Monday, October 16, 2006
CONTRASTANT PROPOSTES
Vistes bona part de les grans propostes electorals dels principals partits no sembla que els més petits s’hagin esforçat massa per ser innovadors i agosarats. Més aviat tot el contrari i no deixa de sorprendre en partits com ERC que havent estat en el govern podrien fer aportacions interessants per fer oblidar el passat recent. De moment no hem vist cap gran idea.
En quan a CiU sorprèn el grau d’amnèsia respecte el passat recent i el més llunyà. Envien missatges a tort i a dret sobre temes no resolts per ells mateixos , havent tingut anys i panys per solucionar-ho. Però el més extravagant és que un partit que ha estat tants anys en el poder faci propostes que no son creïbles, o pel cost econòmic que representen o per les contradiccions en que entren amb les seves essències més profundes.
D’entrada em sembla especialment ridícul que com a mesura de suposada seriositat dels seus compromisos, diguin que aniran a Cal Notari. Home, no deixa de ser curiós que ja no creguin ni en la seva paraula d’honor, ni en els seus compromisos ni en la seva serietat si creuen que dient a la gent que un Notari donarà fe del programa electoral, ja és garantia de compliment.
Tampoc té desperdici la promesa de desgravacions per aprendre anglès o francès. Artur Mas ens va tractar de burros ( és a dir de rucs) a tots els que havíem cregut que un títol d’aquests idiomes donava accés a les desgravacions. Va haver de aclarir que era pels qui des d’ara anessin a classe. Es a dir, res de universalitzar l’ensenyament d’idiomes a les escoles . Qui es pugui pagar classes , a més tindrà altres beneficis.
També és interessant voler convertir la Generalitat en una oficina de donació de xecs per cada fill tingut. A totes les famílies, independentment que siguin immensament riques o rigorosament pobres. Pel que es veu CiU no es planteja cap sistema de anivellament ni compensació social. El mateix pensen fer en matèria de guarderies o llars d’infants. Un xec i aneu allà on vulgueu o pugueu. Res de pensar en la proposta del PSC que per comptes de xecs el que vol és crear places de llars d’infants per a tothom.
També és extravagant i econòmicament inviable a no ser que es deixin de fer coses essencials pel conjunt de la població, la promesa d’ Artur Mas de pagar un 50% del cost del lloguer de vivenda durant 36 mesos a joves parelles. No se sap si casades o no , amistançades o del mateix o diferent sexe. El cost calculat se situa en 115 milions d’euros anuals.
I com ja és habitual en partits de dretes ha de figurar la rebaixa d’ impostos. Això no hi falta mai, tot i que va acompanyada de multitud de promeses de xecs, donacions, etc. Els qui estem al front d’ institucions és que tot plegat no quadra. Abaixar impostos i donar més serveis i diners a tothom és simplement impossible.
I és que Artur Mas va més lluny i pretén fins i tot suprimir l’impost de successions que ni els partits més dretans del món s’han atrevit a fer.
Podria seguir amb algunes perles més del programa de CiU que mostra un grau enorme de falta de serietat i sobretot credibilitat, prometent una Conselleria d’ Assumptes Exteriors, i altres qüestions que son fugides endavant faltades de un mínim de rigorositat. I ja hem patit massa la mala gestió de CiU i d’ Artur Mas com per voler repetir experiència.
A tot plegat és aconsellable contraposar les mesures de José Montilla que mostra la serietat de qui ha estat alcalde molts anys i que vol complir els compromisos donats. El país sí es pot permetre en quatre anys arribar a donar gratuïtament els llibres escolars, o modificar l’impost de successions, o oferir un gran parc de vivendes protegides en règim de compra o lloguer, millorar les prestacions sanitàries, i les educatives, o donar compliment a les lleis d’assistència social perquè arribin a totes les persones necessitades del país. Equilibrar el país per reduir les distàncies entre món rural i món urbà, equipar bé el territori, millorar la mobilitat, protegir el paisatge, i per sobre de tot presidir un govern de bona gestió. Fins fa poc s’ha donat poca importància al que per a mi és essencial. La gestió rigorosa, transparent i eficaç és l’eina sobre la qual pivota l’acció governamental. I en aquest tema no hi ha color. CiU fou un desastre i no podem tornar a un passat com aquell. En aquest tema José Montilla mereix total confiança.
Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.
Vistes bona part de les grans propostes electorals dels principals partits no sembla que els més petits s’hagin esforçat massa per ser innovadors i agosarats. Més aviat tot el contrari i no deixa de sorprendre en partits com ERC que havent estat en el govern podrien fer aportacions interessants per fer oblidar el passat recent. De moment no hem vist cap gran idea.
En quan a CiU sorprèn el grau d’amnèsia respecte el passat recent i el més llunyà. Envien missatges a tort i a dret sobre temes no resolts per ells mateixos , havent tingut anys i panys per solucionar-ho. Però el més extravagant és que un partit que ha estat tants anys en el poder faci propostes que no son creïbles, o pel cost econòmic que representen o per les contradiccions en que entren amb les seves essències més profundes.
D’entrada em sembla especialment ridícul que com a mesura de suposada seriositat dels seus compromisos, diguin que aniran a Cal Notari. Home, no deixa de ser curiós que ja no creguin ni en la seva paraula d’honor, ni en els seus compromisos ni en la seva serietat si creuen que dient a la gent que un Notari donarà fe del programa electoral, ja és garantia de compliment.
Tampoc té desperdici la promesa de desgravacions per aprendre anglès o francès. Artur Mas ens va tractar de burros ( és a dir de rucs) a tots els que havíem cregut que un títol d’aquests idiomes donava accés a les desgravacions. Va haver de aclarir que era pels qui des d’ara anessin a classe. Es a dir, res de universalitzar l’ensenyament d’idiomes a les escoles . Qui es pugui pagar classes , a més tindrà altres beneficis.
També és interessant voler convertir la Generalitat en una oficina de donació de xecs per cada fill tingut. A totes les famílies, independentment que siguin immensament riques o rigorosament pobres. Pel que es veu CiU no es planteja cap sistema de anivellament ni compensació social. El mateix pensen fer en matèria de guarderies o llars d’infants. Un xec i aneu allà on vulgueu o pugueu. Res de pensar en la proposta del PSC que per comptes de xecs el que vol és crear places de llars d’infants per a tothom.
També és extravagant i econòmicament inviable a no ser que es deixin de fer coses essencials pel conjunt de la població, la promesa d’ Artur Mas de pagar un 50% del cost del lloguer de vivenda durant 36 mesos a joves parelles. No se sap si casades o no , amistançades o del mateix o diferent sexe. El cost calculat se situa en 115 milions d’euros anuals.
I com ja és habitual en partits de dretes ha de figurar la rebaixa d’ impostos. Això no hi falta mai, tot i que va acompanyada de multitud de promeses de xecs, donacions, etc. Els qui estem al front d’ institucions és que tot plegat no quadra. Abaixar impostos i donar més serveis i diners a tothom és simplement impossible.
I és que Artur Mas va més lluny i pretén fins i tot suprimir l’impost de successions que ni els partits més dretans del món s’han atrevit a fer.
Podria seguir amb algunes perles més del programa de CiU que mostra un grau enorme de falta de serietat i sobretot credibilitat, prometent una Conselleria d’ Assumptes Exteriors, i altres qüestions que son fugides endavant faltades de un mínim de rigorositat. I ja hem patit massa la mala gestió de CiU i d’ Artur Mas com per voler repetir experiència.
A tot plegat és aconsellable contraposar les mesures de José Montilla que mostra la serietat de qui ha estat alcalde molts anys i que vol complir els compromisos donats. El país sí es pot permetre en quatre anys arribar a donar gratuïtament els llibres escolars, o modificar l’impost de successions, o oferir un gran parc de vivendes protegides en règim de compra o lloguer, millorar les prestacions sanitàries, i les educatives, o donar compliment a les lleis d’assistència social perquè arribin a totes les persones necessitades del país. Equilibrar el país per reduir les distàncies entre món rural i món urbà, equipar bé el territori, millorar la mobilitat, protegir el paisatge, i per sobre de tot presidir un govern de bona gestió. Fins fa poc s’ha donat poca importància al que per a mi és essencial. La gestió rigorosa, transparent i eficaç és l’eina sobre la qual pivota l’acció governamental. I en aquest tema no hi ha color. CiU fou un desastre i no podem tornar a un passat com aquell. En aquest tema José Montilla mereix total confiança.
Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.
# posted by joanroma @ 1:18 AM 
