Joan Roma

EL PSC , A PUNT PEL GRAN REPTE

Sense cap mena de dubte tots els socialistes haguéssim volgut estrenar unes primàries per primera vegada a la història, de Catalunya, similars a les franceses, per elegir François Hollande. No ha estat possible,degut a un avançament electoral imprevisible, en un govern que tenia una majoria estable per governar.

Mai havíem vist, i espero que mai tornem a veure un ús tant partidista i tant electoralista de les institucions catalanes. El president de la Generalitat no ha tingut cap mania a l’hora de convocar eleccions, abans d’arribar a la meitat del mandat i qualsevol excusa val per justificar una mesura com aquesta.

L’ús abusiu, exagerat i sense manies de tots els mitjans de comunicació públics, i el generós tractament a uns quants de privats, fa que la propaganda del govern arribi fins extrems inaudits en un país democràtic.

Podem veure un president entrevistat, cada quan li sembla bé. O un portaveu del govern convertint en mítings les seves compareixences oficials. I no ho hem vist tot. Queden prou dies d’aquí a les eleccions per comprovar com es poden traspassar totes els línies vermelles, per anar cap una mena de pensament únic.

No és estrany , doncs, en aquest ambient veure com multitud de veus apareixen en aquests mitjans de comunicació criticant les posicions del PSC. Es curiosa la preocupació de tantes veus, per la deriva del partit socialista, simplement per mantenir la coherència i el pensament que sempre ha defensat. Sembla que si ara algú no és independentista, ja no pot ser un bon català. Allò que dèiem del pensament únic.

Doncs, bé, sense manies. Al contrari, amb tota la legitimitat del món, els socialistes ens mantenim en la defensa d’un federalisme com a millor formula d’encaix de Catalunya, dintre Espanya, i tots plegats, dintre de la UE.

No varem poder fer les primàries desitjades i acordades, però sí, un reglament que permetés garantir la pluralitat i facilitar alternatives. El Consell Nacional, òrgan màxim del partit, en representació dels prop de trenta mil militants socialistes, i dels seixanta mil simpatitzants, va elegir Pere Navarro, amb una àmplia victòria en competició amb la Montse Tura.

En pocs dies, doncs, hem estat capaços de canviar de sistema d’elecció, preparar un reglament alternatiu a les primàries universals que volíem fer. S’ha elegit un lema de campanya totalment encertat: Avancem sense trencar, i tenim ja tota l’estructura del partit preparada pel gran repte.

I queden clares les regles de joc per anar a les eleccions. Defensem els mateixos postulats de sempre, basats en salvaguardar l’estat del benestar, totalment trinxat pel govern de CiU a Catalunya i del PP a Espanya. Curiosament, socis de govern a Catalunya, i en altres institucions del país, com la Diputació de Barcelona o que es donen suport mutu, a l’ajuntament de Barcelona, o permeten governs en minoria del PP, com en el cas de Badalona.

En resum, anem cap unes eleccions d’una gran rellevància pel present i futur de Catalunya, i ningú pot confondre l’interés d’Artur Mas, per convertir-les en un plebiscit a la seva persona i partit, quan el “govern dels millors” ha portat el país cap a situacions mai vistes ni mai imaginades, de mal govern i disminució de qualitat de vida.

Es lògic que el partit socialista, accepti el repte i posi sobre la taula, propostes clares, contundents a nivell de defensa dels serveis públics essencials i d’encaix de Catalunya, sense trencar els vincles amb Espanya, i encara menys, saltant-se les lleis vigents.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC