Joan Roma

DEBATS DISPERSOS
He pogut veure i escoltar diversos debats entre candidats a alcalde de llocs molt diferents i he comprovat la “contaminació” de temes que poc tenen a veure amb les preocupacions dels nostres ciutadans.
La maleïda mania del PP, a nivell general, de parlar cada dia del mateix i aprofitar els mitjans de comunicació per fer campanya per les eleccions de l’any vinent , obliga els altres a sortir al pas i contradir moltes de les coses que es diuen. Mentrestant no es parla dels grans debats que la gent vol escoltar, com son les solucions als problemes quotidians.
En els pobles petits i mitjans no ens passa això, però l’influencia dels grans mitjans de comunicació no deixa de entorpir la campanya diària, de manera que al costat de les petites obres indispensables, la gent hi barreja el que sent en altres llocs.
Amb tot ,aquesta campanya té un perfil propi d’una democràcia madura, molt ben assentada i disposada a decidir amb calma i tranquil·litat. Es a dir, ja no es pot donar gat per llebre perquè la gent coneix bé el municipi, sap bé el què vol o no , i el grau de serietat de cada candidatura. En pocs dies tindrem el resultat.
I va bé recordar uns dies abans que a les eleccions tothom guanya, però no en el sentit de que la nit electoral sembla que tots els resultats siguin bons, sinó que realment la democràcia es fonamenta en llistes diverses i plurals que es presenten i que capten l’interès d’uns i altres, per al final decidir qui governa i qui va a la oposició. I tant digne és un resultat com un altre, i tant indispensable és una feina com una altra.
Ho recordo perquè molta gent considera que qui perd no és mereixedor d’elogis i felicitacions, quan se li ha de reconèixer que ha complert un bon deure ciutadà, i farà possible la continuïtat democràtica en el seu poble o ciutat.
I després vindran els pactes postelectorals i aquí sí tenim un problema no ben resolt. No acaba de funcionar bé el repartiment de representació municipal i som molts els que considerem que cal una nova llei electoral municipal. Fins ara la Llei d’Hondt ha complert bé la seva funció, però amb l’increment de candidatures i el trossejament de la representació es complica molt la formació de governs municipals forts i duradors.
I és que un govern municipal no deixa de ser com una empresa en la qual li cal una direcció estable i forta, com per poder prendre decisions sense constants sobresalts, canvis d’humor o d’opinió d’alguns dels socis de govern. Cada incertesa, cada dubte, cada canvi de posició pot costar molts diners o moltes oportunitats al municipi, i no es poden deixar perdre opcions per culpa de vicissituds externes al govern municipal.
Hem discutit molt sobre altres sistemes de repartició de la representació municipal que combini garanties pels petits partits i estabilitat pels governs sortits de les eleccions. Es un tema pendent que se suposa resoldrà la nova llei de bases de règim local que s’està elaborant a Madrid que espera veure la llum dintre de pocs més d’un any, quan hagin passat les eleccions generals i la nova realitat política permeti un pacte d’Estat entre els dos grans partits :PSOE i PP. Serà aquell el moment de decidir una fórmula millor que l’actual per evitar que un o dos regidors puguin variar el govern municipal en llocs on els resultats entre els grans han estat molt ajustats. I aquestes maniobres no solen acabar bé ni agraden als ciutadans.
Tothom vol que del resultat de les eleccions en surti una opció clara, amb un programa solvent i amb capacitat per dur a terme una acció de govern sense daltabaixos constants. La setmana vinent veurem com ha quedat el mapa municipal i els pactes que s’hauran de fer perquè no passi el que abans he descrit.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.