Joan Roma

CRISIS I OPORTUNITATS
Pels qui estem en càrrecs institucionals, en contacte directe amb la gent , aquesta crisi ens deixarà petjada per sempre més. Comprovar cada dia les dificultats de famílies senceres per arribar a finals de més, és un drama que desgasta enormement, sobretot quan ja no hi podem fer res més. Els recursos dels ajuntaments son migrats, i la universalitat de les ajudes es fa impossible. S’ha d’elegir, i triar els casos més urgents.
El mateix els passa al conjunt de plataformes, associacions i entitats , dedicades a l’ajuda a les persones necessitades. Les peticions s’han desbordat i l’equilibri entre donants i beneficaries, s’ha trencat.
Malgrat tot, de res serveix el pessimisme. S’ha de tenir present que de totes les crisis se n’ha sortit reforçat si s’han sabut trobar les alternatives adequades. Ho hem vist en el passat en diverses ocasions, motivades per epidèmies, plagues, guerres, o altres catàstrofes, o més a prop, per crisis industrials d’ampli i llarg recorregut. I en aquesta matèria les comarques de la Catalunya Central tenen exemples prou clars i contundents.
I és que la crisis no és conjuntural, ni territorial. Estem davant una crisis global i qui pensi que amb receptes nacionals, se’n pugi sortir , va molt equivocat. Davant l’amplitud i duresa de la crisis s’han de posar en pràctica mesures excepcionals, i canvis profunds perquè fets semblants no tornin a passar.
Res, doncs, de retalls ni sorgits. Vestits nous, i adaptats a les noves circumstàncies. Girem pàgina a posicions i actituds del passat, i situem-nos en un escenari molt diferent en el qual ja no serviran les velles receptes. Per primera vegada en molt de temps, la generació futura no anirà millor que la passada. Coses que pensàvem ja caducades, tornaran a ressorgir, i tots ens hi haurem d’adaptar.
Això vol dir, canvis en horaris de treball, o de lleure. Despeses supèrflues, qualitat de la feina, rendibilitat en inversions, austeritat en l’ús de serveis públics. També en els privats, i moderació en reclamacions a les institucions públiques.
Recuperació de vells costums, menys donats a despeses incontrolades o capricioses. I superació de determinats objectius en la vida, però altres de més modestos i realistes.
I en aquest nou escenari, o anem junts, les petites nacions i estats, aplegats sota la Unió Europea o no tenim cap possibilitat de reeixir. Una forta crisis com aquesta, està reforçant les polítiques europees, i ha demostrat la necessitat de disposar d’eines àmplies i fortes per fer front a la competència d’altres realitats polítiques, i dels especuladors mundials que poden ensorrar països sencers sinó compten amb prou forces per fer-hi front.
I ara només s’és fort si comptes amb una potència econòmica i política al darrere. La Unió Europea és una gran realitat, però encara lluny del que hauria de ser. La crisis ha desvetllat decisions importants, i de ben segur servirà per crear noves oportunitats. S’ha de disposar d’un potent banc central europeu, i un govern ampli i representatiu, amb competències clares i rellevants, una política interior i exterior, comunes, i altres eines essencials per dirigir la nau europea cap un futur de progrés, en peu d’igualtat amb les altres potències.
Son les crisis les que obliguen a avançar per nous camins. Una mica desconeguts, però necessaris per arribar a nous horitzons. Aquesta crisis ha fet veure en poc temps, la importància de la realitat europea i la necessitat d’enfortir-la. Crisis, sí, però amb oportunitats per sortir-ne reforçats.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.