Monday, January 28, 2008

 
PARCS EÒLICS, PARCS SOLARS.
El que té de dolent la crisi econòmica i l’inici del compte enrere en l’ús de combustibles fòssils, ho té d’interessant l’impuls a les noves energies netes: eòlica i solar. No hi ha res millor que la necessitat per forçar el canvi de costums i usos en un tema tant delicat com és l’energètic.
Els qui som alcaldes veiem canvis inusualment ràpids i radicals en aquesta matèria, sense poder pronosticar fins on arribaran. De passar a llegir el que fan en altres països o regions d’Espanya, a tenir projectes damunt de la taula, ha passat un instant. I els projectes es multipliquen , perquè uns impulsen altres, i la gent escèptica es convenç quan veu que un veí tira endavant un projecte que ell havia refusat.
I com en tot, passem d’un extrem a l’altre, sense haver-nos preparat degudament a nivell normatiu i legislatiu. I aquí comencen els problemes, sobretot si es tracta de projecte eòlics perquè tenen un major impacte visual, però també alguns solars es troben amb tramitacions impròpies d’un país modern i eficient.
Segons dades del propi Ministeri d’Indústria i de la Conselleria de Economia, de qui depèn a Catalunya el tema energètic, el promig de temps per començar i acabar els tràmits per un parc eòlic de dimensions mitjanes, era de 7 anys. Sí heu llegit bé, set anys. Ara s’han introduït dreceres i suprimit tràmits, perquè en dos anys sigui possible tenir la llicència corresponent. Tota una revolució si s’aconsegueix. Ho veurem aviat.
En quan als parcs solars, la tramitació no baixa dels 2 anys si es vol fer tot bé. I sempre i quan ,ningú s’adormi en les gestions. Es a dir, que el promotor corri, que l’ajuntament corresponent faci volar els papers, i que algú empenyi la Generalitat perquè cada departament informi i aprovi el més ràpidament possible la seva part.
Però si aquesta és la situació , el que no s’acaba de solucionar, és el pacte territorial i social que comporten aquestes instal•lacions. Tothom elogia la aposta per les noves tecnologies però ben pocs les accepten a tocar de casa seva. Tornem a tenir un nou problema . La majoria de gent demana que es posin en llocs on no es vegin , i en matèria eòlica , això és impossible i en la solar , complicat i en alguns casos tampoc és factible.
Estem, doncs , en un moment crucial per tenir èxit o fracassar en un tema tant essencial com aquest. Si volem ser congruents i conseqüents, amb la greu situació de calentament global, hem de sacrificar algunes coses. En primer lloc, apostant per menys despesa energètica i millor eficiència a tots els nivells, però , després haurem de conviure amb alguns impactes visuals nous, i que voldríem en altres llocs, però hem de ser solidaris i comprensius perquè no podem posar en un altre lloc el que no volem nosaltres aquí. Sinó farem una roda sense final que no porta enlloc i que només serveix per endarrerir la solució i complicar la vida a tothom.
I podem treure’n beneficis pel conjunt. Ho hem vist en algunes d’aquesta pàgines com determinades instal•lacions suposen compensacions importants pels ajuntaments que les acullen. I quan diem ajuntaments volem dir municipis que tindran millors serveis i equipaments pagats amb aquestes compensacions. No està encara inventat el poder fer truites sense trencar ous. I ara en matèria energètica toca fer un pas endavant ràpid i contundent. Contemporitzar, lluny d’arreglar res, ho continua espatllant. D’aquí la necessitat de que les administracions regulin adequadament i els ciutadans acceptin unes servituds raonables per aconseguir una millor vida global.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?