Joan Roma

SER PREVISORS
Sorprèn, en una cultura com la nostra, que el Govern central hagi decidit obrir el debat sobre l’allargament de l’edat de jubilació i plantejar-la als 67 anys. Estem tant acostumats a improvisar, que quan algú ens recorda que al pas actual, dintre de quinze o vint anys no es podran mantenir les pensions al nivell d’ara, creiem que exagera o que no cal preocupar-se’n fins que arribi l’hora.
També n’hi ha de molt més optimistes que esperen que el temps ho arregli i surti algun fet inesperat que resolgui la problemàtica sense tants maldecaps. Massa sovint s’ha optat per aquesta via. La d’esperar i veure. Però, en una matèria com aquesta, el temps juga en contra, i l’increment de persones jubilades és constant, i l’allargament de la vida, també.
Ara, toca estudiar emprendre accions que garanteixin un dels pilars bàsic de l’estat del benestar. I fer-ho ara, permet endegar canvis no sobtats i assumibles per tota la societat. A la vista de les primeres dades donades, a mi em tocaria treballar mig any més. Res a dir. Es més, crec sincerament que estaria bé estudiar altres propostes per incloure una major flexibilitat a l’hora de jubilar-se en determinats treballs. I si la vida i la salut ho permeten, no deixa de ser positiu pel conjunt del país.
Estem en un panorama força incert pel que fa la creació de llocs de treball, reconversió de l’estructura industrial i financera, com per deixar de banda la planificació de les pensions. I millor ara, amb tranquil•litat que no pas dintre d’uns anys amb urgència.
I és una mesura valenta, que necessita ser consensuada. Es evident que per molt que el govern doni explicacions i aporti dades, és necessari aplegar tots els actors darrera la proposta. De moment, per part del principal partit a la oposició no sembla estar-hi disposat. Costa de trobar el PP disposat a presentar alternatives, en aquest i altres temes de vital importància del futur del país. No sé si es donen compte de que per guanyar unes eleccions tant important és el desgast del govern, com la credibilitat per fer-ho millor.
De totes maneres el debat s’ha encetat i produirà efectes beneficiosos. De res serveix amagar la realitat, quan aquesta és tossuda. Ara toca pensar en el futur i per garantir-lo s’ha de començar el més aviat possible. També caldria estudiar vies per augmentar algunes de les pensions més baixes de l’actualitat. No és just que persones que han treballat tota la vida, tinguin unes pensions de mínima subsistència. Aquests dies, els qui tenim càrrecs públics estem vivint un allau de crítiques entorn les pujades o baixades de l’import de les pensions.
No s’ha explicat prou bé la repercussió de la major retenció , ni el pagament dels quatre-cents euros. Això ha donat peu a reaccions de desànim, indignació i incomprensió, a la vista del que s’ha ingressat en els comptes dels jubilats i pensionistes. S’han d’evitar casos semblants en el futur. I s’ha de fer tot el possible per garantir les pensions futures, tot i millorar les presents. I segurament això no s’aconsegueix amb una sola acció, sinó amb diverses. Que qui tingui alternatives les presenti, i entre tots s’acordin. Som molts els que recordem crítiques passades respecte a canvis importants en el sistema, quan foren precisament aquells canvis els que ens han permès arribar fins ara.
El mateix cal fer de cara el futur. El debat està obert, i no solament hem de pensar en els pensionistes futurs, sinó també en els actuals de més baixes prestacions.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.