Tuesday, January 29, 2008
COHERÈNCIA I RUNAMS
La perplexitat és la nota dominant en la llarga polèmica sobre el futur de les mines de potassa i els runams salins. Tothom diu que vol salvar les mines, però alguns ho dissimulen molt bé ,posant contundents condicions en uns terminis d’impossible compliment, i per tant sabedors que les posen en perill.
Un joc de disbarats i de jugar amb foc, amb el principal centre de treball de la Catalunya Central. Més de mil llocs de treball directes, i uns quants centenars d’indirectes. Si se’ns demana coherència als càrrecs públics aquí tenim un ampli camp per demostrar-la, i alguns per exercir-la, en comptes de predicar-la.
I molts semblen haver oblidat temps passats i d’altres, més recents, de lluita per salvar les mines: Cardona, Súria i Sallent . Les de Cardona , no es varen poder salvar i tots sabem el que va suposar de cost econòmic, laboral i social . I sinó que passegin una mica per Cardona i demanin com ha canviat el municipi, i quants anys porten de sotragada , en tots els àmbits. També ho podrien demanar a d’altres municipis de l’entorn , igualment colpejats per la pèrdua de llocs de treball.
Tampoc recorden les múltiples accions i actuacions a nivell català i espanyol per salvaguardar els llocs de treball o per garantir les concessions mineres, primer per separat Súria i Sallent, després conjuntament. Quantes vegades s’ha estat en perill per gestions no prou adequades en matèria d’inversions, reconversions o per caure en mans d’empreses especulatives ? Qui valora la situació europea i mundial de la potassa, com per atrevir-se a exigir condicions impossibles de complir en els terminis proposats? Algú assumirà responsabilitats si es provoca una crisi de conseqüències irreversibles per tot aquest sector?
Podríem seguir, i sé que alguns sortiran proclamant que no volen que les mines tanquin sinó simplement que els runams no creixin , no tinguin l’impacta visual i mediambiental que tenen, ni contaminin , etc, etc. Suposo que això tots ho volem, però alguns sabem per experiència de molts anys de gestions , negociacions i acords amb les diferents administracions que per aconseguir-ho ,fan falta diners, temps i mitjans tècnics adients. I el més important, voluntat política i empresarial.
Puc assegurar, perquè durant una quinzena d’anys me n’he ocupat políticament del tema, que mai fins ara hi havia hagut tanta convicció i decisió per solucionar la compatibilització de l’activitat extractiva amb la mediambiental. I el que dic es pot comprovar amb dades concretes i ben fàcils de provar. Si durant els governs de CiU els runams anaven creixent, i es limitaven a construir el col•lector de salmorres, demostrant una excessiva benvolença amb les empreses implicades, ara el govern de la Generalitat, exigeix canvis substancials en tota la activitat. Però, això sí, amb terminis i decisions assumibles i raonables com per ser complides.
Si ara cal urgentment canviar una línia elèctrica per donar sortida al material , s’ha de poder fer. I espero que així ho acordi la Generalitat, com també noves inversions publiques i privades per treure, primer el vell runam , a peu de la C-16, i posteriorment la impermeabilització del nou, la ampliació del col•lector de salmorres, i l’estudi de la reutilització dels runams per noves activitats industrials o el possible nou enterrament en les galeries fora de servei.
El que governants o ex-governants no poden pretendre és prohibir resoldre un problema urgent , del qual en depèn la continuïtat d’una explotació de primer ordre, per nombre de llocs de treball i de material indispensable per altres activitats industrials. Podem estar tots d’acord en minimitzar els efectes , però es necessita temps , inversions i mitjans tècnics, i resulta sorprenent que a alguns, ara ,els hagi entrat la pressa quan durant anys han estat sospitosament callats. Precisament quan el govern posa en marxa mesures adients per fer compatible l’activitat i el medi ambient. Que ningú s’estranyi dels resultats electorals a Sallent o en altres municipis de la conca minera davant el posicionament que tenen en aquest tema i que semblen més interessats en fer tancar les mines que no pas en solucionar la problemàtica. Una problemàtica delicada, complexa i variada pel que fa actuacions i solucions.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
La perplexitat és la nota dominant en la llarga polèmica sobre el futur de les mines de potassa i els runams salins. Tothom diu que vol salvar les mines, però alguns ho dissimulen molt bé ,posant contundents condicions en uns terminis d’impossible compliment, i per tant sabedors que les posen en perill.
Un joc de disbarats i de jugar amb foc, amb el principal centre de treball de la Catalunya Central. Més de mil llocs de treball directes, i uns quants centenars d’indirectes. Si se’ns demana coherència als càrrecs públics aquí tenim un ampli camp per demostrar-la, i alguns per exercir-la, en comptes de predicar-la.
I molts semblen haver oblidat temps passats i d’altres, més recents, de lluita per salvar les mines: Cardona, Súria i Sallent . Les de Cardona , no es varen poder salvar i tots sabem el que va suposar de cost econòmic, laboral i social . I sinó que passegin una mica per Cardona i demanin com ha canviat el municipi, i quants anys porten de sotragada , en tots els àmbits. També ho podrien demanar a d’altres municipis de l’entorn , igualment colpejats per la pèrdua de llocs de treball.
Tampoc recorden les múltiples accions i actuacions a nivell català i espanyol per salvaguardar els llocs de treball o per garantir les concessions mineres, primer per separat Súria i Sallent, després conjuntament. Quantes vegades s’ha estat en perill per gestions no prou adequades en matèria d’inversions, reconversions o per caure en mans d’empreses especulatives ? Qui valora la situació europea i mundial de la potassa, com per atrevir-se a exigir condicions impossibles de complir en els terminis proposats? Algú assumirà responsabilitats si es provoca una crisi de conseqüències irreversibles per tot aquest sector?
Podríem seguir, i sé que alguns sortiran proclamant que no volen que les mines tanquin sinó simplement que els runams no creixin , no tinguin l’impacta visual i mediambiental que tenen, ni contaminin , etc, etc. Suposo que això tots ho volem, però alguns sabem per experiència de molts anys de gestions , negociacions i acords amb les diferents administracions que per aconseguir-ho ,fan falta diners, temps i mitjans tècnics adients. I el més important, voluntat política i empresarial.
Puc assegurar, perquè durant una quinzena d’anys me n’he ocupat políticament del tema, que mai fins ara hi havia hagut tanta convicció i decisió per solucionar la compatibilització de l’activitat extractiva amb la mediambiental. I el que dic es pot comprovar amb dades concretes i ben fàcils de provar. Si durant els governs de CiU els runams anaven creixent, i es limitaven a construir el col•lector de salmorres, demostrant una excessiva benvolença amb les empreses implicades, ara el govern de la Generalitat, exigeix canvis substancials en tota la activitat. Però, això sí, amb terminis i decisions assumibles i raonables com per ser complides.
Si ara cal urgentment canviar una línia elèctrica per donar sortida al material , s’ha de poder fer. I espero que així ho acordi la Generalitat, com també noves inversions publiques i privades per treure, primer el vell runam , a peu de la C-16, i posteriorment la impermeabilització del nou, la ampliació del col•lector de salmorres, i l’estudi de la reutilització dels runams per noves activitats industrials o el possible nou enterrament en les galeries fora de servei.
El que governants o ex-governants no poden pretendre és prohibir resoldre un problema urgent , del qual en depèn la continuïtat d’una explotació de primer ordre, per nombre de llocs de treball i de material indispensable per altres activitats industrials. Podem estar tots d’acord en minimitzar els efectes , però es necessita temps , inversions i mitjans tècnics, i resulta sorprenent que a alguns, ara ,els hagi entrat la pressa quan durant anys han estat sospitosament callats. Precisament quan el govern posa en marxa mesures adients per fer compatible l’activitat i el medi ambient. Que ningú s’estranyi dels resultats electorals a Sallent o en altres municipis de la conca minera davant el posicionament que tenen en aquest tema i que semblen més interessats en fer tancar les mines que no pas en solucionar la problemàtica. Una problemàtica delicada, complexa i variada pel que fa actuacions i solucions.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 3:56 AM 
