Thursday, May 08, 2008

 
TRAMITACIONS EXCESSIVES
En pocs mesos s’han aprovat dues lleis de gran rellevància pel futur, però que estan donant peu a queixes i denúncies de la major part de la gent implicada directa o indirectament. Em refereixo a la Llei de Dependència i a la de Serveis Socials. Podríem ara afegir-hi la més recent contra la Violència de Gènere, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Totes tres, son lleis avançades, llargament esperades i desitjades, i que ens posen al capdavant dels països, en matèria de protecció a col.lectius molt necessitats de protecció i ajuda. Per tant podem estar legítimament orgullosos d’aquestes iniciatives.
Ara bé, i això ens passa massa sovint, la posta en funcionament d’aquestes lleis, com d’altres en altres casos, es fa d’una manera lenta, massa burocratitzada i amb contradiccions evidents, entre territoris i fins i tot entre serveis territorials del mateix àmbit. I això sí que ja és inacceptable.
I és que una llei sinó va acompanyada de mesures contundents per posar-le en pràctica, malament, perquè crea frustració i sensació d’engany. I de ben segur que tots coneixem en el nostre entorn més proper, multitud de casos de persones amb grans dependències que han omplert papers i més papers, han estat visitats, consultats i supervisats i mesos després encara no han rebut res de res. I estem parlant de persones per les quals cada dia és una heroïcitat viure o ajudar a d’altres a fer-ho.
No pot ser que un petit percentatge hagi resolt les tramitacions i estiguin cobrant les prestacions. En casos com aquests, la llei hauria de destinar una part important del seu primer pressupost a crear els òrgans d’avaluació i decisió, amb caracter d’urgència i facilitant els tràmits a tots els nivells.
No podem estar contents dels resultats pràctics, reals, del dia a dia, d’aquestes lleis, en el moment present. Tenim la sensació d’una maquinària lenta i feixuga com per qualsevol altra tema o apartat. I en aquest, la rapidesa i eficàcia havia de ser des del primer moment una mostra clara de la sensibilitat del govern envers les persones més necessitades del país.
El mateix podem dir de les altres dues lleis. D’entrada, i val per totes tres, les explicacions i documentacions que es donen al públic , no sempre contenen tota la veritat. Ens hem trobat amb sorpreses desagradables d’interpretar volums d’ajuts que després , amb la lletra petita, o interpretacions sesgades, han estat rebaixades o anul.lades per qüestions inacceptables.
Darrerament , diversos mitjans de comunicació s’han fet ressó de resolucions clarament injustes i no previsibles, amb la llei a la mà. Però que es produeixen i obliguen a buscar-hi solució sinó volem aparéixer com legisladors que no han fet bé la seva feina.
No pot ser que alguns grans dependents rebin un complement d’ajuda realment miserable quan se’ls havia promès una solució generosa i adient a les seves urgents necessitats. O que els mínims d’ingressos per una vida digna, encara no arribin a milers de persones que sobreviuen amb unes pensions de misèria, quan aquest any els complements havien de ser ja universals.
I a tot plegat, es suma la enorme paperassa que totes les administracions estan generant, i que provoquen enormes maldecaps a tots els afectats, sense obtenir-ne els resultats esperats. I és que cada llei hauria de portar en el seu desplegament els passos mínims indispensables per fer-la efectiva. I tant reduits que no fossin una barrera infranquejable com ho és ara.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?