Joan Roma

QUALITAT DELS SERVEIS ESSENCIALS.

Venen noves eleccions, i la gent hauria de tenir clar que és el millor moment per premiar o castigar l’acció dels governants i els partits que els hi donen suport. Massa sovint, acceptem excuses de mal pagador per justificar que alguns serveis no funcionin com cal.

Els qui llegeixin aquestes línies, segur que tenen algun malalt ben a prop, sigui de la família o d’alguna amistat . Estic convençut que tots estarem d’acord en que la assistència mèdica, ha sofert uns canvis substancials, cap a pitjor. Les retallades en els centres d’assistència primària ( CAP), i en els hospitals han estat contundents. I no diguem “austeritat” al que son retallades.

D’austers, ho hem de ser tots, en tot el que sigui públic, però del que parlo és d’una altra cosa. Treure treballadors de la sanitat, ha suposat allargar les llistes d’espera d’una manera generalitzada. I això suposa perdre qualitat de vida. No és igual que una persona sigui operada de cataractes al cap d’un mes del diagnòstic que al cap de dos o tres anys.

I ara estem parlant d’aquests retards. Cada vegada, que com alcalde, trobo algun veí o veïna i li demano per la salut, temo que m’expliqui el peregrinatge per metges, especialistes, i hospital, en un circuit increïble. A més de dolorós, i costós, amb viatges amunt i avall, sense poder saltar als grans hospitals de Barcelona on la majoria acabaven anant.

La qualitat sanitària, era el darrer àmbit a retallar. Si una cosa és bàsica, és la salut, i ara tenim seriosos problemes per ser atesos, amb la rapidesa que requereixen les malalties. I la situació ha esdevingut similar en el Lluçanès que si parlem del Berguedà o el Ripollès. Tinc diversos exemples a cada indret, i tots coincideixen en una clara degradació dels serveis que teníem.

I si anem a l’àmbit de l’educació, les retallades han esdevingut generals i a tots els nivells. Només cal parlar amb qualsevol mestre, per ratificar aquesta opinió. Cobren menys, treballen més, i en molt pitjors condicions que abans.

I la retallada ha arribat a extrems dolorosos, com en el tema de menjadors escolars. Amb dades a la mà, moltes escoles ja observen problemes greus de mala nutrició en nens i nenes que tenen un sol àpat adequat a l’escola. Si se’ls treu, aquesta mainada està condemnada a assistir a l’escola, en condicions realment impensables, anys enrere.

I arribem a un altre àmbit, increïblement colpit per les retalles indiscriminades del Govern d’Artur Mas: la gent gran. Tot el sector de benestar social està sotmès a unes dificultats que posen en perill la continuïtat de residències de la tercera edat, que no cobren els ajuts compromesos per la Generalitat. O tot l’àmbit de la “dependència” amb persones greument afectades per malalties, i que no troben les ajudes compromeses...

En resum, els alcaldes, especialment en pobles petits, com tots els del Lluçanès, poden conèixer la realitat dels seus veïns, però no se’ls donen els recursos econòmics, tècnics, ni personals que fan falta per cuidar de la seva gent.

Ara venen eleccions, i estaria bé, reflexionar sobre com teníem tots aquests serveis, dos o tres anys enrere, i com els tenim ara. I com previsiblement els tindrem l’any vinent. Que alguns ens vulguin “distreure” amb debats sobre la independència, la interdependència, o altres fórmules “curioses”, és una clara excusa per no parlar del que ens importa en el dia a dia, i en el que hem perdut en aquests dos anys. Pensem-hi, i actuem en conseqüència.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).