Friday, May 23, 2008
TANT SOLS UN 30%
En declaracions recents, el Departament de Benestar Social i Família reconeixia que només un 30% dels expedients relacionats amb la llei de dependència estaven resolts i els afectats havien començat a cobrar les prestacions.
Es molt poc, després d’un any de que la llei hagi entrat en vigència. Alguna cosa està fallant, en un tema tant delicat i tant sensible com aquest. Tots coneixem en el nostre entorn persones necessitades d’ajuda urgent i no els hi val que se’ls digui que en uns pocs mesos veuran la seva situació resolta.
Un any, pot semblar poc, però quan es necessita ajuda és una eternitat i no es donen dates concretes per desencallar tots els expedients acumulats en aquest temps, tot i reconéixer que es compten per milers. Vol dir que el tap existent costarà de posar-lo al dia.
Només amb una actuació urgent i contundent es pot desencallar la situació. Aquesta ha de ser una prioritat absoluta del govern i ha de comportar la contractació de tants tècnics com facin falta, i la simplificació de tràmits que agilitin els expedients per tal d’aconseguir fer arribar les prestacions a tots els afectats en poques setmanes.
Aquests dies, tothom està fent la declaració de renda, i podem comprovar fins a quin punt la Agència Tributària disposa de les nostres dades personals i econòmiques. En poques setmanes es fan milions de declaracions amb una rapidesa inusual i amb resultats contundents. Si això s’ha pogut organitzar a nivell de tot l’estat no veig perquè no es poden emprar solucions similars pels afectats per greus dependències.
A més tothom entendrà que qui hagi d’esperar siguin els dependents menys greus. Aquests poden passar darrere dels grans dependents, però és que ara l’encallament es dona en tots els graus i tots els casos. I és que els grans dependents son ben fàcils d`avaluar pels tècnics del propi departament o pels facultatius dels hospitals on son atesos, o pels propis metges de Catsalut.
I amb els informes a la mà, hauria de ser relativament fàcil i ràpida la seva inclusió en la llista de persones acollides a la llei de dependència , i d’aquí a trametre les dades econòmiques per fer les transferències pertinents cada mes.
En qualsevol cas, hem de ser crítics amb els resultats obtinguts fins ara, i hem d’exigir un canvi radical perquè aquest 30% d’ara sigui el 100%, dintre de dos o tres mesos. Al ritme que hem anat fins ara, el ritme s’eternitza i quan han desencallat els primers milers, se n’hi afegeixen altres, en una roda de mai acabar. I no pot ser que en un any no s’hagin pogut contractar prou tècnics com per tenir la plantilla necessària per fer front a les peticions. Algunes altres coses han fallat, en un tema tant vital com aquest. I el passat, passat està, el que hem d’exigir és un futur més eficient. I això no pot esperar.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
En declaracions recents, el Departament de Benestar Social i Família reconeixia que només un 30% dels expedients relacionats amb la llei de dependència estaven resolts i els afectats havien començat a cobrar les prestacions.
Es molt poc, després d’un any de que la llei hagi entrat en vigència. Alguna cosa està fallant, en un tema tant delicat i tant sensible com aquest. Tots coneixem en el nostre entorn persones necessitades d’ajuda urgent i no els hi val que se’ls digui que en uns pocs mesos veuran la seva situació resolta.
Un any, pot semblar poc, però quan es necessita ajuda és una eternitat i no es donen dates concretes per desencallar tots els expedients acumulats en aquest temps, tot i reconéixer que es compten per milers. Vol dir que el tap existent costarà de posar-lo al dia.
Només amb una actuació urgent i contundent es pot desencallar la situació. Aquesta ha de ser una prioritat absoluta del govern i ha de comportar la contractació de tants tècnics com facin falta, i la simplificació de tràmits que agilitin els expedients per tal d’aconseguir fer arribar les prestacions a tots els afectats en poques setmanes.
Aquests dies, tothom està fent la declaració de renda, i podem comprovar fins a quin punt la Agència Tributària disposa de les nostres dades personals i econòmiques. En poques setmanes es fan milions de declaracions amb una rapidesa inusual i amb resultats contundents. Si això s’ha pogut organitzar a nivell de tot l’estat no veig perquè no es poden emprar solucions similars pels afectats per greus dependències.
A més tothom entendrà que qui hagi d’esperar siguin els dependents menys greus. Aquests poden passar darrere dels grans dependents, però és que ara l’encallament es dona en tots els graus i tots els casos. I és que els grans dependents son ben fàcils d`avaluar pels tècnics del propi departament o pels facultatius dels hospitals on son atesos, o pels propis metges de Catsalut.
I amb els informes a la mà, hauria de ser relativament fàcil i ràpida la seva inclusió en la llista de persones acollides a la llei de dependència , i d’aquí a trametre les dades econòmiques per fer les transferències pertinents cada mes.
En qualsevol cas, hem de ser crítics amb els resultats obtinguts fins ara, i hem d’exigir un canvi radical perquè aquest 30% d’ara sigui el 100%, dintre de dos o tres mesos. Al ritme que hem anat fins ara, el ritme s’eternitza i quan han desencallat els primers milers, se n’hi afegeixen altres, en una roda de mai acabar. I no pot ser que en un any no s’hagin pogut contractar prou tècnics com per tenir la plantilla necessària per fer front a les peticions. Algunes altres coses han fallat, en un tema tant vital com aquest. I el passat, passat està, el que hem d’exigir és un futur més eficient. I això no pot esperar.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 7:17 AM 
