Tuesday, February 19, 2008

 
MODEL DE SOCIETAT, NO CONSOLIDAT.
Molta gent té tendència a pensar que tot el que s’ha aconseguit, fins ara, en temes tant variats com el règim de llibertats personals, l’aposta pels serveis públics, per la qualitat de l’educació i la sanitat, o l’atenció a les persones grans, a la infància, etc, son ja aconseguits i consolidats, per sempre més. No tenen volta enrere. Doncs, sí, tot depèn de qui estigui en el govern .
Es una de les lliçons que podem extreure d’aquesta llarga precampanya que arriba a la seva fi i que culminarà amb la votació del dia 9 de març. Feia molts anys que no sentíem en campanya tantes iniciatives i propostes “trencadores”, “contundents” i provocadores, en molts casos. A falta de idees i propostes alternatives, alguns partits opten per sortir als mitjans de comunicació , improvisant iniciatives que posen els pèls de punta, cas de que els proposants arribessin a governar o a compartir govern.
També és cert que improvisar cada dia, comporta un cert grau de cansament i falta d’atenció per part de molts ciutadans. La proliferació d’ofertes i propostes i la seva dispersió no permet concentrar els missatges i al cap de poc temps, la gent no recorda les principals iniciatives d’uns i altres. Aleshores es fa més cas a la trajectòria passada i present, al grau de confiança que no pas als missatges.
Amb tot, és bo recordar algunes propostes, precisament perquè no se les emporti el vent i quedin com una “ocurrència” del cap de campanya, o d’algun candidat descontrolat. Al cap i a la fi, el que es diu retrata a qui ho diu. I en matèria de propostes poc tranquil•litzadores el PP n’ha formulat unes quantes dotzenes, a nivell general, i CiU m’ha ofert algunes que indiquen poca convicció i poca claredat en el que pensa fer, l’endemà de les eleccions.
Tornant al PP, aquesta campanya és de manual. Es a dir, ja ningú pot situar aquest partit en cap lloc de centre, perquè se n’ha anat clarament a la dreta més radical. Però sobretot més arcaica i poc europea. Sortir ara amb una nova batalla per la llengua i la segregació a les aules, en funció de l’idioma matern, no solament és una bestiesa, és un retorn al passat més tronat. Sobretot quan s’ha provat i comprovat que la riquesa idiomàtica crea major riquesa cultural i social.
O en matèria de seguretat, pensar que posant nens i nenes a la presó , aconseguirem solucionar els problemes d’inseguretat, quan ells varen reduir el nombre d’efectius de les forces de seguretat, és agafar-nos per desmemoriats.
O llençar prohibicions de ús de vels, en uns llocs, i permetre’ls en altres, perquè els porten vots, és d’una infantilesa increïble en un partit que ha governat. El mateix podríem dir en les “ocurrències” sobre immigració, o sobre polítiques d’igualtat, en que cada dos per tres, inventen iniciatives que lluny de crear igualtat, la amplien. La llista és llarga, però significativa pel que té de pedagògica i il•lustrativa d’unes maneres de fer i pensar que suposarien un retorn a vells temps, per part de tot el país. I que deixen clar que molts avenços no estan consolidats si aquesta gent tornès al govern.
I en aquesta situació, no queda clara la posició de CiU. Cada dia contradiuen l’explicat el dia anterior. I amb gent que canvia tant de opinió i posició no es pot tenir confiança, de manera que res millor que assegurar el tret i evitar la necessitat de pactes posteriors. Si es pot consolidar un model de societat, millor fer-ho ara, que no deixar-ho per altres ocasions. El país va en la bona direcció i s’han iniciat important avenços en tots els nivells més propers a la vida quotidiana de les persones. Res pitjor que trencar aquesta via. I la única alternativa la veiem cada dia, en imatges i en missatges. La comparació és interessant i il•lustrativa, sobretot pels catalans. Malgrat algunes errades, el balanç d’aquest període és molt positiu, és lògic voler-lo consolidar.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?