Wednesday, January 16, 2008

 
DE NOU LA LLENGUA
Amb l’arribada de les eleccions retorna la mai resolta batalla de la llengua a les escoles que alguns tenen ganes de revifar de tant en tant. Si un tema ha estat essencial per garantir la supervivència del català ha estat convertir-lo en element essencial de estudi i pràctica diària.
De les experiències pròpies i de molts altres països, la immersió és la millor solució. I res pitjor que la segregació lingüística per crear conflictes i guetos que portarien conseqüències desastroses.
I si això, ho veu tothom, o gairebé tothom, perquè insisteix el PP, i amb ell algun altre col.lectiu irredent? Simplement perquè fora de Catalunya dona vots, ( i aquí alguns també) donant la imatge d’una persecució al castellà i a tot el que sembla espanyol.
Però, és fàcil imaginar què passaria cas de guanyar aquests defensors de la dobla línia o segregació per raó de llengua. Què faríem a les escoles? Unes aules en castellà, altres en català ? O pitjor encar, unes escoles en castellà i altres en català? I què fer amb els nou vinguts, amb llengues maternes diverses? Els triaríem segons països, o mitjançant sorteig?
Si un tema és delicat i hauria de ser sagrat per a tothom, hauria de ser el de la llengua i el de la educació en general. L’escola és la formadora de ciutadans i res pitjor que portar la discriminació i la controvèrsia en aquest àmbit. D’aquí que la propera campanya electoral sigui realment pedagògica en matèria de discursos i programes sectorials.
Si algú tenia algun dubte sobre si hi ha encara dretes i esquerres, que miri les propostes en matèria d’educació d’uns i altres. Que estudiï què pensen fer en matèria de llengua i cultura. Veuran les grans distàncies i diferències abismals que ens separen els socialistes dels populars. I que ningú s’enganyi, només hi ha dues opcions que poden esdevenir partits de govern: els socialistes, i els populars. Tornem al bipartidisme radical, amb dos conceptes d’ Espanya ben diferents, i amb dos conceptes de llengua i cultura, igualment diferents.
En alguns articles d’opinió en aquestes mateixes pàgines , alguns volen fer veure que les diferències son poc rellevants. A aquests simplement cal recomanar-los-hi que llegeixin els programes i mirin les trajectòries. I si en un tema no podem jugar és en el de la llengua. Venim d’un passat prou complicat i sagnant com per defensar unes posicions conquerides que no poden ser qüestionades, i menys alterades.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?