Tuesday, February 26, 2008
L’HORA DE LA VERITAT
Com tot en la vida, arriba l’hora de la veritat. L’hora de decidir a qui fer confiança per formar el nou govern , a partir del 9 de març. No es podrà pas dir que no s’ha tingut temps de veure com son uns i altres, i què proposen en els seus programes electorals.
I malgrat que la única enquesta fiable, és la que surt de les urnes, tot indica que els resultats seran ajustats entre els dos únics partits que poden formar govern: el PSOE i el PP. Hi ha un lleuger avantatge socialista, des de fa mesos, millorat pels resultats dels dos debats tinguts fins ara, i a la espera del proper debat del dilluns vinent.
Aquesta ha estat una legislatura estranya i molt complicada. Ho hem vist cada dia en els mitjans de comunicació, amb unes sortides de to impròpies de polítics seriosos , posant per davant qüestions personals, a les nacionals, i que realment preocupen a la gent. Algunes cares i gestos de destacats membres del PP quedaran marcades en les negres pàgines de la història parlamentària.
Però, malgrat tot, el balanç legislatiu ha estat molt positiu, especialment en l’àmbit social, el més sensible i necessitat d’accions contundents. Les actuacions especials per augmentar les pensions, la pujada constant i considerable del salari mínim interprofessional, la política de vivenda o la llei de dependència, en son unes mostres clares.
Per a mi, de totes maneres, el més valuós és la política de les llibertats, en general, i les personals, en particular. Això sol ja justifica tota la legislatura. Poder viure en llibertat, conviure amb qui es vulgui i com es vulgui, sentir-se protegit i respectat, és essencial per la vida humana i quotidiana. I fa por veure fins a quin punt el PP trenca consensos, trenca convivències, i promet canvis legislatius que suposarien anar uns quants anys enrere respecte la situació que hem assolit.
No és estrany que amplis col•lectius es mobilitzin a favor de la continuïtat de Zapatero com a president. No és una simple qüestió de matisos, és una aposta de futur, en un sentit molt ampli.
I especialment per Catalunya, malgrat alguns vulguin veure ombres en l’acció de govern. Es ben difícil governar bé per a tots i en tot moment. Però, podem veure ara inversions en el país , en volum i diversitat, com mai s’havien vist, i amb el compromís de seguir aquest ritme, fins aconseguir atrapar el temps perdut. També al Solsonès, en un moment en que s’ha traspassat l’embassament de La Llosa del Cavall i la carretera, quan feia anys i anys que se’n parlava, però no es realitzava.
I un possible canvi de govern , comporta amenaces per la convivència, com seria el de segregar els alumnes de les escoles, en funció de la llengua. Això sol ja justifica rebutjar el programa del PP i apostar per la continuïtat . Jugar amb foc mai ha donat bons resultats, i va bé escoltar el què es diu, en els actes electorals i com s’actua, com a excel•lents vies per decidir el vot. I en matèria de presidències, i governs, només hi ha dues opcions: la del PP, o la socialista, ben diferents l’una de l’altra. D’aquí que just a tocar de l’hora de la veritat, és bo recordar els mèrits d’uns i altres, per demanar el vot serè i tranquil•litzador del president Zapatero. També a Solsona i el Solsonès es decideix qui serà president , a partir del dia 9 de març.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
Com tot en la vida, arriba l’hora de la veritat. L’hora de decidir a qui fer confiança per formar el nou govern , a partir del 9 de març. No es podrà pas dir que no s’ha tingut temps de veure com son uns i altres, i què proposen en els seus programes electorals.
I malgrat que la única enquesta fiable, és la que surt de les urnes, tot indica que els resultats seran ajustats entre els dos únics partits que poden formar govern: el PSOE i el PP. Hi ha un lleuger avantatge socialista, des de fa mesos, millorat pels resultats dels dos debats tinguts fins ara, i a la espera del proper debat del dilluns vinent.
Aquesta ha estat una legislatura estranya i molt complicada. Ho hem vist cada dia en els mitjans de comunicació, amb unes sortides de to impròpies de polítics seriosos , posant per davant qüestions personals, a les nacionals, i que realment preocupen a la gent. Algunes cares i gestos de destacats membres del PP quedaran marcades en les negres pàgines de la història parlamentària.
Però, malgrat tot, el balanç legislatiu ha estat molt positiu, especialment en l’àmbit social, el més sensible i necessitat d’accions contundents. Les actuacions especials per augmentar les pensions, la pujada constant i considerable del salari mínim interprofessional, la política de vivenda o la llei de dependència, en son unes mostres clares.
Per a mi, de totes maneres, el més valuós és la política de les llibertats, en general, i les personals, en particular. Això sol ja justifica tota la legislatura. Poder viure en llibertat, conviure amb qui es vulgui i com es vulgui, sentir-se protegit i respectat, és essencial per la vida humana i quotidiana. I fa por veure fins a quin punt el PP trenca consensos, trenca convivències, i promet canvis legislatius que suposarien anar uns quants anys enrere respecte la situació que hem assolit.
No és estrany que amplis col•lectius es mobilitzin a favor de la continuïtat de Zapatero com a president. No és una simple qüestió de matisos, és una aposta de futur, en un sentit molt ampli.
I especialment per Catalunya, malgrat alguns vulguin veure ombres en l’acció de govern. Es ben difícil governar bé per a tots i en tot moment. Però, podem veure ara inversions en el país , en volum i diversitat, com mai s’havien vist, i amb el compromís de seguir aquest ritme, fins aconseguir atrapar el temps perdut. També al Solsonès, en un moment en que s’ha traspassat l’embassament de La Llosa del Cavall i la carretera, quan feia anys i anys que se’n parlava, però no es realitzava.
I un possible canvi de govern , comporta amenaces per la convivència, com seria el de segregar els alumnes de les escoles, en funció de la llengua. Això sol ja justifica rebutjar el programa del PP i apostar per la continuïtat . Jugar amb foc mai ha donat bons resultats, i va bé escoltar el què es diu, en els actes electorals i com s’actua, com a excel•lents vies per decidir el vot. I en matèria de presidències, i governs, només hi ha dues opcions: la del PP, o la socialista, ben diferents l’una de l’altra. D’aquí que just a tocar de l’hora de la veritat, és bo recordar els mèrits d’uns i altres, per demanar el vot serè i tranquil•litzador del president Zapatero. També a Solsona i el Solsonès es decideix qui serà president , a partir del dia 9 de març.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 7:21 AM
Friday, February 22, 2008
PANORAMA CLAR I LIDERATGES.
Malgrat les constants crítiques als polítics, molt sovint injustes o , com a mínim, interessades, el cert és que no hi ha cap altre sistema de govern que el de buscar majories suficients per poder governar un país. I el nostre no és excepció.
Portem quatre anys de demostració de com un govern, sense majoria absoluta, ni en el Congrés ni en el Senat, és capaç de trobar suficients complicitats i recolzaments d’altres forces polítiques per aprovar les grans lleis i els pressupostos anuals. Això només funciona si l’equip de govern és prou flexible i dialogant com per entendre’s amb partits molt diferents al propi. I els equilibris son complicats ,perquè per cada llei o iniciativa governamental necessita el recolzament de dos o més partits externs.
Malgrat tot, la legislatura ha estat un èxit, sobretot pel balanç de ‘àmbit de les llibertats i la sensibilitat social, però hi ha hagut altres resultats menys tangibles o visibles, però especialment rellevants des del punt de vista pedagògic i de respecte entre uns i altres. Es el que se n’ha dit la tolerància. Precisament aquest podria ser el resum dels 4 anys, la legislatura de la tolerància per part socialista, i la de la crispació per part del PP. Dues maneres d’entendre i actuar en política, radicalment diferents. I que donaran els seus fruits el dia 9 , i els anys futurs.
I és que les formes en política tradueixen el pensament del qui les utilitza. També donen fe del que hi ha al darrere. I mai la por pot ser una font d’esperança i aposta de futur. El PP i el seu líder han usat i abusat d’aquesta manera d’actuar en política i han embrutat la legislatura abandonant el sentit de país que tot gran partit ha de tenir.
Aquests dies de balanç hem pogut constatar els grans avenços en la lluita antiterrorista. Un àmbit en que sempre els grans partits han d’estar d’acord i actuar conjuntament, com a millor arma , d’eficàcia. Tampoc aquí hi ha hagut acord ni pacte, posant en perill la millora de resultats policials i polítics.
I el mateix han fet en àmbits “intocables” a nivell institucional, com la autoritat i decisions del Banc d’Espanya, en política monetària, o l’ Institut de supervisió i control dels preus ,etc. En realitat, res del que es considera sagrat , a nivell de funcionament d’un Estat, ha estat preservat ni resguardat dels atacs del PP. Han estat quatre anys de vulneració de les regles més elementals de convivència i funcionament de les institucions democràtiques.
Una situació com aquesta causa preocupació en les persones i col•lectius més sensats, perquè suposa constatar la falta de límits en l’ambició per recuperar el poder. I quan algú no té límits ni fre, se situa en una posició perillosa pel propi país. El tot s’hi val, no pot ser acceptat en cap àmbit, i menys en el polític, tot i que molta gent es pensa, a la vista d’aquesta batalla, que sí és possible.
I això ens porta a valorar els lideratges de les dues úniques persones que poden assumir el càrrec de president: Zapatero o Rajoy. Per sort, tots dos han estat a la oposició i en el govern, i per tant ja no parlem de teoria sinó de pràctica, clara i contundent. Rajoy pels anys en dos ministeris, en els quals actuava ben diferent de com proposa ara, cas de ser president. I quan una persona predica ara, el que no va fer en el passat, és digne de ben poca confiança. I perquè el que se li suposava de moderació o centrisme ha saltat pels aires amb el seu comportament i actuacions en les matèries abans comentades, de “temes d’estat”.
De Rodríguez Zapatero hem pogut comprovar unes maneres i idees clarament progressistes, i tolerants a tots els nivells. Només per això ja és una aposta segura, per garantir un futur tranquil i respectuós amb tot i tots. D’entrada, aquests son dos models que asseguren la radical diferència i que fan fàcil triar entre un programa i un lideratge, i un altre.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
Malgrat les constants crítiques als polítics, molt sovint injustes o , com a mínim, interessades, el cert és que no hi ha cap altre sistema de govern que el de buscar majories suficients per poder governar un país. I el nostre no és excepció.
Portem quatre anys de demostració de com un govern, sense majoria absoluta, ni en el Congrés ni en el Senat, és capaç de trobar suficients complicitats i recolzaments d’altres forces polítiques per aprovar les grans lleis i els pressupostos anuals. Això només funciona si l’equip de govern és prou flexible i dialogant com per entendre’s amb partits molt diferents al propi. I els equilibris son complicats ,perquè per cada llei o iniciativa governamental necessita el recolzament de dos o més partits externs.
Malgrat tot, la legislatura ha estat un èxit, sobretot pel balanç de ‘àmbit de les llibertats i la sensibilitat social, però hi ha hagut altres resultats menys tangibles o visibles, però especialment rellevants des del punt de vista pedagògic i de respecte entre uns i altres. Es el que se n’ha dit la tolerància. Precisament aquest podria ser el resum dels 4 anys, la legislatura de la tolerància per part socialista, i la de la crispació per part del PP. Dues maneres d’entendre i actuar en política, radicalment diferents. I que donaran els seus fruits el dia 9 , i els anys futurs.
I és que les formes en política tradueixen el pensament del qui les utilitza. També donen fe del que hi ha al darrere. I mai la por pot ser una font d’esperança i aposta de futur. El PP i el seu líder han usat i abusat d’aquesta manera d’actuar en política i han embrutat la legislatura abandonant el sentit de país que tot gran partit ha de tenir.
Aquests dies de balanç hem pogut constatar els grans avenços en la lluita antiterrorista. Un àmbit en que sempre els grans partits han d’estar d’acord i actuar conjuntament, com a millor arma , d’eficàcia. Tampoc aquí hi ha hagut acord ni pacte, posant en perill la millora de resultats policials i polítics.
I el mateix han fet en àmbits “intocables” a nivell institucional, com la autoritat i decisions del Banc d’Espanya, en política monetària, o l’ Institut de supervisió i control dels preus ,etc. En realitat, res del que es considera sagrat , a nivell de funcionament d’un Estat, ha estat preservat ni resguardat dels atacs del PP. Han estat quatre anys de vulneració de les regles més elementals de convivència i funcionament de les institucions democràtiques.
Una situació com aquesta causa preocupació en les persones i col•lectius més sensats, perquè suposa constatar la falta de límits en l’ambició per recuperar el poder. I quan algú no té límits ni fre, se situa en una posició perillosa pel propi país. El tot s’hi val, no pot ser acceptat en cap àmbit, i menys en el polític, tot i que molta gent es pensa, a la vista d’aquesta batalla, que sí és possible.
I això ens porta a valorar els lideratges de les dues úniques persones que poden assumir el càrrec de president: Zapatero o Rajoy. Per sort, tots dos han estat a la oposició i en el govern, i per tant ja no parlem de teoria sinó de pràctica, clara i contundent. Rajoy pels anys en dos ministeris, en els quals actuava ben diferent de com proposa ara, cas de ser president. I quan una persona predica ara, el que no va fer en el passat, és digne de ben poca confiança. I perquè el que se li suposava de moderació o centrisme ha saltat pels aires amb el seu comportament i actuacions en les matèries abans comentades, de “temes d’estat”.
De Rodríguez Zapatero hem pogut comprovar unes maneres i idees clarament progressistes, i tolerants a tots els nivells. Només per això ja és una aposta segura, per garantir un futur tranquil i respectuós amb tot i tots. D’entrada, aquests son dos models que asseguren la radical diferència i que fan fàcil triar entre un programa i un lideratge, i un altre.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 2:14 AM
Thursday, February 21, 2008
TEMPS DE SUBVENCIONS.
Pels qui estem en ajuntaments petits , fa unes setmanes ha començat un intens període de petició de subvencions per tots els conceptes possibles. Es un temps de mirar constantment el DOGC, i altres publicacions per comprovar quines convocatòries de subvencions surten i veure si ens hi podem acollir, o no.
El sistema de funcionament de les convocatòries és pervers, perquè suposa una immensa feina de estudi, planificació, redacció i presentació de peticions, una mica per tot, i que després n’obre una altra de justificació de la despesa, per poder acabar cobrant el que s’ha demanat. I mai se sap ni què donaran, ni quan.
Els qui portem una llarga temporada en un ajuntament demanem canvis substancials en la manera d’actuar de les administracions. S’haurien de fer convocatòries plurianuals, molt més obertes que les actuals, i amb programes específics pels petits ajuntaments. NO té cap lògica el sistema actual, general per a tots, i amb clàusules de complicat compliment , en molts casos.
Es més, el més pràctic seria un sistema de conveni entre la administració que posa els diners i la administració que els demana, de manera que es pactés un determinat programa d’activitats i finalment es podés justificar en base al que s’ha dut a terme, sense més complicacions.
I és que la burocràcia que suposa cada petició és brutal per un poble petit. Lluny de simplificar les peticions, s’han anat complicant amb un enorme grapat de documents que cal acompanyar a les peticions. I el mateix passa a l’hora de justificar, de manera que molt petits ajuntaments opten per no demanar res, simplement per mandra d’omplir papers, o per falta de personal per fer-ho. I això és injust.
També s’ha de reconèixer que moltes convocatòries obliguen a fer plans plurianuals , amb programes específics, i detallats del que es vol fer, sense pensar que en pobles petits, la majoria d’activitats son transversals, i en les quals es barregen sectors, àmbits i col•lectius diversos.
I un altre greu problema és el de l’insuficient finançament de les activititats. Cap convocatòria preveu un 100% d’aportació econòmica, pensant que els ajuntaments poden posar-hi el 40,50, 70%. I això és impossible en la majoria dels casos. La poca població va acompanyada de poca capacitat econòmica, i haurien de contemplar-se convocatòries amb aportacions properes a la totalitat del cost.
En fi, estem lluny de les aspiracions dels ajuntaments i de les necessitats de la gent. No acaba d’encaixar el que es demana amb el que es proposa i després de tants anys de funcionament hauria d’haver-se canviat el sistema. La Diputació ha avançat força en la flexibilització de les ajudes, però encara cal anar més lluny, i la Generalitat continua mostrant una rigidesa excessiva en la major part de les convocatòries, de manera que la majoria son inviables pels petits ajuntaments. Aleshores només poden concórrer els grans ajuntaments que ja tenen grans recursos , i de nou els petits queden abandonats, en una roda que mai s’atura.
Es hora de reclamar canvis, i espero que en les properes reunions de petits municipis, a la seu de la federació de municipis de Catalunya , puguem debatre sobre el tema i reclamar a la Generalitat que ens escolti, i sobretot que ens faci cas.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.
Pels qui estem en ajuntaments petits , fa unes setmanes ha començat un intens període de petició de subvencions per tots els conceptes possibles. Es un temps de mirar constantment el DOGC, i altres publicacions per comprovar quines convocatòries de subvencions surten i veure si ens hi podem acollir, o no.
El sistema de funcionament de les convocatòries és pervers, perquè suposa una immensa feina de estudi, planificació, redacció i presentació de peticions, una mica per tot, i que després n’obre una altra de justificació de la despesa, per poder acabar cobrant el que s’ha demanat. I mai se sap ni què donaran, ni quan.
Els qui portem una llarga temporada en un ajuntament demanem canvis substancials en la manera d’actuar de les administracions. S’haurien de fer convocatòries plurianuals, molt més obertes que les actuals, i amb programes específics pels petits ajuntaments. NO té cap lògica el sistema actual, general per a tots, i amb clàusules de complicat compliment , en molts casos.
Es més, el més pràctic seria un sistema de conveni entre la administració que posa els diners i la administració que els demana, de manera que es pactés un determinat programa d’activitats i finalment es podés justificar en base al que s’ha dut a terme, sense més complicacions.
I és que la burocràcia que suposa cada petició és brutal per un poble petit. Lluny de simplificar les peticions, s’han anat complicant amb un enorme grapat de documents que cal acompanyar a les peticions. I el mateix passa a l’hora de justificar, de manera que molt petits ajuntaments opten per no demanar res, simplement per mandra d’omplir papers, o per falta de personal per fer-ho. I això és injust.
També s’ha de reconèixer que moltes convocatòries obliguen a fer plans plurianuals , amb programes específics, i detallats del que es vol fer, sense pensar que en pobles petits, la majoria d’activitats son transversals, i en les quals es barregen sectors, àmbits i col•lectius diversos.
I un altre greu problema és el de l’insuficient finançament de les activititats. Cap convocatòria preveu un 100% d’aportació econòmica, pensant que els ajuntaments poden posar-hi el 40,50, 70%. I això és impossible en la majoria dels casos. La poca població va acompanyada de poca capacitat econòmica, i haurien de contemplar-se convocatòries amb aportacions properes a la totalitat del cost.
En fi, estem lluny de les aspiracions dels ajuntaments i de les necessitats de la gent. No acaba d’encaixar el que es demana amb el que es proposa i després de tants anys de funcionament hauria d’haver-se canviat el sistema. La Diputació ha avançat força en la flexibilització de les ajudes, però encara cal anar més lluny, i la Generalitat continua mostrant una rigidesa excessiva en la major part de les convocatòries, de manera que la majoria son inviables pels petits ajuntaments. Aleshores només poden concórrer els grans ajuntaments que ja tenen grans recursos , i de nou els petits queden abandonats, en una roda que mai s’atura.
Es hora de reclamar canvis, i espero que en les properes reunions de petits municipis, a la seu de la federació de municipis de Catalunya , puguem debatre sobre el tema i reclamar a la Generalitat que ens escolti, i sobretot que ens faci cas.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 7:20 AM
_____Pla Local de Joventut 2008-2011 – Borredà
1. Introducció
En motiu de la implantació del Pla Nacional de Joventut, impulsat per la Secretaria General de Joventut del Govern de la Generalitat de Catalunya, amb el consens del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, que va ser aprovat pel Consell Executiu del Govern de la Generalitat el 7 de novembre de 2000, i presentat al Parlament de Catalunya el 27 de novembre de 2000, davant la Comissió d’Estudi sobre la situació de la joventut a Catalunya, va néixer aquest Pla Nacional amb una clara voluntat de que tothom hi participés.
Des de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Borredà, s’ha cregut necessari fer un treball a fons amb al transversalitat, integralitat i perspectiva global que interrelacioni els diferents àmbits del jove. Borredà és un nucli petit de població i és la primera vegada que s’elabora el Pla Local de Joventut.
2. Definició del Pla Local de Joventut
El Pla Local de Joventut vol presentar un conjunt de mesures, recursos i criteris adreçats als joves d’una manera global i integral. El Pla té un context d’actuació acotat i un període de temps determinat. Aquest Pla cal que sigui realista i pràctic, flexible, dinàmic i creador d’expectatives.
En totes les fases del Pla hi intervenen diferents regidories i departaments, àrees o nivells de l’Administració, a més de tota una sèrie d’agents socials (responsables d’entitats, joves...)
3. Característiques del municipi
3.1. Situació geogràfica
Envoltat dels cims del Prepirineu però a prop també del pla, Borredà es troba a cavall del Berguedà, el Ripollès i Osona. El seu terme municipal té una extensió de 43,60 km2 i el seu nucli urbà es troba a una alçada de 859 metres. Borredà està envoltat de municipis propers com Vilada, Castell de l'Areny, Sant Jaume de Frontanyà, la Quar, Alpens, Lluçà i Les Llosses.
Les rieres de Margansol i de Merlès possibiliten que el municipi sigui abundant amb aigua i que hi hagi moltes fonts, gorgs i salts que embelleixen el seu entorn natural. El paisatge de Borredà anuncia la manera de ser i de viure de la gent del seu poble: l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal juntament amb les addicionals activitats manufactureres i comercials són la font d'ingressos de Borredà.
3.2. Situació demogràfica
Borredà compta amb 530 habitants (any 2006) i amb una densitat de població de 12,2 (hab./km2), segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. En els últims anys, la població de Borredà està tenint un lleuger creixement continuat i es preveu que aquesta tendència continuï en els propers anys. El total de població jove, de 15 a 29 anys, és de 95 persones que representen un 17,92% sobre el total.
Al 2004, el percentatge de població estrangera sobre el total era del 9,65. La meitat dels estrangers eren vinguts d’Europa i l’altra meitat, vinguts d’Amèrica. Els immigrants africans no tenen rellevància a Borredà. És una diferència amb les dades sobre immigració de la resta de comarca i del país on els índexs de nouvinguts són més alts.
Borredà es caracteritza per haver patit una evolució positiva de la població des de 1991, molt diferent del que ha succeït a la comarca del Berguedà, on la tendència predominant ha estat el decreixement de la població. Les causes d’aquest augment poblacional es deuen a la immigració per una banda i per altra a la població que creix per segona residència.
Tot i així, del fet que el poble estigui creixent a la franja de població dels 40 als 54 anys i disminuint en aquella dels 25 als 34, es dedueix l’afirmació que s’està convertint en un municipi de segones residències, conseqüència del que sorgeix l’encariment del preu de l’habitatge, ja que el poder adquisitiu de les persones d’edat madura supera notablement a la dels joves.
Dins la societat catalana, la població jove de 15 a 29 anys, està experimentant una davallada del seu pes demogràfic degut per una banda a l’augment de l’esperança de vida i per l’altra, a la poca natalitat.
Borredà però, representa una excepció a aquesta tendència generalitzada. La població jove s’ha caracteritzat per mantenir-se constant al llarg dels anys. L’explicació d’aquesta singular tendència és déu bàsicament al creixement significatiu que la immigració ha tingut per al municipi.
Amb dades del 2006, Borredà compta amb el 17,92% de la població jove de 15 a 29 anys, proporció que es troba per sota de la del Berguedà que és un 18,11% i la del conjunt de Catalunya que és un 20,39%.
Evolució de la població del municipi i la comarca 1981 - 2006
Berguedà Borredà
Any Habitants Increment a(1) Habitants Increment a(1)
1981 41.630 488
1986 40.677 -0,46 445 -1,76
1991 38.965 -0,84 446 0,04
1996 38.606 -0,18 471 1,12
2001 37.995 -0,32 499 1,19
2006 40.064 1,82 530 2,07
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de Població 1996. Idescat.
(1) Increment anual brut
La comarca del Berguedà observa una evolució demogràfica regressiva des de la dècada dels 70, quan es dóna la màxima ocupació en els sectors industrials tradicionals (mineria del carbó i tèxtil cotoner). La tendència regressiva de la població però, finalitza al 2001 en el que s’inicia un procés d’augment de la població relacionat directament amb la immigració.
Piràmide de població de Borredà 2006
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.
Piràmide de població de la comarca. Piràmide de població de Catalunya.
2006 2006
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró
continu de població. Idescat continu de població. Idescat.
La piràmide de població de Borredà és força irregular. Presenta un gruix de població a les edats compreses entre 40 a 50 anys.
3.3. Moviments migratoris interns
L’evolució de la població ve marcada pel creixement natural però també, i de manera cada cop més important, pel saldo migratori. Aquest és negatiu respecte la migració interior, més gent del municipi marxa que no pas arriba.
Les tendències migratòries de la comarca han afavorit històricament l’anada cap a l’àrea de Barcelona com a centre tradicional i cap a les àrees de Berga i Manresa com a llocs de recepció actualment més habituals.
Pel que respecte als joves de 15 a 29 anys de Borredà, la tendència migratòria interna pateix una dinàmica diferent a la global, sobretot pel que es refereix a partir de l’any 2004 on el municipi gaudeix novament d’un saldo migratori intern positiu.
3.4. Moviments migratoris externs
Borredà és un municipi al que cada cop més aflueix població estrangera que busca nous indrets per a continuar la seva vida. Aquest moviment, al mateix temps, ajuda a contrarestar el procés de desenvolupament que existeix a la comarca.
Borredà amb un 9,65% de persones estrangeres del total de la seva població s’apropa més a l’índex de població estrangera catalana que no de la pròpia comarca. Mentre que a Catalunya el 9,44% del total de la població es composa per població de nacionalitat estrangera, al Berguedà només representa el 5,31%.
El 85,63% dels habitants de Borredà són nascuts a Catalunya, un 4,3% a la resta de l’Estat espanyol i gairebé un 10% a l’estranger. Una distribució molt semblant es dóna a la composició dels joves del municipi, tot i que s’ha de destacar una major proporció d’estrangers comparativament parlant.
Mentre que a l’any 1996 no existia cap jove de nacionalitat estrangera entre la població jove de 15 a 29 anys, l’any 2004 representen un 16,28%. La composició d’aquest gruix de joves és majoritàriament per joves de la resta d’Europa, seguits d’africans i d’Amèrica del Sud i en un percentatge molt petit de països de la Unió Europea.
L’origen d’aquestes persones no és una característica només de Borredà sinó que a la comarca del Berguedà i a Catalunya es dóna la mateixa tendència del fort augment de la immigració procedent de Sud Amèrica i d’Àfrica i a més a més s’amplia l’espectre a altres comunitats d’immigrants procedents d’Oceania, d’Àsia i d’Amèrica del Nord.
3.4. Educació
Segons les dades d’educació de 2001 facilitades per l’Idescat, Borredà presenta uns nivells de formació comparativament inferiors als catalans pel que fa a les titulacions superiors, però majors pel que refereix als estudis post obligatoris no universitaris, que representen el 45,8% dels estudis dels joves d’entre 15 a 29 anys.
Joves de 25 a 29 anys segons nivell d'instrucció. Municipi, comarca i Catalunya. 2001
(dades absolutes i percentatge)
E.obligatoris o inferior E. postobli. no universitaris E. universitaris
j % j % j %
Borredà 9 37,50 11 45,83 4 16,67 100,00
Berguedà 3.360 48,19 2.472 35,45 1.141 16,36 100,00
Catalunya 214.484 38,61 195.433 35,18 145.534 26,20 100,00
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.
A diferència que a Catalunya i el Berguedà on els majors nombre de joves tenen estudis obligatoris o inferiors, Borredà té el percentatge més elevat en els joves que han cursat estudis postobligatoris no universitaris, seguits amb un 37,50% dels que tenen estudis obligatoris o inferiors i d’un 16,67% dels que han cursat estudis universitaris.
Per poder donar un sentit més realista d’aquestes dades, ja que dintre de la franja dels 15 als 25 anys encara hi pot haver joves que no han acabat els seus estudis o que encara no han començat, hem observat quin grau d’escolarització hi ha entre els joves de 25 a 29 anys i entre la població del municipi major de 30 anys que tot i no ser joves donaran una visió del que s’ha estudiat o no al municipi.
Dels joves entre 25 a 29 anys, el 45,83% té estudis postobligatoris no universitaris. Per altra costat, de la població major de 30 anys el 67,05% tenen estudis obligatoris o inferiors.
Aquestes dades demostren que l’especialització i el major nivell acadèmic s’incrementa amb els anys; la causa d’aquest augment dels joves millor preparats, segons van dir els joves als grups de discussió, es dóna per la voluntat de poder sortir del municipi i obrir el ventall de possibilitats per a la seva oferta laboral.
És important destacar la segregació entre homes i dones en tant els estudis que realitzin. Mentre els homes són els que majoritàriament tenen estudis obligatoris o inferiors, les dones són majoritàriament les que realitzen estudis universitaris.
Borredà consta d’una escola on es dóna classe fins a l’ESO, la qual cosa fa que els adolescents de 12 anys s’hagin de desplaçar cap a Berga o altres municipis i provoca que el procés de socialització sigui diferent i que passin l’edat de l’adolescència en un món desconegut i allunyats del seu entorn...
Aquestes qüestions eren estretes dels grups de discussió fet amb els professionals.
A part de Berga, els joves de Borredà es desplacen per motius educatius a Barcelona, Igualada, Sabadell, Terrassa o Torelló; qüestió que ratifica l’anul•lació dels sentiment de pertinença al municipi i les ganes de marxar quan arribin a l’edat d’emancipació.
3.5. Treball
Amb dades de 2001, del total dels 77 joves entre 15 a 29 anys es trobaven actius 64,79%, dels quals el 83% està ocupat i el 17% a l’atur, la majoria desocupats per primera ocupació.
El 35,21% restant d’inactius majoritàriament són estudiants que se situen a la franges d’edat dels joves d’entre 15 a 24 anys.
Comparativament parlant, Borredà destaca per tenir un percentatge d’aturats per primera ocupació notablement superior a la del Berguedà i a la de Catalunya, això es dóna majoritàriament per la quantitat de joves que no poden accedir al món laboral per manca de treball especialitzat en els estudis cursats per aquests.
Tenint en compte que actualment l’accessibilitat a un lloc de treball i l’estabilitat laboral són temes que no només afecten a la franja dels joves de 16 a 29 anys, s’han estratificat els joves de 15 a 34 anys del 2001 i els s’han comparat amb els de l’any 1996. Comparant ambdós, s’observa com s’han reduït les taxes d’atur dels joves entre 30 i 34 anys que havien tingut una ocupació anterior, també s’observa com s’allarga l’etapa d’estudiant que al 2001 arriba fins els joves de 25 a 29 anys.
Per altre costat, la incorporació al món laboral dels joves entre 20 a 24 anys que busquen la seva primera feina es veu empitjorada, augmentant així la taxa d’aturats per primera ocupació en aquesta franja determinada.
I per últim destacar l’augment considerable de joves entre 15 i 19 anys que es dediquen a feines de la llar.
Les diferències entre home i dones, tot i parlar en base de dades de 2001, es constata que els homes destaquen per la seva majoria en nivells d’ocupació, mentre que les dones destaquen per uns índexs d’atur més elevats i per un percentatge major d’estudiants que els homes. Al mateix temps, les dones suposen gairebé el doble d’homes dedicats a feines de la llar i a altres situacions.
3.5.1. Índex d’activitat dels joves de 15 a 29 anys de Borredà
Com ja s’ha dit, la taxa d’activitat dels joves de Borredà al 2001 se situava en 64,79%. Si s’observa aquesta dada en comparació amb la del Berguedà i la de Catalunya, ens adonem com el municipi es trobava per sota. Però, paradoxalment al 1996 la situació s’invertia sent Borredà qui gaudia d’un percentatge major.
Taxa d’activitat dels joves de 16 a 29 anys. 1996 i 2001
1996 2001
Borredà 67,07 64,79
Berguedà 58,16 67,83
Catalunya 61,15 69,70
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de població 1996. Cens 2001. Idescat.
3.5.2. Índex d’ocupació dels joves de 15 a 29 anys de Borredà
Es pot observar que Borredà al 2001 tenia una taxa d’ocupació del 82,60%, encara que per sota de la comarcal i l’autonòmica no estava molt malament. El problema però, està quan es compara l’increment de l’ocupació entre el 1996 i el 2001, ja que el municipi només augmenta un punt en comparació als gairebé 12 i 15 punts de la comarca del Berguedà i de Catalunya.
Taxa d’ocupació dels joves de 16 a 29 anys. 1996 i 2001
1996 2001
Borredà 81,82 82,60
Berguedà 78,06 89,88
Catalunya 71,51 86,71
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de població 1996. Cens 2001. Idescat.
Dels 82,60% de joves entre 16 i 29 anys ocupats, són assalariats fixos el 71,05%, el 13,16% empresaris per compte propi i el 15,79% restant té una situació professional eventual.
En comparació amb Catalunya, els resultats són més optimistes ja que el percentatge d’assalariats eventuals és menor, per tant, existeix una menor precarietat laboral.
Però, encara que els resultats siguin positius pel municipi, cal observar les dades absolutes per veure que la dimensió del que comparem és molt diferent, és a dir que són 38 el total de joves entre 16 i 29 anys ocupats al 2001 a Borredà vers els 794.663 de Catalunya.
Les branques d’activitat en les que estan ocupats els joves de Borredà de major a menor importància per raó de població dedicada són: la indústria manufacturada, la construcció, hostaleria, transport i comunicació, agricultura i ramaderia, comerç i reparació, immobiliàries i lloguers, educació, sanitat i serveis socials, i administració pública, defensa i Seguretat Social.
Si es compara aquesta distribució amb la catalana, es veuen les diferents categories que caracteritzen al món rural de l’urbà, el qual queda plasmat a la representació catalana, ja que el gruix de les ciutats queda ben representat.
Així doncs, els sectors primaris i secundaris tenen major protagonisme, davant del terciari. Aquesta realitat és la que fa desaparèixer aquells joves qualificats que no volen dedicar-se al món de la indústria i de l’agricultura.
També s’observa quin és el grau de qualificació dels joves de 16 a 22 anys segons el lloc de treball que tenen i la competència que exerceixen. Per altra costat, també s’ha mantingut el criteri per classificar a les persones majors de 29 anys, ja que opinem que és a partir d’aquesta edat quan els joves han pogut evolucionar una mica en el terreny laboral i ocupen una posició més adient al seu nivell educacional.
A Borredà el gruix més important de la població ocupada es situa a un nivell mitjà de qualificació; és a dir, de tècnics i professionals de suport, empleats administratius, treballadors qualificats en activitats agràries, operadors d’instal•lacions i maquinària, artesans... Però a mesura que s’entra en l’etapa de la maduresa augmenten els treballs d’alta qualificació, com són directius d’empreses i d’administracions públiques, tècnics i professionals.
3.5.3. Índex d’atur dels joves de 15 a 29 anys de Borredà
S’observa que Borredà té una taxa d’atur entre els joves del 17,4%, índex que ha disminuït des del 1996, però que d’altra banda no s’equipara al comarcal i a l’autonòmic de 10,12% i 13,29% respectivament. A més a més, la disminució en un quinquenni ha estat només 1 punt per sota, a diferència dels gairebé 10 i 15 del Berguedà i Catalunya; amb la qual cosa es denota una certa problemàtica per intentar pal•liar l’atur juvenil.
Taxa d’atur dels joves de 16 a 29 anys. 1996 i 2001
1996 2001
Borredà 18,18 17,4
Berguedà 21,94 10,12
Catalunya 28,49 13,29
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de població 1996. Cens 2001. Idescat.
Les dones són les que surten més malparades dels índex d’atur, ja que són les que composen la majoria de la taxa. Per altra costat, a mesura que els anys passen, l’atur es va reduint afortunadament.
3.5.4. Mobilitat laboral dels joves de 15 a 29 anys de Borredà
El 33,7% dels joves de Borredà, segons dades del 2001, es desplacen a altres municipis per motius laborals. Els municipis receptors són en primer lloc Berga i Barcelona, seguits d’Alpens i d’altres municipis com Sant Hilari Sacalm, Lliçà d’Amunt i Manresa entre d’altres.
3.6. Habitatge
Per mesurar l’emancipació dels joves s’ha tingut en compte la població de 20 a 34 anys del municipi, ja que és la franja d’edat on repercuteix directament la temàtica de l’habitatge.
Amb dades de 2001, s’observa com el 58,02% dels joves d’entre 20 i 34 anys del municipi no està emancipat, davant d’un 41,98% que si ho està.
L’emancipació és directament proporcional a l’edat del jovent de Borredà, es concentra el gruix a la franja d’edat de 30 a 34 anys, en les que més del 66% viuen a la seva llar diferent de la familiar.
El problema de la tardança en l’emancipació del jovent no és una problemàtica del municipi només, sinó com es pot observar comparant les dades de la comarca del Berguedà i de Catalunya, Borredà presenta uns resultats aproximats als del Berguedà i als catalans, encara que respecte aquests últims són més pessimistes.
Les causes de l’allargament de l’emancipació es deuen per un costat a l’augment del temps d’estudi, la manca de treball estable, l’increment dels preus de l’habitatge i les noves tendències socials que disten del matrimoni i la parella en molts casos.
Aquesta última característica es pot observar veient com de 1996 al 2001 es passa d’un 11,70% de joves que vivien en altres situacions diferents a la parell, al 17,28%. I com dels joves que vivien en parella al 1996, que eren el 38%, al 2001 eren el 38,30%.
Basant-nos en les dades de 2001 i considerant els joves de 20 a 34 anys que estan emancipats (41,98%), un 26,50% viu en habitatge de propietat, un 38,2% en habitatge de lloguer i un 35,3% en habitatges aconseguits per altres vies, com herències o donacions.
En comparació amb el Berguedà i Catalunya és important destacar el percentatge d’habitatge obtingut per herència, ja que és una característica que es dóna molt a Borredà, on els pares es preocupen durant la seva vida per dotar d’habitatges als seus fills.
L’índex de lloguer es pot donar per segones residències o per la incipient immigració que arriba al territori.
La possibilitat del lloguer i d’altres formes d’habitatge prepondera més en la franja d’edat dels 25 als 29 anys i dels 30 a 34 anys, a diferència de la propietat, més predominant als 20-24.
4. Característiques estructurals
Cap municipi de la comarca del Berguedà no compta amb tècnic de Joventut.
El nostre municipi té el suport d’un tècnic compartit amb altres municipis de la comarca.
Ens cal analitzar les possibilitats i límits dels recursos infrastructurals que tenim a l’abast. Es disposa de diferents espais compartits amb altres tipus d’activitats que no són exclusivament juvenils.
Recursos infrastructurals
Borredà no compta amb un local única i exclusivament per als joves però sí amb un seguit d’equipaments que en casos determinats poden ser utilitzats pels joves.
Infrastructures municipals
- Pista poliesportiva
- Piscina
- Pista de tennis
- Pistes de petanca
- Camp de futbol
- Amfiteatre cívic
Material disponible
- Cadires i taules
- Escenari
- Reproductor de DVD i retroprojector
- Televisor
- Equip de so
Borredà també compta amb un associacionisme actiu que fa més participativa la vida al poble:
- Associació de Mares i Pares d’Alumnes
- Club de Futbol sala
- Club Petanca Borredà
- Penya Blaugrana
- Comissió de Festes
- Junta de la Tercera edat
- Orquestra Margansol
- Societat de Caçadors Sobrepuny
Recursos econòmics
L'evolució dels pressupostos de la regidoria de Joventut en els darrers anys, així com del seu pes sobre el total municipal es descriu en la següent taula.
2007 2006 2008
Total Ajuntament
(recursos ordinaris) 280.000 € 295.000 € 307.000 €
Total Joventut 15.000 € 17.000 € 19.500 €
Percentatge Joventut 5,36 % 5,76 % 6,35 %
5. Principis de funcionament
Al ser un ajuntament petit i amb pocs regidors, la interdepartamentalitat és present en la majoria de les preses de decisions. Les altres regidories també han fet aportacions en aquest PLJ.
Es fan reunions periòdiques a nivell comarcal on hi assisteixen els regidors de Joventut, el conseller comarcal i els tècnics de l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal del Berguedà. Els Plans Locals de Joventut del Berguedà segueixen les línies marcades per la Secretaria de Joventut.
Es cerca una diagnosi dels diferents aspectes que configuren i condicionen l’aplicació de les polítiques de joventut a nivell metodològic i pràctic a l’entorn municipal, com són els recursos de que es disposen, l’estructura de gestió, els processos participatius i la coordinació interdepartamental.
Per tal de complementar aquest anàlisi, i poder disposar del mapa global de les polítiques de joventut aplicades, s’ha fet esment del teixit associatiu juvenil o intergeneracional existent al municipi.
6. Necessitats generals dels joves del poble
- Hi ha una mancança en quant a espais i per això caldria disposar d’un local de joves com a punt de trobada dels joves i les entitats del poble.
- Recolzar les activitats pròpies que des de les diferents entitats locals es realitzen.
- Oferir activitats alternatives juvenils d’oci nocturn, de lleure educatiu, dins de la campanya de prevenció de riscos juvenils.
- Mancança d’ofertes de llocs de treball qualificats, provocant una migració de joves cap a altres poblacions
7. Objectius del Pla Local de Joventut
Es busca la globalitat, coherència i coordinació a partir d’un programa consensuat i participatiu de tots els agents que hi intervenen: joves, institucions i el municipi.
L’objectiu principal ha de ser estimular els recursos existents i promoure programes i infraestructures que potenciïn en el joves el convenciment que es posen al seu abast uns mitjans per resoldre els seus problemes. En aquest sentit, previst l’adequació d’un local per als joves en aquesta legislatura.
Hi ha una aposta per una societat participativa i creativa on els joves puguin desenvolupar les seves pròpies propostes. Es volen crear les infraestructures bàsiques i necessàries perquè l’associacionisme juvenil es pugui desenvolupar amb comoditat.
8. Avaluació
En primer lloc, hem de dir que entenem l’avaluació com una eina necessària per fer visible la feina ben feta, per poder valorar els impactes de les nostres actuacions i per tal de poder reorientar i reforçar allò que sigui necessari.
El model d’avaluació que ens plantegem es basa en tres criteris:
- Realisme. Cal veure si les polítiques que fem són realment necessàries.
- Eficàcia. Cal veure si assolim els objectius que ens hem fixat.
- Eficiència. Cal veure si triem els mitjans més econòmics per assolir els objectius fixats.
Seguint aquests criteris s’han d’establir uns criteris d’avaluació que siguin útils per valorar els diferents programes i accions.
L’avaluació es realitzarà de forma anual i serà duta a terme pels responsables polítics municipals de cada una de les àrees que intervenen en els diferents objectius a aconseguir amb la col•laboració dels diferents fòrums de joves que s’han de convertir en elements plenament actius en el desenvolupament, seguiment, modificació i ampliació dels paràmetres d’aquest Pla Local de Joventut.
1. Introducció
En motiu de la implantació del Pla Nacional de Joventut, impulsat per la Secretaria General de Joventut del Govern de la Generalitat de Catalunya, amb el consens del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, que va ser aprovat pel Consell Executiu del Govern de la Generalitat el 7 de novembre de 2000, i presentat al Parlament de Catalunya el 27 de novembre de 2000, davant la Comissió d’Estudi sobre la situació de la joventut a Catalunya, va néixer aquest Pla Nacional amb una clara voluntat de que tothom hi participés.
Des de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Borredà, s’ha cregut necessari fer un treball a fons amb al transversalitat, integralitat i perspectiva global que interrelacioni els diferents àmbits del jove. Borredà és un nucli petit de població i és la primera vegada que s’elabora el Pla Local de Joventut.
2. Definició del Pla Local de Joventut
El Pla Local de Joventut vol presentar un conjunt de mesures, recursos i criteris adreçats als joves d’una manera global i integral. El Pla té un context d’actuació acotat i un període de temps determinat. Aquest Pla cal que sigui realista i pràctic, flexible, dinàmic i creador d’expectatives.
En totes les fases del Pla hi intervenen diferents regidories i departaments, àrees o nivells de l’Administració, a més de tota una sèrie d’agents socials (responsables d’entitats, joves...)
3. Característiques del municipi
3.1. Situació geogràfica
Envoltat dels cims del Prepirineu però a prop també del pla, Borredà es troba a cavall del Berguedà, el Ripollès i Osona. El seu terme municipal té una extensió de 43,60 km2 i el seu nucli urbà es troba a una alçada de 859 metres. Borredà està envoltat de municipis propers com Vilada, Castell de l'Areny, Sant Jaume de Frontanyà, la Quar, Alpens, Lluçà i Les Llosses.
Les rieres de Margansol i de Merlès possibiliten que el municipi sigui abundant amb aigua i que hi hagi moltes fonts, gorgs i salts que embelleixen el seu entorn natural. El paisatge de Borredà anuncia la manera de ser i de viure de la gent del seu poble: l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal juntament amb les addicionals activitats manufactureres i comercials són la font d'ingressos de Borredà.
3.2. Situació demogràfica
Borredà compta amb 530 habitants (any 2006) i amb una densitat de població de 12,2 (hab./km2), segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. En els últims anys, la població de Borredà està tenint un lleuger creixement continuat i es preveu que aquesta tendència continuï en els propers anys. El total de població jove, de 15 a 29 anys, és de 95 persones que representen un 17,92% sobre el total.
Al 2004, el percentatge de població estrangera sobre el total era del 9,65. La meitat dels estrangers eren vinguts d’Europa i l’altra meitat, vinguts d’Amèrica. Els immigrants africans no tenen rellevància a Borredà. És una diferència amb les dades sobre immigració de la resta de comarca i del país on els índexs de nouvinguts són més alts.
Borredà es caracteritza per haver patit una evolució positiva de la població des de 1991, molt diferent del que ha succeït a la comarca del Berguedà, on la tendència predominant ha estat el decreixement de la població. Les causes d’aquest augment poblacional es deuen a la immigració per una banda i per altra a la població que creix per segona residència.
Tot i així, del fet que el poble estigui creixent a la franja de població dels 40 als 54 anys i disminuint en aquella dels 25 als 34, es dedueix l’afirmació que s’està convertint en un municipi de segones residències, conseqüència del que sorgeix l’encariment del preu de l’habitatge, ja que el poder adquisitiu de les persones d’edat madura supera notablement a la dels joves.
Dins la societat catalana, la població jove de 15 a 29 anys, està experimentant una davallada del seu pes demogràfic degut per una banda a l’augment de l’esperança de vida i per l’altra, a la poca natalitat.
Borredà però, representa una excepció a aquesta tendència generalitzada. La població jove s’ha caracteritzat per mantenir-se constant al llarg dels anys. L’explicació d’aquesta singular tendència és déu bàsicament al creixement significatiu que la immigració ha tingut per al municipi.
Amb dades del 2006, Borredà compta amb el 17,92% de la població jove de 15 a 29 anys, proporció que es troba per sota de la del Berguedà que és un 18,11% i la del conjunt de Catalunya que és un 20,39%.
Evolució de la població del municipi i la comarca 1981 - 2006
Berguedà Borredà
Any Habitants Increment a(1) Habitants Increment a(1)
1981 41.630 488
1986 40.677 -0,46 445 -1,76
1991 38.965 -0,84 446 0,04
1996 38.606 -0,18 471 1,12
2001 37.995 -0,32 499 1,19
2006 40.064 1,82 530 2,07
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de Població 1996. Idescat.
(1) Increment anual brut
La comarca del Berguedà observa una evolució demogràfica regressiva des de la dècada dels 70, quan es dóna la màxima ocupació en els sectors industrials tradicionals (mineria del carbó i tèxtil cotoner). La tendència regressiva de la població però, finalitza al 2001 en el que s’inicia un procés d’augment de la població relacionat directament amb la immigració.
Piràmide de població de Borredà 2006
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.
Piràmide de població de la comarca. Piràmide de població de Catalunya.
2006 2006
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró
continu de població. Idescat continu de població. Idescat.
La piràmide de població de Borredà és força irregular. Presenta un gruix de població a les edats compreses entre 40 a 50 anys.
3.3. Moviments migratoris interns
L’evolució de la població ve marcada pel creixement natural però també, i de manera cada cop més important, pel saldo migratori. Aquest és negatiu respecte la migració interior, més gent del municipi marxa que no pas arriba.
Les tendències migratòries de la comarca han afavorit històricament l’anada cap a l’àrea de Barcelona com a centre tradicional i cap a les àrees de Berga i Manresa com a llocs de recepció actualment més habituals.
Pel que respecte als joves de 15 a 29 anys de Borredà, la tendència migratòria interna pateix una dinàmica diferent a la global, sobretot pel que es refereix a partir de l’any 2004 on el municipi gaudeix novament d’un saldo migratori intern positiu.
3.4. Moviments migratoris externs
Borredà és un municipi al que cada cop més aflueix població estrangera que busca nous indrets per a continuar la seva vida. Aquest moviment, al mateix temps, ajuda a contrarestar el procés de desenvolupament que existeix a la comarca.
Borredà amb un 9,65% de persones estrangeres del total de la seva població s’apropa més a l’índex de població estrangera catalana que no de la pròpia comarca. Mentre que a Catalunya el 9,44% del total de la població es composa per població de nacionalitat estrangera, al Berguedà només representa el 5,31%.
El 85,63% dels habitants de Borredà són nascuts a Catalunya, un 4,3% a la resta de l’Estat espanyol i gairebé un 10% a l’estranger. Una distribució molt semblant es dóna a la composició dels joves del municipi, tot i que s’ha de destacar una major proporció d’estrangers comparativament parlant.
Mentre que a l’any 1996 no existia cap jove de nacionalitat estrangera entre la població jove de 15 a 29 anys, l’any 2004 representen un 16,28%. La composició d’aquest gruix de joves és majoritàriament per joves de la resta d’Europa, seguits d’africans i d’Amèrica del Sud i en un percentatge molt petit de països de la Unió Europea.
L’origen d’aquestes persones no és una característica només de Borredà sinó que a la comarca del Berguedà i a Catalunya es dóna la mateixa tendència del fort augment de la immigració procedent de Sud Amèrica i d’Àfrica i a més a més s’amplia l’espectre a altres comunitats d’immigrants procedents d’Oceania, d’Àsia i d’Amèrica del Nord.
3.4. Educació
Segons les dades d’educació de 2001 facilitades per l’Idescat, Borredà presenta uns nivells de formació comparativament inferiors als catalans pel que fa a les titulacions superiors, però majors pel que refereix als estudis post obligatoris no universitaris, que representen el 45,8% dels estudis dels joves d’entre 15 a 29 anys.
Joves de 25 a 29 anys segons nivell d'instrucció. Municipi, comarca i Catalunya. 2001
(dades absolutes i percentatge)
E.obligatoris o inferior E. postobli. no universitaris E. universitaris
j % j % j %
Borredà 9 37,50 11 45,83 4 16,67 100,00
Berguedà 3.360 48,19 2.472 35,45 1.141 16,36 100,00
Catalunya 214.484 38,61 195.433 35,18 145.534 26,20 100,00
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.
A diferència que a Catalunya i el Berguedà on els majors nombre de joves tenen estudis obligatoris o inferiors, Borredà té el percentatge més elevat en els joves que han cursat estudis postobligatoris no universitaris, seguits amb un 37,50% dels que tenen estudis obligatoris o inferiors i d’un 16,67% dels que han cursat estudis universitaris.
Per poder donar un sentit més realista d’aquestes dades, ja que dintre de la franja dels 15 als 25 anys encara hi pot haver joves que no han acabat els seus estudis o que encara no han començat, hem observat quin grau d’escolarització hi ha entre els joves de 25 a 29 anys i entre la població del municipi major de 30 anys que tot i no ser joves donaran una visió del que s’ha estudiat o no al municipi.
Dels joves entre 25 a 29 anys, el 45,83% té estudis postobligatoris no universitaris. Per altra costat, de la població major de 30 anys el 67,05% tenen estudis obligatoris o inferiors.
Aquestes dades demostren que l’especialització i el major nivell acadèmic s’incrementa amb els anys; la causa d’aquest augment dels joves millor preparats, segons van dir els joves als grups de discussió, es dóna per la voluntat de poder sortir del municipi i obrir el ventall de possibilitats per a la seva oferta laboral.
És important destacar la segregació entre homes i dones en tant els estudis que realitzin. Mentre els homes són els que majoritàriament tenen estudis obligatoris o inferiors, les dones són majoritàriament les que realitzen estudis universitaris.
Borredà consta d’una escola on es dóna classe fins a l’ESO, la qual cosa fa que els adolescents de 12 anys s’hagin de desplaçar cap a Berga o altres municipis i provoca que el procés de socialització sigui diferent i que passin l’edat de l’adolescència en un món desconegut i allunyats del seu entorn...
Aquestes qüestions eren estretes dels grups de discussió fet amb els professionals.
A part de Berga, els joves de Borredà es desplacen per motius educatius a Barcelona, Igualada, Sabadell, Terrassa o Torelló; qüestió que ratifica l’anul•lació dels sentiment de pertinença al municipi i les ganes de marxar quan arribin a l’edat d’emancipació.
3.5. Treball
Amb dades de 2001, del total dels 77 joves entre 15 a 29 anys es trobaven actius 64,79%, dels quals el 83% està ocupat i el 17% a l’atur, la majoria desocupats per primera ocupació.
El 35,21% restant d’inactius majoritàriament són estudiants que se situen a la franges d’edat dels joves d’entre 15 a 24 anys.
Comparativament parlant, Borredà destaca per tenir un percentatge d’aturats per primera ocupació notablement superior a la del Berguedà i a la de Catalunya, això es dóna majoritàriament per la quantitat de joves que no poden accedir al món laboral per manca de treball especialitzat en els estudis cursats per aquests.
Tenint en compte que actualment l’accessibilitat a un lloc de treball i l’estabilitat laboral són temes que no només afecten a la franja dels joves de 16 a 29 anys, s’han estratificat els joves de 15 a 34 anys del 2001 i els s’han comparat amb els de l’any 1996. Comparant ambdós, s’observa com s’han reduït les taxes d’atur dels joves entre 30 i 34 anys que havien tingut una ocupació anterior, també s’observa com s’allarga l’etapa d’estudiant que al 2001 arriba fins els joves de 25 a 29 anys.
Per altre costat, la incorporació al món laboral dels joves entre 20 a 24 anys que busquen la seva primera feina es veu empitjorada, augmentant així la taxa d’aturats per primera ocupació en aquesta franja determinada.
I per últim destacar l’augment considerable de joves entre 15 i 19 anys que es dediquen a feines de la llar.
Les diferències entre home i dones, tot i parlar en base de dades de 2001, es constata que els homes destaquen per la seva majoria en nivells d’ocupació, mentre que les dones destaquen per uns índexs d’atur més elevats i per un percentatge major d’estudiants que els homes. Al mateix temps, les dones suposen gairebé el doble d’homes dedicats a feines de la llar i a altres situacions.
3.5.1. Índex d’activitat dels joves de 15 a 29 anys de Borredà
Com ja s’ha dit, la taxa d’activitat dels joves de Borredà al 2001 se situava en 64,79%. Si s’observa aquesta dada en comparació amb la del Berguedà i la de Catalunya, ens adonem com el municipi es trobava per sota. Però, paradoxalment al 1996 la situació s’invertia sent Borredà qui gaudia d’un percentatge major.
Taxa d’activitat dels joves de 16 a 29 anys. 1996 i 2001
1996 2001
Borredà 67,07 64,79
Berguedà 58,16 67,83
Catalunya 61,15 69,70
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de població 1996. Cens 2001. Idescat.
3.5.2. Índex d’ocupació dels joves de 15 a 29 anys de Borredà
Es pot observar que Borredà al 2001 tenia una taxa d’ocupació del 82,60%, encara que per sota de la comarcal i l’autonòmica no estava molt malament. El problema però, està quan es compara l’increment de l’ocupació entre el 1996 i el 2001, ja que el municipi només augmenta un punt en comparació als gairebé 12 i 15 punts de la comarca del Berguedà i de Catalunya.
Taxa d’ocupació dels joves de 16 a 29 anys. 1996 i 2001
1996 2001
Borredà 81,82 82,60
Berguedà 78,06 89,88
Catalunya 71,51 86,71
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de població 1996. Cens 2001. Idescat.
Dels 82,60% de joves entre 16 i 29 anys ocupats, són assalariats fixos el 71,05%, el 13,16% empresaris per compte propi i el 15,79% restant té una situació professional eventual.
En comparació amb Catalunya, els resultats són més optimistes ja que el percentatge d’assalariats eventuals és menor, per tant, existeix una menor precarietat laboral.
Però, encara que els resultats siguin positius pel municipi, cal observar les dades absolutes per veure que la dimensió del que comparem és molt diferent, és a dir que són 38 el total de joves entre 16 i 29 anys ocupats al 2001 a Borredà vers els 794.663 de Catalunya.
Les branques d’activitat en les que estan ocupats els joves de Borredà de major a menor importància per raó de població dedicada són: la indústria manufacturada, la construcció, hostaleria, transport i comunicació, agricultura i ramaderia, comerç i reparació, immobiliàries i lloguers, educació, sanitat i serveis socials, i administració pública, defensa i Seguretat Social.
Si es compara aquesta distribució amb la catalana, es veuen les diferents categories que caracteritzen al món rural de l’urbà, el qual queda plasmat a la representació catalana, ja que el gruix de les ciutats queda ben representat.
Així doncs, els sectors primaris i secundaris tenen major protagonisme, davant del terciari. Aquesta realitat és la que fa desaparèixer aquells joves qualificats que no volen dedicar-se al món de la indústria i de l’agricultura.
També s’observa quin és el grau de qualificació dels joves de 16 a 22 anys segons el lloc de treball que tenen i la competència que exerceixen. Per altra costat, també s’ha mantingut el criteri per classificar a les persones majors de 29 anys, ja que opinem que és a partir d’aquesta edat quan els joves han pogut evolucionar una mica en el terreny laboral i ocupen una posició més adient al seu nivell educacional.
A Borredà el gruix més important de la població ocupada es situa a un nivell mitjà de qualificació; és a dir, de tècnics i professionals de suport, empleats administratius, treballadors qualificats en activitats agràries, operadors d’instal•lacions i maquinària, artesans... Però a mesura que s’entra en l’etapa de la maduresa augmenten els treballs d’alta qualificació, com són directius d’empreses i d’administracions públiques, tècnics i professionals.
3.5.3. Índex d’atur dels joves de 15 a 29 anys de Borredà
S’observa que Borredà té una taxa d’atur entre els joves del 17,4%, índex que ha disminuït des del 1996, però que d’altra banda no s’equipara al comarcal i a l’autonòmic de 10,12% i 13,29% respectivament. A més a més, la disminució en un quinquenni ha estat només 1 punt per sota, a diferència dels gairebé 10 i 15 del Berguedà i Catalunya; amb la qual cosa es denota una certa problemàtica per intentar pal•liar l’atur juvenil.
Taxa d’atur dels joves de 16 a 29 anys. 1996 i 2001
1996 2001
Borredà 18,18 17,4
Berguedà 21,94 10,12
Catalunya 28,49 13,29
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de població 1996. Cens 2001. Idescat.
Les dones són les que surten més malparades dels índex d’atur, ja que són les que composen la majoria de la taxa. Per altra costat, a mesura que els anys passen, l’atur es va reduint afortunadament.
3.5.4. Mobilitat laboral dels joves de 15 a 29 anys de Borredà
El 33,7% dels joves de Borredà, segons dades del 2001, es desplacen a altres municipis per motius laborals. Els municipis receptors són en primer lloc Berga i Barcelona, seguits d’Alpens i d’altres municipis com Sant Hilari Sacalm, Lliçà d’Amunt i Manresa entre d’altres.
3.6. Habitatge
Per mesurar l’emancipació dels joves s’ha tingut en compte la població de 20 a 34 anys del municipi, ja que és la franja d’edat on repercuteix directament la temàtica de l’habitatge.
Amb dades de 2001, s’observa com el 58,02% dels joves d’entre 20 i 34 anys del municipi no està emancipat, davant d’un 41,98% que si ho està.
L’emancipació és directament proporcional a l’edat del jovent de Borredà, es concentra el gruix a la franja d’edat de 30 a 34 anys, en les que més del 66% viuen a la seva llar diferent de la familiar.
El problema de la tardança en l’emancipació del jovent no és una problemàtica del municipi només, sinó com es pot observar comparant les dades de la comarca del Berguedà i de Catalunya, Borredà presenta uns resultats aproximats als del Berguedà i als catalans, encara que respecte aquests últims són més pessimistes.
Les causes de l’allargament de l’emancipació es deuen per un costat a l’augment del temps d’estudi, la manca de treball estable, l’increment dels preus de l’habitatge i les noves tendències socials que disten del matrimoni i la parella en molts casos.
Aquesta última característica es pot observar veient com de 1996 al 2001 es passa d’un 11,70% de joves que vivien en altres situacions diferents a la parell, al 17,28%. I com dels joves que vivien en parella al 1996, que eren el 38%, al 2001 eren el 38,30%.
Basant-nos en les dades de 2001 i considerant els joves de 20 a 34 anys que estan emancipats (41,98%), un 26,50% viu en habitatge de propietat, un 38,2% en habitatge de lloguer i un 35,3% en habitatges aconseguits per altres vies, com herències o donacions.
En comparació amb el Berguedà i Catalunya és important destacar el percentatge d’habitatge obtingut per herència, ja que és una característica que es dóna molt a Borredà, on els pares es preocupen durant la seva vida per dotar d’habitatges als seus fills.
L’índex de lloguer es pot donar per segones residències o per la incipient immigració que arriba al territori.
La possibilitat del lloguer i d’altres formes d’habitatge prepondera més en la franja d’edat dels 25 als 29 anys i dels 30 a 34 anys, a diferència de la propietat, més predominant als 20-24.
4. Característiques estructurals
Cap municipi de la comarca del Berguedà no compta amb tècnic de Joventut.
El nostre municipi té el suport d’un tècnic compartit amb altres municipis de la comarca.
Ens cal analitzar les possibilitats i límits dels recursos infrastructurals que tenim a l’abast. Es disposa de diferents espais compartits amb altres tipus d’activitats que no són exclusivament juvenils.
Recursos infrastructurals
Borredà no compta amb un local única i exclusivament per als joves però sí amb un seguit d’equipaments que en casos determinats poden ser utilitzats pels joves.
Infrastructures municipals
- Pista poliesportiva
- Piscina
- Pista de tennis
- Pistes de petanca
- Camp de futbol
- Amfiteatre cívic
Material disponible
- Cadires i taules
- Escenari
- Reproductor de DVD i retroprojector
- Televisor
- Equip de so
Borredà també compta amb un associacionisme actiu que fa més participativa la vida al poble:
- Associació de Mares i Pares d’Alumnes
- Club de Futbol sala
- Club Petanca Borredà
- Penya Blaugrana
- Comissió de Festes
- Junta de la Tercera edat
- Orquestra Margansol
- Societat de Caçadors Sobrepuny
Recursos econòmics
L'evolució dels pressupostos de la regidoria de Joventut en els darrers anys, així com del seu pes sobre el total municipal es descriu en la següent taula.
2007 2006 2008
Total Ajuntament
(recursos ordinaris) 280.000 € 295.000 € 307.000 €
Total Joventut 15.000 € 17.000 € 19.500 €
Percentatge Joventut 5,36 % 5,76 % 6,35 %
5. Principis de funcionament
Al ser un ajuntament petit i amb pocs regidors, la interdepartamentalitat és present en la majoria de les preses de decisions. Les altres regidories també han fet aportacions en aquest PLJ.
Es fan reunions periòdiques a nivell comarcal on hi assisteixen els regidors de Joventut, el conseller comarcal i els tècnics de l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal del Berguedà. Els Plans Locals de Joventut del Berguedà segueixen les línies marcades per la Secretaria de Joventut.
Es cerca una diagnosi dels diferents aspectes que configuren i condicionen l’aplicació de les polítiques de joventut a nivell metodològic i pràctic a l’entorn municipal, com són els recursos de que es disposen, l’estructura de gestió, els processos participatius i la coordinació interdepartamental.
Per tal de complementar aquest anàlisi, i poder disposar del mapa global de les polítiques de joventut aplicades, s’ha fet esment del teixit associatiu juvenil o intergeneracional existent al municipi.
6. Necessitats generals dels joves del poble
- Hi ha una mancança en quant a espais i per això caldria disposar d’un local de joves com a punt de trobada dels joves i les entitats del poble.
- Recolzar les activitats pròpies que des de les diferents entitats locals es realitzen.
- Oferir activitats alternatives juvenils d’oci nocturn, de lleure educatiu, dins de la campanya de prevenció de riscos juvenils.
- Mancança d’ofertes de llocs de treball qualificats, provocant una migració de joves cap a altres poblacions
7. Objectius del Pla Local de Joventut
Es busca la globalitat, coherència i coordinació a partir d’un programa consensuat i participatiu de tots els agents que hi intervenen: joves, institucions i el municipi.
L’objectiu principal ha de ser estimular els recursos existents i promoure programes i infraestructures que potenciïn en el joves el convenciment que es posen al seu abast uns mitjans per resoldre els seus problemes. En aquest sentit, previst l’adequació d’un local per als joves en aquesta legislatura.
Hi ha una aposta per una societat participativa i creativa on els joves puguin desenvolupar les seves pròpies propostes. Es volen crear les infraestructures bàsiques i necessàries perquè l’associacionisme juvenil es pugui desenvolupar amb comoditat.
8. Avaluació
En primer lloc, hem de dir que entenem l’avaluació com una eina necessària per fer visible la feina ben feta, per poder valorar els impactes de les nostres actuacions i per tal de poder reorientar i reforçar allò que sigui necessari.
El model d’avaluació que ens plantegem es basa en tres criteris:
- Realisme. Cal veure si les polítiques que fem són realment necessàries.
- Eficàcia. Cal veure si assolim els objectius que ens hem fixat.
- Eficiència. Cal veure si triem els mitjans més econòmics per assolir els objectius fixats.
Seguint aquests criteris s’han d’establir uns criteris d’avaluació que siguin útils per valorar els diferents programes i accions.
L’avaluació es realitzarà de forma anual i serà duta a terme pels responsables polítics municipals de cada una de les àrees que intervenen en els diferents objectius a aconseguir amb la col•laboració dels diferents fòrums de joves que s’han de convertir en elements plenament actius en el desenvolupament, seguiment, modificació i ampliació dels paràmetres d’aquest Pla Local de Joventut.
# posted by joanroma @ 7:00 AM
Tuesday, February 19, 2008
JUNTA DE GOVERN LOCAL –19 DE GENER DE 2008.
Em plau convocar-vos a la sessió ordinària de la Junta de Govern Local, que tindrà lloc el proper dia 19 de gener de 2008 a la sala d’actes de la casa Consistorial, a les 10: 00 hores, sota la següent:
ORDRE DEL DIA
1. APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR
2. ACORD ADHESIÓ PROTOCOL XARXA BARCELONA MUNICIPIS DE QUALITAT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA, PERÍODE 2008-2011
3. ACORD PER LA CESSIÓ DE LA GESTIÓ DEL EMPRIUS DE L'aJUNTAMENT A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
4. DONAR COMPTE DE LES GESTIONS FETES DAVANT L'ACA SOBRE L'ESTACIÓ DEPURADORA D'AIGÜES RESIDUALS (EDAR)
5. APROVACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT 2008-2011
6. PETICIÓ D'AJUT A LA DIRECCIÓ GENERAL D'ARQUITECTURA I PAISATGE AMB DESTÍ A LA REHABILITACIÓ DE LA PLAÇA MAJOR.
7. PETICIÓ AJUT DINS EL PROGRAMA PER DESENVOLUPAR PROJECTES DE FORMACIÓ EN TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. (TIC)
8. INFORME INICI SONDEJOS PER TROBAR AIGUA
9. SOL.LICITUD A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA D'INFORMACIÓ SOBRE EL FUTUR DE LA CASETA DE PEONS.
10. DONAR COMPTE DE LES GESTIONS EFECTUADES ENVERS L' AMPLIACIÓ DE LA COBERTURA DE LA BANDA AMPLA A LA ZONA RURAL.
L'Alcalde,
Joan Roma i Cunill
Borredà, 12 de gener de 2008
Identificació de la sessió
Núm.: 1/2008
Data: 19/01/2008
Caràcter: ordinari
ACTA DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL ORDINÀRIA DEL 19 DE GENER DE 2008
Borredà, essent les 10 del matí del 19 de gener de dos mil vuit, a la sala d’actes de la Casa Consistorial, es reuneix la Junta de Govern Local en sessió ordinària, sota la presidència de l’Alcalde en Joan Roma i Cunill, i hi concorren els regidors següents:
Jesús Solanellas i Altarriba
Antonio Velasco Nieto
assistits per la secretària accidental de la corporació na Leonor Escuer Hernandez.
Oberta la sessió i amb la presència de tots els seus membres, es procedeix a conèixer els punts inclosos en l’ordre del dia.
1.- APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIO ANTERIOR.
Llegida i trobada conforme l’acta de la sessió ordinària de data 15 de desembre, resta aprovada per unanimitat.
2.- ACORD ADHESIÓ PROTOCOL XARXA BARCELONA MUNICIPIS DE QUALITAT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA, PERÍODE 2008-2011
La Diputació, des del període 2000-2003, exerceix la seva funció de cooperació amb els ens locals de la província a través de Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat (XBMQ), una iniciativa de suport als municipis en les seves polítiques públiques locals basada en el treball en xarxa i la concertació.
En un context que destaca per la creixent complexitat de les demandes locals, és voluntat de la Diputació de Barcelona aprofundir i ampliar els terrenys d'aquesta col•laboració, potenciant la idea de la concertació com un procés global, per la qual cosa renova el seu compromís amb el món local i estableix un nou Protocol General, que crea el Pla de Concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat per al període 2008-2011.
Per tant, per tal de participar en aquesta nova convocatòria de XBMQ pel període 2008 – 2011, de la Diputació de Barcelona, s’acorda per unanimitat,
1.- Adherir-se al Protocol General del Pla de concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011 de la Diputació de Barcelona, per posteriorment poder presentar les peticions aprovades per l’ajuntament, per aquest període.
2.- Comunicar aquest acord a la Diputació de Barcelona, mitjançant el model normalitzat.
3.-ACORD PER LA CESSIÓ DE LA GESTIÓ DEL EMPRIUS DE L'AJUNTAMENT A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
L’ Alcalde exposa que una vegada aprovat definitivament el Pla Tècnic de Gestió Forestal de la finca de Els Emprius, seria interessant poder fer l’aprofitament forestal que en diverses ocasions ha fracassat.
Es per aquest motiu que proposa traspassar la gestió de Els Emprius a l’ Area de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i així aconseguir el doble propòsit de fer-ne un bon manteniment i dur a terme l’aprofitament forestal , interromput deu anys enrere.
Per tant, es proposa,
1.- Sol.licitar a l'àrea de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, que accepti la cessió de la gestió dels Emprius, propietat de l'Ajuntament de Borredà
2.- Facultar l'alcalde tant àmpliament com sigui necessari per dur a terme el present acord.
Proposta que s'aprova per unanimitat.
4.-DONAR COMPTE DE LES GESTIONS FETES DAVANT L'ACA SOBRE L'ESTACIÓ DEPURADORA D'AIGÜES RESIDUALS (EDAR)
L’ Alcalde informa de diverses gestions fetes per telèfon i per correu, davant l’ACA i relacionades amb l’ Estació Depuradora d’aigües Residuals. Aquestes gestions van encaminades a accelerar les obres i a garantir un correcte encaix amb la finca de la Fàbrica de Baix i l’accés a la carretera C-26.
S’acorda delegar en el segon tinent d’alcalde , Antonio Velasco, per tal que continuï les gestions i pacti una reunió amb el responsable de l’ACA o de l’empresa adjudicatària de les obres per tal de aclarir aquests termes.
5.-APROVACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT 2008-2011
En la Junta de Govern Local de data 17 de novembre de 2007, s'aprovà la proposta per tal d'encarregar al Consell Comarcal del Berguedà la redacció del Pla Local de Joventut del nostre municipi pel període 2008-2011, i així donar compliment a un dels requisits obligatoris de la Generalitat i la Diputació per concedir subvencions per aquesta finalitat.
Transcorregut aquest temps, l’alcalde presenta el pla de joventut, i n’explica breument els punts més rellevants. Aquest pla, servirà per obtenir ajuts aquest any i els propers, diners que es destinaran a ampliar activitats i millorar el material i equipaments per aquest col•lectiu.
Per tant, es proposa,
Aprovar el Pla Local de Joventut del municipi de Borredà, pel període 2008-2011.
Proposta que s'aprova per unanimitat..
6.-PETICIÓ D'AJUT A LA DIRECCIÓ GENERAL D'ARQUITECTURA I PAISATGE AMB DESTÍ A LA REHABILITACIÓ DE LA PLAÇA MAJOR.
En el darrer Ple Ordinari es va donar compte de les peticions de subvenció a Generalitat i a Diputació per tal de finançar el projecte de Condicionament del Casc Antic, 1a fase, per un import total de 1.150.000 euros.
Tota vegada que les previsions d’ajut de les dues institucions no cobriran la totalitat d’aquest projecte, en la Junta de Govern Local de data 15 de desembre de 2007, s'acordà la redacció d'un projecte complementari i fer un desglossat de la Plaça Major - dins el gran projecte de Condicionament del Casc Antic, 1a. fase - en un altre projecte per demanar ajut a la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge.
Per tot això, s'acorda per unanimitat,
1.- Sol•licitar un ajut de 150.000 euros a l’esmentada Direcció General, ajut que se sumaria als altres, per fer possible la realització d’aquest gran projecte.
2.- Facultar l'alcalde tant àmpliament com sigui necessari per dur a terme el present acord.
3.- Notificar aquest acord a la Direcció General d'Aqruitectura i Paisatge, i trametre un exemplar del projecte desglossat de la Plaça Major.
7.-PETICIÓ AJUT DINS EL PROGRAMA PER DESENVOLUPAR PROJECTES DE FORMACIÓ EN TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. (TIC)
El segon tinent d’alcalde, exposa l’interès de poder presentar una petició a la convocatòria de subvencions, publicada en el DOGC núm. 5038, de data 31/12/2007, per la qual s'aproven les bases i s'obre la convocatòria per a la concessió d'ajuts per desenvolupar projectes de formació en tecnologies de la informació i la comunicació orientats a fomentar l'accés a la societat del coneixement a Catalunya.
Vist que durant el segon semestre del 2007 ha arribat la banda ampla via antena a moltes zones del municipi, el Sr. Antnio Velasco proposa que a més dels cursos per tal d'introduir els habitants de Borredà a les noves tecnologies que ja es vénen desenvolupant els darrers anys, s'inclogui un per aprendre sobre les funcions d'internet i correu elèctrònic.
Per tant, es proposa:
1.- Acollir-nos a la convocatòria de l'Ordre GAP/504/2007, de 27 de desembre, i sol.licitar un ajut de 4500,00 € amb destí a cursos d'introducció i perfeccionament de les noves tecnologies.
2.- Facultar el segon tinent d'alcalde tant àmpliament com sigui necessari per dur a terme el present acord.
Proposta que s'accepta per unanimitat.
8.-INFORME INICI SONDEJOS PER TROBAR AIGUA
El segon tinent d’alcalde informa de les converses tingudes amb tècnics de la Diputació de Barcelona i amb empreses perforadores, per tal de poder iniciar els sondejos el més aviat possible.
Explica que la previsió és que la setmana vinent es pugui dur a terme el primer sondeig a la zona de Cal Tisoi. Cas de ser positiu, s’emprendria el projecte de connexió amb el dipòsit del tennis, de manera que a l’estiu podés estar acabat.
9.- SOL.LICITUD A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA D'INFORMACIÓ SOBRE EL FUTUR DE LA CASETA DE PEONS.
L’alcalde exposa que ha demanat informació a l’ Area de Infraestructures de la Diputació de Barcelona sobre el futur previst per la antiga caseta dels peons, situada al peu de la carretera BV4654, entre Borredà i el Cobert de Puigcercós.
Aquesta caseta es troba plena de pintades i no dona cap bona imatge, tot i estar en raonables condicions de solidesa. Informa de que en les properes setmanes la Diputació explicarà quines son les seves previsions en relació a aquesta edificació.
10.- DONAR COMPTE DE LES GESTIONS EFECTUADES ENVERS L' AMPLIACIÓ DE LA COBERTURA DE LA BANDA AMPLA A LA ZONA RURAL.
El segon tinent d’alcalde dóna compte de les múltiples gestions realitzades amb els representants de l’empresa Iberbanda a la comarca del Berguedà, per tal de ampliar les zones de cobertures, dintre del terme municipal.
Les constants contradiccions entre tècnics, fa complicat explicar als interessats les possibilitats reals de tenir cobertura. Es per aquest motiu que s’acorda demanar una reunió al més alt nivell, per aclarir conceptes i reclamar un tracte especial per a totes aquelles persones que viuen fora del nucli urbà i que demanen tenir connexió a internet.
S’acorda fer aquestes reunions i fer venir els tècnics al poble, i donar-ne compte en la propera reunió de la Junta de Govern Local.
I no havent més assumptes a tractar, el President aixeca la sessió essent les 11,15 hores del que jo, la secretària accidental, en dono fe.
El President La secretària accidental.
Joan Roma i Cunill. Leonor Escuer Hernandez
Em plau convocar-vos a la sessió ordinària de la Junta de Govern Local, que tindrà lloc el proper dia 19 de gener de 2008 a la sala d’actes de la casa Consistorial, a les 10: 00 hores, sota la següent:
ORDRE DEL DIA
1. APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR
2. ACORD ADHESIÓ PROTOCOL XARXA BARCELONA MUNICIPIS DE QUALITAT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA, PERÍODE 2008-2011
3. ACORD PER LA CESSIÓ DE LA GESTIÓ DEL EMPRIUS DE L'aJUNTAMENT A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
4. DONAR COMPTE DE LES GESTIONS FETES DAVANT L'ACA SOBRE L'ESTACIÓ DEPURADORA D'AIGÜES RESIDUALS (EDAR)
5. APROVACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT 2008-2011
6. PETICIÓ D'AJUT A LA DIRECCIÓ GENERAL D'ARQUITECTURA I PAISATGE AMB DESTÍ A LA REHABILITACIÓ DE LA PLAÇA MAJOR.
7. PETICIÓ AJUT DINS EL PROGRAMA PER DESENVOLUPAR PROJECTES DE FORMACIÓ EN TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. (TIC)
8. INFORME INICI SONDEJOS PER TROBAR AIGUA
9. SOL.LICITUD A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA D'INFORMACIÓ SOBRE EL FUTUR DE LA CASETA DE PEONS.
10. DONAR COMPTE DE LES GESTIONS EFECTUADES ENVERS L' AMPLIACIÓ DE LA COBERTURA DE LA BANDA AMPLA A LA ZONA RURAL.
L'Alcalde,
Joan Roma i Cunill
Borredà, 12 de gener de 2008
Identificació de la sessió
Núm.: 1/2008
Data: 19/01/2008
Caràcter: ordinari
ACTA DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL ORDINÀRIA DEL 19 DE GENER DE 2008
Borredà, essent les 10 del matí del 19 de gener de dos mil vuit, a la sala d’actes de la Casa Consistorial, es reuneix la Junta de Govern Local en sessió ordinària, sota la presidència de l’Alcalde en Joan Roma i Cunill, i hi concorren els regidors següents:
Jesús Solanellas i Altarriba
Antonio Velasco Nieto
assistits per la secretària accidental de la corporació na Leonor Escuer Hernandez.
Oberta la sessió i amb la presència de tots els seus membres, es procedeix a conèixer els punts inclosos en l’ordre del dia.
1.- APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIO ANTERIOR.
Llegida i trobada conforme l’acta de la sessió ordinària de data 15 de desembre, resta aprovada per unanimitat.
2.- ACORD ADHESIÓ PROTOCOL XARXA BARCELONA MUNICIPIS DE QUALITAT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA, PERÍODE 2008-2011
La Diputació, des del període 2000-2003, exerceix la seva funció de cooperació amb els ens locals de la província a través de Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat (XBMQ), una iniciativa de suport als municipis en les seves polítiques públiques locals basada en el treball en xarxa i la concertació.
En un context que destaca per la creixent complexitat de les demandes locals, és voluntat de la Diputació de Barcelona aprofundir i ampliar els terrenys d'aquesta col•laboració, potenciant la idea de la concertació com un procés global, per la qual cosa renova el seu compromís amb el món local i estableix un nou Protocol General, que crea el Pla de Concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat per al període 2008-2011.
Per tant, per tal de participar en aquesta nova convocatòria de XBMQ pel període 2008 – 2011, de la Diputació de Barcelona, s’acorda per unanimitat,
1.- Adherir-se al Protocol General del Pla de concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011 de la Diputació de Barcelona, per posteriorment poder presentar les peticions aprovades per l’ajuntament, per aquest període.
2.- Comunicar aquest acord a la Diputació de Barcelona, mitjançant el model normalitzat.
3.-ACORD PER LA CESSIÓ DE LA GESTIÓ DEL EMPRIUS DE L'AJUNTAMENT A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
L’ Alcalde exposa que una vegada aprovat definitivament el Pla Tècnic de Gestió Forestal de la finca de Els Emprius, seria interessant poder fer l’aprofitament forestal que en diverses ocasions ha fracassat.
Es per aquest motiu que proposa traspassar la gestió de Els Emprius a l’ Area de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i així aconseguir el doble propòsit de fer-ne un bon manteniment i dur a terme l’aprofitament forestal , interromput deu anys enrere.
Per tant, es proposa,
1.- Sol.licitar a l'àrea de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, que accepti la cessió de la gestió dels Emprius, propietat de l'Ajuntament de Borredà
2.- Facultar l'alcalde tant àmpliament com sigui necessari per dur a terme el present acord.
Proposta que s'aprova per unanimitat.
4.-DONAR COMPTE DE LES GESTIONS FETES DAVANT L'ACA SOBRE L'ESTACIÓ DEPURADORA D'AIGÜES RESIDUALS (EDAR)
L’ Alcalde informa de diverses gestions fetes per telèfon i per correu, davant l’ACA i relacionades amb l’ Estació Depuradora d’aigües Residuals. Aquestes gestions van encaminades a accelerar les obres i a garantir un correcte encaix amb la finca de la Fàbrica de Baix i l’accés a la carretera C-26.
S’acorda delegar en el segon tinent d’alcalde , Antonio Velasco, per tal que continuï les gestions i pacti una reunió amb el responsable de l’ACA o de l’empresa adjudicatària de les obres per tal de aclarir aquests termes.
5.-APROVACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT 2008-2011
En la Junta de Govern Local de data 17 de novembre de 2007, s'aprovà la proposta per tal d'encarregar al Consell Comarcal del Berguedà la redacció del Pla Local de Joventut del nostre municipi pel període 2008-2011, i així donar compliment a un dels requisits obligatoris de la Generalitat i la Diputació per concedir subvencions per aquesta finalitat.
Transcorregut aquest temps, l’alcalde presenta el pla de joventut, i n’explica breument els punts més rellevants. Aquest pla, servirà per obtenir ajuts aquest any i els propers, diners que es destinaran a ampliar activitats i millorar el material i equipaments per aquest col•lectiu.
Per tant, es proposa,
Aprovar el Pla Local de Joventut del municipi de Borredà, pel període 2008-2011.
Proposta que s'aprova per unanimitat..
6.-PETICIÓ D'AJUT A LA DIRECCIÓ GENERAL D'ARQUITECTURA I PAISATGE AMB DESTÍ A LA REHABILITACIÓ DE LA PLAÇA MAJOR.
En el darrer Ple Ordinari es va donar compte de les peticions de subvenció a Generalitat i a Diputació per tal de finançar el projecte de Condicionament del Casc Antic, 1a fase, per un import total de 1.150.000 euros.
Tota vegada que les previsions d’ajut de les dues institucions no cobriran la totalitat d’aquest projecte, en la Junta de Govern Local de data 15 de desembre de 2007, s'acordà la redacció d'un projecte complementari i fer un desglossat de la Plaça Major - dins el gran projecte de Condicionament del Casc Antic, 1a. fase - en un altre projecte per demanar ajut a la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge.
Per tot això, s'acorda per unanimitat,
1.- Sol•licitar un ajut de 150.000 euros a l’esmentada Direcció General, ajut que se sumaria als altres, per fer possible la realització d’aquest gran projecte.
2.- Facultar l'alcalde tant àmpliament com sigui necessari per dur a terme el present acord.
3.- Notificar aquest acord a la Direcció General d'Aqruitectura i Paisatge, i trametre un exemplar del projecte desglossat de la Plaça Major.
7.-PETICIÓ AJUT DINS EL PROGRAMA PER DESENVOLUPAR PROJECTES DE FORMACIÓ EN TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. (TIC)
El segon tinent d’alcalde, exposa l’interès de poder presentar una petició a la convocatòria de subvencions, publicada en el DOGC núm. 5038, de data 31/12/2007, per la qual s'aproven les bases i s'obre la convocatòria per a la concessió d'ajuts per desenvolupar projectes de formació en tecnologies de la informació i la comunicació orientats a fomentar l'accés a la societat del coneixement a Catalunya.
Vist que durant el segon semestre del 2007 ha arribat la banda ampla via antena a moltes zones del municipi, el Sr. Antnio Velasco proposa que a més dels cursos per tal d'introduir els habitants de Borredà a les noves tecnologies que ja es vénen desenvolupant els darrers anys, s'inclogui un per aprendre sobre les funcions d'internet i correu elèctrònic.
Per tant, es proposa:
1.- Acollir-nos a la convocatòria de l'Ordre GAP/504/2007, de 27 de desembre, i sol.licitar un ajut de 4500,00 € amb destí a cursos d'introducció i perfeccionament de les noves tecnologies.
2.- Facultar el segon tinent d'alcalde tant àmpliament com sigui necessari per dur a terme el present acord.
Proposta que s'accepta per unanimitat.
8.-INFORME INICI SONDEJOS PER TROBAR AIGUA
El segon tinent d’alcalde informa de les converses tingudes amb tècnics de la Diputació de Barcelona i amb empreses perforadores, per tal de poder iniciar els sondejos el més aviat possible.
Explica que la previsió és que la setmana vinent es pugui dur a terme el primer sondeig a la zona de Cal Tisoi. Cas de ser positiu, s’emprendria el projecte de connexió amb el dipòsit del tennis, de manera que a l’estiu podés estar acabat.
9.- SOL.LICITUD A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA D'INFORMACIÓ SOBRE EL FUTUR DE LA CASETA DE PEONS.
L’alcalde exposa que ha demanat informació a l’ Area de Infraestructures de la Diputació de Barcelona sobre el futur previst per la antiga caseta dels peons, situada al peu de la carretera BV4654, entre Borredà i el Cobert de Puigcercós.
Aquesta caseta es troba plena de pintades i no dona cap bona imatge, tot i estar en raonables condicions de solidesa. Informa de que en les properes setmanes la Diputació explicarà quines son les seves previsions en relació a aquesta edificació.
10.- DONAR COMPTE DE LES GESTIONS EFECTUADES ENVERS L' AMPLIACIÓ DE LA COBERTURA DE LA BANDA AMPLA A LA ZONA RURAL.
El segon tinent d’alcalde dóna compte de les múltiples gestions realitzades amb els representants de l’empresa Iberbanda a la comarca del Berguedà, per tal de ampliar les zones de cobertures, dintre del terme municipal.
Les constants contradiccions entre tècnics, fa complicat explicar als interessats les possibilitats reals de tenir cobertura. Es per aquest motiu que s’acorda demanar una reunió al més alt nivell, per aclarir conceptes i reclamar un tracte especial per a totes aquelles persones que viuen fora del nucli urbà i que demanen tenir connexió a internet.
S’acorda fer aquestes reunions i fer venir els tècnics al poble, i donar-ne compte en la propera reunió de la Junta de Govern Local.
I no havent més assumptes a tractar, el President aixeca la sessió essent les 11,15 hores del que jo, la secretària accidental, en dono fe.
El President La secretària accidental.
Joan Roma i Cunill. Leonor Escuer Hernandez
# posted by joanroma @ 9:14 AM
JUNTA DE GOVERN LOCAL –15 DE DESEMBRE DE 2007.
Em plau convocar-vos a la sessió ordinària de la Junta de Govern Local, que tindrà lloc el proper dia 15 de desembre de 2007 a la sala d’actes de la casa Consistorial, a les 10: 00 hores, sota la següent:
ORDRE DEL DIA
1. APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR
2. RATIFICACIÓ DEL DECRET DE L'ALCALDE D' APROVACIO DE LA CERTIFICACIÓ NÚM. 3 DE L'OBRA XARXA ABASTAMENT AIGUA SECTOR PONENT.
3. APROVACIÓ DE LA CERTIFICACIÓ EXTRA DE L'OBRA XARXA ABASTAMENT AIGUA SECTOR PONENT
4. ACORD D'ENCÀRREC A L'ARQUITECTE MUNICIPAL UN PROJECTE SEGREGAT DEL PROJECTE DEL CASC ANTIC, PER LA PLAÇA MAJOR..
5. ACORD PER CONSTRUIR CASETA PER A DOSIFICADOR DE CLOR, DIPÒSIT DE CAL GALL I UBICAR-HI COMPTADORS DE TV PER CABLE.
6. ACORD PER INCLOURE ANTONI HERAS VILARDELL COM USUARI D'AIGUA.
7. ACORD PER REITERAR L' INTERÈS DE L'AJUNTAMENT COMPRA ANTIC TALLER FÀBRICA DE BAIX.
8. PETICIÓ CANVI UBICACIÓ TRANSFORMADOR UA NÚM. 2
9. ACORD PETICIÓ A L'ARQUITECTE MUNICIPAL PER TAL QUE FACI INFORME DE VALORACIÓ PARCEL.LES U.A NÚMERO 2, I PREPARACIÓ DE LA SUBHASTA PÚBLICA.
10. APROVACIÓ RESOLUCIONS ARQUITECTE MUNICIPAL , A LES AL•LEGACIONS PRESENTADES PER PROPIETARIS AFECTATS PER LA U.A NÚM. 1.
11. PETICIÓ CRÈDITS A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA-CAIXA DE COOPERACIÓ.
L'Alcalde,
Joan Roma i Cunill
Borredà, 10 de desembre de 2007
Identificació de la sessió
Núm.: 14/2007
Data: 15/12/2007
Caràcter: ordinari
ACTA DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL ORDINÀRIA DEL 15 DE DESEMBRE DE 2007
Borredà, essent les 10 del matí del 15 de desembre de dos mil set, a la sala d’actes de la Casa Consistorial, es reuneix la Junta de Govern Local en sessió ordinària, sota la presidència de l’Alcalde en Joan Roma i Cunill, i hi concorren els regidors següents:
Jesús Solanellas i Altarriba
Antonio Velasco Nieto
assistits per la secretària accidental de la corporació na Montserrat Cabana Sala.
Oberta la sessió i amb la presència de tots els seus membres, es procedeix a conèixer els punts inclosos en l’ordre del dia.
1.- APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIO ANTERIOR.
Llegida i trobada conforme l’acta de la sessió ordinària de data 17 de novembre, resta aprovada per unanimitat.
2.- RATIFICACIÓ DEL DECRET DE L'ALCALDE D' APROVACIO DE LA CERTIFICACIÓ NÚM. 3 DE L'OBRA XARXA ABASTAMENT AIGUA SECTOR PONENT.
Vist el Decret de l'Alcalde, de data 30 de novembre de 2007, del tenor literal següent:
" DECRET D’ALCALDIA
d’aprovació certificació
Borredà, 30 de novembre de 2007
Atès que ha estat presentada la certificació núm. 3 presentada per EXCAVACIONS CABANAS SL per un import de 17.063,15 € euros, adjudicatari de l'obra PORTADA AIGUA SECTOR PONENT corresponent a les obres realitzades el mes de novembre de 2007.
Vist que l'obra, de conformitat a la normativa del FEDER ha d'estar totalment acabada, certificada i pagada abans de finalització d'any, i que per tant, cal procedir al pagament de la mateixa a la major brevetat possible i que per tant, no es pot esperar a la propera junta de govern ordinària.
RESOLC
Primer.- Aprovar la certificació núm. 3 presentada per EXCAVACIONS CABANAS SL per un import de 17.063,76 euros, adjudicatari de l'obra PORTADA AIGUA SECTOR PONENT corresponent a les obres realitzades el mes de novembre de 2007.
Segon.- Ratificar aquest Decret en la primera sessió de la Junta de Govern Local que se celebri.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill"
Es proposa
la Ratificació d'aquest decret en tot els seus termes.
Proposta que s'accepta per unanimitat.
3.- APROVACIÓ DE LA CERTIFICACIÓ EXTRA DE L'OBRA XARXA ABASTAMENT AIGUA SECTOR PONENT
Vista la certificació d'obra extra presentada per EXCAVACIONS CABANAS SL per un import de 7996,36 € euros, adjudicatari de l'obra PORTADA AIGUA SECTOR PONENT corresponent a les obres realitzades també el mes de novembre de 2007, no incloses en el pressupost inicial o obres addicionals, segons les actes de preus contradictoris núm. 1 i núm. 2 .
Es proposa l'adopció del següent acord:
Primer.- Aprovar la certificació extra emesa per EXCAVACIONS CABANAS SL per un import de 7996,36 euros, corresponent al mes de novembre de 2007.
Segon.- Trametre la certificació per al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i a l'òrgan gestor del FEDER del Departament de Governació i Administracions Públiques a fi de justificar les subvencions concedides.
Acord que s'adopta per unanimitat.
4.- ACORD D'ENCÀRREC A L'ARQUITECTE MUNICIPAL UN PROJECTE SEGREGAT DEL PROJECTE DEL CASC ANTIC, PER LA PLAÇA MAJOR.
A la vista de l'import total del Projecte Executiu de Condicionament Casc Antic ,primera fase, es considera indispensable per poder dur a terme el conjunt del projecte l'aconseguir ajuts de diferents institucions i organismes.
Per aquest motiu, a part de presentar peticions al PUOSC i a XBMQ, es considera adient demanar-ne al Departament de Política Territorial, mitjançant la Direcció General d' Arquitectura i Paisatge.
Conseqüentment , s'acorda encarregar a l'arquitecte municipal, la segregació de la Plaça Major, del projecte de Casc Antic, per tal de presentar petició separada a la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge.
5.- ACORD PER CONSTRUIR CASETA PER A DOSIFICADOR DE CLOR, DIPÒSIT DE CAL GALL I UBICAR-HI COMPTADORS DE TV PER CABLE.
En el marc de les millores en el sistema de subministrament d'aigua potable al poble, s'ha considerat adient, instal•lar un dosificador de clor en el dipòsit de Cal Gall, de manera similar a com es va fer en el de Campalans.
Es per aquest motiu, que s'acorda encarregar a la Brigada d'obres la construcció d'una caseta adossada al dipòsit de Cal Gall , per tal de poder-hi instal•lar un aparell automàtic de dosificador de clor. Igualment es proposa preveure instal•lar en aquesta caseta el comptador de subministrament elèctric de les instal•lacions de TV per cable que ara es troba en el magatzem del Camí de la Roca.
6.- ACORD PER INCLOURE ANTONI HERAS VILARDELL COM USUARI D'AIGUA.
L'Alcalde informa de que en el seu dia, el propietari Antoni Heras Vilardell, va manifestar l' interès en disposar d'aigua per la finca que té a la propietat Capdevila, en la qual inicialment no se n'hi havia previst.
Vist que l’abastament d’aigua és un servei prioritari per l’Ajuntament, es proposa:
1.- Incloure aquest propietari com a nou usuari d'aquest sector.
2.- Aplicar-li el mateix import contributiu que a la resta de propietaris beneficiats per aquesta obra.
3.- Establir una compensació econòmica , de 1000,00 euros per la ocupació de terreny per la construcció del dipòsit regulador de Capdevila.
4.- Notificar aquest acord al Sr. Antoni Heras Vilardell
5.- Donar compte d’aquest acord a intervenció, als efectes oportuns.
Proposta que s’accepta per unanimitat.
7.- ACORD PER REITERAR L' INTERÈS DE L'AJUNTAMENT EN LA COMPRA ANTIC TALLER FÀBRICA DE BAIX.
L'Alcalde informa dels contactes mantinguts amb els actuals propietaris de la Fàbrica de baix, els quals tenen intenció de vendre la finca a un o més interessats.
A la vista d'aquestes negociacions, s'acorda reiterar als propietaris l'interès de l'ajuntament per la compra de l'espai que ocupava l'antic taller, i comprar-lo claus en mà, per així poder-lo fer servir de forma immediata i amb només els treballs d'equipament interior.
S'acorda demanar una valoració a l'arquitecte municipal , en la situació actual, i una altra una vegada duta a terme la rehabilitació.
8.- PETICIÓ CANVI UBICACIÓ TRANSFORMADOR UA NÚM. 2
El segon tinent d'alcalde, Antonio Velasco, informa de la problemàtica sorgida a la U.A núm. 2 pel que fa la instal•lació del transformador elèctric. Inicialment es preveia en un lateral , proper al carrer de Dalt, i la promotora pretén posar-lo al davant de la porta lateral del magatzem propietat de José González.
Es discuteix el tema i es considera inadequat l'indret elegit. S'acorda encarregar al segon tinent d'alcalde la negociació amb l'empresa promotora per buscar un lloc més adequat i de menys impacte visual, proposant 3 indrets alternatius, diferents del proposat.
Igualment s'acorda arribar a una solució alternativa dintre dels propers 3 dies i signar un document entre les parts per oficialitzar aquest emplaçament.
9.- ACORD PETICIÓ A L'ARQUITECTE MUNICIPAL PER TAL QUE FACI INFORME DE VALORACIÓ PARCEL•LES U.A NÚMERO 2, I PREPARACIÓ DE LA SUBHASTA PÚBLICA.
D'acord amb el que estableix la llei del sol i la de urbanisme, l'ajuntament ha rebut les cessions i compensacions legalment establertes per part dels promotors de la U.A núm. 2, entre les quals hi figuren 4 parcel•les ,destinades a la construcció de vivendes unifamiliars entre mitgeres.
Es voluntat de l'Equip de Govern posar en venda aquestes parcel•les i destinar els diners a la promoció pública de vivendes, tot i que es demanarà a la Generalitat la possibilitat de invertir aquests diners amb altre patrimoni.
Per tal de preparar la subhasta pública obligatòria, s'acorda per unanimitat:
1.- Encarregar a l'arquitecte municipal la valoració de les 4 parcel•les , situades al Camí de la Roca.
2.- Iniciar la preparació de la documentació pertinent per procedir a iniciar els tràmits de subhasta, tant bon punt estiguin escripturades a favor de l'ajuntament.
10.- APROVACIÓ RESOLUCIONS ARQUITECTE MUNICIPAL , A LES AL•LEGACIONS PRESENTADES PER PROPIETARIS AFECTATS PER LA U.A NÚM. 1.
El segon tinent d'alcalde, Antonio Velasco, dóna compte de les resolucions presentades per l'arquitecte municipal, en relació a les al•legacions dels propietaris de la U.A núm. 1. S'accepten totes i s'acorda esperar les resolucions de la Diputació de Barcelona per enviar-les a tots els propietaris i obrir un darrer termini de 30 dies per donar via a la proposta que figura en les resolucions de l'arquitecte municipal.
Tancat aquest darrer termini, l'alcalde signarà el Decret d'aprovació definitiva del projecte de reparcel.lació i del de urbanització i s'iniciaran els tràmits per la inscripció en el Registre i de convocatòria per adjudicar les obres i cobrar-les.
Proposta que s’acorda per unanimitat.
11.- PETICIÓ CRÈDITS A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA- CAIXA DE COOPERACIÓ.
L' Alcalde informa dels retards en el pagament de diverses subvencions de la Generalitat, així com la necessitat de procedir a pagar per avançat el cost de les obres de Portada aigua sector ponent, perquè així ho estableix la normativa d'ajuts europeus.
Aquests retards i l'avançament de pagament, comporten problemes de tresoreria pels propers mesos, per la qual cosa proposa demanar 3 crèdits a la Caixa de Cooperació de la Diputació de Barcelona. Un de 65.000 euros per destinar al finançament del pas del sistema analògic al digital de la TV per cable municipal, un de 40.000 euros per destinar al pagament de les obres d'arranjament de camins i portada d'aigua, fetes per la empresa de excavacions Pere Busoms, i un de 45.000 euros per destinar al pagament dels honoraris de redacció i direcció d'obres de l'arquitecte municipal .
S'acorda per unanimitat,
demanar aquests crèdits a principis de l'any 2008, atès que a finals d'aquest any, el deute amb la Diputació de Barcelona quedarà reduït a la meitat, per haver transcorregut 10 anys de la signatura del conveni, i pagar el darrer rebut, i atès que fins el 2009 no es comença a pagar la primera amortització. Tots els crèdits seran al 0% d'interès i a retornar en 10 anys.
I no havent més assumptes a tractar, el President aixeca la sessió essent les 11:30 hores , del que jo, la secretària accidental, en dono fe.
El President La secretària accidental.
Joan Roma i Cunill. Montserrat Cabana Sala.
Em plau convocar-vos a la sessió ordinària de la Junta de Govern Local, que tindrà lloc el proper dia 15 de desembre de 2007 a la sala d’actes de la casa Consistorial, a les 10: 00 hores, sota la següent:
ORDRE DEL DIA
1. APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR
2. RATIFICACIÓ DEL DECRET DE L'ALCALDE D' APROVACIO DE LA CERTIFICACIÓ NÚM. 3 DE L'OBRA XARXA ABASTAMENT AIGUA SECTOR PONENT.
3. APROVACIÓ DE LA CERTIFICACIÓ EXTRA DE L'OBRA XARXA ABASTAMENT AIGUA SECTOR PONENT
4. ACORD D'ENCÀRREC A L'ARQUITECTE MUNICIPAL UN PROJECTE SEGREGAT DEL PROJECTE DEL CASC ANTIC, PER LA PLAÇA MAJOR..
5. ACORD PER CONSTRUIR CASETA PER A DOSIFICADOR DE CLOR, DIPÒSIT DE CAL GALL I UBICAR-HI COMPTADORS DE TV PER CABLE.
6. ACORD PER INCLOURE ANTONI HERAS VILARDELL COM USUARI D'AIGUA.
7. ACORD PER REITERAR L' INTERÈS DE L'AJUNTAMENT COMPRA ANTIC TALLER FÀBRICA DE BAIX.
8. PETICIÓ CANVI UBICACIÓ TRANSFORMADOR UA NÚM. 2
9. ACORD PETICIÓ A L'ARQUITECTE MUNICIPAL PER TAL QUE FACI INFORME DE VALORACIÓ PARCEL.LES U.A NÚMERO 2, I PREPARACIÓ DE LA SUBHASTA PÚBLICA.
10. APROVACIÓ RESOLUCIONS ARQUITECTE MUNICIPAL , A LES AL•LEGACIONS PRESENTADES PER PROPIETARIS AFECTATS PER LA U.A NÚM. 1.
11. PETICIÓ CRÈDITS A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA-CAIXA DE COOPERACIÓ.
L'Alcalde,
Joan Roma i Cunill
Borredà, 10 de desembre de 2007
Identificació de la sessió
Núm.: 14/2007
Data: 15/12/2007
Caràcter: ordinari
ACTA DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL ORDINÀRIA DEL 15 DE DESEMBRE DE 2007
Borredà, essent les 10 del matí del 15 de desembre de dos mil set, a la sala d’actes de la Casa Consistorial, es reuneix la Junta de Govern Local en sessió ordinària, sota la presidència de l’Alcalde en Joan Roma i Cunill, i hi concorren els regidors següents:
Jesús Solanellas i Altarriba
Antonio Velasco Nieto
assistits per la secretària accidental de la corporació na Montserrat Cabana Sala.
Oberta la sessió i amb la presència de tots els seus membres, es procedeix a conèixer els punts inclosos en l’ordre del dia.
1.- APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIO ANTERIOR.
Llegida i trobada conforme l’acta de la sessió ordinària de data 17 de novembre, resta aprovada per unanimitat.
2.- RATIFICACIÓ DEL DECRET DE L'ALCALDE D' APROVACIO DE LA CERTIFICACIÓ NÚM. 3 DE L'OBRA XARXA ABASTAMENT AIGUA SECTOR PONENT.
Vist el Decret de l'Alcalde, de data 30 de novembre de 2007, del tenor literal següent:
" DECRET D’ALCALDIA
d’aprovació certificació
Borredà, 30 de novembre de 2007
Atès que ha estat presentada la certificació núm. 3 presentada per EXCAVACIONS CABANAS SL per un import de 17.063,15 € euros, adjudicatari de l'obra PORTADA AIGUA SECTOR PONENT corresponent a les obres realitzades el mes de novembre de 2007.
Vist que l'obra, de conformitat a la normativa del FEDER ha d'estar totalment acabada, certificada i pagada abans de finalització d'any, i que per tant, cal procedir al pagament de la mateixa a la major brevetat possible i que per tant, no es pot esperar a la propera junta de govern ordinària.
RESOLC
Primer.- Aprovar la certificació núm. 3 presentada per EXCAVACIONS CABANAS SL per un import de 17.063,76 euros, adjudicatari de l'obra PORTADA AIGUA SECTOR PONENT corresponent a les obres realitzades el mes de novembre de 2007.
Segon.- Ratificar aquest Decret en la primera sessió de la Junta de Govern Local que se celebri.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill"
Es proposa
la Ratificació d'aquest decret en tot els seus termes.
Proposta que s'accepta per unanimitat.
3.- APROVACIÓ DE LA CERTIFICACIÓ EXTRA DE L'OBRA XARXA ABASTAMENT AIGUA SECTOR PONENT
Vista la certificació d'obra extra presentada per EXCAVACIONS CABANAS SL per un import de 7996,36 € euros, adjudicatari de l'obra PORTADA AIGUA SECTOR PONENT corresponent a les obres realitzades també el mes de novembre de 2007, no incloses en el pressupost inicial o obres addicionals, segons les actes de preus contradictoris núm. 1 i núm. 2 .
Es proposa l'adopció del següent acord:
Primer.- Aprovar la certificació extra emesa per EXCAVACIONS CABANAS SL per un import de 7996,36 euros, corresponent al mes de novembre de 2007.
Segon.- Trametre la certificació per al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i a l'òrgan gestor del FEDER del Departament de Governació i Administracions Públiques a fi de justificar les subvencions concedides.
Acord que s'adopta per unanimitat.
4.- ACORD D'ENCÀRREC A L'ARQUITECTE MUNICIPAL UN PROJECTE SEGREGAT DEL PROJECTE DEL CASC ANTIC, PER LA PLAÇA MAJOR.
A la vista de l'import total del Projecte Executiu de Condicionament Casc Antic ,primera fase, es considera indispensable per poder dur a terme el conjunt del projecte l'aconseguir ajuts de diferents institucions i organismes.
Per aquest motiu, a part de presentar peticions al PUOSC i a XBMQ, es considera adient demanar-ne al Departament de Política Territorial, mitjançant la Direcció General d' Arquitectura i Paisatge.
Conseqüentment , s'acorda encarregar a l'arquitecte municipal, la segregació de la Plaça Major, del projecte de Casc Antic, per tal de presentar petició separada a la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge.
5.- ACORD PER CONSTRUIR CASETA PER A DOSIFICADOR DE CLOR, DIPÒSIT DE CAL GALL I UBICAR-HI COMPTADORS DE TV PER CABLE.
En el marc de les millores en el sistema de subministrament d'aigua potable al poble, s'ha considerat adient, instal•lar un dosificador de clor en el dipòsit de Cal Gall, de manera similar a com es va fer en el de Campalans.
Es per aquest motiu, que s'acorda encarregar a la Brigada d'obres la construcció d'una caseta adossada al dipòsit de Cal Gall , per tal de poder-hi instal•lar un aparell automàtic de dosificador de clor. Igualment es proposa preveure instal•lar en aquesta caseta el comptador de subministrament elèctric de les instal•lacions de TV per cable que ara es troba en el magatzem del Camí de la Roca.
6.- ACORD PER INCLOURE ANTONI HERAS VILARDELL COM USUARI D'AIGUA.
L'Alcalde informa de que en el seu dia, el propietari Antoni Heras Vilardell, va manifestar l' interès en disposar d'aigua per la finca que té a la propietat Capdevila, en la qual inicialment no se n'hi havia previst.
Vist que l’abastament d’aigua és un servei prioritari per l’Ajuntament, es proposa:
1.- Incloure aquest propietari com a nou usuari d'aquest sector.
2.- Aplicar-li el mateix import contributiu que a la resta de propietaris beneficiats per aquesta obra.
3.- Establir una compensació econòmica , de 1000,00 euros per la ocupació de terreny per la construcció del dipòsit regulador de Capdevila.
4.- Notificar aquest acord al Sr. Antoni Heras Vilardell
5.- Donar compte d’aquest acord a intervenció, als efectes oportuns.
Proposta que s’accepta per unanimitat.
7.- ACORD PER REITERAR L' INTERÈS DE L'AJUNTAMENT EN LA COMPRA ANTIC TALLER FÀBRICA DE BAIX.
L'Alcalde informa dels contactes mantinguts amb els actuals propietaris de la Fàbrica de baix, els quals tenen intenció de vendre la finca a un o més interessats.
A la vista d'aquestes negociacions, s'acorda reiterar als propietaris l'interès de l'ajuntament per la compra de l'espai que ocupava l'antic taller, i comprar-lo claus en mà, per així poder-lo fer servir de forma immediata i amb només els treballs d'equipament interior.
S'acorda demanar una valoració a l'arquitecte municipal , en la situació actual, i una altra una vegada duta a terme la rehabilitació.
8.- PETICIÓ CANVI UBICACIÓ TRANSFORMADOR UA NÚM. 2
El segon tinent d'alcalde, Antonio Velasco, informa de la problemàtica sorgida a la U.A núm. 2 pel que fa la instal•lació del transformador elèctric. Inicialment es preveia en un lateral , proper al carrer de Dalt, i la promotora pretén posar-lo al davant de la porta lateral del magatzem propietat de José González.
Es discuteix el tema i es considera inadequat l'indret elegit. S'acorda encarregar al segon tinent d'alcalde la negociació amb l'empresa promotora per buscar un lloc més adequat i de menys impacte visual, proposant 3 indrets alternatius, diferents del proposat.
Igualment s'acorda arribar a una solució alternativa dintre dels propers 3 dies i signar un document entre les parts per oficialitzar aquest emplaçament.
9.- ACORD PETICIÓ A L'ARQUITECTE MUNICIPAL PER TAL QUE FACI INFORME DE VALORACIÓ PARCEL•LES U.A NÚMERO 2, I PREPARACIÓ DE LA SUBHASTA PÚBLICA.
D'acord amb el que estableix la llei del sol i la de urbanisme, l'ajuntament ha rebut les cessions i compensacions legalment establertes per part dels promotors de la U.A núm. 2, entre les quals hi figuren 4 parcel•les ,destinades a la construcció de vivendes unifamiliars entre mitgeres.
Es voluntat de l'Equip de Govern posar en venda aquestes parcel•les i destinar els diners a la promoció pública de vivendes, tot i que es demanarà a la Generalitat la possibilitat de invertir aquests diners amb altre patrimoni.
Per tal de preparar la subhasta pública obligatòria, s'acorda per unanimitat:
1.- Encarregar a l'arquitecte municipal la valoració de les 4 parcel•les , situades al Camí de la Roca.
2.- Iniciar la preparació de la documentació pertinent per procedir a iniciar els tràmits de subhasta, tant bon punt estiguin escripturades a favor de l'ajuntament.
10.- APROVACIÓ RESOLUCIONS ARQUITECTE MUNICIPAL , A LES AL•LEGACIONS PRESENTADES PER PROPIETARIS AFECTATS PER LA U.A NÚM. 1.
El segon tinent d'alcalde, Antonio Velasco, dóna compte de les resolucions presentades per l'arquitecte municipal, en relació a les al•legacions dels propietaris de la U.A núm. 1. S'accepten totes i s'acorda esperar les resolucions de la Diputació de Barcelona per enviar-les a tots els propietaris i obrir un darrer termini de 30 dies per donar via a la proposta que figura en les resolucions de l'arquitecte municipal.
Tancat aquest darrer termini, l'alcalde signarà el Decret d'aprovació definitiva del projecte de reparcel.lació i del de urbanització i s'iniciaran els tràmits per la inscripció en el Registre i de convocatòria per adjudicar les obres i cobrar-les.
Proposta que s’acorda per unanimitat.
11.- PETICIÓ CRÈDITS A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA- CAIXA DE COOPERACIÓ.
L' Alcalde informa dels retards en el pagament de diverses subvencions de la Generalitat, així com la necessitat de procedir a pagar per avançat el cost de les obres de Portada aigua sector ponent, perquè així ho estableix la normativa d'ajuts europeus.
Aquests retards i l'avançament de pagament, comporten problemes de tresoreria pels propers mesos, per la qual cosa proposa demanar 3 crèdits a la Caixa de Cooperació de la Diputació de Barcelona. Un de 65.000 euros per destinar al finançament del pas del sistema analògic al digital de la TV per cable municipal, un de 40.000 euros per destinar al pagament de les obres d'arranjament de camins i portada d'aigua, fetes per la empresa de excavacions Pere Busoms, i un de 45.000 euros per destinar al pagament dels honoraris de redacció i direcció d'obres de l'arquitecte municipal .
S'acorda per unanimitat,
demanar aquests crèdits a principis de l'any 2008, atès que a finals d'aquest any, el deute amb la Diputació de Barcelona quedarà reduït a la meitat, per haver transcorregut 10 anys de la signatura del conveni, i pagar el darrer rebut, i atès que fins el 2009 no es comença a pagar la primera amortització. Tots els crèdits seran al 0% d'interès i a retornar en 10 anys.
I no havent més assumptes a tractar, el President aixeca la sessió essent les 11:30 hores , del que jo, la secretària accidental, en dono fe.
El President La secretària accidental.
Joan Roma i Cunill. Montserrat Cabana Sala.
# posted by joanroma @ 9:13 AM
JUNTA DE GOVERN LOCAL –17 DE NOVEMBRE DE 2007.
Em plau convocar-vos a la sessió ordinària de la Junta de Govern Local, que tindrà lloc el proper dia 17 de novembre de 2007 a la sala d’actes de la casa Consistorial, a les 10: 00 hores, sota la següent:
ORDRE DEL DIA
1. APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR
2. ADHESIO A LA XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
3. ADHESIO A L'ASSOCIACIÓ BERGUEDÀ VERD
4. APROVACIO DE LA CERTIFICAICÓ NÚM. 2 DE L'OBRA XARXA ABASTAMENT AIGUA SECTOR PONENT.
5. ACORD DE DESTINACIÓ DEL CAPÍTOL DE PRESTACIÓ SUPRAMUNICIPAL DEL FONS DE COOPERALCIÓ LOCAL DE CATALUNYA 2007
6. PETICIÓ AL SERVEI DE JOVENTUT DEL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ PERQUÈ ELABORI EL PLA LOCAL DE JOVENTUT 2008-2011.
7. ACORD PES ESTUDIAR LES NECESSITATS EN MATÈRIA D'AIGUA DE LA ZONA CÀMPING-PUIGCERCÓS -CAL AYANO-ST. ESTEVE.
8. PETICIÓ A L'ACA PERQUÈ PRESENTI UN PLÀNOL DETALLAT SOBRE UBICACIÓ EDAR, COL•LECTORS I CAMÍ D'ACCÉS.
9. ACORD PER NETEJAR I ADEQUAR LATERAL NORD DE LA PISTA POLIESPORTIVA.
10. PETICIÓ A L'EMPRESA SETZE.NET PER ESTUDIAR COBERTURA DE BANDA AMPLA A DETERMINADES ZONES DEL TERME MUNICIPAL.
L'Alcalde,
Joan Roma i Cunill
Borredà, 10 novembre de 2007
Identificació de la sessió
Núm.: 13/2007
Data: 17/11/2007
Caràcter: ordinari
ACTA DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL ORDINÀRIA DEL 17 DE NOVEMBRE DE 2007
Borredà, essent les 10 del matí del 17 de novembre de dos mil set, a la sala d’actes de la Casa Consistorial, es reuneix la Junta de Govern Local en sessió ordinària, sota la presidència de l’Alcalde en Joan Roma i Cunill, i hi concorren els regidors següents:
Jesús Solanellas i Altarriba
Antonio Velasco Nieto
assistits per la secretària accidental de la corporació na Montserrat Cabana Sala.
Oberta la sessió i amb la presència de tots els seus membres, es procedeix a conèixer els punts inclosos en l’ordre del dia.
1.- APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIO ANTERIOR.
Llegida i trobada conforme l’acta de la sessió ordinària de data 15 d'octubre, resta aprovada per unanimitat.
2.ADHESIÓ A LA XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Vist que la Diputació de Barcelona, i concretament l'àrea de Cultura, ofereix la seva col.laboració en el desenvolupament del programa de manteniment que ofereix la Xarxa d' Arxius Municipals per aquells municipis que estiguin interessats en donar continuïtat a la primera fase d'organització del fons documental municipal efectuada per l'Oficina de Patrimoni Cultural.
Vist que l'Ajuntament de Borredà, on ja es va realitzar aquesta primera fase d'organització de l'arxiu municipal, està interessat en donar continuïtat a la tasca endegada.
S'aprova per unanimitat:
Primer.- L'Adhesió de l'Ajuntament de Borredà a la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, per tal de treballar conjuntament en el desenvolupament d'un programa de manteniment del fons documental municipal.
Segon.- Facultar l'Alcalde, per a la signatura del conveni corresponent.
3. ADHESIO A L'ASSOCIACIO BERGUEDÀ VERD
L'Associació Berguedà Verd, constituïda l'any 2000, és una associació que va néixer de promoure la recuperació de la superfície forestal cremada, principalment durant l'incendi de 1994. Els propietaris forestals associats, els ajuntaments de Casserres, Gironella, Montclar, Montmajor, Olvan, Puig-Reig, La Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès, Vives i Serrateix, han desenvolupat el projecte de recuperació dels boscos cremats dins el conveni signat amb la Diputació de Barcelona, i seguint el Pla Marc de millora i valorització de les finques forestals en l'àmbit de l'associació de propietaris.
Amb l'objectiu d'ampliar el suport als presents i futurs associats, s'ha iniciat la redacció del pla marc pel bosc verd, és a dir, per la superfície forestal no afectada per incendis forestals.
Vist que l'Ajuntament de Borredà, té objectius i finalitat concurrents amb l'objecte i finalitats del conveni de col.laboració,
Es proposa l'adopció de l'acord següent:
Sol.licitar a la Diputació de Barcelona que accepti la participació del municipi de Borredà en el Pla marc pel bosc verd, que suposarà un programa de restauració i millora de la superfície forestal.
Proposta que s'accepta per unanimitat.
4.- APROVACIÓ DE LA CERTIFICACIÓ D'OBRA NÚM 2 DE LA PORTADA D'AIGUA SECTOR PONENT.
Vista la certificació d'obra núm. 2 presentada per EXCAVACIONS CABANAS SL per un import de 47668,24 euros, adjudicatari de l'obra PORTADA AIGUA SECTOR PONENT corresponent a les obres realitzades el mes d' OCTUBRE DE 2007.
Es proposa l'adopció del següent acord:
Primer.- Aprovar la certificació emesa per EXCAVACIONS CABANAS SL per un import de 47668,24 euros, corresponent al mes d'octubre de 2007.
Segon.- Trametre la certificació per al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i a l'òrgan gestor del FEDER del Departament de Governació i Administracions Públiques a fi de justificar les subvencions concedides.
Acord que s'adopta per unanimitat.
5.-ACORD DE DESTINACIÓ DEL CAPÍTOL DE PRESTACIÓ SUPRAMUNICIPAL DEL FONS DE COOPERACIÓ LOCAL DE CATALUNYA 2007.
Atès l’adjudicació del Fons de Cooperació Local de Catalunya per l’any 2007 que ascendeix d’acord amb la Llei 4/2007, de 4 de juliol de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007, a les quantitats que es detallen a continuació:
a)Capítol de lliure disposició ascendeix a 38.677,10 euros
b)Capítol per a la prestació supramunicipal de serveis que ascendeix a 3.570,13 euros
Enguany, de conformitat a l'art. 46 de la Llei de pressupostos de la Generalitat per a 2007, aquest import serà transferit directament a l'ajuntament, el qual la pot destinar, en la seva totalitat o en part, a una o diverses entitats supramunicipals en les quals hi participin.
Es proposa a la Junta de govern Local l’adopció del següent acord:
Primer.- Acordar, igual que l’any passat, assignar al Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà la quantitat corresponent al capítol per a la prestació supramunicipal de serveis.
Segon.- Notificar aquest acord al Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà.
Acord que s’adopta per unanimitat.
6.- PETICIÓ AL SERVEI DE JOVENTUT DEL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ PERQUÈ ELABORI EL PLA LOCAL DE JOVENTUT 2008-2011.
Vist que la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya no subvencionarà les actuacions destinades al jovent en aquells municipis que no disposin de Pla Local de joventut.
Vist que el Consell Comarcal del Berguedà té la delegació per la comarca de la Secretaria General de Joventut, i per tant, es qui millor pot elaborar el Pla Local de Joventut, la qual cosa comportarà un benefici pel nostre municipi, ja que un cop aprovat, es podrà optar a subvencions per al jovent,
S’acorda per unanimitat:
Primer. Sol.licitar i encarregar al Consell Comarcal del Berguedà l’elaboració del Pla Local de Joventut de Borrredà, pel període 2008-2011.
Segon. Comunicar aquest acord al Consell Comarcal del Berguedà.
7.-ACORD PER ESTUDIAR LES NECESSITATS EN MATÈRIA D'AIGUA DE LA ZONA CÀMPING-PUIGCERCÓS -CAL AYANO-ST. ESTEVE.
Vist que en el sector del municipi de Borredà de la zona de Puigcercós, que afecta el càmping Puigcercós, Cal Ayano, St. Esteve i el Cobert de Puigcercós les necessitats d’aigua, ateses les condicions climàtiques d’aquests últims anys, en que el règim de pluges ha minvat moltíssim, i per tant, les reserves existents en la zona ja no són suficients,
Vist que aquest sector del municipi, disposa d’instal.lacions dedicades al sector turístic i al sector agrari, els quals cal protegir per al bon desenvolupament del poble de Borredà, i que per tant, cal mirar de resoldre la problemàtica derivada de l’escassetat d’aigua, per la qual cosa en primer lloc cal disposar d’un estudi tècnic que proposi quina és la solució més adequada.
Es proposa:
Encarregar a l’arquitecte municipal, Josep Vilaseca i Potrony, la redacció d’un projecte tècnic, que aporti la solució idònia per garantir el subministrament d’aigua a la zona descrita.
Proposta que s’accepta per unanimitat.
8.-PETICIÓ A L'ACA PERQUÈ PRESENTI UN PLÀNOL DETALLAT SOBRE UBICACIÓ EDAR, COL.LECTORS I CAMÍ D'ACCÉS.
Vist que ja fa 7 anys que la Generalitat de Catalunya aprovà el projecte de l’Estació Depuradora d’aigües residuals ( EDAR) del nostre municipi.
Vist que durant el termini d’al.legacions, l’Ajuntament va presentar algunes modificacions al projecte, que afectaven sobretot, els accessos, i que a data d’avui no sabem si van ser acceptades.
Vist que la previsió es que l’EDAR s’executi aquest any 2008.
Es proposa l’adopció del següent acord :
Sol.licitar a l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya la tramesa urgent del plànol definitiu de l’EDAR de Borredà.
Proposta que s’accepta per unanimitat.
9.-ACORD PER NETEJAR I ADEQUAR LATERAL NORD DE LA PISTA POLIESPORTIVA.
Vist que en els equipaments municipals de la zona esportiva de Borredà, quan es van realitzar les obres de la pista poliesportiva va quedar una petita zona situada en el carrer Barcelona, per arranjar.
Vist que les actuacions previstes són la neteja de la zona i pavimentació de la vorera amb el carrer Barcelona.
Es proposa:
Encarregar a la brigada municipal l’ adequació del lateral nord de la pista poliesportiva, consistent en la neteja corresponent i posteriorment, fer la vorera que dóna al carrer Barcelona.
Proposta que s’accepta per unanimitat.
10.-PETICIÓ A L'EMPRESA SETZE.NET PER ESTUDIAR COBERTURA DE BANDA AMPLA A DETERMINADES ZONES DEL TERME MUNICIPAL.
Vist que malgrat els esforços fets últimament per les diferents administracions, per tal de dotar el municipi de banda ampla - tot i que s'ha millorat molt, sobretot, per la recepció d'aquest servei via antena - hi ha zones de Borredà com són bàsicament els disseminats: cases de pagès, càmpings, on atès que les antenes que emeten el senyal no és visible directament, no es pot gaudir del servei de banda ampla rural.
Vist que la voluntat de l'Ajuntament és la d'aconseguir que tots els habitants, visquin on visquin, puguin gaudir de la banda ampla de connexió a internet, i per tant, per tenir accés a les noves tecnologies.
Vist que l'empresa Setre.net està especialitzada en la realització d'estudis i mirar d'aportar solucions a la instal.lació de banda ampla,
Es proposa.
Encarregar a l’empresa Setze.net l’estudi de viabilitat de portar la banda ampla a les zones del municipi de Borredà que no tenen possibilitat de rebre aquest servei amb les instal.lacions fetes fins ara.
Proposta que s’accepta per unanimitat.
I no havent més assumptes a tractar, el President aixeca la sessió essent les 11:30 hores , del que jo, la secretària accidental, en dono fe.
El President La secretària accidental.
Joan Roma i Cunill. Montserrat Cabana Sala.
Em plau convocar-vos a la sessió ordinària de la Junta de Govern Local, que tindrà lloc el proper dia 17 de novembre de 2007 a la sala d’actes de la casa Consistorial, a les 10: 00 hores, sota la següent:
ORDRE DEL DIA
1. APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR
2. ADHESIO A LA XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
3. ADHESIO A L'ASSOCIACIÓ BERGUEDÀ VERD
4. APROVACIO DE LA CERTIFICAICÓ NÚM. 2 DE L'OBRA XARXA ABASTAMENT AIGUA SECTOR PONENT.
5. ACORD DE DESTINACIÓ DEL CAPÍTOL DE PRESTACIÓ SUPRAMUNICIPAL DEL FONS DE COOPERALCIÓ LOCAL DE CATALUNYA 2007
6. PETICIÓ AL SERVEI DE JOVENTUT DEL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ PERQUÈ ELABORI EL PLA LOCAL DE JOVENTUT 2008-2011.
7. ACORD PES ESTUDIAR LES NECESSITATS EN MATÈRIA D'AIGUA DE LA ZONA CÀMPING-PUIGCERCÓS -CAL AYANO-ST. ESTEVE.
8. PETICIÓ A L'ACA PERQUÈ PRESENTI UN PLÀNOL DETALLAT SOBRE UBICACIÓ EDAR, COL•LECTORS I CAMÍ D'ACCÉS.
9. ACORD PER NETEJAR I ADEQUAR LATERAL NORD DE LA PISTA POLIESPORTIVA.
10. PETICIÓ A L'EMPRESA SETZE.NET PER ESTUDIAR COBERTURA DE BANDA AMPLA A DETERMINADES ZONES DEL TERME MUNICIPAL.
L'Alcalde,
Joan Roma i Cunill
Borredà, 10 novembre de 2007
Identificació de la sessió
Núm.: 13/2007
Data: 17/11/2007
Caràcter: ordinari
ACTA DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL ORDINÀRIA DEL 17 DE NOVEMBRE DE 2007
Borredà, essent les 10 del matí del 17 de novembre de dos mil set, a la sala d’actes de la Casa Consistorial, es reuneix la Junta de Govern Local en sessió ordinària, sota la presidència de l’Alcalde en Joan Roma i Cunill, i hi concorren els regidors següents:
Jesús Solanellas i Altarriba
Antonio Velasco Nieto
assistits per la secretària accidental de la corporació na Montserrat Cabana Sala.
Oberta la sessió i amb la presència de tots els seus membres, es procedeix a conèixer els punts inclosos en l’ordre del dia.
1.- APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIO ANTERIOR.
Llegida i trobada conforme l’acta de la sessió ordinària de data 15 d'octubre, resta aprovada per unanimitat.
2.ADHESIÓ A LA XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Vist que la Diputació de Barcelona, i concretament l'àrea de Cultura, ofereix la seva col.laboració en el desenvolupament del programa de manteniment que ofereix la Xarxa d' Arxius Municipals per aquells municipis que estiguin interessats en donar continuïtat a la primera fase d'organització del fons documental municipal efectuada per l'Oficina de Patrimoni Cultural.
Vist que l'Ajuntament de Borredà, on ja es va realitzar aquesta primera fase d'organització de l'arxiu municipal, està interessat en donar continuïtat a la tasca endegada.
S'aprova per unanimitat:
Primer.- L'Adhesió de l'Ajuntament de Borredà a la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, per tal de treballar conjuntament en el desenvolupament d'un programa de manteniment del fons documental municipal.
Segon.- Facultar l'Alcalde, per a la signatura del conveni corresponent.
3. ADHESIO A L'ASSOCIACIO BERGUEDÀ VERD
L'Associació Berguedà Verd, constituïda l'any 2000, és una associació que va néixer de promoure la recuperació de la superfície forestal cremada, principalment durant l'incendi de 1994. Els propietaris forestals associats, els ajuntaments de Casserres, Gironella, Montclar, Montmajor, Olvan, Puig-Reig, La Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès, Vives i Serrateix, han desenvolupat el projecte de recuperació dels boscos cremats dins el conveni signat amb la Diputació de Barcelona, i seguint el Pla Marc de millora i valorització de les finques forestals en l'àmbit de l'associació de propietaris.
Amb l'objectiu d'ampliar el suport als presents i futurs associats, s'ha iniciat la redacció del pla marc pel bosc verd, és a dir, per la superfície forestal no afectada per incendis forestals.
Vist que l'Ajuntament de Borredà, té objectius i finalitat concurrents amb l'objecte i finalitats del conveni de col.laboració,
Es proposa l'adopció de l'acord següent:
Sol.licitar a la Diputació de Barcelona que accepti la participació del municipi de Borredà en el Pla marc pel bosc verd, que suposarà un programa de restauració i millora de la superfície forestal.
Proposta que s'accepta per unanimitat.
4.- APROVACIÓ DE LA CERTIFICACIÓ D'OBRA NÚM 2 DE LA PORTADA D'AIGUA SECTOR PONENT.
Vista la certificació d'obra núm. 2 presentada per EXCAVACIONS CABANAS SL per un import de 47668,24 euros, adjudicatari de l'obra PORTADA AIGUA SECTOR PONENT corresponent a les obres realitzades el mes d' OCTUBRE DE 2007.
Es proposa l'adopció del següent acord:
Primer.- Aprovar la certificació emesa per EXCAVACIONS CABANAS SL per un import de 47668,24 euros, corresponent al mes d'octubre de 2007.
Segon.- Trametre la certificació per al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i a l'òrgan gestor del FEDER del Departament de Governació i Administracions Públiques a fi de justificar les subvencions concedides.
Acord que s'adopta per unanimitat.
5.-ACORD DE DESTINACIÓ DEL CAPÍTOL DE PRESTACIÓ SUPRAMUNICIPAL DEL FONS DE COOPERACIÓ LOCAL DE CATALUNYA 2007.
Atès l’adjudicació del Fons de Cooperació Local de Catalunya per l’any 2007 que ascendeix d’acord amb la Llei 4/2007, de 4 de juliol de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007, a les quantitats que es detallen a continuació:
a)Capítol de lliure disposició ascendeix a 38.677,10 euros
b)Capítol per a la prestació supramunicipal de serveis que ascendeix a 3.570,13 euros
Enguany, de conformitat a l'art. 46 de la Llei de pressupostos de la Generalitat per a 2007, aquest import serà transferit directament a l'ajuntament, el qual la pot destinar, en la seva totalitat o en part, a una o diverses entitats supramunicipals en les quals hi participin.
Es proposa a la Junta de govern Local l’adopció del següent acord:
Primer.- Acordar, igual que l’any passat, assignar al Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà la quantitat corresponent al capítol per a la prestació supramunicipal de serveis.
Segon.- Notificar aquest acord al Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà.
Acord que s’adopta per unanimitat.
6.- PETICIÓ AL SERVEI DE JOVENTUT DEL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ PERQUÈ ELABORI EL PLA LOCAL DE JOVENTUT 2008-2011.
Vist que la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya no subvencionarà les actuacions destinades al jovent en aquells municipis que no disposin de Pla Local de joventut.
Vist que el Consell Comarcal del Berguedà té la delegació per la comarca de la Secretaria General de Joventut, i per tant, es qui millor pot elaborar el Pla Local de Joventut, la qual cosa comportarà un benefici pel nostre municipi, ja que un cop aprovat, es podrà optar a subvencions per al jovent,
S’acorda per unanimitat:
Primer. Sol.licitar i encarregar al Consell Comarcal del Berguedà l’elaboració del Pla Local de Joventut de Borrredà, pel període 2008-2011.
Segon. Comunicar aquest acord al Consell Comarcal del Berguedà.
7.-ACORD PER ESTUDIAR LES NECESSITATS EN MATÈRIA D'AIGUA DE LA ZONA CÀMPING-PUIGCERCÓS -CAL AYANO-ST. ESTEVE.
Vist que en el sector del municipi de Borredà de la zona de Puigcercós, que afecta el càmping Puigcercós, Cal Ayano, St. Esteve i el Cobert de Puigcercós les necessitats d’aigua, ateses les condicions climàtiques d’aquests últims anys, en que el règim de pluges ha minvat moltíssim, i per tant, les reserves existents en la zona ja no són suficients,
Vist que aquest sector del municipi, disposa d’instal.lacions dedicades al sector turístic i al sector agrari, els quals cal protegir per al bon desenvolupament del poble de Borredà, i que per tant, cal mirar de resoldre la problemàtica derivada de l’escassetat d’aigua, per la qual cosa en primer lloc cal disposar d’un estudi tècnic que proposi quina és la solució més adequada.
Es proposa:
Encarregar a l’arquitecte municipal, Josep Vilaseca i Potrony, la redacció d’un projecte tècnic, que aporti la solució idònia per garantir el subministrament d’aigua a la zona descrita.
Proposta que s’accepta per unanimitat.
8.-PETICIÓ A L'ACA PERQUÈ PRESENTI UN PLÀNOL DETALLAT SOBRE UBICACIÓ EDAR, COL.LECTORS I CAMÍ D'ACCÉS.
Vist que ja fa 7 anys que la Generalitat de Catalunya aprovà el projecte de l’Estació Depuradora d’aigües residuals ( EDAR) del nostre municipi.
Vist que durant el termini d’al.legacions, l’Ajuntament va presentar algunes modificacions al projecte, que afectaven sobretot, els accessos, i que a data d’avui no sabem si van ser acceptades.
Vist que la previsió es que l’EDAR s’executi aquest any 2008.
Es proposa l’adopció del següent acord :
Sol.licitar a l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya la tramesa urgent del plànol definitiu de l’EDAR de Borredà.
Proposta que s’accepta per unanimitat.
9.-ACORD PER NETEJAR I ADEQUAR LATERAL NORD DE LA PISTA POLIESPORTIVA.
Vist que en els equipaments municipals de la zona esportiva de Borredà, quan es van realitzar les obres de la pista poliesportiva va quedar una petita zona situada en el carrer Barcelona, per arranjar.
Vist que les actuacions previstes són la neteja de la zona i pavimentació de la vorera amb el carrer Barcelona.
Es proposa:
Encarregar a la brigada municipal l’ adequació del lateral nord de la pista poliesportiva, consistent en la neteja corresponent i posteriorment, fer la vorera que dóna al carrer Barcelona.
Proposta que s’accepta per unanimitat.
10.-PETICIÓ A L'EMPRESA SETZE.NET PER ESTUDIAR COBERTURA DE BANDA AMPLA A DETERMINADES ZONES DEL TERME MUNICIPAL.
Vist que malgrat els esforços fets últimament per les diferents administracions, per tal de dotar el municipi de banda ampla - tot i que s'ha millorat molt, sobretot, per la recepció d'aquest servei via antena - hi ha zones de Borredà com són bàsicament els disseminats: cases de pagès, càmpings, on atès que les antenes que emeten el senyal no és visible directament, no es pot gaudir del servei de banda ampla rural.
Vist que la voluntat de l'Ajuntament és la d'aconseguir que tots els habitants, visquin on visquin, puguin gaudir de la banda ampla de connexió a internet, i per tant, per tenir accés a les noves tecnologies.
Vist que l'empresa Setre.net està especialitzada en la realització d'estudis i mirar d'aportar solucions a la instal.lació de banda ampla,
Es proposa.
Encarregar a l’empresa Setze.net l’estudi de viabilitat de portar la banda ampla a les zones del municipi de Borredà que no tenen possibilitat de rebre aquest servei amb les instal.lacions fetes fins ara.
Proposta que s’accepta per unanimitat.
I no havent més assumptes a tractar, el President aixeca la sessió essent les 11:30 hores , del que jo, la secretària accidental, en dono fe.
El President La secretària accidental.
Joan Roma i Cunill. Montserrat Cabana Sala.
# posted by joanroma @ 9:13 AM
MODEL DE SOCIETAT, NO CONSOLIDAT.
Molta gent té tendència a pensar que tot el que s’ha aconseguit, fins ara, en temes tant variats com el règim de llibertats personals, l’aposta pels serveis públics, per la qualitat de l’educació i la sanitat, o l’atenció a les persones grans, a la infància, etc, son ja aconseguits i consolidats, per sempre més. No tenen volta enrere. Doncs, sí, tot depèn de qui estigui en el govern .
Es una de les lliçons que podem extreure d’aquesta llarga precampanya que arriba a la seva fi i que culminarà amb la votació del dia 9 de març. Feia molts anys que no sentíem en campanya tantes iniciatives i propostes “trencadores”, “contundents” i provocadores, en molts casos. A falta de idees i propostes alternatives, alguns partits opten per sortir als mitjans de comunicació , improvisant iniciatives que posen els pèls de punta, cas de que els proposants arribessin a governar o a compartir govern.
També és cert que improvisar cada dia, comporta un cert grau de cansament i falta d’atenció per part de molts ciutadans. La proliferació d’ofertes i propostes i la seva dispersió no permet concentrar els missatges i al cap de poc temps, la gent no recorda les principals iniciatives d’uns i altres. Aleshores es fa més cas a la trajectòria passada i present, al grau de confiança que no pas als missatges.
Amb tot, és bo recordar algunes propostes, precisament perquè no se les emporti el vent i quedin com una “ocurrència” del cap de campanya, o d’algun candidat descontrolat. Al cap i a la fi, el que es diu retrata a qui ho diu. I en matèria de propostes poc tranquil•litzadores el PP n’ha formulat unes quantes dotzenes, a nivell general, i CiU m’ha ofert algunes que indiquen poca convicció i poca claredat en el que pensa fer, l’endemà de les eleccions.
Tornant al PP, aquesta campanya és de manual. Es a dir, ja ningú pot situar aquest partit en cap lloc de centre, perquè se n’ha anat clarament a la dreta més radical. Però sobretot més arcaica i poc europea. Sortir ara amb una nova batalla per la llengua i la segregació a les aules, en funció de l’idioma matern, no solament és una bestiesa, és un retorn al passat més tronat. Sobretot quan s’ha provat i comprovat que la riquesa idiomàtica crea major riquesa cultural i social.
O en matèria de seguretat, pensar que posant nens i nenes a la presó , aconseguirem solucionar els problemes d’inseguretat, quan ells varen reduir el nombre d’efectius de les forces de seguretat, és agafar-nos per desmemoriats.
O llençar prohibicions de ús de vels, en uns llocs, i permetre’ls en altres, perquè els porten vots, és d’una infantilesa increïble en un partit que ha governat. El mateix podríem dir en les “ocurrències” sobre immigració, o sobre polítiques d’igualtat, en que cada dos per tres, inventen iniciatives que lluny de crear igualtat, la amplien. La llista és llarga, però significativa pel que té de pedagògica i il•lustrativa d’unes maneres de fer i pensar que suposarien un retorn a vells temps, per part de tot el país. I que deixen clar que molts avenços no estan consolidats si aquesta gent tornès al govern.
I en aquesta situació, no queda clara la posició de CiU. Cada dia contradiuen l’explicat el dia anterior. I amb gent que canvia tant de opinió i posició no es pot tenir confiança, de manera que res millor que assegurar el tret i evitar la necessitat de pactes posteriors. Si es pot consolidar un model de societat, millor fer-ho ara, que no deixar-ho per altres ocasions. El país va en la bona direcció i s’han iniciat important avenços en tots els nivells més propers a la vida quotidiana de les persones. Res pitjor que trencar aquesta via. I la única alternativa la veiem cada dia, en imatges i en missatges. La comparació és interessant i il•lustrativa, sobretot pels catalans. Malgrat algunes errades, el balanç d’aquest període és molt positiu, és lògic voler-lo consolidar.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
Molta gent té tendència a pensar que tot el que s’ha aconseguit, fins ara, en temes tant variats com el règim de llibertats personals, l’aposta pels serveis públics, per la qualitat de l’educació i la sanitat, o l’atenció a les persones grans, a la infància, etc, son ja aconseguits i consolidats, per sempre més. No tenen volta enrere. Doncs, sí, tot depèn de qui estigui en el govern .
Es una de les lliçons que podem extreure d’aquesta llarga precampanya que arriba a la seva fi i que culminarà amb la votació del dia 9 de març. Feia molts anys que no sentíem en campanya tantes iniciatives i propostes “trencadores”, “contundents” i provocadores, en molts casos. A falta de idees i propostes alternatives, alguns partits opten per sortir als mitjans de comunicació , improvisant iniciatives que posen els pèls de punta, cas de que els proposants arribessin a governar o a compartir govern.
També és cert que improvisar cada dia, comporta un cert grau de cansament i falta d’atenció per part de molts ciutadans. La proliferació d’ofertes i propostes i la seva dispersió no permet concentrar els missatges i al cap de poc temps, la gent no recorda les principals iniciatives d’uns i altres. Aleshores es fa més cas a la trajectòria passada i present, al grau de confiança que no pas als missatges.
Amb tot, és bo recordar algunes propostes, precisament perquè no se les emporti el vent i quedin com una “ocurrència” del cap de campanya, o d’algun candidat descontrolat. Al cap i a la fi, el que es diu retrata a qui ho diu. I en matèria de propostes poc tranquil•litzadores el PP n’ha formulat unes quantes dotzenes, a nivell general, i CiU m’ha ofert algunes que indiquen poca convicció i poca claredat en el que pensa fer, l’endemà de les eleccions.
Tornant al PP, aquesta campanya és de manual. Es a dir, ja ningú pot situar aquest partit en cap lloc de centre, perquè se n’ha anat clarament a la dreta més radical. Però sobretot més arcaica i poc europea. Sortir ara amb una nova batalla per la llengua i la segregació a les aules, en funció de l’idioma matern, no solament és una bestiesa, és un retorn al passat més tronat. Sobretot quan s’ha provat i comprovat que la riquesa idiomàtica crea major riquesa cultural i social.
O en matèria de seguretat, pensar que posant nens i nenes a la presó , aconseguirem solucionar els problemes d’inseguretat, quan ells varen reduir el nombre d’efectius de les forces de seguretat, és agafar-nos per desmemoriats.
O llençar prohibicions de ús de vels, en uns llocs, i permetre’ls en altres, perquè els porten vots, és d’una infantilesa increïble en un partit que ha governat. El mateix podríem dir en les “ocurrències” sobre immigració, o sobre polítiques d’igualtat, en que cada dos per tres, inventen iniciatives que lluny de crear igualtat, la amplien. La llista és llarga, però significativa pel que té de pedagògica i il•lustrativa d’unes maneres de fer i pensar que suposarien un retorn a vells temps, per part de tot el país. I que deixen clar que molts avenços no estan consolidats si aquesta gent tornès al govern.
I en aquesta situació, no queda clara la posició de CiU. Cada dia contradiuen l’explicat el dia anterior. I amb gent que canvia tant de opinió i posició no es pot tenir confiança, de manera que res millor que assegurar el tret i evitar la necessitat de pactes posteriors. Si es pot consolidar un model de societat, millor fer-ho ara, que no deixar-ho per altres ocasions. El país va en la bona direcció i s’han iniciat important avenços en tots els nivells més propers a la vida quotidiana de les persones. Res pitjor que trencar aquesta via. I la única alternativa la veiem cada dia, en imatges i en missatges. La comparació és interessant i il•lustrativa, sobretot pels catalans. Malgrat algunes errades, el balanç d’aquest període és molt positiu, és lògic voler-lo consolidar.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 8:57 AM
LLANERA DE SOLSONÈS – DESAPARICIÓ ,I PETICIÓ ACTUAL.
La història, a vegades , ens reserva situacions realment sorprenents, injustes i amb resultats ben negatius pels qui els agafa entremig.
La meva llarga estada de 16 anys en el Parlament de Catalunya, com a Diputat del PSC, em va portar a tocar multitud de temes, de les comarques de la Catalunya Central, i entre ells, el de la problemàtica d’una part de veïns de l’antic municipi de Llanera. Els que ara veig, han donat el pas de reclamar solució a les seves aspiracions.
Segurament molts solsonins, descobriran ara l’existència d’un vell municipi d’aquesta comarca, molt gran en extensió (tenia 74,02 kms2 ) i en el seus millors temps ( anys 1860 havia tingut 883 habitants, la qual cosa era una multitud en aquells temps). Ara, en aquest antic municipi no deuen quedar més d’un centenar de veïns.
De fet, el municipi sempre s’havia dit “Llanera” a seques, fins que a principis del segle XX, Madrid va decidir posar-hi l’adjectiu “Solsonès” per diferenciar-lo d’un altre Llanera de València i un altre de Oviedo.
I per aquelles tonteries de la vida, i pel fet de viure sota una dictadura, en la qual els secretaris d’ajuntaments feien el que volien, el d’aquí va decidir que per pujar de categoria res millor que ajuntar-se amb un altre i sumar els habitants. Dit i fet, va aconseguir que el Govern central permetés agregar Llanera a Torà, i punt i final. Es canvia de comarca, s’anul•la un poble, i Torà passa a tenir 92 kms2, per art i gràcia d’una proposta d’un funcionari que no consulta a ningú més que a la seva ambició professional. Aconseguit l’objectiu, a més, crec que ni tant sols es quedà sinó que se’n va anar cap un destí millor. En fi, que tothom recordi que així anaven les coses quaranta anys enrere.
I el meu coneixement del tema prové d’haver sabut , com a Diputat , la petició oficial feta de segregar una part de l’antic municipi de Llanera, per agregar-lo a Llobera i així arreglar els estropicis fets per aquella decisió de l’any 68. De fet la proposta lògica i adequada era modificar lleugerament Biosca, Torà , a favor de Llobera per solucionar la disfunció territorial i de serveis que suposen aquestes cases que son clara i rotundament de la comarca del Solsonès.
Doncs bé, una quinzena d’anys enrere, amb tot ben encarrilat, amb el compromís en ferm del Govern de CiU d’aprovar aquesta modificació territorial, amb informes tècnics favorables, un Director General d’Administració Local va maniobrar clarament en contra i va carregar-se la solució. Si els proposants haguessin respost amb les mateixes males arts, més d’un alt càrrec hauria acabat davant els tribunals. Però eren els millors anys de CiU, i poca gent s’atrevia a alçar massa la veu. I tot va quedar congelat, a l’espera de millors temps.
I en aquest moment, es quan em vaig assabentar de tota la operació i vaig intentar buscar una solució, parlant amb els nous càrrecs de Governació,i amb membres de la Comissió de Delimitació Territorial. Tothom em donava la raó, però mai era el moment per tornar a fer la proposta. Fins i tot, vaig preparar una Proposició no de Llei, amb la delimitació exacta de totes les finques afectades, però eleccions per entremig i no prou garanties per aconseguir aprovar la proposta , va motivar que quedés en un calaix per altres moments més propicis.
En tot aquest període , he de dir en honor a la veritat que l’Alcalde de Solsona i diputat al Parlament, durant 4 anys , Ramon Llumà, va considerar que s’havia fet una molt mala jugada als promotors de la proposta i s’avergonyia de qui l’havia feta i com . També em va garantir que cas de presentar la Proposició , ell la votaria a favor, ni que fos en contra de la opinió del seu partit. Estic convençut que ho hagués fet.
Ara veig que el tema torna oficialment de la mà de vells i nous impulsors. Vull manifestar que hi estic totalment d’acord, perquè els límits municipals estan fets per afavorir la vida dels veïns , no per complicar-la. I aquests veïns son clarament solsonins, en tot i per tot. Puc comprendre , en part, la preocupació de Torà i també de Biosca. Però cal tenir present per part de Torà que varen rebre un municipi l’any 68 que va multiplicar per 4 el seu terme municipal, i que ara una petitíssima part vulgui anar cap a Llobera, no ha de ser cap perjudici , Sobretot quan la pèrdua no representa cap resta de aportacions econòmiques ni en quan a habitants, que ni tant sols arriben a la vintena.
Espero que les noves idees i directrius de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya, de la qual en sóc membre substitut, per part del PSC , accepti aquesta proposta. En tot cas, penso defensar-la i animar a votar-la , simplement perquè es raonable i justa. I deixant clar que és per un senzill exercici de lògica territorial, perquè el PSC no té representació ni cap interès concret en cap d’aquests moviments, ni ha tingut cap reunió ni contacte amb els actuals promotors.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
La història, a vegades , ens reserva situacions realment sorprenents, injustes i amb resultats ben negatius pels qui els agafa entremig.
La meva llarga estada de 16 anys en el Parlament de Catalunya, com a Diputat del PSC, em va portar a tocar multitud de temes, de les comarques de la Catalunya Central, i entre ells, el de la problemàtica d’una part de veïns de l’antic municipi de Llanera. Els que ara veig, han donat el pas de reclamar solució a les seves aspiracions.
Segurament molts solsonins, descobriran ara l’existència d’un vell municipi d’aquesta comarca, molt gran en extensió (tenia 74,02 kms2 ) i en el seus millors temps ( anys 1860 havia tingut 883 habitants, la qual cosa era una multitud en aquells temps). Ara, en aquest antic municipi no deuen quedar més d’un centenar de veïns.
De fet, el municipi sempre s’havia dit “Llanera” a seques, fins que a principis del segle XX, Madrid va decidir posar-hi l’adjectiu “Solsonès” per diferenciar-lo d’un altre Llanera de València i un altre de Oviedo.
I per aquelles tonteries de la vida, i pel fet de viure sota una dictadura, en la qual els secretaris d’ajuntaments feien el que volien, el d’aquí va decidir que per pujar de categoria res millor que ajuntar-se amb un altre i sumar els habitants. Dit i fet, va aconseguir que el Govern central permetés agregar Llanera a Torà, i punt i final. Es canvia de comarca, s’anul•la un poble, i Torà passa a tenir 92 kms2, per art i gràcia d’una proposta d’un funcionari que no consulta a ningú més que a la seva ambició professional. Aconseguit l’objectiu, a més, crec que ni tant sols es quedà sinó que se’n va anar cap un destí millor. En fi, que tothom recordi que així anaven les coses quaranta anys enrere.
I el meu coneixement del tema prové d’haver sabut , com a Diputat , la petició oficial feta de segregar una part de l’antic municipi de Llanera, per agregar-lo a Llobera i així arreglar els estropicis fets per aquella decisió de l’any 68. De fet la proposta lògica i adequada era modificar lleugerament Biosca, Torà , a favor de Llobera per solucionar la disfunció territorial i de serveis que suposen aquestes cases que son clara i rotundament de la comarca del Solsonès.
Doncs bé, una quinzena d’anys enrere, amb tot ben encarrilat, amb el compromís en ferm del Govern de CiU d’aprovar aquesta modificació territorial, amb informes tècnics favorables, un Director General d’Administració Local va maniobrar clarament en contra i va carregar-se la solució. Si els proposants haguessin respost amb les mateixes males arts, més d’un alt càrrec hauria acabat davant els tribunals. Però eren els millors anys de CiU, i poca gent s’atrevia a alçar massa la veu. I tot va quedar congelat, a l’espera de millors temps.
I en aquest moment, es quan em vaig assabentar de tota la operació i vaig intentar buscar una solució, parlant amb els nous càrrecs de Governació,i amb membres de la Comissió de Delimitació Territorial. Tothom em donava la raó, però mai era el moment per tornar a fer la proposta. Fins i tot, vaig preparar una Proposició no de Llei, amb la delimitació exacta de totes les finques afectades, però eleccions per entremig i no prou garanties per aconseguir aprovar la proposta , va motivar que quedés en un calaix per altres moments més propicis.
En tot aquest període , he de dir en honor a la veritat que l’Alcalde de Solsona i diputat al Parlament, durant 4 anys , Ramon Llumà, va considerar que s’havia fet una molt mala jugada als promotors de la proposta i s’avergonyia de qui l’havia feta i com . També em va garantir que cas de presentar la Proposició , ell la votaria a favor, ni que fos en contra de la opinió del seu partit. Estic convençut que ho hagués fet.
Ara veig que el tema torna oficialment de la mà de vells i nous impulsors. Vull manifestar que hi estic totalment d’acord, perquè els límits municipals estan fets per afavorir la vida dels veïns , no per complicar-la. I aquests veïns son clarament solsonins, en tot i per tot. Puc comprendre , en part, la preocupació de Torà i també de Biosca. Però cal tenir present per part de Torà que varen rebre un municipi l’any 68 que va multiplicar per 4 el seu terme municipal, i que ara una petitíssima part vulgui anar cap a Llobera, no ha de ser cap perjudici , Sobretot quan la pèrdua no representa cap resta de aportacions econòmiques ni en quan a habitants, que ni tant sols arriben a la vintena.
Espero que les noves idees i directrius de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya, de la qual en sóc membre substitut, per part del PSC , accepti aquesta proposta. En tot cas, penso defensar-la i animar a votar-la , simplement perquè es raonable i justa. I deixant clar que és per un senzill exercici de lògica territorial, perquè el PSC no té representació ni cap interès concret en cap d’aquests moviments, ni ha tingut cap reunió ni contacte amb els actuals promotors.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 8:23 AM
Monday, February 18, 2008
TRANSCRIPCIÓ INTEGRA DE LA SENTÈNCIA DE LA AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA, EN RELACIÓ A LA QUERELLA PRESENTADA
PEL GRUP MUNICIPAL DE CIU A BORREDÀ.
Aquesta querella fou presentada i signada pels Regidors Joan Pons Tubau i Joan Pallach Yeste, i amb la participació activa de Mercè Rota Serra, que substituí Joan Pons, quan va renunciar al càrrec.
Bona part de la causa es va tramitar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per ser Diputat al Parlament pel PSC, l’alcalde, Joan Roma, en aquells moments. Posteriormente va pasar al Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Berga, i finalmente a la Audiencia Provincial de Barcelona, on s’ha arxivat definitivament.
Transcripció:
Rollo: 513/07 – f
Digilencias previas núm. 425/06
Juzgado de Instrucción núm. 2 de Berga 20 des. 2007.
AUTO
En la Ciudad de Barcelona, a 05 de noviembre de 2007.
HECHOS
PRIMERO.- Por el Juzgado de Instrucción núm. 2 de los de Berga se dictó auto de fecha veintiuno de marzo de dos mil siete por el que se acordaba el sobreseimiento libre de sus actuaciones, Diligencias Previas núm. 425/06, seguidas por un delito continuado de prevaricación en concurso con otro contra los derechos cívicos de las personas.
SEGUNDO.- Contra dicho auto , interpuso la representación procesal de los querellantes, Joan Pallach Yeste y Joan Pons Tubau, recurso de reforma, el cual fue desestimado mediante auto de fecha 20 de junio de 2007, frente al que se interpuso recurso de apelación que fue admitido a tramite y puesta la causa de manifiesto a las demás partes, habiendo impugnado la contraria y el Ministerio Fiscal el recurso interpuesto, como es de ver en su escrito obrante en autos, elevándose a esta Sección los autos junto con los escritos de las partes.
TERCERO.- Ha sido ponente la Ilma. Sra. Magistrado Da. Ana Rodríguez Santamaría, quien expresa el parecer de la Sala.
RAZONAMIENTOS JURÍDICOS.
PRIMERO.- Impugna la parte recurrente la resolución por la que se acuerda el archivo de las actuaciones por entender que es procedente la continuación de las presentes Diligencias Previas dado que a su entender la negativa reiterada por parte del alcalde del municipio de Borredà, Joan Roma i Cunill aquí querellado, a entregarles certificaciones, informes y copias de documentación es plenamente incardinable en el artículo 524 del Código Penal, dado que tiene pleno derecho alas mismas en su condición de concejales del citado Ayuntamiento. Por su parte el querellado impugna el recurso, al igual que hace el Ministerio Fiscal, interesando ambos la íntegra confirmación de la resolución recurrida.
SEGUNDO:- Se queja en primer lugar el recurrente de la falta de motivación del auto de archivo de fecha 21 de mazo de 2007, al no contener siquiera un razonamiento sucinto de los motivos que lo fundamentan, frente a esta argumentación del apelante cabe señalar que la falta de motivación de que pudiere adolecer el auto de archivo se ve subsanada por el auto resolutorio del recurso de reforma inicialmente interpuesto, que explica las razones que llevan al Juzgador a quo a acordar el sobreseimiento de las presentes actuaciones; estas son las ya expuestas por el Ministerio Fiscal en su informe previo al dictado del auto inicialmente recurrido , en resumen, que a la vista de las declaraciones testifícales practicadas no ha quedado acreditado que el alcalde hubieses ordenado que se impidiese a los concejales querellantes el acceso a la documentación municipal que estos interesaban, de lo que se desprende la no existencia de un delito de prevaricación , con respecto al otro delito imputado, contra los derechos cívicos de las personas, lo considera la Juez ya resuelto en la vía contenciosa administrativa mediante la sentencia de la sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de fecha 25 de julio de 2005.
Insiste no obstante el apelante en señalar que de la amplísima documentación obrante en autos puede constatarse que el Alcalde de borredá, aquí querellado , se ha estado oponiendo durante años a que los regidores del grupo municipal de Convergencia i Unió ( en adelante CiU); aquí querellantes, pudiera disponen de la información necesaria e indispensable para el ejercicio de la función pública, derecho fundamental para la efectividad del artículo 23.1 y 2 de la Constitución Española que garantiza el derecho, también fundamental de los cargos públicos a participar en los asuntos del mismo tipo. Considera además significativo que el querellado haya intentado ahora justificar la negativa a la entrega de documentación con base en la escasa infraestructura del Ayuntamiento, argumento que no aparece en ninguno de los numerosos escritos que el Alcalde emite para desestimar las peticiones formuladas. No obstante y aunando ambos argumentos del apelante conviene la Sala en confirmar la resolución de archivo combatida. En efecto, del análisis de la documentación aportada en autos, no existe en ningún caos una evidencia de una negativa expresa del alcalde a entregar a determinada documentación como o no sea con razones lógicas y justificadas.
En la querella se da cuenta de una gran cantidad de peticiones de los querellantes, básicamente del Sr. Pallach, que es el portavoz del grupo municipal de CiU, interesando abundadísima documentación sobre muy diversos temas: urbanísticos, contables, normativos… Las respuestas dadas por el Alcalde a dichas peticiones pueden englobarse en tres grandes grupos.
En primer lugar aquellas en que el Alcalde no niega el acceso a la documentación sino que pone de relieve que está o ha estado a disposición de los regidores en las oficinas del Ayuntamiento y que además de dará cuenta de las resoluciones adoptadas en cada sesión plenaria den la siguiente que se efectúe ocasiones el alcalde, así en el escrito fechado el DIA 26 de noviembre de 2003(doc. 2 de la querella, obrante al folio 28); en otras respuestas, como la reflejada en los doc. 26 (folio 62) y 27 (folio 63) fija determinados cauces a seguir para poder acceder a la información requerida: peticiones por escrito y esperando la respuesta correspondiente.
Sin duda esta contestación en modo alguno puede entenderse como pretende la querellante como una negativa al acceso a la documentación y si como un intento de regular la misma de cara a las necesidades e infraestructuras de un Ayuntamiento pequeño como es el de Borredá, localidad con una población de unes 500 habitantes, cuyo Ayunmtameinto tan solo cuenta con una secretaria y un funcionario con dedicación completa y el teniente de alcalde con dedicación mediana y que solo abre al público los lunes y miércoles de las 17 horas a las 20 horas y los sábados de las 10 a la aun del mediodía, tal como reconoce el propio querellante Sr. Pallach en su declaración a los folios 149 y siguientes. Es por tanto evidente que las entregas de documentación tendrán una cierta limitación a causa de la escasez de medios y personales y esos es lógico y no una excusa a la que se agarre el alcalde para justificar la negativa a la entrega de documentación como manifiesta la querellante en el recurso de apelación. Estas limitaciones de infraestructura ya de dejan traslucir en estas respuestas del Alcalde a las peticiones de documentación de los concejales de la Oposición: se regula el sistema de acceso a esta, no se deniega. De hechos los propios querellante viene a reconocer estas mismas limitaciones, cuando en una de sus numerosas peticiones de entrega de documentación, en concreto la obrante al folio 32, expresamente señalan que “evidentemtne que no tiene que ser entregada toda la documentación, el mismo días ni la misma semana, sino a medida que sea posible a los servicios de la administración…”
Conscientes seguramente de la cantidad de documentación que se solicita y de los medios con que se cuentan para entregarla. Pero es que además en la respuesta contenida en el doc.2 de la querella se deja expresa constancia de la entrega de copias de las actas de las sesiones de la Comisión de Gobierno de los días 15 de julio, 13 de septiembre y 11 de octubre de 2003, no entregadas anteriormente por el volumen de trabajo en el Ayuntamiento derivado de las celebraciones de las Eleccions al Parlament de Cataluña y de otras convocatorias. En otras respuesta, como la reflejada en el doc. 57 (folio 100) el Alcalde se queja de que la documentación requerida ha estado a disposición de los concejales que la han solicitado y estos no han aparecido a consultarla.
En segundo lugar debemos referirnos a aquellas ocasiones en que el Alcalde deniega la entrega de documentación en tanto no sea retornada al Cuenta General del Ayuntamiento correspondiente al año 2002, cuyo original fue entregado a los querellantes según el Alcalde y estos no lo han retornado. Estos insisten en que no deben retornarlo porque se les entregó una copia y no el original de la Cuenta, aunte el Alcalde insiste en su declaración como querellado en que no se les entregó copia sino el original y ello peses a lo que consta en el doc. 51 de la querella obrante el folio 94. Así en el doc. 5 de la querella obrante al folio 31 de fecha 11/02/04, doc. 40 (folio 79) de fecha 27/03/04, DOC. 42 (FOLIO 81) DE 28/06/04 Y DOC. 45 (FOLIO 84) DE 18 DE JUNIO DE 2004. Posteriormente a esta fecha, y como reconoció el Alcalde y se ponen de manifiesto en la querella, si se permitió el acceso a la documentación aunque en determinadas condiciones. De nuevo no se deniega el acceso a la infracción se limita el mismo y con una determinada justificación, controvertida, pero existente.
En tercer lugar debemos referirnos a aquellas ocasiones en que el Alcalde deniega la entrega de documentación por referirse a anteriores mandatos o legislaturas, señalando que ya la pudo consultar el grupo de CiU y que la de demás está a su disposición en el Ayuntamiento y que lo primero es cierto se constata por la propia declaración del querellante que reconoce que es a partir de julio de 2003 cuando comienzan los problemas para acceder a la documentación , que antes de esa fecha reflejada en el doc. Nº, 3 de los que aporta ala querellada en esa declaración y que refleja una entrega de docemntació9n el 19/0/03) no habían tenido problemas, luego es cierto que la documentación anterior a esa fecha ya obraba en su poder o habían podido consultarla. Así esta respuesta del Alcalde se refleja en los siguientes documentos de la querella: el 33 folio 69) Decreto del Alcalde de fecha 03/12/03, el 34 otro Decreto de idéntica fecha en que el Alcalde considera que “la petición y correspondiente entrega constante de documentación de legislatura anteriores está paralizando el normal desenvolvimiento de la gestión administrativa dela Corporación “; el doc. Núm 37 (folio 74) de 26 de julio de 2004 u el núm. 53 al folio 96.
En definitiva podemos concluir que las respuestas englobadas dentro del primer grupo no constituyen una negativa de acceso a documentación; que las reflejadas en el segundo tiene una limitada duración temporal y obedecen a un motivo concreto de discrepancia entre el Alcalde y la oposición, habiendo quedado acreditado que tras ese breve lapso de tiempo se permitió el acceso a la documentación interesada aunque en determinadas condiciones de tiempo y lugar que quizá no agradases del todo a los concejales querellantes pero que en todo caso les permitan el acceso a la documentación que se supone que era lo importante para ellos. Así en este momento conviene poner de relieve las declaraciones testificales de las secretarias del Ayuntamiento Sra.s Escuer y Cabana, a las que los propios querellantes hacen referencia en alguno de sus escritos pidiendo información, por ejemplo el núm. 25 de la querella que refleja una objeción de la Secretaria a entregar una documentación y esta no es que el Alcalde le hubiera ordenado no entregarla sino que la citada Secretaria tenía mucha faena (folio 61). Pues bien la Sra. Escuer al folio 278 manifiesta que “no les consta que se haya negado a los regidores el acceso a documentos del Ayuntamiento. A partir de febrero de 2004 comenzó a fijarse día y hora para que los regidores tuviera acceso a consultar la documentación de los plenos… siempre tenía que estar presente un regidor del Ayuntamiento y este hecho se debía a que no habían devuelto una documentación, concretamente las cuentas del 2002… le consta que unas veces los regidores han venido al Ayuntamiento y otras no cuando se les ha dado día y hora … A su entender los concejales de CiU han tenido acceso al texto de los Decretos y se les ha dado copia teniendo en cuenta las disponibilidades del cuerpo administrativo del Ayuntamiento aparte de que de los textos de los decretos y de su fecha se da cuenta en la próxima sesión plenaria …. En alguna ocasión no ha podido fotocopiar expedientes por falta de tiempo y por razón de la existencia de una sola fotocopiadora manual. Noramlemente la documentación de los plenos está a disposición de los regidores en la sala de actos parque puedan consultarla una semana antes del pleno… nunca se ha negado a dar copias de decretos ni ha recibido orden del alcalde en este sentido”; es decir que puede haber recibido órdenes del alcalde en otros aspectos, como los que se resaltan en el recurso en cuanto a la forma de interesar la petición de consultas, pero no de negativa a entregar un determinado tipo de documentación.
Estas órdenes siempre has ha dado el alcalde en los escritos y Decretos a que nos hemos referido, echándose en falta el correspondiente recurso administrativo de loes regidores para el caso de que considerasen que estaban vulnerando sus derechos a la información o que las razones esgrimidas por el Alcalde (básicamente la no devolución de una documentación o el hecho de que esa documentación ya obrase en poder del solicitante) era absolutamente arbitrarias, infundadas, ilógicas y carentes de razón. Como recuerda a los querellantes la sentencia resolutoria del recurso contencioso administrativo interpuesto por estos frente a aqueí querellados en demanda de la nulidad del edicto que publicaba la aprobación definitiva del Presupuesto del Ayuntamiento para el año 2004, sentencia de fecha 09/11/2004, del Juzgado de lo Contencioso Administrativo núm. 1 de los de Barcelona, si no se presentan los oportunos recursos se da a entender aje se consiente y tolera la decisión del Alcalde. Tratándose de evitar además la huida hacia el derecho penal, es decir, que sin agotar las vías que ofrecen otros ámbitos de la jurisdicción se acuda a esta penal reservada par las infracciones más toscas y groseras que se produzcan en este caso contra el derecho de los concejales a recibir información. El artículo 542 del Código Penal está pensado insistimos para aquellas negativa burdas sin justificación alguna pero no son Este tipo las aquí exhaustivamente estudiadas. Atienden a determinadas razones y sobre todo al trabajo difícil de un Ayuntamiento pequeño y bombardeado por peticiones de documentación de la Oposición a las que se trata de poner freno.
Por otro lado y en cuanto a la irregular convocatoria de Plenos del Ayuntamiento, que la querella limita al de fecha 15 de diciembre de 2003 el cual ya fue anulado por sentencia de 13 de octubre de 2004 del Juzgado de lo Contencioso Administrativo núm. 6 de Barcelona, y confirmada de nuevo por la Superioridad entendemos que dicha cuestión ya ha quedado resuelta en dicha vía, habiéndose subsanado a partir de la sentencia citada las irregularidades administrativas que pudieran estarse cometiendo en la convocatoria y por ello entendemos que dichos hechos, obviados ya en el recurso de apelación , no son en modo alguno delictivos. Por ellos debemos concluir confirmando el auto de archivo combatido al considerar los hechos atípicos y circunscritos al ámbito contencioso administrativo.
TERCERO.- No ha lugar a la imposición de las costas del recurso.
Vistos los preceptos citados y demás de pertinente y general aplicación.
PARTE DISPOSITIVA
ACORDAMOS: Que debemos desestima ar el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de Joan Pallach Yeses y Joan Pons Tubau frente al auto del Juzgado de Instrucción núm. 2 de Berga, dictado en fecha 21 de marzo de 2007, por el que se acordaba el sobreseimiento libre de sus actuaciones, Diligencias Previas 425/06, y en su consecuencia, confirmamos íntegramente dicho auto, con declaración de las costas procesales causadas en esta segunda instancia.
Notifíquese la presente resolución a las partes e interesados. Devuélvanse las actuaciones originales al juzgado de su procedencia con testimonio de la presente resolución.
Así por ese auto, lo pronunciamos, mandamos y firmamos.
PEL GRUP MUNICIPAL DE CIU A BORREDÀ.
Aquesta querella fou presentada i signada pels Regidors Joan Pons Tubau i Joan Pallach Yeste, i amb la participació activa de Mercè Rota Serra, que substituí Joan Pons, quan va renunciar al càrrec.
Bona part de la causa es va tramitar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per ser Diputat al Parlament pel PSC, l’alcalde, Joan Roma, en aquells moments. Posteriormente va pasar al Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Berga, i finalmente a la Audiencia Provincial de Barcelona, on s’ha arxivat definitivament.
Transcripció:
Rollo: 513/07 – f
Digilencias previas núm. 425/06
Juzgado de Instrucción núm. 2 de Berga 20 des. 2007.
AUTO
En la Ciudad de Barcelona, a 05 de noviembre de 2007.
HECHOS
PRIMERO.- Por el Juzgado de Instrucción núm. 2 de los de Berga se dictó auto de fecha veintiuno de marzo de dos mil siete por el que se acordaba el sobreseimiento libre de sus actuaciones, Diligencias Previas núm. 425/06, seguidas por un delito continuado de prevaricación en concurso con otro contra los derechos cívicos de las personas.
SEGUNDO.- Contra dicho auto , interpuso la representación procesal de los querellantes, Joan Pallach Yeste y Joan Pons Tubau, recurso de reforma, el cual fue desestimado mediante auto de fecha 20 de junio de 2007, frente al que se interpuso recurso de apelación que fue admitido a tramite y puesta la causa de manifiesto a las demás partes, habiendo impugnado la contraria y el Ministerio Fiscal el recurso interpuesto, como es de ver en su escrito obrante en autos, elevándose a esta Sección los autos junto con los escritos de las partes.
TERCERO.- Ha sido ponente la Ilma. Sra. Magistrado Da. Ana Rodríguez Santamaría, quien expresa el parecer de la Sala.
RAZONAMIENTOS JURÍDICOS.
PRIMERO.- Impugna la parte recurrente la resolución por la que se acuerda el archivo de las actuaciones por entender que es procedente la continuación de las presentes Diligencias Previas dado que a su entender la negativa reiterada por parte del alcalde del municipio de Borredà, Joan Roma i Cunill aquí querellado, a entregarles certificaciones, informes y copias de documentación es plenamente incardinable en el artículo 524 del Código Penal, dado que tiene pleno derecho alas mismas en su condición de concejales del citado Ayuntamiento. Por su parte el querellado impugna el recurso, al igual que hace el Ministerio Fiscal, interesando ambos la íntegra confirmación de la resolución recurrida.
SEGUNDO:- Se queja en primer lugar el recurrente de la falta de motivación del auto de archivo de fecha 21 de mazo de 2007, al no contener siquiera un razonamiento sucinto de los motivos que lo fundamentan, frente a esta argumentación del apelante cabe señalar que la falta de motivación de que pudiere adolecer el auto de archivo se ve subsanada por el auto resolutorio del recurso de reforma inicialmente interpuesto, que explica las razones que llevan al Juzgador a quo a acordar el sobreseimiento de las presentes actuaciones; estas son las ya expuestas por el Ministerio Fiscal en su informe previo al dictado del auto inicialmente recurrido , en resumen, que a la vista de las declaraciones testifícales practicadas no ha quedado acreditado que el alcalde hubieses ordenado que se impidiese a los concejales querellantes el acceso a la documentación municipal que estos interesaban, de lo que se desprende la no existencia de un delito de prevaricación , con respecto al otro delito imputado, contra los derechos cívicos de las personas, lo considera la Juez ya resuelto en la vía contenciosa administrativa mediante la sentencia de la sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de fecha 25 de julio de 2005.
Insiste no obstante el apelante en señalar que de la amplísima documentación obrante en autos puede constatarse que el Alcalde de borredá, aquí querellado , se ha estado oponiendo durante años a que los regidores del grupo municipal de Convergencia i Unió ( en adelante CiU); aquí querellantes, pudiera disponen de la información necesaria e indispensable para el ejercicio de la función pública, derecho fundamental para la efectividad del artículo 23.1 y 2 de la Constitución Española que garantiza el derecho, también fundamental de los cargos públicos a participar en los asuntos del mismo tipo. Considera además significativo que el querellado haya intentado ahora justificar la negativa a la entrega de documentación con base en la escasa infraestructura del Ayuntamiento, argumento que no aparece en ninguno de los numerosos escritos que el Alcalde emite para desestimar las peticiones formuladas. No obstante y aunando ambos argumentos del apelante conviene la Sala en confirmar la resolución de archivo combatida. En efecto, del análisis de la documentación aportada en autos, no existe en ningún caos una evidencia de una negativa expresa del alcalde a entregar a determinada documentación como o no sea con razones lógicas y justificadas.
En la querella se da cuenta de una gran cantidad de peticiones de los querellantes, básicamente del Sr. Pallach, que es el portavoz del grupo municipal de CiU, interesando abundadísima documentación sobre muy diversos temas: urbanísticos, contables, normativos… Las respuestas dadas por el Alcalde a dichas peticiones pueden englobarse en tres grandes grupos.
En primer lugar aquellas en que el Alcalde no niega el acceso a la documentación sino que pone de relieve que está o ha estado a disposición de los regidores en las oficinas del Ayuntamiento y que además de dará cuenta de las resoluciones adoptadas en cada sesión plenaria den la siguiente que se efectúe ocasiones el alcalde, así en el escrito fechado el DIA 26 de noviembre de 2003(doc. 2 de la querella, obrante al folio 28); en otras respuestas, como la reflejada en los doc. 26 (folio 62) y 27 (folio 63) fija determinados cauces a seguir para poder acceder a la información requerida: peticiones por escrito y esperando la respuesta correspondiente.
Sin duda esta contestación en modo alguno puede entenderse como pretende la querellante como una negativa al acceso a la documentación y si como un intento de regular la misma de cara a las necesidades e infraestructuras de un Ayuntamiento pequeño como es el de Borredá, localidad con una población de unes 500 habitantes, cuyo Ayunmtameinto tan solo cuenta con una secretaria y un funcionario con dedicación completa y el teniente de alcalde con dedicación mediana y que solo abre al público los lunes y miércoles de las 17 horas a las 20 horas y los sábados de las 10 a la aun del mediodía, tal como reconoce el propio querellante Sr. Pallach en su declaración a los folios 149 y siguientes. Es por tanto evidente que las entregas de documentación tendrán una cierta limitación a causa de la escasez de medios y personales y esos es lógico y no una excusa a la que se agarre el alcalde para justificar la negativa a la entrega de documentación como manifiesta la querellante en el recurso de apelación. Estas limitaciones de infraestructura ya de dejan traslucir en estas respuestas del Alcalde a las peticiones de documentación de los concejales de la Oposición: se regula el sistema de acceso a esta, no se deniega. De hechos los propios querellante viene a reconocer estas mismas limitaciones, cuando en una de sus numerosas peticiones de entrega de documentación, en concreto la obrante al folio 32, expresamente señalan que “evidentemtne que no tiene que ser entregada toda la documentación, el mismo días ni la misma semana, sino a medida que sea posible a los servicios de la administración…”
Conscientes seguramente de la cantidad de documentación que se solicita y de los medios con que se cuentan para entregarla. Pero es que además en la respuesta contenida en el doc.2 de la querella se deja expresa constancia de la entrega de copias de las actas de las sesiones de la Comisión de Gobierno de los días 15 de julio, 13 de septiembre y 11 de octubre de 2003, no entregadas anteriormente por el volumen de trabajo en el Ayuntamiento derivado de las celebraciones de las Eleccions al Parlament de Cataluña y de otras convocatorias. En otras respuesta, como la reflejada en el doc. 57 (folio 100) el Alcalde se queja de que la documentación requerida ha estado a disposición de los concejales que la han solicitado y estos no han aparecido a consultarla.
En segundo lugar debemos referirnos a aquellas ocasiones en que el Alcalde deniega la entrega de documentación en tanto no sea retornada al Cuenta General del Ayuntamiento correspondiente al año 2002, cuyo original fue entregado a los querellantes según el Alcalde y estos no lo han retornado. Estos insisten en que no deben retornarlo porque se les entregó una copia y no el original de la Cuenta, aunte el Alcalde insiste en su declaración como querellado en que no se les entregó copia sino el original y ello peses a lo que consta en el doc. 51 de la querella obrante el folio 94. Así en el doc. 5 de la querella obrante al folio 31 de fecha 11/02/04, doc. 40 (folio 79) de fecha 27/03/04, DOC. 42 (FOLIO 81) DE 28/06/04 Y DOC. 45 (FOLIO 84) DE 18 DE JUNIO DE 2004. Posteriormente a esta fecha, y como reconoció el Alcalde y se ponen de manifiesto en la querella, si se permitió el acceso a la documentación aunque en determinadas condiciones. De nuevo no se deniega el acceso a la infracción se limita el mismo y con una determinada justificación, controvertida, pero existente.
En tercer lugar debemos referirnos a aquellas ocasiones en que el Alcalde deniega la entrega de documentación por referirse a anteriores mandatos o legislaturas, señalando que ya la pudo consultar el grupo de CiU y que la de demás está a su disposición en el Ayuntamiento y que lo primero es cierto se constata por la propia declaración del querellante que reconoce que es a partir de julio de 2003 cuando comienzan los problemas para acceder a la documentación , que antes de esa fecha reflejada en el doc. Nº, 3 de los que aporta ala querellada en esa declaración y que refleja una entrega de docemntació9n el 19/0/03) no habían tenido problemas, luego es cierto que la documentación anterior a esa fecha ya obraba en su poder o habían podido consultarla. Así esta respuesta del Alcalde se refleja en los siguientes documentos de la querella: el 33 folio 69) Decreto del Alcalde de fecha 03/12/03, el 34 otro Decreto de idéntica fecha en que el Alcalde considera que “la petición y correspondiente entrega constante de documentación de legislatura anteriores está paralizando el normal desenvolvimiento de la gestión administrativa dela Corporación “; el doc. Núm 37 (folio 74) de 26 de julio de 2004 u el núm. 53 al folio 96.
En definitiva podemos concluir que las respuestas englobadas dentro del primer grupo no constituyen una negativa de acceso a documentación; que las reflejadas en el segundo tiene una limitada duración temporal y obedecen a un motivo concreto de discrepancia entre el Alcalde y la oposición, habiendo quedado acreditado que tras ese breve lapso de tiempo se permitió el acceso a la documentación interesada aunque en determinadas condiciones de tiempo y lugar que quizá no agradases del todo a los concejales querellantes pero que en todo caso les permitan el acceso a la documentación que se supone que era lo importante para ellos. Así en este momento conviene poner de relieve las declaraciones testificales de las secretarias del Ayuntamiento Sra.s Escuer y Cabana, a las que los propios querellantes hacen referencia en alguno de sus escritos pidiendo información, por ejemplo el núm. 25 de la querella que refleja una objeción de la Secretaria a entregar una documentación y esta no es que el Alcalde le hubiera ordenado no entregarla sino que la citada Secretaria tenía mucha faena (folio 61). Pues bien la Sra. Escuer al folio 278 manifiesta que “no les consta que se haya negado a los regidores el acceso a documentos del Ayuntamiento. A partir de febrero de 2004 comenzó a fijarse día y hora para que los regidores tuviera acceso a consultar la documentación de los plenos… siempre tenía que estar presente un regidor del Ayuntamiento y este hecho se debía a que no habían devuelto una documentación, concretamente las cuentas del 2002… le consta que unas veces los regidores han venido al Ayuntamiento y otras no cuando se les ha dado día y hora … A su entender los concejales de CiU han tenido acceso al texto de los Decretos y se les ha dado copia teniendo en cuenta las disponibilidades del cuerpo administrativo del Ayuntamiento aparte de que de los textos de los decretos y de su fecha se da cuenta en la próxima sesión plenaria …. En alguna ocasión no ha podido fotocopiar expedientes por falta de tiempo y por razón de la existencia de una sola fotocopiadora manual. Noramlemente la documentación de los plenos está a disposición de los regidores en la sala de actos parque puedan consultarla una semana antes del pleno… nunca se ha negado a dar copias de decretos ni ha recibido orden del alcalde en este sentido”; es decir que puede haber recibido órdenes del alcalde en otros aspectos, como los que se resaltan en el recurso en cuanto a la forma de interesar la petición de consultas, pero no de negativa a entregar un determinado tipo de documentación.
Estas órdenes siempre has ha dado el alcalde en los escritos y Decretos a que nos hemos referido, echándose en falta el correspondiente recurso administrativo de loes regidores para el caso de que considerasen que estaban vulnerando sus derechos a la información o que las razones esgrimidas por el Alcalde (básicamente la no devolución de una documentación o el hecho de que esa documentación ya obrase en poder del solicitante) era absolutamente arbitrarias, infundadas, ilógicas y carentes de razón. Como recuerda a los querellantes la sentencia resolutoria del recurso contencioso administrativo interpuesto por estos frente a aqueí querellados en demanda de la nulidad del edicto que publicaba la aprobación definitiva del Presupuesto del Ayuntamiento para el año 2004, sentencia de fecha 09/11/2004, del Juzgado de lo Contencioso Administrativo núm. 1 de los de Barcelona, si no se presentan los oportunos recursos se da a entender aje se consiente y tolera la decisión del Alcalde. Tratándose de evitar además la huida hacia el derecho penal, es decir, que sin agotar las vías que ofrecen otros ámbitos de la jurisdicción se acuda a esta penal reservada par las infracciones más toscas y groseras que se produzcan en este caso contra el derecho de los concejales a recibir información. El artículo 542 del Código Penal está pensado insistimos para aquellas negativa burdas sin justificación alguna pero no son Este tipo las aquí exhaustivamente estudiadas. Atienden a determinadas razones y sobre todo al trabajo difícil de un Ayuntamiento pequeño y bombardeado por peticiones de documentación de la Oposición a las que se trata de poner freno.
Por otro lado y en cuanto a la irregular convocatoria de Plenos del Ayuntamiento, que la querella limita al de fecha 15 de diciembre de 2003 el cual ya fue anulado por sentencia de 13 de octubre de 2004 del Juzgado de lo Contencioso Administrativo núm. 6 de Barcelona, y confirmada de nuevo por la Superioridad entendemos que dicha cuestión ya ha quedado resuelta en dicha vía, habiéndose subsanado a partir de la sentencia citada las irregularidades administrativas que pudieran estarse cometiendo en la convocatoria y por ello entendemos que dichos hechos, obviados ya en el recurso de apelación , no son en modo alguno delictivos. Por ellos debemos concluir confirmando el auto de archivo combatido al considerar los hechos atípicos y circunscritos al ámbito contencioso administrativo.
TERCERO.- No ha lugar a la imposición de las costas del recurso.
Vistos los preceptos citados y demás de pertinente y general aplicación.
PARTE DISPOSITIVA
ACORDAMOS: Que debemos desestima ar el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de Joan Pallach Yeses y Joan Pons Tubau frente al auto del Juzgado de Instrucción núm. 2 de Berga, dictado en fecha 21 de marzo de 2007, por el que se acordaba el sobreseimiento libre de sus actuaciones, Diligencias Previas 425/06, y en su consecuencia, confirmamos íntegramente dicho auto, con declaración de las costas procesales causadas en esta segunda instancia.
Notifíquese la presente resolución a las partes e interesados. Devuélvanse las actuaciones originales al juzgado de su procedencia con testimonio de la presente resolución.
Así por ese auto, lo pronunciamos, mandamos y firmamos.
# posted by joanroma @ 3:15 AM
Friday, February 15, 2008
EL DIUMENGE DIA 17 - FESTA DE LA MATANÇA DEL PORC.
Un any més i ja en fa més de 34 , Borredà celebra la festa de la matança del porc. Una festa que va començar com tantes altres , perquè una colla d'amics varen decidir matar un porc a la Plaça i menjarse'l entre tots. El porc era regalat per la empresa Catalana de Pinsos, i el que va començar amb uns quants amics, ha passat a ser una festa multitudinària per la gent del poble i de fora.
Al principi es feia el segon diumenge de febrer, però la coincidència amb la festa de l' arròs de Bagà , va motivar passar-la al tercer diumenge. Des de fa una quinzena d'anys aquesta ja és la data oficial.
La festa ha variat amb els anys, sobretot pel que fa l'acompanyament. Durant els primers anys , era únicament la matança en directa i tot seguit es menjava el porc, i des de la entrada en vigència de la Llei de Protecció dels Animals, el que es fa és matar el porc el dia abans i portar-lo en dues peces a la Plaça Major, on es va tallant a trossos i es cuina allà mateix, davant de la gent i tot seguit es serveix entre tots els assistents.
Passats els primers anys, es va afegir una mica de música en directe, per part d'algun acordionista. Després es va organitzar una trobada de colles geganteres, amb un gran èxit durant 4 o 5 anys, i ara hem tornat als orígens amb música de sardanes com acompanyament, i l'esmorzar popular per a tots els assistents.
El porc és donat per la empresa Catalana de Pinsos, i normalment pesa uns 110 o 120 quilos. Els darrers anys, vist que no n'hi havia prou per la gent que venia, l'ajuntament hi afegeix uns 40 o 50 quilos de botifarra negra. Per tant al final es reparteixen uns 150 o 160 quilos de carn de porc. I uns 30 quilos de pa, donat pel forn de Cal Freixa, i l'oli, sal i beguda també li posa l'ajuntament.
També es tradició posar dos o tres focs a la Plaça per poder torrar el pa, i menjar-se'l torrat amb la carn de porc o amb oli i sal.
La festa comença a les 10 del matí i cap a les 12 s'ha repartit pràcticament tot el menjar, de manera que es plega a quarts d'una. Tots els participants a la festa son voluntaris i son els que realment permeten continuar aquesta tradició. No és fàcil trobar gent que el dia abans es dediqui a matar el porc i deixar-ho tot a punt, pel diumenge al matí. I el diumenge , durant 3 o 4 hores la feina és forta, perquè tothom vol arribar el primer a agafar el menjar, de manera que fins no n'han menjat dues o tres vegades no es tranquil·litza el públic.
De totes maneres és una festa ben típica d'un poble de muntanya i és molt poc habitual una festa com aquesta en altres indrets. D'aquí l'interès de l'ajuntament per mantenir-la i continuar-la.
En el futur i en funció de les propostes que puguin sorgir, s'hi posarà algun altre espectacle adient per compaginar amb la festa, tal com s'havia fet amb algun acordionista o amb els gegants. I a diferència d'altres indrets en que cal agafar tiquet i pagar alguna cosa, aquí la festa és totalment gratuïta. El que no fem és publicitat externa. Creiem que qui coneix la festa ja ve i no volem cap atapeïment ni aglomeració perquè la festa perdria el seu encant. Tenir unes 450 o 500 persones a la Plaça Major està bé i omple , però més podria causar col·lapse i d'aquí la estratègia d'organitzar la festa i donar la benvinguda a tothom, però sense fer cap cursa per veure quin any en venen més.
Per tant, qui vulgui venir benvingut serà, i s'ho passarà bé. Es una festa típica i que té les arrels en una de les tradicions més importants del nostre passat rural. Es bo conservar-la i passar-la a les generacions futures.
Joan Roma i Cunill, Alcalde - President de l' Ajuntament de Borredà.
Un any més i ja en fa més de 34 , Borredà celebra la festa de la matança del porc. Una festa que va començar com tantes altres , perquè una colla d'amics varen decidir matar un porc a la Plaça i menjarse'l entre tots. El porc era regalat per la empresa Catalana de Pinsos, i el que va començar amb uns quants amics, ha passat a ser una festa multitudinària per la gent del poble i de fora.
Al principi es feia el segon diumenge de febrer, però la coincidència amb la festa de l' arròs de Bagà , va motivar passar-la al tercer diumenge. Des de fa una quinzena d'anys aquesta ja és la data oficial.
La festa ha variat amb els anys, sobretot pel que fa l'acompanyament. Durant els primers anys , era únicament la matança en directa i tot seguit es menjava el porc, i des de la entrada en vigència de la Llei de Protecció dels Animals, el que es fa és matar el porc el dia abans i portar-lo en dues peces a la Plaça Major, on es va tallant a trossos i es cuina allà mateix, davant de la gent i tot seguit es serveix entre tots els assistents.
Passats els primers anys, es va afegir una mica de música en directe, per part d'algun acordionista. Després es va organitzar una trobada de colles geganteres, amb un gran èxit durant 4 o 5 anys, i ara hem tornat als orígens amb música de sardanes com acompanyament, i l'esmorzar popular per a tots els assistents.
El porc és donat per la empresa Catalana de Pinsos, i normalment pesa uns 110 o 120 quilos. Els darrers anys, vist que no n'hi havia prou per la gent que venia, l'ajuntament hi afegeix uns 40 o 50 quilos de botifarra negra. Per tant al final es reparteixen uns 150 o 160 quilos de carn de porc. I uns 30 quilos de pa, donat pel forn de Cal Freixa, i l'oli, sal i beguda també li posa l'ajuntament.
També es tradició posar dos o tres focs a la Plaça per poder torrar el pa, i menjar-se'l torrat amb la carn de porc o amb oli i sal.
La festa comença a les 10 del matí i cap a les 12 s'ha repartit pràcticament tot el menjar, de manera que es plega a quarts d'una. Tots els participants a la festa son voluntaris i son els que realment permeten continuar aquesta tradició. No és fàcil trobar gent que el dia abans es dediqui a matar el porc i deixar-ho tot a punt, pel diumenge al matí. I el diumenge , durant 3 o 4 hores la feina és forta, perquè tothom vol arribar el primer a agafar el menjar, de manera que fins no n'han menjat dues o tres vegades no es tranquil·litza el públic.
De totes maneres és una festa ben típica d'un poble de muntanya i és molt poc habitual una festa com aquesta en altres indrets. D'aquí l'interès de l'ajuntament per mantenir-la i continuar-la.
En el futur i en funció de les propostes que puguin sorgir, s'hi posarà algun altre espectacle adient per compaginar amb la festa, tal com s'havia fet amb algun acordionista o amb els gegants. I a diferència d'altres indrets en que cal agafar tiquet i pagar alguna cosa, aquí la festa és totalment gratuïta. El que no fem és publicitat externa. Creiem que qui coneix la festa ja ve i no volem cap atapeïment ni aglomeració perquè la festa perdria el seu encant. Tenir unes 450 o 500 persones a la Plaça Major està bé i omple , però més podria causar col·lapse i d'aquí la estratègia d'organitzar la festa i donar la benvinguda a tothom, però sense fer cap cursa per veure quin any en venen més.
Per tant, qui vulgui venir benvingut serà, i s'ho passarà bé. Es una festa típica i que té les arrels en una de les tradicions més importants del nostre passat rural. Es bo conservar-la i passar-la a les generacions futures.
Joan Roma i Cunill, Alcalde - President de l' Ajuntament de Borredà.
# posted by joanroma @ 10:31 AM
