Tuesday, May 08, 2007
LA POR DEL PERDEDOR
No hi ha res més simptomàtic ,abans d'unes eleccions, que veure el comportament de cada partit, per constatar les esperances electorals . En el cas de CiU és cert que els llargs anys de govern a la Generalitat li havia permès introduir-se en tot el país, i arrelar en el món rural, per medi d'una xarxa d' interessos entrelligats, públics - privats.
Això s'ha acabat, i ara ha resistit com ha pogut, fent llistes en molts llocs, però amb poques esperances de repetir resultats anteriors. I tot indica una davallada molt notable en tot el territori.
Però, en aquestes eleccions , a part dels ajuntaments ,s'hi juguen altres institucions com els consells comarcals i les diputacions provincials. Tot depèn dels resultats municipals, però d'ells es deriven els altres. I aquí CiU veu la clatellada a punt de produir-se.
Si es repeteixen els pactes del tripartit, CiU passa a la oposició a les Diputacions de Girona, Lleida i Tarragona, i perd la major part dels governs dels consells comarcals. En definitiva, comença la travessia del desert. Una travessia , previsiblement llarga i complicada, a la vista de les discrepàncies internes, entre Convergència i Unió.
Davant aquest panorama no se'ls ocurreix cap altre moviment que impugnar totes les candidatures independents lligades a partits polítics. Ja fa anys, pràcticament des de l'inici de la democràcia que es varen inventar diversos models de participació ciutadana per poder-se presentar en municipis on els partits encara no estan arrelats o consolidats. Així varen néixer forces polítiques com Progrés del Berguedà, Unió Municipal del Solsonès, Candidatures de Progrés Municipal, etc.
Aquestes formacions permetien presentar-se sota sigles i noms diversos i fer viable la coalició amb altres partits consolidats, als efectes d'evitar perdre vots i representació en els consells comarcals i diputacions provincials. Tot era públic, tot era legal, tot era transparent perquè així es feia constar a nivell estatal, provincial i de partit judicial.
Les regles de joc entre partits s'han respectat sempre i sempre s'ha cregut que aquestes fórmules facilitaven la participació de molta gent que sense estar integrats en un partit determinat, tenen prou afinitats com per treballar plegats en nivells superiors als locals.
A la vista del gran desplegament fet per la coalició PSC- PM amb més de 770 candidatures a tot el país, o les fetes per ERC - ACM , o per ICV- EPM, CiU ha decidit trencar les regles de joc i impugnar totes aquelles que portin un nom al davant i una de les fórmules fetes servir pel PSC ( amb Progrés Municipal), o ERC ( am Acord Municipal) , o ICV ( amb Entesa pel Progrés Municipal). El curiós del cas és que totes aquestes fórmules ja es varen fer servir 4 anys enrere sense cap impugnació per part de CiU.
En el primer assalt ja han perdut perquè la Junta Electoral ha confirmat la validesa d'aquestes fórmules i si varen ser validades anys enrere difícilment poden ser prohibides ara. Però , no en tenen prou i ara volen anar al Constitucional. Realment és la millor manera per garantir que el tripartit s'uneixi a tot arreu per aconseguir el pas a la oposició de CiU.
I no deixa de ser paradoxal la por a que el màxim de gent participi en les eleccions municipals. Les fórmules son el de menys, sempre que compleixin el requisit legal que es demana a totes les formacions polítiques. I això tothom ho compleix. Aleshores aquesta estratègia de voler invalidar centenars de candidatures fa més visible, la por del perdedor. La por d'un partit que ho ha tingut tot i que quasibé tot ho pot perdre per una mala gestió, primer de les victòries i ara de les derrotes. Cadascú es té el que es mereix.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
No hi ha res més simptomàtic ,abans d'unes eleccions, que veure el comportament de cada partit, per constatar les esperances electorals . En el cas de CiU és cert que els llargs anys de govern a la Generalitat li havia permès introduir-se en tot el país, i arrelar en el món rural, per medi d'una xarxa d' interessos entrelligats, públics - privats.
Això s'ha acabat, i ara ha resistit com ha pogut, fent llistes en molts llocs, però amb poques esperances de repetir resultats anteriors. I tot indica una davallada molt notable en tot el territori.
Però, en aquestes eleccions , a part dels ajuntaments ,s'hi juguen altres institucions com els consells comarcals i les diputacions provincials. Tot depèn dels resultats municipals, però d'ells es deriven els altres. I aquí CiU veu la clatellada a punt de produir-se.
Si es repeteixen els pactes del tripartit, CiU passa a la oposició a les Diputacions de Girona, Lleida i Tarragona, i perd la major part dels governs dels consells comarcals. En definitiva, comença la travessia del desert. Una travessia , previsiblement llarga i complicada, a la vista de les discrepàncies internes, entre Convergència i Unió.
Davant aquest panorama no se'ls ocurreix cap altre moviment que impugnar totes les candidatures independents lligades a partits polítics. Ja fa anys, pràcticament des de l'inici de la democràcia que es varen inventar diversos models de participació ciutadana per poder-se presentar en municipis on els partits encara no estan arrelats o consolidats. Així varen néixer forces polítiques com Progrés del Berguedà, Unió Municipal del Solsonès, Candidatures de Progrés Municipal, etc.
Aquestes formacions permetien presentar-se sota sigles i noms diversos i fer viable la coalició amb altres partits consolidats, als efectes d'evitar perdre vots i representació en els consells comarcals i diputacions provincials. Tot era públic, tot era legal, tot era transparent perquè així es feia constar a nivell estatal, provincial i de partit judicial.
Les regles de joc entre partits s'han respectat sempre i sempre s'ha cregut que aquestes fórmules facilitaven la participació de molta gent que sense estar integrats en un partit determinat, tenen prou afinitats com per treballar plegats en nivells superiors als locals.
A la vista del gran desplegament fet per la coalició PSC- PM amb més de 770 candidatures a tot el país, o les fetes per ERC - ACM , o per ICV- EPM, CiU ha decidit trencar les regles de joc i impugnar totes aquelles que portin un nom al davant i una de les fórmules fetes servir pel PSC ( amb Progrés Municipal), o ERC ( am Acord Municipal) , o ICV ( amb Entesa pel Progrés Municipal). El curiós del cas és que totes aquestes fórmules ja es varen fer servir 4 anys enrere sense cap impugnació per part de CiU.
En el primer assalt ja han perdut perquè la Junta Electoral ha confirmat la validesa d'aquestes fórmules i si varen ser validades anys enrere difícilment poden ser prohibides ara. Però , no en tenen prou i ara volen anar al Constitucional. Realment és la millor manera per garantir que el tripartit s'uneixi a tot arreu per aconseguir el pas a la oposició de CiU.
I no deixa de ser paradoxal la por a que el màxim de gent participi en les eleccions municipals. Les fórmules son el de menys, sempre que compleixin el requisit legal que es demana a totes les formacions polítiques. I això tothom ho compleix. Aleshores aquesta estratègia de voler invalidar centenars de candidatures fa més visible, la por del perdedor. La por d'un partit que ho ha tingut tot i que quasibé tot ho pot perdre per una mala gestió, primer de les victòries i ara de les derrotes. Cadascú es té el que es mereix.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
# posted by joanroma @ 12:49 AM 
