Joan Roma

CIU VOL TAPAR LA DURA REALITAT

Hem passat del Govern dels millors, a un govern totalment superat per les circumstàncies. Cap dels grans compromisos electorals d’Artur Mas, s’ha complert, i d’aquí la convocatòria d’eleccions anticipades i treure el tema de la independència com a gran tema per fer oblidar la dura realitat.

CiU es va presentar a les eleccions amb tres grans reptes. Reduir l’atur a la meitat, arribar a un acord amb el govern central pel pacte fiscal, i salvaguardar l’estat del benestar.

Avui, sense cap mena de dubte, estem en molts pitjors condicions que dos anys enrere. No solament s’han incomplert aquests 3 grans compromisos, sinó que han empitjorat tots els paràmetres del país. Avui el govern de la Generalitat té un endeutament que l’ofega totalment. Es fàcil dir que la culpa ha estat d’un altre, quan la gestió ha estat un desastre. I lluny de buscar-hi remei, l’únic compromís electoral que sí ha complert el Govern Mas, ha estat anul•lar l’impost de successions. Es a dir, un impost que afectava aproximadament a dues mil famílies, les més riques del país, amb uns ingressos de prop de 400 milions a l’any, ha quedat suprimit.

Curiós que davant l’extremada situació financera de la Generalitat, CiU opti per perdonar un impost als qui més tenen, i en canvi , posi nous impostos als que menys tenen. Es el principi, d’un “govern fort amb els febles, i feble amb els forts”.

Tot i els escassos ingressos dels pensionistes, no els ha tremolat la mà per imposar un euro per recepta , i altres fórmules de pagament.

A dia d’avui, Catalunya té prop dels 2 milions de persones en situació de pobresa. I d’aquests, 700.000 es troben en el llindar de la misèria. Només actuacions contundents dels ajuntaments més directament afectats, o més conscients de les necessitats, així com organitzacions com Cáritas, Creu Roja i altres, permeten que aquesta situació no sigui tant dramàtica.

Actualment es constata en moltes escoles que hi ha nens i nenes que només fan un àpat com cal, precisament a l’escola. I que l’esmorzar i el sopar, consisteix en ben poca cosa. En els pitjors mals sons, no podíem pensar arribar a situacions com aquestes. I el govern Mas, lluny de posar-hi remei, ha trobat la via per desviar l’atenció. La culpa és de Madrid, i anem cap a la independència que ens ho resoldrà , tot i de cop i volta.

De fet, en aquesta aventura, el seu soci d’Unió Democràtica, el segueix a contracor. Duran Lleida ja deixa clar que ell no és independentista i suposo que l’endemà de les eleccions es desmarcarà clarament d’Artur Mas i l’equip que l’envolta.

La convocatòria electoral és una demostració clara del fracàs de CiU. No volen que la gent avaluï l’acció de govern ni volen que la gent parli del que s’ha fet, o s’ha deixat de fer. La mala consciència i la mala gestió son més que constatables. Volen que es parli d’independència, sí o no, encara que no diguin que suposaria sortir de la UE, i de la zona euro, per anar a parar en un lloc desconegut i incert.

Els socialistes volem parlar de la gent. Volem parlar dels problemes de cada dia i de les alternatives existents al govern de les retallades. Volem copiar el model francès a nivell social, i el model alemany, en matèria territorial. Volem ser la Baviera alemanya, aquí a nivell d’estat. I volem que la gent sigui la prioritat del govern. Un govern que pensi en una sanitat, una educació i una política de benestar social, en els nivells que teníem dos o tres anys enrere. Aquest ha de ser el debat electoral.