Joan Roma

S’OBRE UN NOU ESCENARI

Tal com estava previst ,el resultat del referèndum pel nou Estatut fou contundent. Alguns ara busquen excuses per la baixa participació, o amb altres arguments per fer jocs de mans amb les xifres definitives. El que val és el que legalment està establert, i és que el sí obtingué un 74%, i el no un 23 %, números rodons. Es a dir, èxit rotund del sí i fracàs total del no.
Deixat ja enrere el trajecte de l’ Estatut, toca mirar endavant i veure que s’ha obert un nou escenari de dimensions importants pel nostre futur immediat. Dintre de ben pocs mesos tindrem noves eleccions al Parlament, i els canvis seran notables. No solament perquè el principal actor de l’actual mandat, en Pasqual Maragall no es presentarà, sinó perquè s’haurà de resoldre la composició del nou govern de Catalunya.
Pels qui hem estat en primera línia política en els darrers anys, tenim un mal gust de boca deixat pel tripartit. Després de batallar durant anys i anys contra els governs de CiU, mostrant i demostrant les seves incapacitats per governar o per prendre decisions encertades per aquest territori i pel conjunt de Catalunya, esperàvem el gran dia en que les decisions les podéssim prendre amb una major facilitat i coordinació entre les partits d’esquerres i progressistes.
El resultat d’aquest pacte ha estat clarament contradictori. Bo per una banda, clarament millorable per una altra.
Soc dels partidaris d’una reedició de l’acord, sota criteris i composicions força diferents. Es a dir, espero i desitjo que de les properes eleccions al Parlament en surti un PSC reforçat en vots i escons que permeti un nou pacte de esquerres i progrés amb uns socis remodelats i amb un menor pes quantitatiu.
L’experiència ha estat complicada, i sobretot trasbalsada per actuacions d’un partit com ERC que no dubta en canviar de posició d’un dia per l’altre o que fa propostes que res tenen a veure amb les posicions de conjunt. Uns hi volen veure un permanent grau d’indepència, altres hi veiem inseguretat, inconstància i un cert grau de falta de serietat.
Governar obliga a planificar, programar i consensuar acords. Es ben contrari al desig de improvisar o contemporitzar.
Els càrrecs socialistes tenen l’avantatge de que gairebé tots provenen del camp municipal. Estan bregats en el dia a dia, en els pactes, en les negociacions, en la flexibilitat quan convé i en la aplicació del principi d’autoritat quan és indispensable. No s’improvisa la preparació d’un polític, i la millor escola és l’ajuntament.
D’aquí que en aquest període de govern en minoria, tinguem una pau i tranquil·litat no vistes durant l’anterior període. Tots pensem quan més haguéssim fet amb aquesta composició en comptes de la anterior.
Però bé les coses van com van i ara toca pensar en el futur immediat. D’entrada tots els partits han de fer els deures de preparar equips electorals, programes de govern i propostes per actuar.
Cadascú ha de fer examen del que ha fet i donar-ne les explicacions oportunes. El posicionament dels partits en el referèndum, sense cap mena de dubte, passarà comptes. Era impensable que cap partit catalanista o nacionalista s’oposés al nou Estatut. Es poden criticar alguns aspectes, però el que ningú pot negar és que significa un enorme avenç respecte el del 79. En aquest sentit, costa de creure la decisió de ERC de votar-hi en contra i seran molts els votants que marxaran cap altres opcions. Es un d’aquells errors històrics que es paguen durant anys, sobretot quan no es reconeix.
Per part del PSC el repte serà ben gran. Ha d’aconseguir un nou lideratge en vots, però ara també en diputats, malgrat mantenir el mateix sistema electoral. Ha guanyat les dues darreres eleccions en vots, però ha quedat segon en escons. Ara ha de ser primer en els dos elements. I amb un nou candidat, en José Montilla. Ja estant sortint els qui el veuen com una mena d’extensió del PSOE o de Rodríguez Zapatero. Res menys cert, perquè té més clar que ningú que ni vol pactar amb CiU per formar la famosa sociovergència, ni reeditar un tripartit calcat de l’anterior. Per això li calen més vots i més diputats i sobre aquesta realitat formar un govern sota primacia socialista, defensant els interessos de Catalunya aplicant el nou Estatut.
Sense cap mena de dubte estem davant d’un panorama apassionant. Ben aviat podrem veure la confrontació de idees i programes, d’uns i altres, i es podrà comprovar com l’entrada a l’escenari català de José Montilla aporta uns graus de serietat i contundència com fa anys no veiem. I sinó el temps ens ho demostrarà.
Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC. Article per Celsona.