Joan Roma

COMPLEXITAT I CONTRAPARTIDES:
Després de parlar molt de les peticions d’ingrés a la comarca del Solsonès, dels municipis de Biosca i Torà, entrarem en una nova etapa de silenci i tramitacions burocràtiques, complicades per les properes eleccions al Parlament de Catalunya i per les eleccions municipals del maig de l’any que ve.
Això vol dir que res quedarà lligat ni tancat en els propers dos anys. Cap dels Departaments afectats per la tramitació voldrà prendre acords de modificació del mapa comarcal en aquests moments. La proposta, doncs, seguirà el seu curs inicial, i quedarà parada en el Departament de Governació , a la espera del nou Govern i les noves directrius dels partits de govern entorn la organització territorial de Catalunya.
Ara mateix, la subcomarca del Moianès ha entrat en el Parlament la petició d’esdevenir comarca pròpia. Alguns càrrecs institucionals de la Generalitat s’hi han manifestat a favor i han cregut que la proposta pot tenir viabilitat. Personalment dubto que en els propers dos anys es prengui cap decisió concreta.
Però, tornant aquí, considero que la petició d’entrada hauria d’haver comportat un major estudi, i alguna contrapartida. En aquest cas concret, n’hi ha una de ben lògica i raonable. Durant anys, les cases més properes al municipi de Llobera que havien format part de l’antic municipi de Llanera, el qual va ser repartit entre Biosca i Torà, batallen per agregar-se a Llobera.
Tots els solsonins entendrien com a lògic que nuclis de la mateixa comarca puguin formar part del municipi més proper del qual reben els serveis essencials. I no he vist cap proposta en aquest sentit per part de cap dels partits presents a les institucions comarcals.
Alguns n’han parlat, però ningú ho ha posat sobre la taula. I aquesta podria ser una de les condicions per donar entrada als dos municipis. Fa anys que segueixo aquest tema, i no és cert que els informes fossin negatius sempre, sinó que en la primera ocasió es va produir una decisió de la Generalitat que va anar en contra dels criteris ja acceptats . Segurament l’error dels promotors va ser no recórrer la decisió del Departament de Governació i portar el tema als tribunals. Hi havia motius per pensar en una resolució favorable. Però bé, això és el passat i ningú podia preveure que durant aquests anys no es podés resoldre el tema, a la vista dels pronunciaments verbals a favor.
Ara, amb la petició d’incorporació a la comarca, hi ha una gran oportunitat de remodelar els termes municipals, per buscar la funcionalitat de tots plegats. I tot quedaria en la mateixa comarca. No es perderia territori d’aquí per anar a un altre lloc.
Dit això, s’ha de veure com encara el proper govern la organització territorial. Si es promouen gaires canvis, es farà marxa enrere, i es deixaran les coses com estan ara. Cada vegada fa més mandra tocar línies i modificar termes municipals, i encara més, comarcals. El temps dirà cap on volem anar en aquest tema , però les mateixes regions o vegueries tenen un futur complicat. I amb tot el que cau en aquest moment és impensable ficar-se en temes secundaris pels ciutadans.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC