Thursday, February 18, 2010

 

INSÒLITES IMATGES- art. web PSC

INSÒLITES IMATGES, INSÒLITA SITUACIÓ:
Fa un parell de dies que un militant de Berga em va explicar una situació mai vista a la ciutat i que per desgràcia, és força habitual en altres grans pobles i ciutats. La de veure persones remenant en contenidors de supermercats i grans botigues, buscant aliments per subsistir.
Imatges d’aquestes n’hem vist per televisió en algunes ciutats espanyoles i en molts països del tercer món, però no ens pensàvem podessin arribar just a casa nostra. Això demostra que la crisis és d’una gran intensitat i amplitud. Que afecta a col•lectius tant d’aquí com d’immigrants i que les ajudes no arriben sempre a tot arreu.
Hi ha una mobilització de mitjans com feia temps no veiem, però no és suficient. Cada mes que passa hi ha una nova fornada de persones a l’atur , moltes de les quals han acabat les ajudes i prestacions, i de moment no es veu el moment de la recuperació econòmica. La incertesa i la duresa de la crisis provoca situacions d’autèntica misèria i aquestes imatges desoladores, de persones que han d’anar a buscar aliments en contenidors de rebuig, és dura de suportar.
En aquests moments , les entitats de marcat caràcter social fan una magnífica feina. Ho veiem a Càrites, a Creu Roja o amb Plataformes d’ajuda que recullen diners o menjar , per repartir entre les famílies més necessitades. Es una ajuda inestimable que haurà de durar mentre duri la crisis. I el final de la crisis és del tot desconegut.
De totes maneres , aquestes imatges ens han de fer reflexionar i impulsar canvis estructurals profunds per evitar-ne la repetició. En primer lloc, cal preservar l’estat del benestar, i fer-ho viable. Qui proposa baixar impostos, o no debatre sobre el futur de les pensions, o de les jubilacions, no té com a prioritat l’estat del benestar. S’ha de parlar de tot i planificar de cara el futur, per prendre les decisions quan millor convingui.
Considero que ara no és el moment per allargar les jubilacions, però si per parlar-ne i decidir a partir de quan es podrà fer. I haurà de ser a partir de que la represa econòmica sigui una realitat, i donant prou de temps als actuals treballadors per poder acollir-se a les noves obligacions.
I el mateix s’haurà de fer amb el còmput per les pensions. Si es vol passar de 15 a 25 anys, s’ha de planificar a molts anys vista, per evitar greuges comparatius amb els pensionistes actuals, i donar temps a la gent a poder-se posar al dia i no veure retallades les seves pensions.
Tot això el govern ho tindrà present, i ja ha deixat clares les ganes de consensuar els temes amb els sindicats i els partits polítics. Estem , doncs, en bones mans, tot i que la proximitat electoral fa obrir batalles allà on hauria d’haver-hi acords de consens.
I tornant al principi, és dur veure com algunes famílies han d’anar a buscar aliments en llocs ,abans impensables. Rebuscar en contenidors, per portar a casa menjar i subsistir amb aquestes condicions i precarietat. La nostra sensibilitat ha de convertir-se en solidaritat per ajudar a superar aquesta situació i recolzar mesures importants del govern com ha estat la d’allargar mig anys més les prestacions d’atur, o treure un Pla d’ocupació per ajuntaments que permetrà contractar 25.000 persones. O altres plans i campanyes per donar feina als més necessitats. Aquestes decisions impulsades per governs socialistes ens fan veure quan diferent son les coses , en funció de qui governa un país, sigui Espanya o Catalunya.
I per molt que es digui sobre la crisis, malgrat aquesta, Espanya és capdavantera a l’hora de mantenir i augmentar els ajuts socials , a l’espera de la represa econòmica. Sense aquests ajuts la situació hauria esdevingut tragèdia.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?