Tuesday, February 26, 2008
L’HORA DE LA VERITAT
Com tot en la vida, arriba l’hora de la veritat. L’hora de decidir a qui fer confiança per formar el nou govern , a partir del 9 de març. No es podrà pas dir que no s’ha tingut temps de veure com son uns i altres, i què proposen en els seus programes electorals.
I malgrat que la única enquesta fiable, és la que surt de les urnes, tot indica que els resultats seran ajustats entre els dos únics partits que poden formar govern: el PSOE i el PP. Hi ha un lleuger avantatge socialista, des de fa mesos, millorat pels resultats dels dos debats tinguts fins ara, i a la espera del proper debat del dilluns vinent.
Aquesta ha estat una legislatura estranya i molt complicada. Ho hem vist cada dia en els mitjans de comunicació, amb unes sortides de to impròpies de polítics seriosos , posant per davant qüestions personals, a les nacionals, i que realment preocupen a la gent. Algunes cares i gestos de destacats membres del PP quedaran marcades en les negres pàgines de la història parlamentària.
Però, malgrat tot, el balanç legislatiu ha estat molt positiu, especialment en l’àmbit social, el més sensible i necessitat d’accions contundents. Les actuacions especials per augmentar les pensions, la pujada constant i considerable del salari mínim interprofessional, la política de vivenda o la llei de dependència, en son unes mostres clares.
Per a mi, de totes maneres, el més valuós és la política de les llibertats, en general, i les personals, en particular. Això sol ja justifica tota la legislatura. Poder viure en llibertat, conviure amb qui es vulgui i com es vulgui, sentir-se protegit i respectat, és essencial per la vida humana i quotidiana. I fa por veure fins a quin punt el PP trenca consensos, trenca convivències, i promet canvis legislatius que suposarien anar uns quants anys enrere respecte la situació que hem assolit.
No és estrany que amplis col•lectius es mobilitzin a favor de la continuïtat de Zapatero com a president. No és una simple qüestió de matisos, és una aposta de futur, en un sentit molt ampli.
I especialment per Catalunya, malgrat alguns vulguin veure ombres en l’acció de govern. Es ben difícil governar bé per a tots i en tot moment. Però, podem veure ara inversions en el país , en volum i diversitat, com mai s’havien vist, i amb el compromís de seguir aquest ritme, fins aconseguir atrapar el temps perdut. També al Solsonès, en un moment en que s’ha traspassat l’embassament de La Llosa del Cavall i la carretera, quan feia anys i anys que se’n parlava, però no es realitzava.
I un possible canvi de govern , comporta amenaces per la convivència, com seria el de segregar els alumnes de les escoles, en funció de la llengua. Això sol ja justifica rebutjar el programa del PP i apostar per la continuïtat . Jugar amb foc mai ha donat bons resultats, i va bé escoltar el què es diu, en els actes electorals i com s’actua, com a excel•lents vies per decidir el vot. I en matèria de presidències, i governs, només hi ha dues opcions: la del PP, o la socialista, ben diferents l’una de l’altra. D’aquí que just a tocar de l’hora de la veritat, és bo recordar els mèrits d’uns i altres, per demanar el vot serè i tranquil•litzador del president Zapatero. També a Solsona i el Solsonès es decideix qui serà president , a partir del dia 9 de març.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
Com tot en la vida, arriba l’hora de la veritat. L’hora de decidir a qui fer confiança per formar el nou govern , a partir del 9 de març. No es podrà pas dir que no s’ha tingut temps de veure com son uns i altres, i què proposen en els seus programes electorals.
I malgrat que la única enquesta fiable, és la que surt de les urnes, tot indica que els resultats seran ajustats entre els dos únics partits que poden formar govern: el PSOE i el PP. Hi ha un lleuger avantatge socialista, des de fa mesos, millorat pels resultats dels dos debats tinguts fins ara, i a la espera del proper debat del dilluns vinent.
Aquesta ha estat una legislatura estranya i molt complicada. Ho hem vist cada dia en els mitjans de comunicació, amb unes sortides de to impròpies de polítics seriosos , posant per davant qüestions personals, a les nacionals, i que realment preocupen a la gent. Algunes cares i gestos de destacats membres del PP quedaran marcades en les negres pàgines de la història parlamentària.
Però, malgrat tot, el balanç legislatiu ha estat molt positiu, especialment en l’àmbit social, el més sensible i necessitat d’accions contundents. Les actuacions especials per augmentar les pensions, la pujada constant i considerable del salari mínim interprofessional, la política de vivenda o la llei de dependència, en son unes mostres clares.
Per a mi, de totes maneres, el més valuós és la política de les llibertats, en general, i les personals, en particular. Això sol ja justifica tota la legislatura. Poder viure en llibertat, conviure amb qui es vulgui i com es vulgui, sentir-se protegit i respectat, és essencial per la vida humana i quotidiana. I fa por veure fins a quin punt el PP trenca consensos, trenca convivències, i promet canvis legislatius que suposarien anar uns quants anys enrere respecte la situació que hem assolit.
No és estrany que amplis col•lectius es mobilitzin a favor de la continuïtat de Zapatero com a president. No és una simple qüestió de matisos, és una aposta de futur, en un sentit molt ampli.
I especialment per Catalunya, malgrat alguns vulguin veure ombres en l’acció de govern. Es ben difícil governar bé per a tots i en tot moment. Però, podem veure ara inversions en el país , en volum i diversitat, com mai s’havien vist, i amb el compromís de seguir aquest ritme, fins aconseguir atrapar el temps perdut. També al Solsonès, en un moment en que s’ha traspassat l’embassament de La Llosa del Cavall i la carretera, quan feia anys i anys que se’n parlava, però no es realitzava.
I un possible canvi de govern , comporta amenaces per la convivència, com seria el de segregar els alumnes de les escoles, en funció de la llengua. Això sol ja justifica rebutjar el programa del PP i apostar per la continuïtat . Jugar amb foc mai ha donat bons resultats, i va bé escoltar el què es diu, en els actes electorals i com s’actua, com a excel•lents vies per decidir el vot. I en matèria de presidències, i governs, només hi ha dues opcions: la del PP, o la socialista, ben diferents l’una de l’altra. D’aquí que just a tocar de l’hora de la veritat, és bo recordar els mèrits d’uns i altres, per demanar el vot serè i tranquil•litzador del president Zapatero. També a Solsona i el Solsonès es decideix qui serà president , a partir del dia 9 de març.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 7:21 AM 
