Tuesday, February 19, 2008
LLANERA DE SOLSONÈS – DESAPARICIÓ ,I PETICIÓ ACTUAL.
La història, a vegades , ens reserva situacions realment sorprenents, injustes i amb resultats ben negatius pels qui els agafa entremig.
La meva llarga estada de 16 anys en el Parlament de Catalunya, com a Diputat del PSC, em va portar a tocar multitud de temes, de les comarques de la Catalunya Central, i entre ells, el de la problemàtica d’una part de veïns de l’antic municipi de Llanera. Els que ara veig, han donat el pas de reclamar solució a les seves aspiracions.
Segurament molts solsonins, descobriran ara l’existència d’un vell municipi d’aquesta comarca, molt gran en extensió (tenia 74,02 kms2 ) i en el seus millors temps ( anys 1860 havia tingut 883 habitants, la qual cosa era una multitud en aquells temps). Ara, en aquest antic municipi no deuen quedar més d’un centenar de veïns.
De fet, el municipi sempre s’havia dit “Llanera” a seques, fins que a principis del segle XX, Madrid va decidir posar-hi l’adjectiu “Solsonès” per diferenciar-lo d’un altre Llanera de València i un altre de Oviedo.
I per aquelles tonteries de la vida, i pel fet de viure sota una dictadura, en la qual els secretaris d’ajuntaments feien el que volien, el d’aquí va decidir que per pujar de categoria res millor que ajuntar-se amb un altre i sumar els habitants. Dit i fet, va aconseguir que el Govern central permetés agregar Llanera a Torà, i punt i final. Es canvia de comarca, s’anul•la un poble, i Torà passa a tenir 92 kms2, per art i gràcia d’una proposta d’un funcionari que no consulta a ningú més que a la seva ambició professional. Aconseguit l’objectiu, a més, crec que ni tant sols es quedà sinó que se’n va anar cap un destí millor. En fi, que tothom recordi que així anaven les coses quaranta anys enrere.
I el meu coneixement del tema prové d’haver sabut , com a Diputat , la petició oficial feta de segregar una part de l’antic municipi de Llanera, per agregar-lo a Llobera i així arreglar els estropicis fets per aquella decisió de l’any 68. De fet la proposta lògica i adequada era modificar lleugerament Biosca, Torà , a favor de Llobera per solucionar la disfunció territorial i de serveis que suposen aquestes cases que son clara i rotundament de la comarca del Solsonès.
Doncs bé, una quinzena d’anys enrere, amb tot ben encarrilat, amb el compromís en ferm del Govern de CiU d’aprovar aquesta modificació territorial, amb informes tècnics favorables, un Director General d’Administració Local va maniobrar clarament en contra i va carregar-se la solució. Si els proposants haguessin respost amb les mateixes males arts, més d’un alt càrrec hauria acabat davant els tribunals. Però eren els millors anys de CiU, i poca gent s’atrevia a alçar massa la veu. I tot va quedar congelat, a l’espera de millors temps.
I en aquest moment, es quan em vaig assabentar de tota la operació i vaig intentar buscar una solució, parlant amb els nous càrrecs de Governació,i amb membres de la Comissió de Delimitació Territorial. Tothom em donava la raó, però mai era el moment per tornar a fer la proposta. Fins i tot, vaig preparar una Proposició no de Llei, amb la delimitació exacta de totes les finques afectades, però eleccions per entremig i no prou garanties per aconseguir aprovar la proposta , va motivar que quedés en un calaix per altres moments més propicis.
En tot aquest període , he de dir en honor a la veritat que l’Alcalde de Solsona i diputat al Parlament, durant 4 anys , Ramon Llumà, va considerar que s’havia fet una molt mala jugada als promotors de la proposta i s’avergonyia de qui l’havia feta i com . També em va garantir que cas de presentar la Proposició , ell la votaria a favor, ni que fos en contra de la opinió del seu partit. Estic convençut que ho hagués fet.
Ara veig que el tema torna oficialment de la mà de vells i nous impulsors. Vull manifestar que hi estic totalment d’acord, perquè els límits municipals estan fets per afavorir la vida dels veïns , no per complicar-la. I aquests veïns son clarament solsonins, en tot i per tot. Puc comprendre , en part, la preocupació de Torà i també de Biosca. Però cal tenir present per part de Torà que varen rebre un municipi l’any 68 que va multiplicar per 4 el seu terme municipal, i que ara una petitíssima part vulgui anar cap a Llobera, no ha de ser cap perjudici , Sobretot quan la pèrdua no representa cap resta de aportacions econòmiques ni en quan a habitants, que ni tant sols arriben a la vintena.
Espero que les noves idees i directrius de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya, de la qual en sóc membre substitut, per part del PSC , accepti aquesta proposta. En tot cas, penso defensar-la i animar a votar-la , simplement perquè es raonable i justa. I deixant clar que és per un senzill exercici de lògica territorial, perquè el PSC no té representació ni cap interès concret en cap d’aquests moviments, ni ha tingut cap reunió ni contacte amb els actuals promotors.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
La història, a vegades , ens reserva situacions realment sorprenents, injustes i amb resultats ben negatius pels qui els agafa entremig.
La meva llarga estada de 16 anys en el Parlament de Catalunya, com a Diputat del PSC, em va portar a tocar multitud de temes, de les comarques de la Catalunya Central, i entre ells, el de la problemàtica d’una part de veïns de l’antic municipi de Llanera. Els que ara veig, han donat el pas de reclamar solució a les seves aspiracions.
Segurament molts solsonins, descobriran ara l’existència d’un vell municipi d’aquesta comarca, molt gran en extensió (tenia 74,02 kms2 ) i en el seus millors temps ( anys 1860 havia tingut 883 habitants, la qual cosa era una multitud en aquells temps). Ara, en aquest antic municipi no deuen quedar més d’un centenar de veïns.
De fet, el municipi sempre s’havia dit “Llanera” a seques, fins que a principis del segle XX, Madrid va decidir posar-hi l’adjectiu “Solsonès” per diferenciar-lo d’un altre Llanera de València i un altre de Oviedo.
I per aquelles tonteries de la vida, i pel fet de viure sota una dictadura, en la qual els secretaris d’ajuntaments feien el que volien, el d’aquí va decidir que per pujar de categoria res millor que ajuntar-se amb un altre i sumar els habitants. Dit i fet, va aconseguir que el Govern central permetés agregar Llanera a Torà, i punt i final. Es canvia de comarca, s’anul•la un poble, i Torà passa a tenir 92 kms2, per art i gràcia d’una proposta d’un funcionari que no consulta a ningú més que a la seva ambició professional. Aconseguit l’objectiu, a més, crec que ni tant sols es quedà sinó que se’n va anar cap un destí millor. En fi, que tothom recordi que així anaven les coses quaranta anys enrere.
I el meu coneixement del tema prové d’haver sabut , com a Diputat , la petició oficial feta de segregar una part de l’antic municipi de Llanera, per agregar-lo a Llobera i així arreglar els estropicis fets per aquella decisió de l’any 68. De fet la proposta lògica i adequada era modificar lleugerament Biosca, Torà , a favor de Llobera per solucionar la disfunció territorial i de serveis que suposen aquestes cases que son clara i rotundament de la comarca del Solsonès.
Doncs bé, una quinzena d’anys enrere, amb tot ben encarrilat, amb el compromís en ferm del Govern de CiU d’aprovar aquesta modificació territorial, amb informes tècnics favorables, un Director General d’Administració Local va maniobrar clarament en contra i va carregar-se la solució. Si els proposants haguessin respost amb les mateixes males arts, més d’un alt càrrec hauria acabat davant els tribunals. Però eren els millors anys de CiU, i poca gent s’atrevia a alçar massa la veu. I tot va quedar congelat, a l’espera de millors temps.
I en aquest moment, es quan em vaig assabentar de tota la operació i vaig intentar buscar una solució, parlant amb els nous càrrecs de Governació,i amb membres de la Comissió de Delimitació Territorial. Tothom em donava la raó, però mai era el moment per tornar a fer la proposta. Fins i tot, vaig preparar una Proposició no de Llei, amb la delimitació exacta de totes les finques afectades, però eleccions per entremig i no prou garanties per aconseguir aprovar la proposta , va motivar que quedés en un calaix per altres moments més propicis.
En tot aquest període , he de dir en honor a la veritat que l’Alcalde de Solsona i diputat al Parlament, durant 4 anys , Ramon Llumà, va considerar que s’havia fet una molt mala jugada als promotors de la proposta i s’avergonyia de qui l’havia feta i com . També em va garantir que cas de presentar la Proposició , ell la votaria a favor, ni que fos en contra de la opinió del seu partit. Estic convençut que ho hagués fet.
Ara veig que el tema torna oficialment de la mà de vells i nous impulsors. Vull manifestar que hi estic totalment d’acord, perquè els límits municipals estan fets per afavorir la vida dels veïns , no per complicar-la. I aquests veïns son clarament solsonins, en tot i per tot. Puc comprendre , en part, la preocupació de Torà i també de Biosca. Però cal tenir present per part de Torà que varen rebre un municipi l’any 68 que va multiplicar per 4 el seu terme municipal, i que ara una petitíssima part vulgui anar cap a Llobera, no ha de ser cap perjudici , Sobretot quan la pèrdua no representa cap resta de aportacions econòmiques ni en quan a habitants, que ni tant sols arriben a la vintena.
Espero que les noves idees i directrius de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya, de la qual en sóc membre substitut, per part del PSC , accepti aquesta proposta. En tot cas, penso defensar-la i animar a votar-la , simplement perquè es raonable i justa. I deixant clar que és per un senzill exercici de lògica territorial, perquè el PSC no té representació ni cap interès concret en cap d’aquests moviments, ni ha tingut cap reunió ni contacte amb els actuals promotors.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 8:23 AM 
