Joan Roma

NOU ESCENARI

Passat ja el referèndum amb un magnífic resultat pel sí i un rotund fracàs del no, entrem en un nou escenari apassionant. En pocs mesos tindran lloc les avançades eleccions al Parlament de Catalunya de les quals en sortirà el nou govern. I en aquestes eleccions hi haurà canvis tant importants com que no es presentarà en Pasqual Maragall, i qui les encapçalarà pel PSC serà en José Montilla.
Sense cap mena de dubte, estic segur que els resultats del referèndum passaran factures als seus protagonistes. Es a dir, els defensors del sí en sortiran reforçats i els del no, castigats. El grau de càstig és el que encara no podem preveure a aquestes alçades. Però és ben segur que molts votants habituals o de darrera jornada no han entès com ERC es decantava pel no, tot i reconèixer que el nou Estatut és infinitament millor que el fins ara vigent.
Aquest és un d’aquells errors històrics que es paga durant molt anys i que no s’entén com un partit s’hi fica sense calcular les destrosses que li pot produir.
Però, a hores d’ara els partits han de perfilar candidatures, programes i propostes concretes a presentar just passat l’estiu, en una campanya curta i contundent. El resultat produirà canvis notables en els partits en funció de si guanyen o perden.
Sóc dels partidaris de la reedicació d’un pacte d’esquerres i progressista si es produeix el desitjat i buscat reforçament del partit socialista, tant en vots com en diputats. Hem de recordar que el PSC ha guanyat les dues darreres eleccions al Parlament per vots, però en canvi no per diputats. Es una de les curiositats i desgràcies de la vella llei electoral que per culpa de desacords entre els socis del tripartit ha aconseguit sobreviu. Es a dir, tornem anar a una contesa electoral amb la llei electoral provisional de l’any 80 que de tant provisional ha esdevingut habitual i oficial. Aquesta llei dona molta més representació a les províncies de Girona, Lleida i Tarragona que no pas a la de Barcelona. En definitiva un vot en la nostra província val la meitat o un terç que en les províncies veïnes.
Però, lleis electorals a part, el que ens juguem en les properes eleccions és un model de país. El de CiU ja el coneixem bé perquè l’hem tingut durant 23 anys. El de les esquerres encara no, degut al poc temps que ha funcionat i per culpa de la redacció, discussió i aprovació de l’ Estatut que ho ha tapat tot.
Es cert que s’ha fet un bon treball en els dos anys i mig de tripartit. No tant bo com haguéssim volgut, però tampoc tant dolent com volen fer veure els de CiU. Per això cal buscar nous resultats. I és evident que un govern més fort i compacte és millor que no pas un de més ampli i dispers. El PSC buscarà ampliar la representació com per poder fer govern ell sol o amb un altre soci. Si calgués reeditar el tripartit s’hauria de fer amb un partit socialista molt més reforçat i sense tantes necessitats de complements. L’avantatge dels càrrecs socialistes és que gairebé tot provenen del món municipal i realment és la millor escola política que hi ha.
Ara mateix es pot veure la tranquil·litat i harmonia en que actua el govern. Ja no hi ha discussions, diferències i baralles entre acords o propostes dels partits que conformen el govern. Es treballa intensament , en la mateixa direcció i de manera totalment coordinada. Es una mostra del que voldríem que fos el nou govern de la Generalitat que surti de les eleccions de la tardor.
Si en aquest panorama hi afegim l’entrada en vigència del nou Estatut i dels majors recursos financers que porta, és evident que el futur es pot contemplar amb optimisme. I entra en escena un nou polític ,ja ben bregat en altres escenaris com l’ajuntament de Cornellà, la Diputació de Barcelona i el Ministeri d’Indústria. Pels qui el coneixem bé i hem treballat prop seu, és una garantia de treball seriós, intens i eficaç. La gent ben aviat se’n donarà compte d’unes virtuts molt superiors a les possibles mancances que com a tota persona pugui tenir.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per La Rella.