Tuesday, May 13, 2008

 
CRÍTIQUES CONTRASTADES.
L’article de la setmana passada, parlant de retards, tramitacions excessives, burocràcies incomprensibles, etc, lligades a la llei de dependència i a la dels serveis socials han comportat que diverses persones i col•lectius es posessin en contacte amb mi per manifestar la total coincidència i reclamar solucions ràpides i contundents. He fet arribar aquestes peticions al Grup Parlamentari Socialista.
He de dir que la meva posició i la de molts altres càrrecs institucionals i de partit, és de clara incomoditat, per no dir indignació , respecte de com s’està portant la gestió en determinats àmbits del govern de la Generalitat.
Tots érem conscients del desgavell organitzatiu i econòmic heretat de l’època convergent. En puc donar fe perquè he estat en dues tribunes privilegiades per comprovar-ho, el Parlament de Catalunya i una alcaldia de poble petit. Ara , continuu d’alcalde i segueixo de ben a prop la política parlamentària, i les excuses dels primers anys de govern tripartit ja no valen per aquesta nova etapa de govern d’entesa.
Es a dir, posar ordre i concert en una administració és tasca dura i llarga, però no pot ser excusa per no veure’n fruits clars i contundents al cap de quatre o cinc anys. Estem lluny de sentir-nos satisfets dels resultats obtinguts en aquest període, almenys pel que fa els alcaldes, i amb ells , molts ciutadans.
No pot ser que tramitacions de temes importants com autoritzacions administratives, llicències ambientals, modificacions urbanístiques, altes d’activitats especials, etc, tardin mesos en ser resoltes. Moltes d’aquestes tramitacions van lligades a la creació de llocs de treball, modernització d’empreses, ampliacions d’activitats, etc, de manera que ja no és un perjudici per un poble concret la seva lentitud de tramitació sinó és el país que en sofreix els efectes negatius.
Continua la dinàmica de desconeixement profund d’una part del país a l’hora d’elaborar les bases de moltes convocatòries de subvencions destinades als ajuntaments, imposant condicions i propostes que no tenen cabuda en municipis petits. Sovint es parla de situacions que res tenen a veure amb els cinc-cents petits pobles de Catalunya.
Cada dia cal repassar el Diari Oficial de la Generalitat per veure què surt que pugui ser aprofitable pels petits. I és habitual trobar-hi condicions inassumibles o contradictòries amb les dinàmiques rurals. Ara mateix, alguns departaments han posat de moda demanar plans directors, plans especials, plans de tota mena, per serveis en pobles petits que en cinc minuts es tenen detectades les necessitats o les deficiències. Però sinó els presentes no tens dret a subvencions, una mostra més de la fractura entre ciutat i món rural.
I la gran descoberta de l’administració digital, i les signatures electròniques amb tota a seva complexitat i lentitud. No tenen assumit que una part important del territori té greus problemes de cobertura, que els sistemes queden col•lapsats, els centrals i els locals. O més greu encara, en les darreres setmanes han aparegut tot un seguit de convocatòries de subvencions i plans, en el DOGC, i els departaments no tenien a punt els programes per presentar les sol•licituds corresponents, donant peu a trucades, queixes, pèrdues de temps i nervis per fer en els darrers dies el que s’hagués pogut fer en els primers.
En resum, estem lluny d’on esperàvem estar i d’on hauríem d’estar a nivell d’eficàcia administrativa. Els ajuntaments ho constatem cada dia, i cal una sacsejada contundent a tots els nivells per assolir un grau d’eficiència adequada als temps que corren.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?