Joan Roma

MÉS GRANS, MÉS FORTES
El que semblava inviable uns anys enrere, i fins i tot , fa pocs mesos, s’ha fet realitat en un temps rècord. Estic parlant de la fusió de Caixes d’Estalvi. Tots recordem velles converses, alguns rumors periòdics, alguns contactes que després tothom negava, i declaracions segons les quals, totes es veien grans i fortes com per continuar operant indefinidament.
Doncs bé, quan la gana apreta, o quan les coses es posen malament , és lògic que els vells conceptes, s’adaptin a les noves circumstàncies i tothom es posi al dia. La major part de les caixes catalanes ho han fet, i tot indica que les que han quedat fora, s’hauran d’espavilar ràpidament sinó volen quedar desfasades i en perill.
Queda clar que en un món global , el tamany sí importa. El rutinari funcionament ha de donar pas a actuacions innovadores, capaces d’afrontar la competència d’entitats cada vegada més grans i més connectades amb l’exterior. Val més tard que mai, i tot sembla indicar que s’han fet els deures en el moment oportú.
Voldria també comparar aquesta via de sumar per créixer i per defensar-se dels competidors, per defensar l’estructura política que tenim, i la necessitat d’enfortir la realitat europea.
Malgrat totes les dificultats i les campanyes disgregadores , dutes a terme des de fa anys per polítics d’aquí a Catalunya i per altres de fora, en una batalla que s’autoalimenta, queda clar que només una Europa forta, ens pot defensar de les onades desestabilitzadores , en tots els àmbits i nivells. Què seria de nosaltres sense l’existència de l’euro? O com seria aquesta crisis sense la relació d’uns països i altres, sota el paraigües de la UE?.
Es cert que s’han comés un gran nombre d’errors, al llarg dels darrers anys, en l’establiment i manteniment de les relacions Catalunya – Espanya, però ben poc intel•ligent seria proposar trencar-les per quedar sols. La soledat mai ha estat bona, i menys en temps de turbulències , com aquests.
El President Montilla està fent un excel•lent paper, movent fitxes noves, proposant canvis importants, en les regles de joc, i donant protagonismes a d’altres forces polítiques , en comptes de recluir-se en les forces pròpies. D’una altra manera haguessin anat les coses si en el passat, els grans temes de país, s’haguessin consensuat entre les forces polítiques catalanes, anant a Madrid de forma conjunta i no individual.
Ara, contemplem un espectacle ben complicat i inusual. El President de la Generalitat proposa una acció conjunta amb el cap de la oposició, i aquest el rebutja, o s’escaqueja. Sorprenent. Molts discursos excusatoris, però cap alternativa. Governar és decidir, i ara toca prendre decisions importants. Qui no ho faci , en patirà les conseqüències.
I tornant al principi, la realitat al final sempre s’imposa. Ho ha fet en el tema del mapa de les Caixes d’Estalvi, i ho farà en l’encaix Catalunya – Espanya. Viurem encara situacions delicades i contraposades, però l’estratègia del President Montilla, té una bona base per aconseguir salvar l’estatut, i crear una nova base de relacions entre tots plegats. Unir forces per ser més grans i més forts. I exigir enfortir la UE, com a fórmula segura per afrontar els reptes futurs. S’ha perdut ja massa temps en dissenyar les estructures comunitàries, ara convé posar-les en funcionament.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.