Joan Roma

TEMPS DE SUBVENCIONS.
Pels qui estem en ajuntaments petits , fa unes setmanes ha començat un intens període de petició de subvencions per tots els conceptes possibles. Es un temps de mirar constantment el DOGC, i altres publicacions per comprovar quines convocatòries de subvencions surten i veure si ens hi podem acollir, o no.
El sistema de funcionament de les convocatòries és pervers, perquè suposa una immensa feina de estudi, planificació, redacció i presentació de peticions, una mica per tot, i que després n’obre una altra de justificació de la despesa, per poder acabar cobrant el que s’ha demanat. I mai se sap ni què donaran, ni quan.
Els qui portem una llarga temporada en un ajuntament demanem canvis substancials en la manera d’actuar de les administracions. S’haurien de fer convocatòries plurianuals, molt més obertes que les actuals, i amb programes específics pels petits ajuntaments. NO té cap lògica el sistema actual, general per a tots, i amb clàusules de complicat compliment , en molts casos.
Es més, el més pràctic seria un sistema de conveni entre la administració que posa els diners i la administració que els demana, de manera que es pactés un determinat programa d’activitats i finalment es podés justificar en base al que s’ha dut a terme, sense més complicacions.
I és que la burocràcia que suposa cada petició és brutal per un poble petit. Lluny de simplificar les peticions, s’han anat complicant amb un enorme grapat de documents que cal acompanyar a les peticions. I el mateix passa a l’hora de justificar, de manera que molt petits ajuntaments opten per no demanar res, simplement per mandra d’omplir papers, o per falta de personal per fer-ho. I això és injust.
També s’ha de reconèixer que moltes convocatòries obliguen a fer plans plurianuals , amb programes específics, i detallats del que es vol fer, sense pensar que en pobles petits, la majoria d’activitats son transversals, i en les quals es barregen sectors, àmbits i col•lectius diversos.
I un altre greu problema és el de l’insuficient finançament de les activititats. Cap convocatòria preveu un 100% d’aportació econòmica, pensant que els ajuntaments poden posar-hi el 40,50, 70%. I això és impossible en la majoria dels casos. La poca població va acompanyada de poca capacitat econòmica, i haurien de contemplar-se convocatòries amb aportacions properes a la totalitat del cost.
En fi, estem lluny de les aspiracions dels ajuntaments i de les necessitats de la gent. No acaba d’encaixar el que es demana amb el que es proposa i després de tants anys de funcionament hauria d’haver-se canviat el sistema. La Diputació ha avançat força en la flexibilització de les ajudes, però encara cal anar més lluny, i la Generalitat continua mostrant una rigidesa excessiva en la major part de les convocatòries, de manera que la majoria son inviables pels petits ajuntaments. Aleshores només poden concórrer els grans ajuntaments que ja tenen grans recursos , i de nou els petits queden abandonats, en una roda que mai s’atura.
Es hora de reclamar canvis, i espero que en les properes reunions de petits municipis, a la seu de la federació de municipis de Catalunya , puguem debatre sobre el tema i reclamar a la Generalitat que ens escolti, i sobretot que ens faci cas.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.