Thursday, February 21, 2008
_____Pla Local de Joventut 2008-2011 – Borredà
1. Introducció
En motiu de la implantació del Pla Nacional de Joventut, impulsat per la Secretaria General de Joventut del Govern de la Generalitat de Catalunya, amb el consens del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, que va ser aprovat pel Consell Executiu del Govern de la Generalitat el 7 de novembre de 2000, i presentat al Parlament de Catalunya el 27 de novembre de 2000, davant la Comissió d’Estudi sobre la situació de la joventut a Catalunya, va néixer aquest Pla Nacional amb una clara voluntat de que tothom hi participés.
Des de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Borredà, s’ha cregut necessari fer un treball a fons amb al transversalitat, integralitat i perspectiva global que interrelacioni els diferents àmbits del jove. Borredà és un nucli petit de població i és la primera vegada que s’elabora el Pla Local de Joventut.
2. Definició del Pla Local de Joventut
El Pla Local de Joventut vol presentar un conjunt de mesures, recursos i criteris adreçats als joves d’una manera global i integral. El Pla té un context d’actuació acotat i un període de temps determinat. Aquest Pla cal que sigui realista i pràctic, flexible, dinàmic i creador d’expectatives.
En totes les fases del Pla hi intervenen diferents regidories i departaments, àrees o nivells de l’Administració, a més de tota una sèrie d’agents socials (responsables d’entitats, joves...)
3. Característiques del municipi
3.1. Situació geogràfica
Envoltat dels cims del Prepirineu però a prop també del pla, Borredà es troba a cavall del Berguedà, el Ripollès i Osona. El seu terme municipal té una extensió de 43,60 km2 i el seu nucli urbà es troba a una alçada de 859 metres. Borredà està envoltat de municipis propers com Vilada, Castell de l'Areny, Sant Jaume de Frontanyà, la Quar, Alpens, Lluçà i Les Llosses.
Les rieres de Margansol i de Merlès possibiliten que el municipi sigui abundant amb aigua i que hi hagi moltes fonts, gorgs i salts que embelleixen el seu entorn natural. El paisatge de Borredà anuncia la manera de ser i de viure de la gent del seu poble: l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal juntament amb les addicionals activitats manufactureres i comercials són la font d'ingressos de Borredà.
3.2. Situació demogràfica
Borredà compta amb 530 habitants (any 2006) i amb una densitat de població de 12,2 (hab./km2), segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. En els últims anys, la població de Borredà està tenint un lleuger creixement continuat i es preveu que aquesta tendència continuï en els propers anys. El total de població jove, de 15 a 29 anys, és de 95 persones que representen un 17,92% sobre el total.
Al 2004, el percentatge de població estrangera sobre el total era del 9,65. La meitat dels estrangers eren vinguts d’Europa i l’altra meitat, vinguts d’Amèrica. Els immigrants africans no tenen rellevància a Borredà. És una diferència amb les dades sobre immigració de la resta de comarca i del país on els índexs de nouvinguts són més alts.
Borredà es caracteritza per haver patit una evolució positiva de la població des de 1991, molt diferent del que ha succeït a la comarca del Berguedà, on la tendència predominant ha estat el decreixement de la població. Les causes d’aquest augment poblacional es deuen a la immigració per una banda i per altra a la població que creix per segona residència.
Tot i així, del fet que el poble estigui creixent a la franja de població dels 40 als 54 anys i disminuint en aquella dels 25 als 34, es dedueix l’afirmació que s’està convertint en un municipi de segones residències, conseqüència del que sorgeix l’encariment del preu de l’habitatge, ja que el poder adquisitiu de les persones d’edat madura supera notablement a la dels joves.
Dins la societat catalana, la població jove de 15 a 29 anys, està experimentant una davallada del seu pes demogràfic degut per una banda a l’augment de l’esperança de vida i per l’altra, a la poca natalitat.
Borredà però, representa una excepció a aquesta tendència generalitzada. La població jove s’ha caracteritzat per mantenir-se constant al llarg dels anys. L’explicació d’aquesta singular tendència és déu bàsicament al creixement significatiu que la immigració ha tingut per al municipi.
Amb dades del 2006, Borredà compta amb el 17,92% de la població jove de 15 a 29 anys, proporció que es troba per sota de la del Berguedà que és un 18,11% i la del conjunt de Catalunya que és un 20,39%.
Evolució de la població del municipi i la comarca 1981 - 2006
Berguedà Borredà
Any Habitants Increment a(1) Habitants Increment a(1)
1981 41.630 488
1986 40.677 -0,46 445 -1,76
1991 38.965 -0,84 446 0,04
1996 38.606 -0,18 471 1,12
2001 37.995 -0,32 499 1,19
2006 40.064 1,82 530 2,07
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de Població 1996. Idescat.
(1) Increment anual brut
La comarca del Berguedà observa una evolució demogràfica regressiva des de la dècada dels 70, quan es dóna la màxima ocupació en els sectors industrials tradicionals (mineria del carbó i tèxtil cotoner). La tendència regressiva de la població però, finalitza al 2001 en el que s’inicia un procés d’augment de la població relacionat directament amb la immigració.
Piràmide de població de Borredà 2006
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.
Piràmide de població de la comarca. Piràmide de població de Catalunya.
2006 2006
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró
continu de població. Idescat continu de població. Idescat.
La piràmide de població de Borredà és força irregular. Presenta un gruix de població a les edats compreses entre 40 a 50 anys.
3.3. Moviments migratoris interns
L’evolució de la població ve marcada pel creixement natural però també, i de manera cada cop més important, pel saldo migratori. Aquest és negatiu respecte la migració interior, més gent del municipi marxa que no pas arriba.
Les tendències migratòries de la comarca han afavorit històricament l’anada cap a l’àrea de Barcelona com a centre tradicional i cap a les àrees de Berga i Manresa com a llocs de recepció actualment més habituals.
Pel que respecte als joves de 15 a 29 anys de Borredà, la tendència migratòria interna pateix una dinàmica diferent a la global, sobretot pel que es refereix a partir de l’any 2004 on el municipi gaudeix novament d’un saldo migratori intern positiu.
3.4. Moviments migratoris externs
Borredà és un municipi al que cada cop més aflueix població estrangera que busca nous indrets per a continuar la seva vida. Aquest moviment, al mateix temps, ajuda a contrarestar el procés de desenvolupament que existeix a la comarca.
Borredà amb un 9,65% de persones estrangeres del total de la seva població s’apropa més a l’índex de població estrangera catalana que no de la pròpia comarca. Mentre que a Catalunya el 9,44% del total de la població es composa per població de nacionalitat estrangera, al Berguedà només representa el 5,31%.
El 85,63% dels habitants de Borredà són nascuts a Catalunya, un 4,3% a la resta de l’Estat espanyol i gairebé un 10% a l’estranger. Una distribució molt semblant es dóna a la composició dels joves del municipi, tot i que s’ha de destacar una major proporció d’estrangers comparativament parlant.
Mentre que a l’any 1996 no existia cap jove de nacionalitat estrangera entre la població jove de 15 a 29 anys, l’any 2004 representen un 16,28%. La composició d’aquest gruix de joves és majoritàriament per joves de la resta d’Europa, seguits d’africans i d’Amèrica del Sud i en un percentatge molt petit de països de la Unió Europea.
L’origen d’aquestes persones no és una característica només de Borredà sinó que a la comarca del Berguedà i a Catalunya es dóna la mateixa tendència del fort augment de la immigració procedent de Sud Amèrica i d’Àfrica i a més a més s’amplia l’espectre a altres comunitats d’immigrants procedents d’Oceania, d’Àsia i d’Amèrica del Nord.
3.4. Educació
Segons les dades d’educació de 2001 facilitades per l’Idescat, Borredà presenta uns nivells de formació comparativament inferiors als catalans pel que fa a les titulacions superiors, però majors pel que refereix als estudis post obligatoris no universitaris, que representen el 45,8% dels estudis dels joves d’entre 15 a 29 anys.
Joves de 25 a 29 anys segons nivell d'instrucció. Municipi, comarca i Catalunya. 2001
(dades absolutes i percentatge)
E.obligatoris o inferior E. postobli. no universitaris E. universitaris
j % j % j %
Borredà 9 37,50 11 45,83 4 16,67 100,00
Berguedà 3.360 48,19 2.472 35,45 1.141 16,36 100,00
Catalunya 214.484 38,61 195.433 35,18 145.534 26,20 100,00
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.
A diferència que a Catalunya i el Berguedà on els majors nombre de joves tenen estudis obligatoris o inferiors, Borredà té el percentatge més elevat en els joves que han cursat estudis postobligatoris no universitaris, seguits amb un 37,50% dels que tenen estudis obligatoris o inferiors i d’un 16,67% dels que han cursat estudis universitaris.
Per poder donar un sentit més realista d’aquestes dades, ja que dintre de la franja dels 15 als 25 anys encara hi pot haver joves que no han acabat els seus estudis o que encara no han començat, hem observat quin grau d’escolarització hi ha entre els joves de 25 a 29 anys i entre la població del municipi major de 30 anys que tot i no ser joves donaran una visió del que s’ha estudiat o no al municipi.
Dels joves entre 25 a 29 anys, el 45,83% té estudis postobligatoris no universitaris. Per altra costat, de la població major de 30 anys el 67,05% tenen estudis obligatoris o inferiors.
Aquestes dades demostren que l’especialització i el major nivell acadèmic s’incrementa amb els anys; la causa d’aquest augment dels joves millor preparats, segons van dir els joves als grups de discussió, es dóna per la voluntat de poder sortir del municipi i obrir el ventall de possibilitats per a la seva oferta laboral.
És important destacar la segregació entre homes i dones en tant els estudis que realitzin. Mentre els homes són els que majoritàriament tenen estudis obligatoris o inferiors, les dones són majoritàriament les que realitzen estudis universitaris.
Borredà consta d’una escola on es dóna classe fins a l’ESO, la qual cosa fa que els adolescents de 12 anys s’hagin de desplaçar cap a Berga o altres municipis i provoca que el procés de socialització sigui diferent i que passin l’edat de l’adolescència en un món desconegut i allunyats del seu entorn...
Aquestes qüestions eren estretes dels grups de discussió fet amb els professionals.
A part de Berga, els joves de Borredà es desplacen per motius educatius a Barcelona, Igualada, Sabadell, Terrassa o Torelló; qüestió que ratifica l’anul•lació dels sentiment de pertinença al municipi i les ganes de marxar quan arribin a l’edat d’emancipació.
3.5. Treball
Amb dades de 2001, del total dels 77 joves entre 15 a 29 anys es trobaven actius 64,79%, dels quals el 83% està ocupat i el 17% a l’atur, la majoria desocupats per primera ocupació.
El 35,21% restant d’inactius majoritàriament són estudiants que se situen a la franges d’edat dels joves d’entre 15 a 24 anys.
Comparativament parlant, Borredà destaca per tenir un percentatge d’aturats per primera ocupació notablement superior a la del Berguedà i a la de Catalunya, això es dóna majoritàriament per la quantitat de joves que no poden accedir al món laboral per manca de treball especialitzat en els estudis cursats per aquests.
Tenint en compte que actualment l’accessibilitat a un lloc de treball i l’estabilitat laboral són temes que no només afecten a la franja dels joves de 16 a 29 anys, s’han estratificat els joves de 15 a 34 anys del 2001 i els s’han comparat amb els de l’any 1996. Comparant ambdós, s’observa com s’han reduït les taxes d’atur dels joves entre 30 i 34 anys que havien tingut una ocupació anterior, també s’observa com s’allarga l’etapa d’estudiant que al 2001 arriba fins els joves de 25 a 29 anys.
Per altre costat, la incorporació al món laboral dels joves entre 20 a 24 anys que busquen la seva primera feina es veu empitjorada, augmentant així la taxa d’aturats per primera ocupació en aquesta franja determinada.
I per últim destacar l’augment considerable de joves entre 15 i 19 anys que es dediquen a feines de la llar.
Les diferències entre home i dones, tot i parlar en base de dades de 2001, es constata que els homes destaquen per la seva majoria en nivells d’ocupació, mentre que les dones destaquen per uns índexs d’atur més elevats i per un percentatge major d’estudiants que els homes. Al mateix temps, les dones suposen gairebé el doble d’homes dedicats a feines de la llar i a altres situacions.
3.5.1. Índex d’activitat dels joves de 15 a 29 anys de Borredà
Com ja s’ha dit, la taxa d’activitat dels joves de Borredà al 2001 se situava en 64,79%. Si s’observa aquesta dada en comparació amb la del Berguedà i la de Catalunya, ens adonem com el municipi es trobava per sota. Però, paradoxalment al 1996 la situació s’invertia sent Borredà qui gaudia d’un percentatge major.
Taxa d’activitat dels joves de 16 a 29 anys. 1996 i 2001
1996 2001
Borredà 67,07 64,79
Berguedà 58,16 67,83
Catalunya 61,15 69,70
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de població 1996. Cens 2001. Idescat.
3.5.2. Índex d’ocupació dels joves de 15 a 29 anys de Borredà
Es pot observar que Borredà al 2001 tenia una taxa d’ocupació del 82,60%, encara que per sota de la comarcal i l’autonòmica no estava molt malament. El problema però, està quan es compara l’increment de l’ocupació entre el 1996 i el 2001, ja que el municipi només augmenta un punt en comparació als gairebé 12 i 15 punts de la comarca del Berguedà i de Catalunya.
Taxa d’ocupació dels joves de 16 a 29 anys. 1996 i 2001
1996 2001
Borredà 81,82 82,60
Berguedà 78,06 89,88
Catalunya 71,51 86,71
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de població 1996. Cens 2001. Idescat.
Dels 82,60% de joves entre 16 i 29 anys ocupats, són assalariats fixos el 71,05%, el 13,16% empresaris per compte propi i el 15,79% restant té una situació professional eventual.
En comparació amb Catalunya, els resultats són més optimistes ja que el percentatge d’assalariats eventuals és menor, per tant, existeix una menor precarietat laboral.
Però, encara que els resultats siguin positius pel municipi, cal observar les dades absolutes per veure que la dimensió del que comparem és molt diferent, és a dir que són 38 el total de joves entre 16 i 29 anys ocupats al 2001 a Borredà vers els 794.663 de Catalunya.
Les branques d’activitat en les que estan ocupats els joves de Borredà de major a menor importància per raó de població dedicada són: la indústria manufacturada, la construcció, hostaleria, transport i comunicació, agricultura i ramaderia, comerç i reparació, immobiliàries i lloguers, educació, sanitat i serveis socials, i administració pública, defensa i Seguretat Social.
Si es compara aquesta distribució amb la catalana, es veuen les diferents categories que caracteritzen al món rural de l’urbà, el qual queda plasmat a la representació catalana, ja que el gruix de les ciutats queda ben representat.
Així doncs, els sectors primaris i secundaris tenen major protagonisme, davant del terciari. Aquesta realitat és la que fa desaparèixer aquells joves qualificats que no volen dedicar-se al món de la indústria i de l’agricultura.
També s’observa quin és el grau de qualificació dels joves de 16 a 22 anys segons el lloc de treball que tenen i la competència que exerceixen. Per altra costat, també s’ha mantingut el criteri per classificar a les persones majors de 29 anys, ja que opinem que és a partir d’aquesta edat quan els joves han pogut evolucionar una mica en el terreny laboral i ocupen una posició més adient al seu nivell educacional.
A Borredà el gruix més important de la població ocupada es situa a un nivell mitjà de qualificació; és a dir, de tècnics i professionals de suport, empleats administratius, treballadors qualificats en activitats agràries, operadors d’instal•lacions i maquinària, artesans... Però a mesura que s’entra en l’etapa de la maduresa augmenten els treballs d’alta qualificació, com són directius d’empreses i d’administracions públiques, tècnics i professionals.
3.5.3. Índex d’atur dels joves de 15 a 29 anys de Borredà
S’observa que Borredà té una taxa d’atur entre els joves del 17,4%, índex que ha disminuït des del 1996, però que d’altra banda no s’equipara al comarcal i a l’autonòmic de 10,12% i 13,29% respectivament. A més a més, la disminució en un quinquenni ha estat només 1 punt per sota, a diferència dels gairebé 10 i 15 del Berguedà i Catalunya; amb la qual cosa es denota una certa problemàtica per intentar pal•liar l’atur juvenil.
Taxa d’atur dels joves de 16 a 29 anys. 1996 i 2001
1996 2001
Borredà 18,18 17,4
Berguedà 21,94 10,12
Catalunya 28,49 13,29
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de població 1996. Cens 2001. Idescat.
Les dones són les que surten més malparades dels índex d’atur, ja que són les que composen la majoria de la taxa. Per altra costat, a mesura que els anys passen, l’atur es va reduint afortunadament.
3.5.4. Mobilitat laboral dels joves de 15 a 29 anys de Borredà
El 33,7% dels joves de Borredà, segons dades del 2001, es desplacen a altres municipis per motius laborals. Els municipis receptors són en primer lloc Berga i Barcelona, seguits d’Alpens i d’altres municipis com Sant Hilari Sacalm, Lliçà d’Amunt i Manresa entre d’altres.
3.6. Habitatge
Per mesurar l’emancipació dels joves s’ha tingut en compte la població de 20 a 34 anys del municipi, ja que és la franja d’edat on repercuteix directament la temàtica de l’habitatge.
Amb dades de 2001, s’observa com el 58,02% dels joves d’entre 20 i 34 anys del municipi no està emancipat, davant d’un 41,98% que si ho està.
L’emancipació és directament proporcional a l’edat del jovent de Borredà, es concentra el gruix a la franja d’edat de 30 a 34 anys, en les que més del 66% viuen a la seva llar diferent de la familiar.
El problema de la tardança en l’emancipació del jovent no és una problemàtica del municipi només, sinó com es pot observar comparant les dades de la comarca del Berguedà i de Catalunya, Borredà presenta uns resultats aproximats als del Berguedà i als catalans, encara que respecte aquests últims són més pessimistes.
Les causes de l’allargament de l’emancipació es deuen per un costat a l’augment del temps d’estudi, la manca de treball estable, l’increment dels preus de l’habitatge i les noves tendències socials que disten del matrimoni i la parella en molts casos.
Aquesta última característica es pot observar veient com de 1996 al 2001 es passa d’un 11,70% de joves que vivien en altres situacions diferents a la parell, al 17,28%. I com dels joves que vivien en parella al 1996, que eren el 38%, al 2001 eren el 38,30%.
Basant-nos en les dades de 2001 i considerant els joves de 20 a 34 anys que estan emancipats (41,98%), un 26,50% viu en habitatge de propietat, un 38,2% en habitatge de lloguer i un 35,3% en habitatges aconseguits per altres vies, com herències o donacions.
En comparació amb el Berguedà i Catalunya és important destacar el percentatge d’habitatge obtingut per herència, ja que és una característica que es dóna molt a Borredà, on els pares es preocupen durant la seva vida per dotar d’habitatges als seus fills.
L’índex de lloguer es pot donar per segones residències o per la incipient immigració que arriba al territori.
La possibilitat del lloguer i d’altres formes d’habitatge prepondera més en la franja d’edat dels 25 als 29 anys i dels 30 a 34 anys, a diferència de la propietat, més predominant als 20-24.
4. Característiques estructurals
Cap municipi de la comarca del Berguedà no compta amb tècnic de Joventut.
El nostre municipi té el suport d’un tècnic compartit amb altres municipis de la comarca.
Ens cal analitzar les possibilitats i límits dels recursos infrastructurals que tenim a l’abast. Es disposa de diferents espais compartits amb altres tipus d’activitats que no són exclusivament juvenils.
Recursos infrastructurals
Borredà no compta amb un local única i exclusivament per als joves però sí amb un seguit d’equipaments que en casos determinats poden ser utilitzats pels joves.
Infrastructures municipals
- Pista poliesportiva
- Piscina
- Pista de tennis
- Pistes de petanca
- Camp de futbol
- Amfiteatre cívic
Material disponible
- Cadires i taules
- Escenari
- Reproductor de DVD i retroprojector
- Televisor
- Equip de so
Borredà també compta amb un associacionisme actiu que fa més participativa la vida al poble:
- Associació de Mares i Pares d’Alumnes
- Club de Futbol sala
- Club Petanca Borredà
- Penya Blaugrana
- Comissió de Festes
- Junta de la Tercera edat
- Orquestra Margansol
- Societat de Caçadors Sobrepuny
Recursos econòmics
L'evolució dels pressupostos de la regidoria de Joventut en els darrers anys, així com del seu pes sobre el total municipal es descriu en la següent taula.
2007 2006 2008
Total Ajuntament
(recursos ordinaris) 280.000 € 295.000 € 307.000 €
Total Joventut 15.000 € 17.000 € 19.500 €
Percentatge Joventut 5,36 % 5,76 % 6,35 %
5. Principis de funcionament
Al ser un ajuntament petit i amb pocs regidors, la interdepartamentalitat és present en la majoria de les preses de decisions. Les altres regidories també han fet aportacions en aquest PLJ.
Es fan reunions periòdiques a nivell comarcal on hi assisteixen els regidors de Joventut, el conseller comarcal i els tècnics de l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal del Berguedà. Els Plans Locals de Joventut del Berguedà segueixen les línies marcades per la Secretaria de Joventut.
Es cerca una diagnosi dels diferents aspectes que configuren i condicionen l’aplicació de les polítiques de joventut a nivell metodològic i pràctic a l’entorn municipal, com són els recursos de que es disposen, l’estructura de gestió, els processos participatius i la coordinació interdepartamental.
Per tal de complementar aquest anàlisi, i poder disposar del mapa global de les polítiques de joventut aplicades, s’ha fet esment del teixit associatiu juvenil o intergeneracional existent al municipi.
6. Necessitats generals dels joves del poble
- Hi ha una mancança en quant a espais i per això caldria disposar d’un local de joves com a punt de trobada dels joves i les entitats del poble.
- Recolzar les activitats pròpies que des de les diferents entitats locals es realitzen.
- Oferir activitats alternatives juvenils d’oci nocturn, de lleure educatiu, dins de la campanya de prevenció de riscos juvenils.
- Mancança d’ofertes de llocs de treball qualificats, provocant una migració de joves cap a altres poblacions
7. Objectius del Pla Local de Joventut
Es busca la globalitat, coherència i coordinació a partir d’un programa consensuat i participatiu de tots els agents que hi intervenen: joves, institucions i el municipi.
L’objectiu principal ha de ser estimular els recursos existents i promoure programes i infraestructures que potenciïn en el joves el convenciment que es posen al seu abast uns mitjans per resoldre els seus problemes. En aquest sentit, previst l’adequació d’un local per als joves en aquesta legislatura.
Hi ha una aposta per una societat participativa i creativa on els joves puguin desenvolupar les seves pròpies propostes. Es volen crear les infraestructures bàsiques i necessàries perquè l’associacionisme juvenil es pugui desenvolupar amb comoditat.
8. Avaluació
En primer lloc, hem de dir que entenem l’avaluació com una eina necessària per fer visible la feina ben feta, per poder valorar els impactes de les nostres actuacions i per tal de poder reorientar i reforçar allò que sigui necessari.
El model d’avaluació que ens plantegem es basa en tres criteris:
- Realisme. Cal veure si les polítiques que fem són realment necessàries.
- Eficàcia. Cal veure si assolim els objectius que ens hem fixat.
- Eficiència. Cal veure si triem els mitjans més econòmics per assolir els objectius fixats.
Seguint aquests criteris s’han d’establir uns criteris d’avaluació que siguin útils per valorar els diferents programes i accions.
L’avaluació es realitzarà de forma anual i serà duta a terme pels responsables polítics municipals de cada una de les àrees que intervenen en els diferents objectius a aconseguir amb la col•laboració dels diferents fòrums de joves que s’han de convertir en elements plenament actius en el desenvolupament, seguiment, modificació i ampliació dels paràmetres d’aquest Pla Local de Joventut.
1. Introducció
En motiu de la implantació del Pla Nacional de Joventut, impulsat per la Secretaria General de Joventut del Govern de la Generalitat de Catalunya, amb el consens del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, que va ser aprovat pel Consell Executiu del Govern de la Generalitat el 7 de novembre de 2000, i presentat al Parlament de Catalunya el 27 de novembre de 2000, davant la Comissió d’Estudi sobre la situació de la joventut a Catalunya, va néixer aquest Pla Nacional amb una clara voluntat de que tothom hi participés.
Des de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Borredà, s’ha cregut necessari fer un treball a fons amb al transversalitat, integralitat i perspectiva global que interrelacioni els diferents àmbits del jove. Borredà és un nucli petit de població i és la primera vegada que s’elabora el Pla Local de Joventut.
2. Definició del Pla Local de Joventut
El Pla Local de Joventut vol presentar un conjunt de mesures, recursos i criteris adreçats als joves d’una manera global i integral. El Pla té un context d’actuació acotat i un període de temps determinat. Aquest Pla cal que sigui realista i pràctic, flexible, dinàmic i creador d’expectatives.
En totes les fases del Pla hi intervenen diferents regidories i departaments, àrees o nivells de l’Administració, a més de tota una sèrie d’agents socials (responsables d’entitats, joves...)
3. Característiques del municipi
3.1. Situació geogràfica
Envoltat dels cims del Prepirineu però a prop també del pla, Borredà es troba a cavall del Berguedà, el Ripollès i Osona. El seu terme municipal té una extensió de 43,60 km2 i el seu nucli urbà es troba a una alçada de 859 metres. Borredà està envoltat de municipis propers com Vilada, Castell de l'Areny, Sant Jaume de Frontanyà, la Quar, Alpens, Lluçà i Les Llosses.
Les rieres de Margansol i de Merlès possibiliten que el municipi sigui abundant amb aigua i que hi hagi moltes fonts, gorgs i salts que embelleixen el seu entorn natural. El paisatge de Borredà anuncia la manera de ser i de viure de la gent del seu poble: l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal juntament amb les addicionals activitats manufactureres i comercials són la font d'ingressos de Borredà.
3.2. Situació demogràfica
Borredà compta amb 530 habitants (any 2006) i amb una densitat de població de 12,2 (hab./km2), segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. En els últims anys, la població de Borredà està tenint un lleuger creixement continuat i es preveu que aquesta tendència continuï en els propers anys. El total de població jove, de 15 a 29 anys, és de 95 persones que representen un 17,92% sobre el total.
Al 2004, el percentatge de població estrangera sobre el total era del 9,65. La meitat dels estrangers eren vinguts d’Europa i l’altra meitat, vinguts d’Amèrica. Els immigrants africans no tenen rellevància a Borredà. És una diferència amb les dades sobre immigració de la resta de comarca i del país on els índexs de nouvinguts són més alts.
Borredà es caracteritza per haver patit una evolució positiva de la població des de 1991, molt diferent del que ha succeït a la comarca del Berguedà, on la tendència predominant ha estat el decreixement de la població. Les causes d’aquest augment poblacional es deuen a la immigració per una banda i per altra a la població que creix per segona residència.
Tot i així, del fet que el poble estigui creixent a la franja de població dels 40 als 54 anys i disminuint en aquella dels 25 als 34, es dedueix l’afirmació que s’està convertint en un municipi de segones residències, conseqüència del que sorgeix l’encariment del preu de l’habitatge, ja que el poder adquisitiu de les persones d’edat madura supera notablement a la dels joves.
Dins la societat catalana, la població jove de 15 a 29 anys, està experimentant una davallada del seu pes demogràfic degut per una banda a l’augment de l’esperança de vida i per l’altra, a la poca natalitat.
Borredà però, representa una excepció a aquesta tendència generalitzada. La població jove s’ha caracteritzat per mantenir-se constant al llarg dels anys. L’explicació d’aquesta singular tendència és déu bàsicament al creixement significatiu que la immigració ha tingut per al municipi.
Amb dades del 2006, Borredà compta amb el 17,92% de la població jove de 15 a 29 anys, proporció que es troba per sota de la del Berguedà que és un 18,11% i la del conjunt de Catalunya que és un 20,39%.
Evolució de la població del municipi i la comarca 1981 - 2006
Berguedà Borredà
Any Habitants Increment a(1) Habitants Increment a(1)
1981 41.630 488
1986 40.677 -0,46 445 -1,76
1991 38.965 -0,84 446 0,04
1996 38.606 -0,18 471 1,12
2001 37.995 -0,32 499 1,19
2006 40.064 1,82 530 2,07
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de Població 1996. Idescat.
(1) Increment anual brut
La comarca del Berguedà observa una evolució demogràfica regressiva des de la dècada dels 70, quan es dóna la màxima ocupació en els sectors industrials tradicionals (mineria del carbó i tèxtil cotoner). La tendència regressiva de la població però, finalitza al 2001 en el que s’inicia un procés d’augment de la població relacionat directament amb la immigració.
Piràmide de població de Borredà 2006
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.
Piràmide de població de la comarca. Piràmide de població de Catalunya.
2006 2006
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró
continu de població. Idescat continu de població. Idescat.
La piràmide de població de Borredà és força irregular. Presenta un gruix de població a les edats compreses entre 40 a 50 anys.
3.3. Moviments migratoris interns
L’evolució de la població ve marcada pel creixement natural però també, i de manera cada cop més important, pel saldo migratori. Aquest és negatiu respecte la migració interior, més gent del municipi marxa que no pas arriba.
Les tendències migratòries de la comarca han afavorit històricament l’anada cap a l’àrea de Barcelona com a centre tradicional i cap a les àrees de Berga i Manresa com a llocs de recepció actualment més habituals.
Pel que respecte als joves de 15 a 29 anys de Borredà, la tendència migratòria interna pateix una dinàmica diferent a la global, sobretot pel que es refereix a partir de l’any 2004 on el municipi gaudeix novament d’un saldo migratori intern positiu.
3.4. Moviments migratoris externs
Borredà és un municipi al que cada cop més aflueix població estrangera que busca nous indrets per a continuar la seva vida. Aquest moviment, al mateix temps, ajuda a contrarestar el procés de desenvolupament que existeix a la comarca.
Borredà amb un 9,65% de persones estrangeres del total de la seva població s’apropa més a l’índex de població estrangera catalana que no de la pròpia comarca. Mentre que a Catalunya el 9,44% del total de la població es composa per població de nacionalitat estrangera, al Berguedà només representa el 5,31%.
El 85,63% dels habitants de Borredà són nascuts a Catalunya, un 4,3% a la resta de l’Estat espanyol i gairebé un 10% a l’estranger. Una distribució molt semblant es dóna a la composició dels joves del municipi, tot i que s’ha de destacar una major proporció d’estrangers comparativament parlant.
Mentre que a l’any 1996 no existia cap jove de nacionalitat estrangera entre la població jove de 15 a 29 anys, l’any 2004 representen un 16,28%. La composició d’aquest gruix de joves és majoritàriament per joves de la resta d’Europa, seguits d’africans i d’Amèrica del Sud i en un percentatge molt petit de països de la Unió Europea.
L’origen d’aquestes persones no és una característica només de Borredà sinó que a la comarca del Berguedà i a Catalunya es dóna la mateixa tendència del fort augment de la immigració procedent de Sud Amèrica i d’Àfrica i a més a més s’amplia l’espectre a altres comunitats d’immigrants procedents d’Oceania, d’Àsia i d’Amèrica del Nord.
3.4. Educació
Segons les dades d’educació de 2001 facilitades per l’Idescat, Borredà presenta uns nivells de formació comparativament inferiors als catalans pel que fa a les titulacions superiors, però majors pel que refereix als estudis post obligatoris no universitaris, que representen el 45,8% dels estudis dels joves d’entre 15 a 29 anys.
Joves de 25 a 29 anys segons nivell d'instrucció. Municipi, comarca i Catalunya. 2001
(dades absolutes i percentatge)
E.obligatoris o inferior E. postobli. no universitaris E. universitaris
j % j % j %
Borredà 9 37,50 11 45,83 4 16,67 100,00
Berguedà 3.360 48,19 2.472 35,45 1.141 16,36 100,00
Catalunya 214.484 38,61 195.433 35,18 145.534 26,20 100,00
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.
A diferència que a Catalunya i el Berguedà on els majors nombre de joves tenen estudis obligatoris o inferiors, Borredà té el percentatge més elevat en els joves que han cursat estudis postobligatoris no universitaris, seguits amb un 37,50% dels que tenen estudis obligatoris o inferiors i d’un 16,67% dels que han cursat estudis universitaris.
Per poder donar un sentit més realista d’aquestes dades, ja que dintre de la franja dels 15 als 25 anys encara hi pot haver joves que no han acabat els seus estudis o que encara no han començat, hem observat quin grau d’escolarització hi ha entre els joves de 25 a 29 anys i entre la població del municipi major de 30 anys que tot i no ser joves donaran una visió del que s’ha estudiat o no al municipi.
Dels joves entre 25 a 29 anys, el 45,83% té estudis postobligatoris no universitaris. Per altra costat, de la població major de 30 anys el 67,05% tenen estudis obligatoris o inferiors.
Aquestes dades demostren que l’especialització i el major nivell acadèmic s’incrementa amb els anys; la causa d’aquest augment dels joves millor preparats, segons van dir els joves als grups de discussió, es dóna per la voluntat de poder sortir del municipi i obrir el ventall de possibilitats per a la seva oferta laboral.
És important destacar la segregació entre homes i dones en tant els estudis que realitzin. Mentre els homes són els que majoritàriament tenen estudis obligatoris o inferiors, les dones són majoritàriament les que realitzen estudis universitaris.
Borredà consta d’una escola on es dóna classe fins a l’ESO, la qual cosa fa que els adolescents de 12 anys s’hagin de desplaçar cap a Berga o altres municipis i provoca que el procés de socialització sigui diferent i que passin l’edat de l’adolescència en un món desconegut i allunyats del seu entorn...
Aquestes qüestions eren estretes dels grups de discussió fet amb els professionals.
A part de Berga, els joves de Borredà es desplacen per motius educatius a Barcelona, Igualada, Sabadell, Terrassa o Torelló; qüestió que ratifica l’anul•lació dels sentiment de pertinença al municipi i les ganes de marxar quan arribin a l’edat d’emancipació.
3.5. Treball
Amb dades de 2001, del total dels 77 joves entre 15 a 29 anys es trobaven actius 64,79%, dels quals el 83% està ocupat i el 17% a l’atur, la majoria desocupats per primera ocupació.
El 35,21% restant d’inactius majoritàriament són estudiants que se situen a la franges d’edat dels joves d’entre 15 a 24 anys.
Comparativament parlant, Borredà destaca per tenir un percentatge d’aturats per primera ocupació notablement superior a la del Berguedà i a la de Catalunya, això es dóna majoritàriament per la quantitat de joves que no poden accedir al món laboral per manca de treball especialitzat en els estudis cursats per aquests.
Tenint en compte que actualment l’accessibilitat a un lloc de treball i l’estabilitat laboral són temes que no només afecten a la franja dels joves de 16 a 29 anys, s’han estratificat els joves de 15 a 34 anys del 2001 i els s’han comparat amb els de l’any 1996. Comparant ambdós, s’observa com s’han reduït les taxes d’atur dels joves entre 30 i 34 anys que havien tingut una ocupació anterior, també s’observa com s’allarga l’etapa d’estudiant que al 2001 arriba fins els joves de 25 a 29 anys.
Per altre costat, la incorporació al món laboral dels joves entre 20 a 24 anys que busquen la seva primera feina es veu empitjorada, augmentant així la taxa d’aturats per primera ocupació en aquesta franja determinada.
I per últim destacar l’augment considerable de joves entre 15 i 19 anys que es dediquen a feines de la llar.
Les diferències entre home i dones, tot i parlar en base de dades de 2001, es constata que els homes destaquen per la seva majoria en nivells d’ocupació, mentre que les dones destaquen per uns índexs d’atur més elevats i per un percentatge major d’estudiants que els homes. Al mateix temps, les dones suposen gairebé el doble d’homes dedicats a feines de la llar i a altres situacions.
3.5.1. Índex d’activitat dels joves de 15 a 29 anys de Borredà
Com ja s’ha dit, la taxa d’activitat dels joves de Borredà al 2001 se situava en 64,79%. Si s’observa aquesta dada en comparació amb la del Berguedà i la de Catalunya, ens adonem com el municipi es trobava per sota. Però, paradoxalment al 1996 la situació s’invertia sent Borredà qui gaudia d’un percentatge major.
Taxa d’activitat dels joves de 16 a 29 anys. 1996 i 2001
1996 2001
Borredà 67,07 64,79
Berguedà 58,16 67,83
Catalunya 61,15 69,70
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de població 1996. Cens 2001. Idescat.
3.5.2. Índex d’ocupació dels joves de 15 a 29 anys de Borredà
Es pot observar que Borredà al 2001 tenia una taxa d’ocupació del 82,60%, encara que per sota de la comarcal i l’autonòmica no estava molt malament. El problema però, està quan es compara l’increment de l’ocupació entre el 1996 i el 2001, ja que el municipi només augmenta un punt en comparació als gairebé 12 i 15 punts de la comarca del Berguedà i de Catalunya.
Taxa d’ocupació dels joves de 16 a 29 anys. 1996 i 2001
1996 2001
Borredà 81,82 82,60
Berguedà 78,06 89,88
Catalunya 71,51 86,71
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de població 1996. Cens 2001. Idescat.
Dels 82,60% de joves entre 16 i 29 anys ocupats, són assalariats fixos el 71,05%, el 13,16% empresaris per compte propi i el 15,79% restant té una situació professional eventual.
En comparació amb Catalunya, els resultats són més optimistes ja que el percentatge d’assalariats eventuals és menor, per tant, existeix una menor precarietat laboral.
Però, encara que els resultats siguin positius pel municipi, cal observar les dades absolutes per veure que la dimensió del que comparem és molt diferent, és a dir que són 38 el total de joves entre 16 i 29 anys ocupats al 2001 a Borredà vers els 794.663 de Catalunya.
Les branques d’activitat en les que estan ocupats els joves de Borredà de major a menor importància per raó de població dedicada són: la indústria manufacturada, la construcció, hostaleria, transport i comunicació, agricultura i ramaderia, comerç i reparació, immobiliàries i lloguers, educació, sanitat i serveis socials, i administració pública, defensa i Seguretat Social.
Si es compara aquesta distribució amb la catalana, es veuen les diferents categories que caracteritzen al món rural de l’urbà, el qual queda plasmat a la representació catalana, ja que el gruix de les ciutats queda ben representat.
Així doncs, els sectors primaris i secundaris tenen major protagonisme, davant del terciari. Aquesta realitat és la que fa desaparèixer aquells joves qualificats que no volen dedicar-se al món de la indústria i de l’agricultura.
També s’observa quin és el grau de qualificació dels joves de 16 a 22 anys segons el lloc de treball que tenen i la competència que exerceixen. Per altra costat, també s’ha mantingut el criteri per classificar a les persones majors de 29 anys, ja que opinem que és a partir d’aquesta edat quan els joves han pogut evolucionar una mica en el terreny laboral i ocupen una posició més adient al seu nivell educacional.
A Borredà el gruix més important de la població ocupada es situa a un nivell mitjà de qualificació; és a dir, de tècnics i professionals de suport, empleats administratius, treballadors qualificats en activitats agràries, operadors d’instal•lacions i maquinària, artesans... Però a mesura que s’entra en l’etapa de la maduresa augmenten els treballs d’alta qualificació, com són directius d’empreses i d’administracions públiques, tècnics i professionals.
3.5.3. Índex d’atur dels joves de 15 a 29 anys de Borredà
S’observa que Borredà té una taxa d’atur entre els joves del 17,4%, índex que ha disminuït des del 1996, però que d’altra banda no s’equipara al comarcal i a l’autonòmic de 10,12% i 13,29% respectivament. A més a més, la disminució en un quinquenni ha estat només 1 punt per sota, a diferència dels gairebé 10 i 15 del Berguedà i Catalunya; amb la qual cosa es denota una certa problemàtica per intentar pal•liar l’atur juvenil.
Taxa d’atur dels joves de 16 a 29 anys. 1996 i 2001
1996 2001
Borredà 18,18 17,4
Berguedà 21,94 10,12
Catalunya 28,49 13,29
Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de població 1996. Cens 2001. Idescat.
Les dones són les que surten més malparades dels índex d’atur, ja que són les que composen la majoria de la taxa. Per altra costat, a mesura que els anys passen, l’atur es va reduint afortunadament.
3.5.4. Mobilitat laboral dels joves de 15 a 29 anys de Borredà
El 33,7% dels joves de Borredà, segons dades del 2001, es desplacen a altres municipis per motius laborals. Els municipis receptors són en primer lloc Berga i Barcelona, seguits d’Alpens i d’altres municipis com Sant Hilari Sacalm, Lliçà d’Amunt i Manresa entre d’altres.
3.6. Habitatge
Per mesurar l’emancipació dels joves s’ha tingut en compte la població de 20 a 34 anys del municipi, ja que és la franja d’edat on repercuteix directament la temàtica de l’habitatge.
Amb dades de 2001, s’observa com el 58,02% dels joves d’entre 20 i 34 anys del municipi no està emancipat, davant d’un 41,98% que si ho està.
L’emancipació és directament proporcional a l’edat del jovent de Borredà, es concentra el gruix a la franja d’edat de 30 a 34 anys, en les que més del 66% viuen a la seva llar diferent de la familiar.
El problema de la tardança en l’emancipació del jovent no és una problemàtica del municipi només, sinó com es pot observar comparant les dades de la comarca del Berguedà i de Catalunya, Borredà presenta uns resultats aproximats als del Berguedà i als catalans, encara que respecte aquests últims són més pessimistes.
Les causes de l’allargament de l’emancipació es deuen per un costat a l’augment del temps d’estudi, la manca de treball estable, l’increment dels preus de l’habitatge i les noves tendències socials que disten del matrimoni i la parella en molts casos.
Aquesta última característica es pot observar veient com de 1996 al 2001 es passa d’un 11,70% de joves que vivien en altres situacions diferents a la parell, al 17,28%. I com dels joves que vivien en parella al 1996, que eren el 38%, al 2001 eren el 38,30%.
Basant-nos en les dades de 2001 i considerant els joves de 20 a 34 anys que estan emancipats (41,98%), un 26,50% viu en habitatge de propietat, un 38,2% en habitatge de lloguer i un 35,3% en habitatges aconseguits per altres vies, com herències o donacions.
En comparació amb el Berguedà i Catalunya és important destacar el percentatge d’habitatge obtingut per herència, ja que és una característica que es dóna molt a Borredà, on els pares es preocupen durant la seva vida per dotar d’habitatges als seus fills.
L’índex de lloguer es pot donar per segones residències o per la incipient immigració que arriba al territori.
La possibilitat del lloguer i d’altres formes d’habitatge prepondera més en la franja d’edat dels 25 als 29 anys i dels 30 a 34 anys, a diferència de la propietat, més predominant als 20-24.
4. Característiques estructurals
Cap municipi de la comarca del Berguedà no compta amb tècnic de Joventut.
El nostre municipi té el suport d’un tècnic compartit amb altres municipis de la comarca.
Ens cal analitzar les possibilitats i límits dels recursos infrastructurals que tenim a l’abast. Es disposa de diferents espais compartits amb altres tipus d’activitats que no són exclusivament juvenils.
Recursos infrastructurals
Borredà no compta amb un local única i exclusivament per als joves però sí amb un seguit d’equipaments que en casos determinats poden ser utilitzats pels joves.
Infrastructures municipals
- Pista poliesportiva
- Piscina
- Pista de tennis
- Pistes de petanca
- Camp de futbol
- Amfiteatre cívic
Material disponible
- Cadires i taules
- Escenari
- Reproductor de DVD i retroprojector
- Televisor
- Equip de so
Borredà també compta amb un associacionisme actiu que fa més participativa la vida al poble:
- Associació de Mares i Pares d’Alumnes
- Club de Futbol sala
- Club Petanca Borredà
- Penya Blaugrana
- Comissió de Festes
- Junta de la Tercera edat
- Orquestra Margansol
- Societat de Caçadors Sobrepuny
Recursos econòmics
L'evolució dels pressupostos de la regidoria de Joventut en els darrers anys, així com del seu pes sobre el total municipal es descriu en la següent taula.
2007 2006 2008
Total Ajuntament
(recursos ordinaris) 280.000 € 295.000 € 307.000 €
Total Joventut 15.000 € 17.000 € 19.500 €
Percentatge Joventut 5,36 % 5,76 % 6,35 %
5. Principis de funcionament
Al ser un ajuntament petit i amb pocs regidors, la interdepartamentalitat és present en la majoria de les preses de decisions. Les altres regidories també han fet aportacions en aquest PLJ.
Es fan reunions periòdiques a nivell comarcal on hi assisteixen els regidors de Joventut, el conseller comarcal i els tècnics de l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal del Berguedà. Els Plans Locals de Joventut del Berguedà segueixen les línies marcades per la Secretaria de Joventut.
Es cerca una diagnosi dels diferents aspectes que configuren i condicionen l’aplicació de les polítiques de joventut a nivell metodològic i pràctic a l’entorn municipal, com són els recursos de que es disposen, l’estructura de gestió, els processos participatius i la coordinació interdepartamental.
Per tal de complementar aquest anàlisi, i poder disposar del mapa global de les polítiques de joventut aplicades, s’ha fet esment del teixit associatiu juvenil o intergeneracional existent al municipi.
6. Necessitats generals dels joves del poble
- Hi ha una mancança en quant a espais i per això caldria disposar d’un local de joves com a punt de trobada dels joves i les entitats del poble.
- Recolzar les activitats pròpies que des de les diferents entitats locals es realitzen.
- Oferir activitats alternatives juvenils d’oci nocturn, de lleure educatiu, dins de la campanya de prevenció de riscos juvenils.
- Mancança d’ofertes de llocs de treball qualificats, provocant una migració de joves cap a altres poblacions
7. Objectius del Pla Local de Joventut
Es busca la globalitat, coherència i coordinació a partir d’un programa consensuat i participatiu de tots els agents que hi intervenen: joves, institucions i el municipi.
L’objectiu principal ha de ser estimular els recursos existents i promoure programes i infraestructures que potenciïn en el joves el convenciment que es posen al seu abast uns mitjans per resoldre els seus problemes. En aquest sentit, previst l’adequació d’un local per als joves en aquesta legislatura.
Hi ha una aposta per una societat participativa i creativa on els joves puguin desenvolupar les seves pròpies propostes. Es volen crear les infraestructures bàsiques i necessàries perquè l’associacionisme juvenil es pugui desenvolupar amb comoditat.
8. Avaluació
En primer lloc, hem de dir que entenem l’avaluació com una eina necessària per fer visible la feina ben feta, per poder valorar els impactes de les nostres actuacions i per tal de poder reorientar i reforçar allò que sigui necessari.
El model d’avaluació que ens plantegem es basa en tres criteris:
- Realisme. Cal veure si les polítiques que fem són realment necessàries.
- Eficàcia. Cal veure si assolim els objectius que ens hem fixat.
- Eficiència. Cal veure si triem els mitjans més econòmics per assolir els objectius fixats.
Seguint aquests criteris s’han d’establir uns criteris d’avaluació que siguin útils per valorar els diferents programes i accions.
L’avaluació es realitzarà de forma anual i serà duta a terme pels responsables polítics municipals de cada una de les àrees que intervenen en els diferents objectius a aconseguir amb la col•laboració dels diferents fòrums de joves que s’han de convertir en elements plenament actius en el desenvolupament, seguiment, modificació i ampliació dels paràmetres d’aquest Pla Local de Joventut.
# posted by joanroma @ 7:00 AM 
