Tuesday, October 10, 2006

 
CAL UN GOVERN FORT
Després de tres anys de govern progressista i d’esquerres cal una nova etapa de desplegament del nou Estatut , presidit per una persona amb prou garanties de bona gestió com perquè l’èxit estigui assegurat.
La meva llarga experiència com a diputat al Parlament en representació del PSC m’ha portat a poder contrastar la llarga etapa de governs de CiU , en comparació amb la de l’actual govern i puc afirmar que tot i l’enorme soroll al voltant de l’Estatut, s’ha fet una bona feina de renovació i ordenació de l’aparell administratiu de la Generalitat.
De fet ,sorprèn la desídia dels governs de CiU a l’entorn del funcionament de la burocràcia autonòmica. Els feia mandra d’actuar i sempre deixaven per a més endavant el procés d’actualització i modernització. El grau de desgovern havia arribat a extrems realment insostenibles. I al final això es paga en forma de retards, descoordinació, contradiccions internes i externes, i costos addicionals per a tothom.
L’arribada del nou govern i l’aposta per la rigorositat pressupostària ha suposat posar al dia bona part de l’aparell burocràtic. Encara queda molt per fer, però ningú pot negar que la feina feta ha estat immensa i en aquesta tasca el conseller d’Economia i Finances ha estat essencial.
Però ara arriba l’hora de passar examen i passar curs. Hem de ser crítics amb nosaltres mateixos i reconèixer errors de funcionament i coordinació entre els tres partits de govern, primer i en la redacció i negociació de l’Estatut, després. Ara, el govern actual format per PSC i ICV ha funcionat molt millor i seria desitjable la seva continuïtat pel proper període. No sabem què serà ni què farà ERC perquè no sé si ells mateixos saben el què volen o poden fer.
Ara bé, el que sí veiem son les propostes d’uns i altres i en quan a credibilitat considero que la dona molt més alta José Montilla que no pas Artur Mas. No és per disciplina de partit és per una qüestió de serietat. No és seriós que Artur Mas prometi suprimir l’impost de successions, abaixar impostos, reduir la fiscalitat, ampliar les desgravacions i al mateix temps donar xecs a tothom per cada fill, siguin de famílies riques o pobres, pagar el 50% del lloguer de vivenda a parelles joves durant 3 anys , o altres promeses immensament costoses.
José Montilla pren compromisos assumibles i raonables pel moment i circumstància en que estem. Es a dir, és possible comprometre’s a donar gratuïtament els llibres escolars d’aquí a quatre anys, promoure un parc enorme de vivendes de protecció oficial per comprar o llogar, modificar l’impost de successions, però no suprimir-lo, millorar els serveis assistencials, mèdics i educatius, modernitzar la administració ,descentralitzar el país, etc.
En resum en Artur Mas es veu la mà del publicista que li proposa fabricar un programa contradictori amb el que ha fet CiU durant 23 anys i dir que sí que ara governaran diferent perquè aniran a un despatx d’un Notari per aixecar acta del que prometen. No és seriós ni mínimament creïble. Aquestes coses una persona seria i de llarga trajectòria com alcalde de José Montilla no li cal. La seva paraula i la seva rigorositat son suficients com per garantir que el que promet ho complirà.
Son maneres radicalment oposades de fer política les que es posen a la tria dels ciutadans de Catalunya el proper dia 1 de novembre. L’elecció d’un o altre com a President significa un model o altre pel país. I el vell model de CiU no és positiu per encarar el futur de Catalunya. El nou model és el que representa el candidat Montilla.
Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC. Article per revista Freqüència.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?