Joan Roma

UN NOU ESTAT, A LA CARTA


Sinó fos per la serietat del tema , el serial per fascicles que ens ofereix Artur Mas es convertiria en una paròdia de com actuar en temps difícils.

A cada entrevista, a cada setmana que passa, ofereix una nova improvisació , totalment impròpia d’un governant . No entenc com des de CiU, més ben dit des de CDC, perquè Duran Lleida, ja ha manifestat que no és gens independentista, no s’ha elaborat un guió o un fulletó amb les principals respostes a les preguntes que es fa la gent.

Perquè dic això ? Ho dic, perquè en una de les darreres entrevistes que li han fet, manifesta que ell està per un país “sobirà”, en un nou estat europeu, sense exèrcit. I no té cap inconvenient a dir que el nou estat estaria a l’OTAN, com qualsevol altre país europeu... I ja està. Queda tant tranquil, sense pensar que ha deixat anar el que es pot considerar una contradicció “in terminis”. I ja van...

Es a dir, és impossible pertànyer a l’OTAN i no tenir exèrcit. Simplement ningú acceptaria a un nou estat membre, sense participar en la defensa de tots plegats. Això, és fer trampa, o més ben dit, enganyar la gent, o pitjor, ignorar el funcionament d’un organisme internacional.

Però, estem en un moment en que Artur Mas, pot dir el que li sembli sense trobar ressó en uns mitjans de comunicació massa dependents de la Generalitat. En qualsevol cas, falten veus crítiques que expliquin i contradiguin afirmacions com aquesta.

I és d’un volum similar al de considerar que si Catalunya esdevé nou estat europeu, pot continuar dintre de la UE i del sistema de l’euro. També en aquest cas, la realitat contradiu les afirmacions fetes.

Estem, doncs, improvisant respostes a preguntes molt serioses, i que no han estat ni prou ben estudiades ni avaluades. Artur Mas no ens pot dir que té en el cap, un nou estat europeu, a la carta. Un nou país en el qual continuarien tots els avantatges, sense cap inconvenient. Una mena de paradís fiscal, financer, ple de coses positives, sense cap de negativa.

Els pocs “paradisos” que queden a la UE son fruit de la història, i de la seva immensa petitesa, i ningú acceptaria fomentar l’aparició de noves Andorra, Mònaco o Liechtenstein, en un país de set milions i mig d’habitants.

I aquestes declaracions , aquesta falta de concreció o aquests enganys, crec , faran veure a la gent que darrere el sobtat independentisme de Convergència ( que no d’Unió) no hi ha res més que oportunisme polític, per intentar treure una majoria absoluta que li permeti continuar un temps més al capdavant de la Generalitat. Si després es compleixen o no els compromisos electorals, ja no té més importància.

Ho hem vist en aquesta legislatura, en la qual els grans compromisos ni s’han complert ni s’han donat explicacions. Simplement donant la culpa a Madrid de totes els mals, ja n’hi ha prou per justificar les retallades, el fracàs del pacte fiscal, l’endeutament asfixiant de la Generalitat...

En resum, tot és culpa dels altres, i volem ser “lliures” per millorar-ho tot. I cap problema per plantejar un “estat a la carta”, dintre de la UE, sense exèrcit, sense diplomàcia internacional perquè ja ens la pagaran els altres... Francament, esperava respostes més “realistes” i ,sobretot, més fonamentades a nivell legal que les donades per Artur Mas. Ja comprenc que Unió Democràtica estigui més que nerviosa, a la vista d’aquesta fugida endavant.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC