Friday, October 06, 2006

 
DUES OPCIONS POSSIBLES
Ja entrats en plena campanya electoral es constata un tema obvi, que només hi ha dues opcions possibles, per formar govern : una a l’entorn del PSC i l’altra a l’entorn de CiU. Dues opcions amb resultats molt diferents.
Anys anteriors ja varem veure els resultats dels acords entre CiU i el PP. Ara CiU diu que no pensa en absolut repetir l’experiència, però no podria rebutjar el recolzament del PP encara que no el fessin per escrit. No es pot descartar en absolut aquesta eventualitat per molt que CiU vagi a Cal Notari i digui el que vulgui en els seus escrits. Ja en anteriors ocasions ha dit una cosa i fet el contrari.
Per l’altra banda el PSC es referma en la continuïtat d’una fórmula de pacte de progrés en que es té clar l’acord amb ICV, però està totalment a l’aire una repetició de pacte amb ERC.
Aquest partit que no deixa de sorprendre a propis i estranys, torna a l’equidistància i envia missatges periòdicament explicant que tant li pot sortir del cor un pacte amb un partit dretà com CiU, com un d’ esquerres com el PSC. Es imprevisible la seva reacció desprès de les eleccions i per tant es pot esperar d’ells una cosa o la contrària.
Amb tot, el que ara convé es pensar i reflexionar sobre els dos partits principals i les propostes que envien a l’electorat. D’ells dependrà la formació d’un govern o altre i posar en marxa un programa electoral o un altre. I es podrà comprovar que els diferències son grans, tant en contingut com en capacitat de gestió.
Les promeses vistes fins ara de CiU son clarament extravagants i poc creïbles des del punt de vista de voluntat política i possibilitats econòmiques per complir-les. Tampoc es gaire seriós voler convertir la Generalitat en una mena d’oficina per donar xecs a tord i dret. Es vol pagar per estudiar anglès o francès, es volen donar xecs per cada fill que es tingui, es vol suprimir l’impost de successions, i fins i tot es vol pagar el 50% del cost del lloguer dels pisos per joves, durant els primers 36 mesos. Aquesta promesa sola ja costaria 115 milions d’euros que fa més que difícil el seu compliment sinó es volen retallar temes importants per altres bandes.
La manera d’entendre la política per part de CiU és aquesta de donar a uns i altres alguns ajuts. No els importa si es donen per igual a rics o a pobres. No contemplen el principi de reequilibri social i de repartiment de la riquesa.
Precisament el PSC es troba en el camp contrari a aquesta dinàmica de CiU. Des del PSC el que es proposen son serveis públics potents i eficients. Facilitar que els pares puguin treballar, tots dos i ho podran fer en la mesura que si tenen fill tinguin llars d’infants ,guarderies i escoles universals i gratuïtes. Res de fer pagar algunes coses a part, perquè això s’ho poden permetre només uns petits sectors de la societat.
Suprimir impostos és fàcil de dir, però de greus conseqüències pel futur. Si no es disposa de diner des del govern no es poden crear nous serveis ni redistribuir la riquesa. Aleshores és quan surten pous de pobresa i es consolida el país de dues velocitats.
Només cal veure l’enorme esforç realitzat per la Generalitat actual en matèria de educació, salut i benestar social i família per comprendre les diferències entre el candidat Mas i el candidat Montilla. Abans CiU ho podia haver fet, sinó ho va fer és perquè no li interessava. No era el seu model.
Per nosaltres , la gent del PSC volem un país amb serveis per tota la gent, i redistribuir la riquesa i fer que aquesta arribi a punts tant llunyans com el Solsonès o el Moianès, Berguedà o Ripollès. Prometre ara ajuts individuals i deixar malparats els serveis públics generals ja ho hem vist i no hi estem d’acord. Va en contra de les classes més necessitades.
Les propostes del candidat Montilla sempre van en aquest sentit. El de millorar aspectes essencials pel conjunt de la població. I cap aquí hem d’anar. I seria interessant que els petits partits prenguin opció i diguin què prefereixen. La neutralitat o la equidistància en política és símptoma d’immaduresa o d’indefinició. I tant greu és una cosa com altra.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article pel Celsona.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?