Joan Roma

AMB EL COR DIVIDIT

Anunciada la renúncia de Pasqual Maragall a tornar a ser candidat a les properes eleccions al Parlament i per tant a repetir de president , els socialistes afrontem aquesta situació amb el cor dividit.
L’estimació de la militància per en Pasqual Maragall ha estat sempre molt alta pel que ha suposat d’exemple d’eficàcia, coherència, entusiasme i excepcionalitat. Ha estat capaç d’entusiasmar multituds i trencar tòpics sobre els polítics i la política en general. Les famoses “maragallades” ens han permès sortir de la grisor i entrar en móns desconeguts o sorprenents. Amb ell no hi ha hagut mai rutina, conformisme ni supeditació a d’altres persones o partits.
Per això ens l’estimem. No és fàcil trobar lideratges informals, originals i sense camins preestablerts. Ha marcat durant molts anys uns ritmes i unes presències per tot arreu que cap altre polític ha sabut imitar.
Son ja lluny aquells dies en que començava una callada labor de organització i ordenació de la nostra capital, Barcelona, al costat de l’ alcalde Narcís Serra. Tothom li reconeix el mèrit d’haver posat ordre en una immensa maquinària municipal, i capaç de substituir un gran alcalde per convertir-se ell mateix en un de més gran.
Amb aquest currículum era lògic que tots els militants apostéssim per portar-lo a la Generalitat i fer aquí el que havia fet a Barcelona. I malgrat totes les dificultats ha fet bona part de la feina prevista. En primer lloc aconseguir l’alternança en el govern. Li va costar dues victòries per vots, tot i quedar segon en escons. I amb la darrera entrà a la presidència per pacte amb dues forces polítiques que ja coneixia bé dels temps d’alcalde.
I el balanç dels tres anys de govern son clarament positius i potents. Reordenació de l’aparell administratiu de la Generalitat, francament molt mal organitzat en temps de CiU. Aposta clara per un pacte de progrés i amb ell per les polítiques socials i educatives. El país està ple ja de les accions d’aquest govern.
I finalment la gran aspiració i voluntat: un nou Estatut . L’eina essencial per fer possible una nova etapa plena de noves oportunitats, per no perdre el tren del progrés i la modernitat.
Tot això és cert, però els ànims de la majoria de nosaltres es mouen entre la tristesa i la amargor per una legislatura que ha estat espatllada pel comportament complicat, poc madur i sovint insensat d’un dels socis de govern. El resultat podia haver estat esplèndid i Pasqual Maragall no es mereixia molts dels entrebancs posats, per molt que algun error ell hagi comés, com és lògic i humà.
I la seva renúncia obre una nova etapa clarament diferent. Entra en escena directa el Primer Secretari del PSC, José Montilla. Els qui el coneixem i hem treballat a prop d’ell sabem que és una aposta segura. Parla poc, escolta molt i actua en conseqüència. Sap envoltar-se de magnífics equips humans i la capacitat de feina i gestió ja no s’ha de provar sinó que la té més que exemplificada com Alcalde de Cornellà, President de la Diputació de Barcelona o ara com a Ministre.
Es d’una claredat meridiana i de fermes conviccions, unides a una gran capacitat de treball. Ningú podrà negar-li aquestes virtuts que ja ha demostrat a tot arreu on ha estat. I estem segurs que pot ser un excel·lent president de la Generalitat.
I d’aquí el cor dividit . Tristesa per una renúncia, després d’una llarga i profitosa carrera política de Pasqual Maragall i esperança per obrir una nova etapa amb en José Montilla que suposi reordenar el mapa polític de Catalunya i presidir un nou govern en condicions força diferents de com s’ha hagut de fer en aquests escassos tres anys de pacte de progrés. El futur sense cap mena de dubte és ben interessant.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.