Joan Roma

PRIMERES CONSTATACIONS
En primer lloc hem de dir que de sorpreses electorals, poques, a la vista de com es presentaven les coses en els darrers mesos.Sempre confies en que la gent , a darrere hora es mobilitzarà per evitar una inflació de poder cap el PP, però el desànim i les esperances en que un nou govern aconsegueixi arrencar el motor de l’activitat, fa que molts electors s’aferrin a un ferro roent.
Ja tenim els resultats, i ara pertoca al PP, fer realitat les poques coses que han dit. Es a dir, preparem-nos tots per decisions que ens posaren els pèls de punta. No hi haurà excuses d’haver de pactar amb altres forces polítiques les decisions a prendre. En una situació crítica com aquesta, millor que el partit de govern tingui majoria absoluta. Així no hi ha dubtes sobre l’aplicació del seu programa de govern real.
Una altra qüestió és Catalunya que a la vista dels resultats, el govern ja ha assumit que és una acceptació del seu programa de retallades indiscriminades en tots els àmbits i sectors. Mala cosa, quan els anàlisis es barregen i els resultats es valoren en funció dels missatges que interessa enviar als mitjans de comunicació. Aquestes eren unes eleccions generals i no autonòmiques, però és cert que el suposat desgast que podia tenir CiU en base a l’any de govern transcorregut no li ha passat factura.
Vol dir que les retallades continuaran, i moltes sota l’excusa que els ciutadans ja les comprenen i fins i tot les accepten. En pocs dies ho constatarem amb noves decisions dures i contundents.
I és que el resultat de moltes d’aquestes retallades encara no han arribat al gran públic. A la que les llistes d’espera col•lapsin el sistema, a nivell de Salut, o que les escoles públiques vegin decaure les inscripcions i el seu funcionament, o en altres àmbits es comprovi el deteriorament dels serveis, aleshores els ciutadans constataran els nivells de pèrdua de drets que tothom creia intocables.
Bé, les urnes han parlat i n’hem de prendre nota. A nivell socialista, iniciem una nova etapa, amb tots els preparatius del Congrés del mes vinent. Un dels més rellevants de la nostra història, i per tant mereixedor de ser pres amb la importància que li correspon. Els que som delegats tenim una responsabilitat similar a la que varen tenir els membres del Congrés d’unificació o el de Sitges. Aquí sí, no tinc cap dubte de que sabrem fer front amb responsabilitat i encert al repte que tenim al davant.
Més que mai la nostra representació i existència és fonamental per fer de contrapès a les polítiques que veurem a partir d’ara tant a nivell de govern central com en el català. Hem de canviar alguns dels nostres ideals fundacionals, bàsicament posant-los al dia, canviar formes, i finalment oferir nous lideratges. De tot tenim, per tant, en aquest cas, podem jugar sobre segur.
Sense cap mena de dubte, els preparatius i els debats congressuals tindran un interès i una participació massiva com no havíem vist en els darrers 30 anys. I a partir d’aquí, obrirem una nova etapa de recuperació de l’espai perdut. Tenim temps suficient, i de ben segur, l’experiència del nou govern ajudarà a comprovar quanta diferència hi ha entre nosaltres i el PP o CiU.