Joan Roma

PAGESOS I FAUNA.
Des de fa temps estem contemplant el progressiu abandonament de terres per part de pagesos, fins el punt de que s’estan convertint en una espècie en vies d’extinció. No arriben ni de bon tros als cent mil els pagesos, a plena dedicació a tot Catalunya i és evident que cada baixa, produeix uns efectes clarament negatius en el conjunt del país.
Per alguns , els pot semblar poc greu de que amplis territoris de Catalunya estiguin deshabitats, però la realitat és una altra i especialment preocupant. I ha de portar a canvis substancials en la preservació i manteniment dels que tenim, per evitar la deixadesa i falta de protecció del territori , a més de garantir el subministrament d’elements tant essencials com son els aliments.
Precisament l’abandonament del territori, i un fals dilema, de protecció de la fauna salvatge, col.loca una part de la pagesia, ramaderia i també de les propietats forestals, en situació insostenible.
Ara mateix, en amplis espais del nostre país, s’estan reproduint i multiplicant diferents espècies de fauna salvatge que competeixen durament amb els pagesos ( entenent per pagesos , tant els dedicats a la agricultura, com a la ramaderia o a propietaris forestals de dimensions modestes).
Molts alcaldes hem rebut queixes, peticions, signatures, escrits i documents diversos exposant la greu situació que pateixen moltes explotacions agrícola-ramaderes. Sóc un dels receptors d’aquests escrits, com també testimoni habitual de les destrosses i problemes que poden causar les diferents espècies de fauna quan el seu nombre és excessiu i no suficientment controlat a nivell sanitari.
D’uns anys ençà, no més d’una desena, era força excepcional trobar en determinats termes municipals, algun exemplar de cèrvol, o de cabirol, o isard. Ara, en una àmplia zona del país, en trobem ramats sencers, que baixen a cotes mai vistes, i es multipliquen amb una rapidesa sorprenent.
I ja no parlem de porcs senglars perquè la seva presència i multiplicació ha estat exponencial, produint danys enormes en explotacions agrícoles, i destrossant grans zones que tardaran anys a recuperar-se.
Però, ja no solament hem de parlar de la competència , en matèria de pastures que provoca la presència massiva i no prou controlada de les espècies abans esmentades, sinó una altra de més greu: la sanitària. Tots els pagesos han de tenir el bestiar sanejat, i això comporta controls constants i despeses importants per garantir-ho. La convivència dels bestiar domèstic amb aquesta fauna abundant i poc supervisada, provoca situacions de risc sanitari i constants problemes als pagesos,amb pèrdues importants.
I quan s’arriba a la situació present, cal ser contudent, en la resposta i actuació, a nivell d’administració. S’ha de modificar la política passada i present, envers les poblacions de fauna salvatge, per fer-la compatible amb la continuïtat de la activitat pagesa i ramadera. Es molt bonic trobar espècies salvatges per tot arreu, però si han de suposar un perill per la supervivència dels pagesos i els ramats domèstics, anem per mal camí.
S’ha de facilitar la reducció de les poblacions de fauna, portar un major control de l’estat sanitari, i col.laborar amb els pagesos per pal.liar els danys que causa, mitjançant actuacions ràpides i fàcils, burocràticament parlant. No és just carregar sobre les espatlles dels pagesos ,ramaders i propietaris forestals, la idíl.lica postal de fauna diversa i massiva, en molts indrets del país, competint de manera desigual i provocant danys irreperables. Pocs pagesos que tenim, cuidem-los.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC