Thursday, May 22, 2008

 
UNA DIFICIL CONVIVÈNCIA.
Fa un parell d’anys, un grup de pagesos, ramaders i propietaris forestals, repartits entre les comarques del Berguedà, Ripollès, Osona i Solsonès varen fer arribar un detallat escrit, sobre els danys i perjudicis causats per l’enorme increment d’espècies de fauna salvatge en amplis territoris del país.
Com alcalde d’un dels municipis afectats em vaig fer ressò del problema i el vaig traslladar a la Generalitat. Ara, els mateixos afectats, ens han fet arribar una nova crida perquè la situació es fa insostenible i causa danys irreparables, fins posar en perill la continuïtat de molts dels afectats.
Per molts dels que llegeixin aquest escrit els pot semblar estrany o exagerada la situació que descriuen els afectats, però la realitat certament és greu i contradictòria amb la visió que molts tenen de la natura i la fauna salvatge. En principi, pot semblar bonic i interessant que els boscos , s’omplin d’espècies que abans eren ben escasses. El problema és quan aquestes espècies es multipliquen a un ritme increïble i entren en competència, per les pastures, amb els ramats domèstics, i no estan prou controlades sanitàriament, com per transmetre malalties al bestiar sanejat dels pagesos i ramaders. Aleshores, la seva presència esdevé problema i crea una situació greu. En aquestes, estem.
Fins ara, tothom parla i constata el gran nombre de porcs senglars presents en el territori ,fins fer-se presents a l’entorn de Barcelona i altres grans pobles i ciutats. També molts han vist les destrosses que poden causar aquests animals en vailets, horts, i camps, en general, a la recerca de menjar. Però, ja no és tant habitual parlar del gran increment produït en altres espècies de fauna com cérvols, cabirols i isards, els quals s’han multiplicat per tot arreu en els darrers anys i han esdevingut un problema greu , en molts territoris del país fins arribar a cotes mai vistes anteriorment.
Les queixes, doncs, tenen un fonament evident i en sóc testimoni habitual quan caminant o passejant a cavall per diferents termes municipals, puc veure el que abans era excepcional. Anys enrere trobar un cérvol, un cabirol o un isard era ben poc habitual i objecte d’un moment fortuït. Ara és habitual i ben normal trobar ramats sencers, en indrets ben propers uns dels altres d’aquestes espècies.
L’abandonament de terres en molts indrets ha produït una desertització de presència humana en territoris immensos. La falta de predadors naturals, facilita la multiplicació d’aquestes espècies. I una excessiva protecció administrativa i la concessió de poques llicències de caça, motiva l’expansió d’aquests ramats per tot arreu, i la lògica competència amb els ramats de bestiar domèstic que hi pastura. Competència per les pastures i perill de traspàs de malalties cap el bestiar sanejat dels pagesos. En tenim casos i proves ben concloents.
Davant d’aquesta situació, he reclamat a la Conselleria de Medi Ambient i a la d’Agricultura una actuació conjunta i urgent per evitar mals majors que posin en perill la supervivència d’una espècie autènticament en vies de desaparició: la dels pagesos.
A Catalunya tenim menys de cent mil pagesos a plena dedicació. Es evident que cada un que plega suposa un greu problema pel país i pel territori. S’abandona una part de terra, es desertitza una zona i ningú pren el relleu per cuidar el paisatge, i produir aliments bàsics per la població. Mal negoci per tots plegats.
Totes les masses, piquen, explica la dita popular. I és evident que cada territori pot sostenir un determinat nombre d’animals. Hem de poder prioritzar i facilitar que el bestiar domèstic sigui degudament protegit, i facilitar l’existència de la fauna salvatge en un nombre suficient per la seva preservació i existència, sense posar en perill la supervivència de l’activitat agrícola i ramadera. I controlar degudament el sanejament d’uns i altres com per evitar el traspàs de malalties que poden arruïnar l’economia familiar. En aquestes estem, i això reclama canvis substancials en la manera d’entendre i actuar , per part de la Generalitat en aquest i altres temes.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà).





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?