Thursday, October 04, 2012

 

PERE NAVARRO, UN CANDIDAT SOLVENT.




PERE NAVARRO , UN CANDIDAT SOLVENT. UN HOME, CORRENT.

Conec en Pere Navarro des de fa molts anys. No sé quants, però suficients com per estar molt satisfet per haver donat el pas a la Primera Secretaria, i ara, com candidat del PSC a les eleccions al Parlament.

Érem milers els qui volíem unes primàries obertes, a l’estil francès. Ens hagués agradat poder mobilitzar tots els militants , simpatitzants i moltíssims altres ciutadans , a favor d’una elecció innovadora i trencadora amb les normes del passat, però la convocatòria inesperada d’eleccions anticipades, no ho ha permès.

De fa molts anys també segueixo la trajectòria del PSF, i particularment de François Hollande, del qual es deien moltes coses i no gaire de positives. Es bo, llegir documents originals, i veure els moviments del partit socialista francès en la seva llarga travessia del desert.

Es titllava Hollande, de ser un home massa “corrent” com per poder liderar el partit, i encara menys adequat per ser presidenciable. Les seves propostes no encaixaven gaire en un marc presidit per “barons” amb poder territorial, o antics grans noms dels executius governamentals.

Bé, el tenim de president, i el ser un home “corrent” és un dels principals atractius. Un home proper, dialogant, auster... Es a dir, un president que ha modificat les normes dels antics presidents , investits d’un aura exageradament elevada. I un dels més coneguts, en aquest marc, inaccessible ,fou el socialista Miterrand.

Faig aquesta introducció per deixar clar que parlant amb molta gent de fora del partit, veuen el nostre candidat, com un home proper, sensat i prudent, entremig d’uns candidats adelerats per competir a veure qui pot ser més “independentista” i més reivindicador, envers un futur “sobiranista”.

Queda prou de temps d’aquí a les eleccions com perquè molta gent comenci a pensar amb més calma i tranquil•litat, les propostes de futur que tenen al davant. I la seguretat que dona Pere Navarro, és clarament necessària en una etapa convulsa com la que vivim.

He viscut 7 anys a Suïssa, on vaig poder veure el naixement d’un nou Cantó, separat del Cantó de Berna. Va néixer el Cantó del Jura. No va ser gens fàcil, dintre del país més federalista del món. I no es tractava de marxar del país, ni de competir amb alguna altra estructura política externa com la UE.

Què fàcil és predicar l’independentisme, o el sobiranisme, sense tenir present res més del nostre entorn ¡ Què poc socialista és centrar el debat en el territori, en comptes de les persones¡ Com podem caure en els paranys dels nostres adversaris que ens volen portar al seu terreny de joc¡ Com podem obviar la pèrdua de sobirania per part de tots els estats de la UE, i el seu camí cap una federació? Com podem pensar que els problemes només poden venir de Madrid, quan tota la UE podria esdevenir un camp minat per altres “sobiranismes” ?

En fi, vull manifestar en aquest escrit la meva personal implicació en el projecte , liderat per Pere Navarro, però també expresso la opinió de molts militants i simpatitzants que m’han fet arribar la seva queixa, preocupació o indignació per documents que apareixen en els mitjans de comunicació, signats per persones que hem vist callades durant anys, i que en el passat, havien tingut responsabilitats que els haguessin permès implicar-se més i millor en el nostre projecte.

I és en els Congressos on ens expressem els militants, i és en el Consell Nacional on haguéssim volgut debatre temes que ara apareixen com a suposadament no resolts. Serà per ells, però no per la immensa majoria dels militants i simpatitzants, que ara demanem coherència i suport al nostre candidat i al programa que ens és propi.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de la Fed. XI del PSC








<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?