té cap mena de lògica. Què hi fa ERC en el cantó del no, al costat d’aquesta gent del PP que cada dia que passa demostren més clarament intencions rupturistes amb tot i tothom? Com gestionaran el resultat del referèndum? Com podran explicar que han estat en contra d’un avenç enorme en la capacitat d’ autogovern de Catalunya? Com podrien tornar al govern aplicant un Estatut que no han volgut ?
Massa preguntes per respostes rebuscades, difícilment justificables en uns moments en que Catalunya necessita més i millors eines per encarar el futur i continuar sent la màquina de tren de l’ Estat i competir en les regions més potents d’ Europa.
Per aquells que dubten pel sí o pel no, res millor que accedir a les pàgines d’informació del PSC i comprovar un dels documents que s’hi exposen. La llarga llista de diferències entre l’ Estatut del 79 i el que votarem el dia 18 és contundent i enormement favorable de cara el futur immediat. D’aquí que ens sigui fàcil demanar el vot afirmatiu quan es tractat de millor l’autogovern que tenim. I res millor que una alta participació per demostrar-ho a tothom i un contundent sí per deixar clares les posicions.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.

EN INTERÈS DE TOTS

Deu n’ hi do les sorpreses que ha donat la precampanya i la campanya del referèndum de l’ Estatut. Les posicions extremes sempre comporten situacions paradoxals i n’hem vist algunes de inimaginables poques setmanes abans.
D’ entrada el Govern ha hagut de modificar la campanya institucional de crida a la participació perquè el PP ha presentat denúncia davant la Junta Electoral i aquesta ha considerat excessiu l’entusiasme posat pel Govern. De fet el PP ha coincidit amb ERC que també reclamava total neutralitat davant el referèndum .En aquest cas la paradoxa és més gran perquè la campanya havia estat preparada en temps en que aquest partit estava en el govern i d’ ell depenia aquesta responsabilitat.
Una altra sorpresa és l’ exigència d’ ERC de que els membres del Govern i altres càrrecs institucionals no fessin ús de les seves atribucions sota amenaça de denúncies a la Junta Electoral. El govern s’ha de mantenir neutral en un tema de la màxima rellevància pel país, segons ells. Obliden que durant la campanya pel referèndum de la Constitució Europea tots els consellers i conselleres d’ ERC varen ser objecte d’ una especial promoció en tanques publicitàries escampades per tot arreu.
En fi, podem continuar amb altres exemples relacionats amb les crítiques a l’actual Estatut ben poques setmanes després d’haver-lo elogiat i reclamat com a seu en un elevat nivell de continguts.
Però el que compte és la situació actual, just a la recta final . Tots sabem que el PP no vol l’ Estatut per qüestions de tàctica política . Tot el que pugui afavorir al seu adversari polític ha de ser combatut, criticat i denigrat. En aquest cas , ells només pensen en clau estatal i consideren que la aprovació de l’ Estatut beneficia a Rodríguez Zapatero i per tant els perjudica a ells. Ergo cal anar- hi en contra. I pel broc gros. Res de febleses ni contemplacions. Es el que fan, i realment hi han posat tot el fetge. Res a dir, és una greu irresponsabilitat i aquest posicionament ha fet impossible un pacte d’ Estat com hagués estat recomanable.
I en el cantó del no hi trobem ERC que en aquest cas sí ha estat una sorpresa i una paradoxa. En primer lloc perquè tot partit que vulgui donar imatge de govern ha de ser conseqüent. No es pot dir ara que aquest Estatut no val res, que està devaluat o que no és ambiciós simplement perquè han de compartir protagonisme amb altres partits.
L’ Estatut del 32 com el del 79 varen ser resultat d’acords i pactes entre la part catalana i la estatal. Es evident que cada part defensa el seu text i les seves posicions, però és que és la seva obligació. I tothom ha de cedir en part si es vol arribar a un acord. Francesc Macià així ho va creure i ho va defensar en l’ Estatut del 32 i així ho varen defensar i acceptar en el 79.
Però és que quan es defensen posicions arriscades o contràries a la majoria cal aportar solucions i alternatives. I ERC no les dona, simplement perquè no les té. Es a dir, proclamar que en cas de guanyar el no es retornarà al text de l’ Estatut aprovat pel Parlament el passat mes de setembre és condemnar- lo a la paràlisi total i absoluta.
Es que ERC té majoria suficient per negociar-lo en el Parlament? I a les Corts Generals? En absolut. Per aprovar un nou text cal dues cinquenes parts en el Parlament i majoria absoluta a les Corts Generals. I no es poden fer jocs de mans sense tenir possibilitats.
Fins i tot els més acèrrims contraris al nou Estatut han de reconèixer l’ enorme avenç que suposa respecte els dos anteriors. Suposa una actualització, modernització i ampliació de competències i finançament respecte l’actualment vigent. Si aquest ha donat ja un bon resultat, és evident que el nou permetrà continuar avançant per les vies de progrés. I això és el que compta.
Estem davant un repte històric que mai els catalans havíem tingut al nostre abast. Poder votar dos Estatuts en un període relativament curt com el que va del segon a aquest tercer no s’havia donat mai. Es lògic que aprofitem la ocasió per demostrar la sintonia amb el desig de millorar i ampliar el nostre autogovern i fer que ningú pugui utilitzar els vots en contra per fer batalles partidistes i estratègiques.
Es massa el que ens juguem el dia 18. Una alta participació en votació i un potent resultat afirmatiu son les millors maneres per demostrar a tothom que Catalunya avança cap a noves cotes d’autogovern. Els partidaris del no, no tenen altra alternativa que quedar com estem en un moment que tots els altres avancen. Això significaria un clar retrocés i son moltes les necessitats i reptes que Catalunya té al davant. D’aquí la petició d’anar a votar i fer-ho amb un sí contundent.

Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Celsona.

PER UN SÍ O PER UN NO

En plena campanya pel referèndum podem comentar algunes decisions i actituds que es poden qualificar de paradoxals i mai vistes per aquestes llars.
La primera prové de la Junta Electoral en el sentit de no permetre que el Govern de la Generalitat pugui animar a votar. Es a dir a participar en un referèndum de gran importància pel futur del nostre país. Mai en els trenta anys de democràcia s’havia donat una decisió com aquesta. Tots els governs, sigui el central o els autonòmics, com els propis ajuntaments havien cridat a la participació com a demostració de ciutadania.
Ara pel que es veu només es pot informar del dia de la votació i poca cosa més. Darrere aquesta decisió hi ha hagut una denúncia del PP pel que considerava un excés de zel del govern català, i curiosament una petició d’aclariment de ERC en un sentit similar. Realment sorprenent aquesta preocupació per part dels dos partits del no, per una campanya institucional que tenia un contingut merament de crida a la participació i preparada en temps en que ERC encara estava en el govern.
La segona paradoxa prové de les advertències fetes pels dirigents de ERC de no tolerar l’ús dels càrrecs institucionals de la Generalitat per fer campanya pel sí. Es a dir, els consellers i conselleres , i amb ells altres càrrecs institucionals han de separar la seva persona del seu càrrec sinó volen ser denunciats a la Junta Electoral per entendre que el govern s’ha de mantenir en una actitud totalment neutral.
I ho diuen uns dirigents que varem poder veure “penjats” de tanques publicitàries en motiu del referèndum de la Constitució Europea. Si algú no recorda la campanya de ERC en aquell referèndum cal fer memòria i explicar que tots els consellers i conselleres apareixien en tanques de publicitat instal·lades per tot el país. D’això fa just un any.
Però el que més em sorprèn de la campanya pel no, no es tant la del PP que ho està trinxant tot, fins i tot el més sagrat com és la recerca de la pau , sinó la falta de solucions i alternatives mínimament plausibles.
El PP vol el no perquè vol fer-lo servir contra Catalunya i contra el Govern Central. Però ERC el demana per considerar el nou Estatut com a no prou ambiciós. Però no diu què faria en cas de sortir el no. Alguns dirigents expliquen que tornarien a negociar en base al text aprovat pel Parlament el passat mes de setembre. Però tornar enrere amb les mateixes forces aquí i a Madrid significaria un renovat fracàs. Es a dir seria clarament anar enrere mentres totes les altres autonomies tiren endavant.
I és que estar fora de la dinàmica de progrés porta a aquestes absurditats . No hi ha terme mig en aquest repte. O es va endavant i s’aprova l’ Estatut o ens quedem com estem amb el del 79. I en aquesta situació podríem estar durant anys i anys. Costaria realment molt tornar a comptar amb les complicitats i recolzaments parlamentaris que hem tingut ara. Cal recordar que ben pocs confiaven en una aprovació de l’ Estatut sinó comptava amb el vot favorable del PP. Era la doctrina oficial fins fa poc. Tot pacte d’ Estat ha de comptar amb el vist i plau dels dos grans partits estatals. I hagués estat el més raonable. Però l’entestament i tancament del PP a qualsevol acord, va portar el PSOE a apostar per un pacte d’ Estat sense ell.
Qui pot somiar en una dinàmica diferent i més favorable per Catalunya que la que hem tingut ? ERC s’ha ficat en un embolic impensable en un partit que reclama la millora de l’autogovern. Dir ara que no hem anat tant lluny com es volia, és voler justificar una posició insostenible. L’ Estatut del 32 com el del 79 varen ser fruit de l’acord entre Catalunya i l’ Estat, i tots dos varen servir per millorar la vida dels catalans. El primer en un massa breu recorregut, però no el segon, el vigent actualment. Si resulta que el tercer va més lluny que els altres ningú pot sostenir que no sigui adequat. I varen ser votats pels qui ara se situen en el no.
Per un sí o per un no, ben aviat se sap la raó. Al cap d’una generació tenir la oportunitat de votar un nou Estatut que actualitza, modernitza i amplia el vigent, mereix un sí ben convençut. I els del no, no han donat cap alternativa viable ni fiable.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.