Joan Roma

TERRITORIS DIVERSOS ,REALITATS DIFERENTS
No hem aconseguit encara que els diferents Governs de la Generalitat, i alguna altra Administració entenguin les diversitats territorials i la necessitat d’adaptar-se a aquestes realitats, si es vol que el país funcioni mínimament bé.
Aquesta afirmació ve a tomb de comprovar com encara es prenen decisions pensant i decidint des de Barcelona estant, i oblidant la crua realitat territorial. Veiem-ne alguns exemples.
Algun Departament de la Generalitat publica la corresponent convocatòria per adjudicar la telefonia mòbil dels seus serveis i l’adjudica a la empresa que li presenta la millor oferta. Fins aquí, tot perfecte, però poc després el personal dispers per tot el territori comprova que la telefonia mòbil que li donen no té cobertura en uns quants milers de kilòmetres quadrats , de manera que és inservible. Aquí tenim un primer exemple de desconeixement de la realitat territorial.
Altres Departaments ,davant la necessitat urgent de convocar alguna reunió, envien missatgers per portar personalment la convocatòria a cada ajuntament. Els pobres missatgers es passen hores voltant per territoris on comproven com molts ajuntaments obren un o dos dies a la setmana, i no saben a qui deixar la carta que transporten. Perden temps i diners, per no tenir present que Catalunya té uns tres-cents ajuntaments que no obren cada dia .
L’afany per l’ús de les noves tecnologies i demostrar que estem més avançats que cap altre país del món, porta alguns Departaments a exigir tota la tramitació per via electrònica, amb el conseqüent col•lapse del sistema i la inquietud en molts ajuntaments per un pèssim servei de cobertura. Lentitud i talls continus que motiven nervis, treballs fora de horaris per intentar trobar solució. O desplaçaments cap a ciutats properes a la recerca de la cobertura que el municipi no té.
En altres ocasions, el desconeixement de la realitat municipal, comporta la tramesa de centenars de cartes, i ara CD’s , DVD’s, etc que van directament als contenidors de reciclatge per inexistència dels serveis als quals van adreçats: policia municipal, bombers, caps de recursos humans, equips tècnics de seguretat, higiene, o que simplement dupliquen o tripliquen les trameses dels mateixos temes. I ja no parlem de llibres, memòries i fulletons de costos immensos que no tindran cap utilitat.
I si parlem de convocatòries de subvencions, en algunes sorprenen els requisits perquè semblen més premiar la imprevisió que no pas la bona planificació, com és en els temes de l’aigua en que es considera adient tenir en dipòsit un volum per un parell de dies en comptes de impulsar emmagatzematge per més dies, sobretot si algunes condicions de pobles de muntanya així ho requereixen.
Podem seguir amb altres ajuts en que es demanen ràtios per obtenir-los que res tenen a veure amb la realitat rural, de manera que exclouen una part del país, simplement perquè qui fa les convocatòries en una capital, creu que a tot arreu es viu igual.
La reiteració d’aquestes decisions desanima qualsevol perquè fa massa anys que es produeixen i perquè de moment no es veuen canvis substancials en la manera d’actuar. Alguns retocs i millores s’han produït però cal una autèntica política de diversitat i diferència, per tenir present la pròpia realitat del país. Ens estalviarem un munt de diners, i ens acostarem a les necessitats veritables de la gent que viu fora de les grans ciutats.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC