Joan Roma

CRISIS DE CREDIBILITAT

Francament alguns candidats han entrat en una fira de propostes poc realistes i poc realitzables, posant en crisis la seva credibilitat. El cas més paradoxal és el de Artur Mas que per haver estat en el Govern hauria de saber que certes coses no es poden dir en públic i encara menys prometre-les després d’haver-hi estat CiU vint-i-tres anys.
Va començar amb els famosos títols de llengües, prometent desgravacions fiscals pels qui tinguessin diplomes en anglès o francès , ha continuat amb la proposta de convertir la Generalitat en una oficina de donar xecs per cada fill que tingui una família, ha seguit amb la promesa de suprimir l’impost de successions i ja passa per anar al notari perquè aixequi acta notarial dels seus compromisos.
Aquest darrer compromís és el que em fa més gràcia perquè que un polític digui que per garantir el compliment d’una promesa hagi d’anar a Cal Notari en comptes de posar el seu honor a la paraula donada, ja és una mostra de la poca confiança que té en el seu propi honor i a la seva pròpia paraula.
Què podrien fer els catalans si en l’hipotètic i desastrós cas que arribés a ser President de la Generalitat i no complís amb algunes de les seves promeses “notarials”? Anar a reclamar al Notari, portar-lo als tribunals on els Jutges es farien un fart de riure? O anar a pregar perquè pleguis el més aviat possible.
De vegades alguns polítics de llarga ja trajectòria sorprenen amb ocurrències com aquesta de fer pensar que la gent els agafarà més seriosament si diuen que un Notari donarà fe del seu compromís. Prenen a la gent per tonta creient que amb aquest invent ja guanyaran credibilitat.
La credibilitat es guanya exercint el poder amb responsabilitat i honestedat. I francament CiU ha demostrat durant molts anys que té mancances series en els dos àmbits. Només cal veure aquests dies un ex – conseller de Treball en els tribunals.
Però també preocupa que un candidat com Artur Mas que ha estat en Economia i ha deixat la Generalitat en calçotets vulgui ara suprimir un impost com el de successions que ni els partits més de dretes del món s’han atrevit a fer pel que té d’injust envers els sectors més necessitats i a favor dels més rics i poderosos.
Tampoc té sentit voler donar xecs a tothom qui tingui fills perquè no és igual ajudar a un ric que a un pobre. Si una cosa ha de fer el govern és crear places de llars d’infants i de guarderia perquè la gent pugui compaginar el treballar amb tenir una família.
Com podem veure cada dia que passa ens depara una nova sorpresa per part d’un candidat que ha tingut anys i anys per fer tot allò que ara proposa. I que quan es fa com en el tema de supressió de peatges no té cap vergonya de dir que és gràcies a ell. Curiós afany de apuntar-se mèrits dels altres que sí governen i ho fan seguint els programes electorals i les noves competències que dona el nou Estatut de Catalunya.
En fi, que tothom jutgi i vegi les promeses electorals d’uns i altres i el grau de credibilitat que li mereixen. Es la millor manera per saber qui interessa que guanyi.

Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC.