Joan Roma

MIRAR ENDAVANT

Ja era previsible que els resultats del referèndum fossin interpretats de múltiples maneres per cada partit, però francament algun s’ha passat llargament dels límits de la prudència i fins i tot de la decència.
Es digui el que es digui, el cert és que l’aposta pel sí ha estat contundent, sense contemplacions, i la derrota del no, estrepitosa i general.
Dites aquestes obvietats ara toca mirar endavant i veure què passa a cada partit i com es prepara per la propera contesa electoral on es jugarà el futur del proper govern de la Generalitat.
Arribats en aquest punt i pels qui hem estat en el Parlament i hem vist ,seguit i actuat al costat del govern ,encara ens indigna més la situació a la que hem arribat per culpa d’unes decisions i comportaments d’ ERC que han obligat a escurçar la legislatura en un any, a part de fer-la especialment complicada a tots els nivells.
I ens indigna perquè el treball fet ha estat enorme, a la majoria de departaments i organismes, però que ha quedat tapat per les altres notícies sobre discrepàncies, actituds o decisions.
El soroll no ha deixat escoltar el silent treball intern i extern per posar al dia una maquinària administrativa, francament mal organitzada i clarament ineficient. Els resultats ja els veiem des dels ajuntaments o des del Parlament, alguns també ja son apreciats pels ciutadans, però no encara amb prou amplitud com per justificar tota una legislatura.
Precisament quedava l’any més brillant. L’any de recollida de beneficis per la feina feta. Una collita traduïda en gestions més àgils, una major eficiència en tots els nivells, una bona economia pública com per poder repartir dividends, en forma de nous serveis, equipaments, infraestructures, etc per a tot el país.
Ara el govern desplega una frenètica activitat en un ambient de calma i coherència interna. Així hagués hagut de ser tot el temps i durant els normals quatre anys de legislatura. Però, no ha pogut ser, i ara toca mirar endavant.
I mirar endavant, vol dir preparar-se per la nova contesa electoral i aconseguir uns resultats prou diferents com per garantir un altre govern de progrés sota criteris i composició força canviats.
Els resultats del referèndum premiaran a uns i castigaran a d’altres. Haver-se oposat a un text clarament positiu pel nostre futur , no tenia cap lògica, sobretot a la vista de la manca d’alternatives.
Soc dels que creuen en un nou pacte de progrés, però sota criteris completament diferents i amb canvis notables. Queda poc temps per fer aquests canvis i facilitar una entesa que ha de ser de persones, partits i programes. I seria clarament negatiu pel país no fer els deures i donar més empenta a CiU. Una força política que s’ha vist reforçada més per culpa dels nostres errors que no pas pels seus encerts.
I que ningú oblidi que el llarg passat amb governs de CiU no foren precisament ben aprofitats per donar una projecció i impuls a Catalunya en el marc d’ Espanya i de la UE. Amb el nou Estatut i un govern renovat i reforçat, després de les eleccions tindríem per davant un magnífic futur.
Però cal passar els exàmens . Pel PSC la millor prova és la feina feta al davant dels departaments de la Generalitat, i molt especialment el treball serè, prudent i facilitador d’acords en tot el complicat procés de l’ Estatut. Tenir un major protagonisme és la millor garantia perquè les coses vagin millor en la segona etapa que es pot obrir l’ endemà de les eleccions al Parlament.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.