Monday, November 16, 2026
RUFIÁN, SHOWMAN DE LA POLÍTICA - art. Blogesfera
RUFIÁN, SHOWMAN DE LA POLÍTICA.
Gabriel Rufián ha tingut temps d’aprendre a moure’n en els grans escenaris de la política, de la mà de Joan Tardà, el seu mestre i avalador. Haver actuat d’escolanet durant uns anys, li ha permès pujar graons fins esdevenir un autèntic showman de la política. Més a Madrid que no pas aquí a Catalunya on no agrada tant muntar shows, gesticulacions i modulacions de veu, exagerades.
Cada país, cada regió, fins i tot cada ciutat, té característiques pròpies que si no es saben utilitzar bé, poden girar-se en contra. Es per això que les actuacions de Rufián a Catalunya son força més discretes que les de Madrid. Sigui en directe, sigui via mitjans de comunicació. Si una cosa se li ha de reconèixer és un clar domini de l’escena pública. A més, no dubta participar a qualsevol lloc i moment, con tal es respecti el seu protagonisme.
El llarg aprenentatge, durant el seu període d’actor secundari, li va permetre enginyar aparicions, muntatges i intervencions que el convertien en centre d’atenció, ni que fos per uns segons o uns pocs minuts. Tanta exposició corria el perill de fer-se pesat i girar-se-li en contra però en un Congrés de Diputats, amb moltes mediocritats i pocs protagonistes, va aconseguir fer-se un lloc.
I la jubilació de Joan Tardà, li va proporcionar el paper de protagonista principal del grup d’ERC, i amb les lliçons apreses i les pràctiques fetes, es va poder llençar a l’atac, per terra, mar i aire, contra gairebé tot i tothom. El paper d’oposició dona ales per pontificar en tots els temes i tots els moments. A més, pertany a ERC, però d’una manera molt especial i sense lligams massa estrets amb la part institucional que governa en molts ajuntaments o ho feia, a la Generalitat. Prefereix no reconèixer la mediocritat de gestió i govern, al capdavant de molts ajuntaments i durant uns anys, a la Generalitat.
Els qui seguim d’a prop la política catalana, hem tingut sempre una baixa valoració del pas d’ERC, per ajuntaments i Generalitat. Es un partit amb pocs lideratges i amb constants problemes d’inestabilitat política, interna i externa. Ell, no assumeix mai aquestes crítiques ni en vol parlar, perquè se situa a un altre nivell. Va per lliure en molts dels seus plantejaments i costa de posar-lo en el marc de l’ERC tradicional, històrica. Es un vers lliure, que ha fet més fortuna a Madrid que no pas a Catalunya.
Perquè ? Doncs, per la teatralitat de les seves intervencions i per una valentia i forma descarada de dir les coses. No té cap mania ni fre per atacar de forma crua i radical propostes de la dreta i extrema dreta, i si convé se situa en un dels escenaris més brutals contra el que representa el PP i VOX. Vol que el considerin el mestre que diu les “veritats del barquer”. Molt del que fa i diu és molt impostat, però sí crec que és sincer en els atacs a la dreta i extrema dreta. I això, perquè ho crec? Doncs perquè ha vist la crua realitat del que representen. Això, aquí a Catalunya no es veu ni es viu com a Madrid. Ell, allà pot captar i veure, l’odi, la set de venjança en molts dels ulls dels diputats d’aquests partits i sap que la seva entrada en el govern, si s’arriba a produir, comportarà retallades molt dures a les llibertats. També en molts altres àmbits. Es en aquest aspecte que la seva veu és sincera i advertidora.
En resum, un polític massa estrident per a molts gustos, però que li permet estar a primera línia, amb el suport de molts mitjans de comunicació. No el veig en cap càrrec de govern, però sí en el d’instigador de moviments i actuacions, contra la gent que vulgui imposar retrocessos en les conquestes guanyades. Un polític contradictori, però qui no ho és ?