Joan Roma

AMOS DEL NOSTRE DESTÍ
Passades ja les eleccions, el resultat dona per un munt de reflexions, crítiques i decisions, que cada partit ha de fer a casa seva, sense intromissions de gent de fora, de suposats comentaristes posseïdors de la veritat absoluta, o d’antics militants i simpatitzants que sacralitzen el “jo ja ho deia”.
Els resultats, han estat força previsibles, amb major o menor mesura, i s’emmarquen dintre de la tònica de castigar els governs estatals per una gestió d’una crisis d’una virulència mai vista. Ho hem vist en altres països i ho veurem en el futur proper, en altres indrets a mesura que els governs s’enfrontin a les eleccions corresponents.
Agafem-nos, doncs, els resultats sense cap dramatisme. Es més, per a molts socialistes, aquests resultats suposen un cert alliberament de càrregues, i angoixes, per haver d’afrontar cada dia nous reptes, impensables el dia abans. Mai, com ara , l’economia havia tingut un comportament tant erràtic, tant imprevisible, i tant mancat de lògica.
Molts culpen el president Zapatero de tots els mals. El mateix caldria dir de tots els altres dirigents europeus que aniran caient, un rere l’altre. Els qui han posat la situació d’Espanya com exemple de suposat “mal govern” és que no llegeixen els diaris ni escolten les noticies de la resta del món.
Ja no tenim líders incontestables, posseïdors dels remeis adients. La improvisació s’ha apoderat de la gestió governamental, i la solució no està en els estats, sinó en la UE. Hem perdut sobirania, i la continuarem perdent, a favor de les polítiques globals. Si algú creu que els resultats electorals han reforçat les aspiracions sobiranistes, que s’ho faci mirar. El principal partit independentista ha perdut un enorme capital en vots, i la gent cada vegada, és més conscient de la necessitat de polítiques globals i potents, si volem sortir de la crisis, també global.
Però tornant, a casa, des de fa temps, molts mitjans de comunicació diuen què haurien de fer els socialistes per recuperar el favor perdut. Es evident que els resultats obliguen a emprendre canvis substancials, però no sempre en la línia que reclamen alguns “amics interessats” en aconsellar ficar-se en un pedregal.
Quin gran favor faríem a d’altres forces polítiques si es trenquessin les relacions entre el PSC i el PSOE. Quin greu error cometríem si la renovació i innovació en el PSC es fes “expulsant” la immensa experiència de molts dels seus quadres polítics. Quina equivocació seria la de canviar els grans valors que defineixen el socialisme arreu de la nostra història i arreu del món.
Amos del nostre propi destí. Es evident que en poques setmanes tothom tindrà els ulls fixats en el Congrés del partit. Del PSC, evidentment. Sempre s’ha fet abans del del PSOE precisament perquè quedin clares les independències de cada partit. Independències que no interfereixen en defensar els mateixos ideals.
Aquí, a Catalunya, fa mesos es reflexiona i es treballa per aconseguir superar la crisis d’un partit que ha estat capdavanter en la majoria d’innovacions i decisions en els àmbits de govern , que han estat molts i durant molts anys. Ara toca posar-se al dia. En els principals càrrecs, en els missatges, propostes i camins a seguir en els propers anys.
No tinc cap mena de dubte que els objectius s’aconseguiran. L’espai polític existeix, i de gent preparada per prendre el relleu a l’actual direcció, hi és. I els missatges i els ideals han de ser clars i es tenen, per sortir de la crisis com a país i com a partit. Som amos del nostre destí. Que ningú ho dubti.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC